TEMA 9 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1

Vista previa del texto

TEMA 9. Els mitjans i grups de comunicació a Catalunya Introducció: Les TV autonòmiques      1983  Naixement al País Basc i Catalunya 1984  Llei del tercer canal 1989-2000  extensió a quasi totes les CCAA Monopoli públic fins a l’arribada de la TDT Dèficits i deslegitimació 1.1. La Televisió a Catalunya A. La corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)     Neix el 1983 Ens públic que gestiona: o Televisió de Catalunya o Catalunya Ràdio Neix amb una organització semblant a RTVE (dèficits) A partir del 2000: Importants reformes del sistema RTV català o Consell de l’audiovisual de Catalunya (2000) o Contractes Programa (2002) i Mandats Marc (2010) o Reforma de la CCMA (2007) Característiques: A.1. Tria dels òrgans de govern:    1983-2007: Model governamental 2007: Model parlamentari i professional. A la pràctica: dèficits Canvis importants 2012: pèrdua d’independència política A.2. Missions de Servei Públic:    En especial: difusió de la llengua i cultura catalanes Rellevància social TVC: Foment de la indústria audiovisual catalana (TV i cinema) Mandat Marc  Principis generals que han de guiar la programació de la CCMA durant 6 anys.
Aprovat pel Parlament El primer s’aprova el 20010  Contractes programa: Concreció de les missions de servei públic i indicadors per avaluar el grau de compliment Aprovat pel Consell de Govern de la CCMA i la Generalitat de Catalunya. Supervisat pel CAC.
2002-2005, 2006-2009, actualment s’està redactant el tercer Indicadors per avaluar el grau de compliment: 1. Quantitatius (hores de programació) 2. Qualitatius (percepció dels ciutadans) 3. D’audiència (rellevància social) 4. De gestió (despeses i personal) A.3. Fonts de finançament:   Fonts públics (70% aprox.) Publicitat (20% aprox.) A.4. Control:   Control Parlamentari Consell de l’Audiovisual de Catalunya B. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)      Creat el 2000 Autoritat independent Àmbit d’actuació: RTV (operadors autonòmics i locals, públics i privats) Funcions: Atorgar llicències, controlar i sancionar els operadors privats, controlar les missions de SP dels operadors públics, fer recomanacions.
Membres (6): Escollits pel Parlament. Perfil (teòricament) professional C. La TDT i la televisió privada: El model de TDT creat el 2004 preveu 12 canals de televisió autonòmica per Catalunya: pública i privada 2014: El govern espanyol en reorganitzar l’espectre radioelèctric elimina el tercer múltiplex català (4 canals) 1.2. La televisió local A. Naixement    Inicis (1980): La televisió local neix i es desenvolupa sense una llei que la reguli 1995 s’intenta ordenar mitjançant una llei, sense èxit Tipus de canals: o Canals locals públics i privats (programació de proximitat) o Canals propietat de grups de comunicació espanyols i catalans (emissió en cadena) B. La TDT local:      La TDT és vista com una manera de posar ordre al sector Unitat: demarcació (àmbit comarcal i supracomarcal) Catalunya: 21 demarcacions / 96 canals Canals públics i privats CAC: Assignació de llicències TDTL privades (2006) Objectius:     Assegurar una televisió de proximitat Professionalitzar el sector Desenvolupament d’una indústria audiovisual local Desenvolupament d’un mercat publicitari local La gestió de la televisió local pública:  Necessitat de crear consorcis entre els ajuntaments d’una demarcació  Cal elaborar un contracte programa (supervisat pel CAC) La concessió de llicències de televisió local privada:   Concentració empresarial però preservant la diversitat dins una demarcació Importància dels grups de comunicació locals Desenvolupament lent i problemes de viabilitat econòmica:  Alt cost de la producció pròpia  Xarxes d’intercanvi de programes (La xarxa)    Mercat publicitari local dèbil (Baròmetre) Dificultats per establir TDT-L en demarcacions sense tradició de TV local Dificultats per organitzar els consocis públics 2. La ràdio 2.1. Emissores per titularitat  A Catalunya l’any 2014 emetien un total de 239 emissores amb programació pròpia, que ocupaven 779 freqüències de radiodifusió A. Emissores públiques: Catalunya Ràdio (3), RNE (5), Emissores municipals (272) B. Emissores privades:    Grups radiofònics estatals (15): Prisa Radio, COPE, Atresmedia...
Grups radiofònics catalans (7): RAC, Flaix, Teletaxi i Ràdio Estel Emissores d’àmbit comarcal (19)  A partir del 2007 el CAC s’encarrega de la concessió de les llicències radiofòniques.
Tendències: o Reforçar la presència de grups catalans o Limitar el creixement dels grups radiofònics estatals o Creació de grups de comunicació comarcals 2.2. Emissores per tipus de programació:   Ràdio generalista: lideratge de RAC 1, Catalunya Ràdio i la SER Ràdio musical: lideratge de Los 40 Principales, Flaix FM, Rac 105 i Cadena Dial 3. La Premsa 3.1. Tipus de Premsa:   Domini de la premsa d’àmbit català publicada a Barcelona: La Vanguàrdia, El Periódico de Catalunya, El punt-Avui, Ara. Conviuen amb diaris editats a Madrid amb redaccions i seccions catalanes. Tot i ser diaris de Barcelona contenen continguts externs i molts d’ells van destinat a àmbit nacional.
Important tradició de premsa comarcal i local  si es desglossa el domini de diaris a nivell provincial, la majoria són diaris d’àmbit català però d’àmbit local.
La premsa comarcal i local a Catalunya:    137 publicacions 8 publicacions diàries: Segre, La Mañana, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Diari de Tarragona, Diari de Girona, Regió 7, El punt-Avui (ed. Comarques gironines) Publicacions bisetmanals, setmanals i quinzenals: El 9 nou, Hora nova, La veu de l’Ebre, El 3 de vuit...
3.2. Estructura de la propietat    Pes destacat de Godó (La Vanguardia, El mundo Deportivo) i Grupo Z (El Periódico de Catalunya, Sport) Hermes (El Punt-Avui) i Edició de premsa periòdica Ara (Ara) Grups de comunicació local: Grup Segre (Segre), Edicions Intercomarcals (Regió 7), Premsa d’Osona (El nou 9), Grup de Comunicació Ebrenc (La veu de l’Ebre) 3.3. La premsa en català:    Pes minoritari de la premsa en català en nombre de capçaleres, difusió i lectors Evolució positiva del número de capçaleres, difusió i lectors gràcies a l’aparició de les edicions en català de El Periódico, La Vanguàrdia i El País.
Subvencions a la premsa en català 4.
Grups comunicació El CAC ha facilitat la creació de grups de comunicació local (premsa, ràdio i TDT-L):      Grup Segre: Segre, Segre Ràdio, Lleida TV i tot TV Edicions Intercomarcals: Regió 7, ràdio, Televisió de Manresa Premsa d’Osona: El 9 nou, El 9 FM i el 9 TV Grup Taelus: Canal Taronja, ràdio, premsa gratuïta Grup de Comunicació Ebrenc: La veu de l’Ebre, Imagina ràdio, Canal TE 5 grups principals catalans de comunicació local. Per causes de la crisi estan en pèrdues.
de ...