Tema 5. Neoconductisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

Tema 5. El Neoconductisme . Història de la Psicologia 1er any

Vista previa del texto

Tema 5. Neoconductisme Crítiques al conductisme de Watson    Mecanisme, eliminació dels propòsits i la voluntat (McDougall) no dóna importància a l’autonomia personal del subjecte, elimina de la seva teoria els propòsits, la voluntat... el subjecte passa a ser com un autòmat.
El conductisme com a “reflexologia de músculs i vísceres” Gestalt.  Reflexologia= són actes reflexos. Per exemple: quan una rata xoca amb la paret en un laberint i per una qüestió física finalment surt. Tota la conducta explicada per Watson està explicada des dels moviments dels músculs i vísceres ( cor, sistema digestiu, sucs gàstrics...) Quan parla del pensament, diu que és un moviment dels ulls que es troba amb un objecte i aquesta trobada produeix el pensament, diu que tot són reflexes, no hi ha voluntat. Els neoconductistes diuen que no poden analitzar la conducte a nivell molecular.
Distinció entre condicionament de Pavlov i aprenentatge instrumental  Fins ara només es parlava de condicionament fins que el mateix Pavlov pecomença a pensar que només hi ha un aprenentatge. Condicionament = associació entre dos estímuls. Instrumental = aprenentatge a partir de les conseqüències de la conducta. Watson segueix el condicionament clàssic mentre que Skinner parlarà del conductisme instrumental o operatiu Estan d’acord amb Watson amb que s’ha d’estudiar la conducta Principals autors Neoconductistes    Edward C. TOLMAN (1886-1959) Conductisme cognitiu (Propositiu) Clark L. Hull (1884- 1952) Conductisme logic (deductiu) Burrus F. Skinner (1904-1990) Conductisme radical Característiques comuns  Importància de la Teoria (excepte Skinner) Conductisme lògic  Vol saber quina és la ciència que progressa més, la ciència per excel·lència = física: aconsegueix a partir de fenòmens concrets lleis universals. El conductisme lògic es basa en lo concret però construeix teories universals, per tant, té una part empírica (treball sobre el que s’observa, experiments concrets...) i part que recull el racionalisme ( operativitzar: donar un valor concret a un objecte que sinó seria abstracte, dóna valor a les teories).
   Objecte d’estudi: l’Aprenentatge Encara que la conducta sigui objecte d’estudi. ( conducta= totes aquelles activitats d’un organisme que tenen com a finalitat adaptar-se al medi), al final es centren exclusivament en l’aprenentatge.
Podem aplicar les descobertes en animals a la conducta humana. Podem extrapolar les conductes animals ( més fàcils de controlar les variables...) en els humans Conductes molars: La psicologia com a “ciència objectiva de la conducta molar” Més relleu a l’organisme EOR Intenten averiguar que hi ha en l’organisme ( entès com a propòsit, voluntat, herència biològica), comencen a donar més importància a les variables que hi ha entre estímuls i respostes.
Discrepàncies Diferents interpretacions de:    Ciència i paper de la teoria Aprenentatge: Què s’aprèn, perquè s’aprèn Conducta: concepció distinta de la conducta molar Gestalten-signes (Tolman) Conductes adaptatives (Hull) Operants (Skinner) Tolman: Conductisme propositiu    Psicologia: ciència de la conducta molar  aprèn la importància de considerar la conducta en termes molars Característiques de les conductes molars Té una intenció: “anar a” o “escapar-se de” Té un efecte o modificació en l’ambient (intercanvis) amb el medi ambient; ús d’instruments Són selectives: l’individu aprèn quina resposta executa per arribar al seu objectiu seleccionant el medi més ràpid per a assolir-lo.  aprèn quina conducta em porta a assolir aquella intenció de la forma més ràpids.
L’organisme té a veure en què fa, que decideix.
Propòsits i cognicions: quan s’arribi a la meta es calmarà, la tensió, degut a que l’individu ha aconseguit el seu objectiu (saciar la fam, comprar quelcom determinat)  propòsit: voler trobar cognició: allò que espera trobar, l’objecte concret, la construcció mental. Quan no troba allò que espera, segueix buscant.
Tolman: Conductisme Propositiu Equació de la conducta:  Predicció i control de la conducta, fent referència a entitats observables.
B= f1 (S, H, T, P) B= conducta (behaviour) S = estímuls ambientals (stimulus) H= herència o dotació genètica (hereditary) T= aprenentatge o ensinistrament (entrenamiento) previ (training) P= inclinacions (apetitós) o aversions psicològiques (phisiological) Variables intermitges    Demandes d’objectes de meta (propòsits): inclinacions i aversions Expectatives (cognicions) Capacitats Aprenentatge de “ Gestalten- Signes”   Aprenentatge latent  no cal reforç per a fer un aprenentatge. Quan hi ha reforç s’aprèn amb menys temps, és una motivació.
Canvis en la resposta habitual Orientació espaial  s’han fet un mapa mental del laberint Skinner Origens intel·lectuals    Teoria de l’evolució de Darwin Supervivència Adaptació  lo important per sobreviure en un entorn adequat és aprendre a adaptar-nos Cultura també hem de tenir en comte aquells aprenentatges ja realitzats per generacions anteriors.
Conductisme de Watson La gran aportació d’ Skinner serà l’aprenentatge instrumental o operant.
Positivisme empirista dóna valor als experiments concrets.
En la teoria de Darwin: el canvi en l’entorn antecedeix a la conducta. Skinner l’individu ha d’adaptar-se a l’entorn però lo important no és l’estímul antecedent sinó la conseqüència d’una conducta.
Conductisme radical    Èmfasi en allò observable de la conducta, prescindint tant de l’organisme com de les teories.  mai la teoria abans Mètode: condicionament operant La conducta dels organismes   Concepció de la naturalesa humana i el control social (Walden dos; Més enllà de la llibertat i de la dignitat) - Determinisme conductual - La conducta humana està controlada pel medi ambient social.
- Possibilitat de millorar la condició humana modificant l’ambient.
Condicionament operant Condicionament operant  Caixa d’Skinner La conducta opera, causa un resultat Operants: classes de respostes espontànies que procedeixen del organisme i que no poden ser relacionades amb un estímul precedent. La conducta depèn de les contingències del reforç Operants    Respostes que operen sobre el medi ambient Per obtenir un estímul reforçant Procedeixen de l’organisme 5 procediments diferents que ell troba  Reforçament  té com a finalitat augmentar la probabilitat de que es torni a produir la conducta - Raó fixa / variable  número de repeticions o Raó fixa produeixes però el rendiment baixa quan aconsegueixes l’objectiu. Ex: quan produeixis 200 peses et pagarem 50 euros.
o Variable  no sé quan aconseguiré el premi, i per tant, la persona està intentant constantment . Ex: màquina Interval fixe/ variable  temps o Interval fixeSaps quan vindrà la recompensa. Ex: treballes cada més reps un sou o Interval variable  el temps en que dones la recompensa no és fixe, has d’estar constantment treballant perquè no saps quan vindrà la recompensa d’allò Càstig Extinció suprimir el reforçador, amb lo qual amb el temps es suprimeix la taxa de resposta de l’animal fins que s’anul·la. Si deixa de caure menjar quan la rata pica la palanca, la rata deixarà de fer-ho Control de l’estímul  únic procediment que té a veure amb els estímuls antecedents (que no poden alicitar) quan el llum està encès, si prem la palanca caurà menjar, si està apagat no. El llum vermell per si sol no fa que la rata prémer la palanca. El llum és el senyal, la rata té en comte aquest estímul antecedent, doncs ha après que passa quan aquest està encès.
Aprèn a discriminar quan tindrà el reforçador i quan no, però no aprèn a prémer la palanca.
Moldejament  reforçament gradual cada vegada que l’animal s’aproxima a la conducta que volem que aprengui.
-     El càstig és eficaç a curt termini, en canvi, el reforç requereix més constància i paciència, però s’obtenen més bons resultats.
Watson: ER C Reforçador Skinner: R E Aversiu C Teràpia de conducta   Lindsey i Skinner (1953): Aprenentatge per part de psicòtics Ayllon y Azrim (1957): Economia de fitxes.
La continuïtat del reforçador fa que s’aprengui una conducta, després quan aquesta ja sigui apresa no caldrà reforçador.
...