Anatomia del sistema genital femení (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 32

Vista previa del texto

Sistema genital femení 1. Generalitats 1.1. Classificació   Genitals interns: ovaris, trompes uterines, úter i vagina.
Genitals externs: mama i vulva (llavis majors, llavis menors, clítoris, vestíbul de la vagina).
2. Ovaris.
Les dones tenen de forma habitual dos ovaris, que tindran una doble funció:   Producció de les cèl·lules germinals, els ovòcits. Que maduraran i formaran els òvuls.
Secreció d’hormones sexuals femenines.
Aquests es troben situats a nivell de la pelvis menor, en la fosa ovàrica. Posteriorment a les trompes uterines. I presenten 4 marges:     Extern: es relaciona amb la part mes distal de la trompa uterina, el marge tubari.
Intern o medial: es relaciona amb l’úter i el coneixem com a marge uterí.
Posterior: es troba lliure.
Anterior: es relaciona amb les trompes uterines.
Es mantenen en la seva posició gràcies als mitjans de fixació següents:    Lligament uteroovàric: unió amb l’úter. Va des de la part superior i externa d’aquest fins al marge intern de l’ovari.
Lligament suspensori de l’ovari: uneix amb la paret pelviana. Va des de el marge extern dels ovaris fins el peritoneu parietal lateral.
Lligament mesoovaric: unió amb les trompes uterines o trompes de Fal·lopi.
3. Trompes uterines o trompes de Fal·lopi.
3.1. Generalitats.
Tenen una doble funció. En la part més distal té lloc la fecundació i es realitza el transport de les cèl·lules germinals o del zigot al úter. Tenen musculatura per tal de dur a terme aquesta segona funció.
Estan envoltades per peritoneu a excepció de la primera porció, la porció uterina 3.2. Parts.
   Uterina, intersticial o mural: part situada dins de la cavitat uterina. És la més petita.
Ístmica o istme: trobem el istme de la trompa.
Ampul·lar o ampul·la uterina: és la part mes llarga.
 Infudibular, infundíbul o pavelló de la trompa: es va eixamplant cada vegada mes fins formar les fimbries o franges (de 10 a 15), aquestes són les que capten a l’ovòcit.
o Trobem el orifici abdominal que comunica amb la cavitat abdominal, aquest fa que a vegades per infexions de vagina i úter poden arribar a fer peritonitis (per això son mes habituals en dones que en homes).
4. Úter.
4.1. Generalitats Es coneix també com a matriu, és un òrgan muscular amb les parets molt gruixudes.
Aquest té la funció de gestació, lloc on s’implanta l’embrió, generalment en les parets laterals i també és l’element motor del part, la seva contracció produeix l’expulsió del fetus.
Davant d’aquest trobem la vagina i per darrera el recte. Entre aquestes estructures trobarem el peritoneu parietal inferior, que presentarà una sèrie de plecs i de foses, els fons de sac vesico-uterí (existent en la dona) i utero-rectal o fons de sac de Douglas (existent tant en el home com en la dona). Aquest segon serà el més inferior.
Es relaciona superiorment amb el peritoneu parietal inferior i inferiorment amb la vagina.
4.2. Parts    Cos: Les dos terceres parts superiors en forma de cavitat triangular. En aquesta part s’implantarà l’embrió. La part més superior es denominarà fundus. Y a la part superoexterna trobarem la porció uterina de la trompa.
o Cara anteroinferior o cara vesical: en relació amb la bufeta i el fons de sac vesico-uterí.
o Cara posterosuperior o intestinal: en relació amb el recte i el fons de sac de Douglas.
El istme: part molt estreta on s’uneix els dos terços superiors amb el coll o cèrvix uterí.
En aquesta zona es fan les cesàries a causa de que es la zona on cicatritzarà millor i no hi ha risc de trencament uterí en les gestacions posteriors Coll o cèrvix uterí: Correspon al terç inferior de l’úter.
4.3. Mitjans de fixació.
Es troba en anteversió y anteflexió, flexionat en davant per sobre la cara de la bufeta urinària. Si es troba en una altra posició es pot complicar el part. Es manté gràcies a uns lligaments que s’uneixen a la part del coll:   Lligaments amples de l’úter: Són plecs del peritoneu que van des de els marges laterals del úters fins la paret de la pelvis menor o peritoneu parietal.
o Lligament mesobaric: plec de peritoneu que va des del lligament ample fins al ovari.
Retinacle uterí: sota el peritoneu inferior.
o o o Lligament uterosacre o sacreuteri: des de el úter fins al sacre. Algunes fibres rodegen el recte i acaben a aquest nivell, fibres uterorectals. I altres van des de el recte fins el sacre, fibres rectesacres.
Lligaments uterovesicopubicas: amb fibres del úter al pubis. Algunes van des de el úter fins la bufeta de l’orina, fibres uterovasicals i altres van des de la bufeta de l’orina fins al pubis, fibres vesicopubianas.
Lligaments cardinals o cervicals transversos: Des del úter fins a la paret de la pelvis.
5. Vagina.
5.1. Generalitats .
Conducte musculomembranós molt elàstic situat entre la cara posterior de la bufeta de l’orina i uretra i davant del recte. Des de el fons uterí fins la vulva. Presenta una sèrie de plecs, els plecs vaginals. Inclinació cap a baix i cap en davant.
6. Vulva.
6.1. Parts.
    Llavis majors: plecs cutanis situats lateralment, s’uneixen anterior i posteriorment a traves de les comissures. La anterior es troba situada per davant del clítoris.
Llavis menors: es troben medials as llavis majors. A la part anterior aquests rodegen el clítoris.
Clítoris: òrgan erèctil, situat posteriorment a la comissura anterior dels llavis majors.
Te les mateixes estructures que en penis de l’home (lligament suspensori del clítoris, cossos cavernosos, gland i prepuci.) Vestíbul de la vagina: Situada medialment als llavis menors i posteriorment al clítoris.
Anteriorment es troba el orifici extern de la uretra y posteriorment es troba el vaginal, aquest te una membrana coneguda com himen(es trenca amb les relacions sexuals).
Aquí van a desembocar les glàndules relacionades amb l’excitació sexual.
7. Vascularització.
7.1. Arterial.
   Els ovaris: La aorta abdominal donarà l’arteria gonadal que donarà lloc a l’arteria ovàrica i l’arteria tubàrica.
Úter, vagina i part dels genitals externs: Arteria ilíaca interna.
Genitals externs: Arteria ilíaca externa.
7.2. Venosa.
Drenaran a partir de la vena ilíaca externa i interna que s’uniran per formar la vena cava inferior (VCI).
7.3. Limfàtica.
Situats a nivell dels ganglis que tenen més a prop:     Ovaris i úter: ganglis lumbars i ganglis ilíacs interns.
Úter: ganglis ilíacs externs.
Trompes: ganglis aòrtics laterals.
Genitals externs: ganglis inguinals.
8. Canvis amb l’edat.
8.1. Menopausa.
Canvi brusc en deixar de tenir la menstruació  OVARIS Disminueix la producció d’hormones femenines.
Els ovaris tindran una superfície llisa abans de la pubertat. Posteriorment es crearan prominències formades pels fol·licles ovàrics en desenvolupament i es produiran cicatrius creant irregularitats a nivell de la superfície ovàrica. En cessar la producció de cèl·lules germinals disminuirà la seva grandària.
 UTER Quedarà com un cos atròfic sense utilització. Y els llavis del coll també canvien la seva conformació, desapareixent casi totalment.
Prolapse uterí: Augmenta la laxitud lligamentosa, el úter no es manté en la seva posició i cau cap a la vagina. Surt a traves de la vagina una part de l’úter. Es dona sobre tot a les dones que han tingut molts fills.
Citologia: a nivell del coll de l’úter. Es troba a diferents situacions segons la quantitat de fills que hagi tingut.
9. Glàndules mamaries.
Situades a la part anterior del tòrax, davant dels músculs pectorals entre la 3ra y 7tena costella. En la par central, el mugró, van a drenar els conductes galactòfors, de les glàndules que produeixen llet (de 15 a 20) de manera que e distingeix una subdivisió en lòbuls en funció d’aquests canals. (Arèola, pell enfosquida que el rodeja) 9.1. Vascularització.
Arterial: A traves de les branques de l’arteria toràcica interna (branca de la subclàvia) i branques de l’arteria axil·lar.
Venosa: Similar a les arteries.
Limfàtica: La més important a causa de que el càncer de mama es dissemina per la limfa. Es divideix en quadrants. Als medials la limfa va als paraesternals, mentre els externs a nivell dels ganglis axil·lars (en aquest es localitza mes freqüentment, augmenten mes . Important explorar també a l’aixella) 9.2. Innervació.
Del 4t al 6é nervi intercostal.
...