Tema 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 27/11/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

LES FONTS DEL DRET Estudi de les diferents formes de creació de normes jurídiques. Dues modalitats de creació del dret: - Deliberades: òrgans que manifesten intenció de crear regles.
o La legislació. Les lleis regulen d’una manera prèvia i general un àmbit de la realitat.
Tenen una pretensió de duració en el temps molt llarga (Codi Civil de 1889).
- o Els principis.
o Les sentencies.
o Els contractes.
Espontànies: actes que no es realitzen amb la intenció d’establir regles, tenen, però, aquest efecte.
o La costum.
o La jurisprudència. La diferencia entre aquesta i la sentencia rau en què la jurisprudència és una norma general; un cop hi ha jurisprudència qualsevol altre cas en un futur podrà ser resolt aplicant-la. A més a més, la jurisprudència es nodreix de les sentències. La sentencia és una norma particular que prové d’un òrgan judicial. Només s’aplica a les parts que formen part del judici.
1. Les lleis Qualsevol forma de regulació que existeix en una determinada societat. Es tracta d’una norma que prové de l’òrgan legislatiu suprem d’un ordenament jurídic. Podem distingir entre llei i reglament/tractat internacional/Constitució/etc.
Fins el s. XIX van ser la principal font del Dret ja que eren l’expressió del poder sobirà. Les seves característiques són la generalitat (la llei regula per tots els que es trobin amb la seva condició d’aplicació → no lleis particulars) i abstracció (la llei regula els casos genèrics no individuals).
Ambigüitat: - Norma jurídica en general.
- Norma jurídica estatal.
- Norma jurídica emanada del Parlament.
1.1. Crisis de les característiques de la llei - Crisi de la certesa y la racionalitat degut a la inflació i la varietat legislativa: o Els operadors jurídics desconeixen, en moltes ocasions, les lleis vigents.
o La superproducció legislativa fa disminuir la qualitat de les lleis (contradiccions, ambigüitat, redundància, etc.).
- Crisi de l’estatalitat del Dret: o Fenòmens de superestatalitat:  Impacte de la Constitució.
 Importància de poders normatius supraestatals: normes de caràcter internacional (tractats).
o Fenòmens de infraestatatlitat:  Importància de poders normatius d’origen interestatal: convenis col·lectius (poder d’autonormació de particulars i col·lectius).
2. La costum Importància de les societats premodernes. Progressiva pèrdua de la importància.
Norma que sorgeix dels comportaments reiterats d’un grup d’individus i que és acceptada com obligatòria per la comunitat.
Problemes: - Com identificar-les? Extensió? Nombre d’acceptants? - Dispersió pel territori: falta d’homogeneïtat.
3. Els principis - Funcions: o Unificadora de l’Ordenament Jurídic.
o Els principis orienten l’Ordenament Jurídic cap a uns valors o objectius.
o El principi constitucional de “salut” orienta al Parlament a dictar normes en l’àmbit laboral que evitin i previnguin els riscos.
- Dos sentits: o Clàssic: s’aplicaven, principalment, en absència de regles explícites i quan s’afectava a un valor jurídic. Eren implícits a l’Ordenament Jurídic.
o Contemporani: disposicions expressament formulades en l’Ordenament Jurídic, principalment en la Constitució.
- Caracterització: La dimensió del pes: o No actuen com a regles de “tot o res”.
o Configuren raons per decidir, però que no són concloents, sinó que han de ponderar-se amb altes raons.
- El caràcter obert: o Els principis configuren el cas de forma oberta: les propietats que configuren el cas no constitueixen un conjunt tancat i precís.
o Quines són les condicions d’aplicació i quines les seves conseqüències jurídiques? 3.1. Regles vs. Principis: - Caracterització: o Cas + Conseqüència jurídica.
o Caràcter tancat:  Configuren el cas de forma tancada: les propietats del cas són un conjunt tancat i precís.
4. La jurisprudència Conjunt de raons que utilitzen els tribunals per resoldre un cas en les seves sentencies. Son interpretacions judicials vinculants per altres jutges que resolen casos similars. No es font de Dret, però la seva importància és notable.
Importància del recurs de cassació.
La jurisprudència és una norma general que sorgeix de manera espontània i que està composta d’un raonament que apareix diverses vegades en diferents sentències (normes particulars que només afecten les parts implicades en un cas) que regulen casos semblants.
Només ho fa el tribunal suprem. A partir d’aquest moment, ja tindrà una pauta interpretativa.
És molt important en la pràctica quotidiana dels jutges.
5. El principi de la jerarquia normativa Dues idees centrals d’aquest principi: - No totes les normes poden tenir el mateix rang o valor. Un sistema jurídic presenta una escala de normes de rang superior o inferior.
- Les normes de rang inferior han de respectar totalment allò disposat en les superiors. Això suposa: - o Falta d’adequació: invalidesa de la norma inferior.
o La norma superior pot derogar a la inferior, i no al revés.
En el cas que dues regles regulin el mateix cas, gràcies a l’estructuració jeràrquica de les normes, tindrem un criteri per solucionar el problema: principi de superioritat → estructura jeràrquica piramidal.
- El criteri de d’especialització indica que en cas que una CA tingui una competència que el govern central no té, preval la llei de la CA, encara que sigui de rang inferior.
- Criteri de concurrència.
5.1.
- La jerarquia normativa en l’Ordre Judicial Espanyol La Constitució: norma de la qual deriven la resta de normes. La Constitució estableix els principis, valors, directrius que ha de fer servir el sistema legislatiu i administratiu de tot l’Estat Espanyol. Tot i això, no està delimitada d’una manera precisa, ja que són obertes en moltes ocasions, permeten diverses interpretacions. Això fa que quan arriba al poder un partit no hagi de canviar la constitució per desenvolupar el seu programa polític d’acord amb la seva ideologia.
La Constitució no només marca l’objectiu al que ha d’arribar l’estat, sinó que fonamenta i estableix els procediments que han de ser seguits per crear altres normes, és la font de producció legislativa. Marca el què i el com s’ha de portar a terme l’activitat politicojurídica d’un estat.
Una de les raons per la qual la Constitució es suprema és la manera com va ser creada, ja que va ser elaborada d’una manera més solemne que les lleis ordinàries. La seva modificació és molt complexa, té dos mecanismes: un més o menys accessible i un altre de molt complicat. Requereix un referèndum, una majoria parlamentaria molt elevada (tres cinquenes parts) → necessari en el mecanisme més complex. Degut a això té aquesta pretensió de durabilitat i permanència en el temps.
El contingut de la Constitució s’organitza en dues parts: o Part orgànica: col·locada posterior a la part dogmàtica. Fa referència a l’organització de l’Estat → monarquia parlamentària a Espanya. S’encarrega de l’organització, funcions i les relacions entre els òrgans principals del govern.
o Part dogmàtica: estableix els principis fonamentals de l’organització política i econòmica de la societat. Estableix, també, drets fonamentals. Part substantiva dels valors o principis que han de regir l’activitat jurídica de l’Estat.
Si no hi hagués un òrgan que tingues la competència per protegir-la tindria molt poca importància. El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució, està situat fora del poder judicial però és un òrgan jurisdiccional → legislador negatiu amb les seves sentencies pot impedir que entrin normes i pot fer que surtin.
El TC no forma part del poder judicial espanyol. Els mecanismes d’elecció dels seus membre són els mateixos que els d’elecció de qualsevol d’altre jutge o tribunal. Per escollir els membres del TC es segueix un criteri polític, han estat designats per òrgans politicojurídics → fet criticat, ja que això pot fer que els membres no siguin imparcials en les seves sentencies. Poders: anular actes de tots els poders públics que vagin encontra de la constitució i és independent dels altres òrgans constitucionals.
- Tractats internacionals: estan per sota de la constitució perquè l’ordre jurídic encarregat de firmar-los obté la competència de la Constitució. Per tant, no pot firmar res contrari del que està establert a la Constitució.
- Les lleis (Parlament, Govern i Administració): o Lleis orgàniques // Lleis ordinàries.
Aquestes dues lleis es diferencien per la matèria que regulen unes i altres. La Constitució reserva determinades matèries a les lleis orgàniques. Per tant, les Corts no poden regular per llei orgànica una matèria no ha estat reservada per la Constitució com a orgànica. Per tant, les lleis orgàniques estan pensades per un conjunt molt limitat de matèries i el seu procés d’aprovació és una mica més exigent que el de les lleis ordinàries, que regulen o poden regular qualsevol altra matèria que no estigui reservada per les lleis orgàniques.
La forma a través de la qual es promulga una llei orgànica és diferent a la forma i requisits procedimentals que s’exigeixen en una llei ordinària.
Només l’òrgan legislatiu pot dictar lleis (congrés i senat).
Nosaltres no votem el president, votem el partit que volem que estigui al govern i els diputats d’aquest partit escullen el president.
o Decrets legislatius i decrets lleis. No són reglaments ni lleis orgàniques/ordinàries, tenen una naturalesa híbrida, ja que l’òrgan que els dicta és el govern (rang reglamentari) i, tot i això, tenen un rang legislatiu, rang de llei.
Els decrtes llei són aquells que pot dictar el govern en casos de necessitat/urgència, moments en què cal donar una solució ràpida a una situació; el consell del govern es reuneix (es pot reunir quan vulgui) i fa un decret llei. En canvi, el procés que cal seguir per aprovar una llei és llarg i enfeinat. El que diferencia una llei d’un decret és el recolzament democràtic. Hi ha una condició perquè un decret tingui validesa: en el termini d’un mes ha d’estar convalidat pel congrés dels diputats, sinó perd la validesa. Aquesta no és la millor manera de legislar.
Els decrets legislatius estan pensats per aquelles situacions en les quals una matèria esta essent regulada per moltes altres normes i arriba un punt en què no es sap molt bé quina norma preval per sobre de quina altra norma El decret llei ordena aquesta sèrie de normes i els atorga certa coherència.
o Reglaments. Conjunt de normes/disposicions que poden dictar el govern i l’Administració. En el BOE, el 95% del contingut són reglaments. La principal norma dels reglaments són els decrets (també hi ha ordenances, entre d’altres).
Són normes administratives la idea central de les quals és que estan per sota de les lleis orgàniques/ordinàries i el govern no pot dictar cap reglament sense que hi hagi una llei prèvia que el reguli.
- La costum.
- Els principis.
6. L’exercici de la funció jurisdiccional El poder judicial és qui desenvolupa la funció jurisdiccional: aplicar lleis. Els jutges no poden modificar les lleis però sí que les poden interpretar.
Els jutges reben les denuncies i demandes, les valoren i dicten una sentència → aquesta té tres parts centrals: els antecedents de fet, els fonaments jurídics (premisses en les què es fonamenta de manera coherent la fallada, no hi pot haver contradiccions) i la fallada.
Els fonaments de dret tenen una especial rellevància perquè és aquí on el jutge del tribunal hi posa més creativitat, és la part més interpretativa per part del jutge; ens els antecedents de fet, les proves, el jutge té una funció passiva. Les sentencies poden ser objecte de recurs davant instàncies superiors seguint un esquema jeràrquic: jutjats → audiències provincials → tribunals superiors → tribunal suprem. Tot i que hi ha casos que poden ser tractats per tribunals superiors directament, per exemple. Quan una sentencia és ferma ja no pot ser objecte de recurs, llavors s’aplica de manera autoritària i coactiva.
Principis constitucionals: - Llibertat d’accés als tribunals.
- Publicitat i oralitat.
Tipus de processos: - Civil: relacions privades (civil, mercantil).
- Penal: protecció dels béns a través de la sanció estatal.
- Contenciós-administratiu: tutela dels interessos dels ciutadans en front als actes de l’Administració.
- Laboral: conflictes sorgits en l’àmbit de les relacions del treball.
6.1.
Principis de la funció jurisdiccional: independència i unitat Independència dels jutges: el teu superior no pot influir-te en la presa d’una decisió.
Independència en front de la societat, els altres poders públics i altres òrgans del Poder Judicial.
Els jutges estan sotmesos a la llei. Mitjans de garantia de la independència: - Inamobilitat: no poden ser cessats arbitràriament, només per les causes previstes per la llei.
- Autogovern: el poder judicials es regeix per òrgans propis, independents del poder judicial.
6.2.
- Òrgans jurisdiccionals Jutjats i tribunals (no són òrgans individuals, sinó col·lectius i actuen col·legiadament, la sentència final l’estableixen tots els membres; als membres dels tribunals se’ls anomena magistrats, no jutges).
- Jutjats: 6.3.
o De pau.
o De primera instància i instrucció.
o Del penal.
o Del contenciós-administratiu.
o Del social.
o De vigilància penitenciaria.
o De menors.
El Tribunal Suprem És l’únic òrgan que té competència per resoldre sobre qualsevol sentència prèvia en qualsevol de les matèries. És un òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres jurisdiccional. Cap òrgan del poder judicial pot revisar els seus actes jurisdiccional. Es divideix en diferents sales. En concret, la sala del civil es centra en els recursos de cassació i els recursos de revisió.
6.4.
Audiència nacional Té tres sales: la penal, la contenciós-administratiu i la social.
En la sala penal hi ha un enjudici dels delictes: tenen una transcendència en tot el domini estatal i són difícils de residenciar en un òrgan judicial concret.
...