23 Infertilitat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 23: TRACTAMENT DE LA INFERTILITAT INFERTILITAT FEMENINA: CAUSES Infertilitat = Esterilitat. Incapacitat de la parella per a aconseguir un embaràs després d’un any Anovulació • Relacionada amb alteracions de l’alimentació, exercici intens… • Disfunció en eix hipotàlem-hipòfisi-ovari • Síndrome d’ovari poliquístic (SOP) • Alteracions hipotalàmiques (amenorrees hipotalàmiques) Insuficiència ovàrica • • Hiperprolactinèmia Altres causes: endometriosi, obstruccions de les trompes de Fal·lopi, trastorns uterins (miomes), alteracions del moc cervical… SÍNDROME DE L’OVARI POLIQUÍSTIC (SOP) Prevalència: 6-10% Manca de FSH + Excés LH: • FSH produeix el desenvolupament fol·licular; el fol·licle comença la maduració però arriba un moment que s’atura. Queda un fol·licle immadur que degenera i forma un quist; cada cicle passa això, de manera que es van acumulant i l’ovari s’acaba omplint de quists • L’excés de LH provoca un augment en la síntesi d’andrògens (hiperandrogenisme) que es pot arribar a traduir en acne o hirsutisme No es produeix ovulació: apareix una anovulació crònica Molt sovint s’associa a síndrome metabòlic: sobrepès/obesitat, resistència a la insulina i hiperinsulinèmia (que reforça l’excés de producció de LH) TRACTAMENT Intervenció no farmacològica basada en canvis en l’estil de vida: dieta i exercici moltes vegades aconsegueixen restablir els cicles normals CLOMIFÈ • Modulador selectiu dels R estrogènics: actua com a antagonista a l’eix hipotàlem-hipòfisi.
S’aconsegueix un augment en la producció de FSH i LH (ambdós nivells augmenten) • Moltes dones aconsegueixen ovular, però no tantes aconsegueixen l’embaràs: els nivells tan alts de LH sembla que són contraproduents a l’hora de concebir-lo • Barat, còmode, admin VO i efecte molt ràpid (el mateix cicle) • Inconvenients • Possibles embarassos múltiples • Màxim 6 cicles de tractament: se sospita (no està comprovat) que la seva utilització en períodes molt llargs pot induir càncer d’ovari METFORMINA • Sensibilitzant de la insulina: redueix hiperinsulinèmia i aconsegueix una reducció dels nivells de LH i andrògens, equilibrant el ratio FSH/LH • Actua de forma més lenta que el clomifè • Sempre conjuntament amb canvis en l’estil de vida, dieta i exercici • Es pot combinar amb clomifè en dones que no hagin respost a aquest: millors resultats GONADOTROPINES (FSH) Al final del tema 1 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 AMENOREES HIPOTALÀMIQUES L’hipotàlem secreta GnRH de forma pulsàtil: si aquest ritme és correcte, s’estimula la hipòfisi i aquesta allibera FSH i LH En aquests casos apareixen alteracions en la generació de GnRH hipotalàmic: en última instància no es produeixen gonadotropines, ni FSH ni tampoc LH Allò ideal seria imitar la producció fisiològica de GnRH: en forma de polsos. Això ho aconseguiria una bomba d’infusió pulsàtil, no disponible actualment a Espanya Així doncs, l’únic tractament actual és l’administració de gonadotropines (FSH i LH) HIPERPROLACTINÈMIA La prolactina és una hormona produïda per les cèl·lules lactotrofes de l’adenohipòfisi (hipòfisi anterior). Aquesta producció ve controlada per la dopamina hipotalàmica: l’hipotàlem emet dopamina que activa R a la hipòfisi anterior, i llavors aquesta respon inhibint la secreció de prolactina Alhora, la prolactina inhibeix la secreció hipotalàmica de GnRH: quan hi ha alts nivells de prolactina, aquest efecte comportarà un dèficit de GnRH, no hi haurà estimulació de l’eix i no es produirà FSH ni LH Causes més freqüents • Prolactinoma: adenoma hipofisiari productor de prolactina • Iatrogènica: conseqüència de l’administració de fàrmacs antagonistes dopaminèrgics Tractament • Quirúrgic • Agonistes dopaminèrgics • Derivats ergòtics: Bromocriptina i cabergolina • Quinagolida i lisurida BROMOCRIPTINA • Administració VO durant períodes llargs • Alta aparició d’ef adversos: nàusees, vòmits, mareig, mal de cap, hipotensió postural • Inici tractament amb dosis baixes + Augment progressiu • 5% dels casos són resistents a la seva acció CABERGOLINA • En casos resistents a la bromocriptina • D’acció llarga: dosi única setmanal • Contraindicada en valvulopaties cardíaques FECUNDACIÓ IN VITRO 1. Estimulació ovàrica que pretén desenvolupar el màxim de fol·licles possibles 2. Extracció dels ovaris i fecundació 3. Obtenció del màxim d’embrions possibles 4. Implantació a l’úter d’una part d’ells i congelació de la resta: si l’implant no funciona, no caldrà iniciar de nou el mètode ESTIMULACIÓ OVÀRICA 1. Supressió de la producció endògena de FSH i LH: ens interessa ser nosaltres els que controlem el procés, totalment de forma externa (qualsevol producció endògena ens pot alterar el cicle) • Agonistes o antagonistes de la GnRH 2 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 2. Estimulació i inducció del creixement de diversos fol·licles: gonadotropines • Gonadotropina menopàusica humana (hMG): doble activitat FSH+LH • FSH 3. Maduració final dels oòcits: quan els fol·licles ja són madurs • Gonadotropina coriònica humana (hCG): acció LH • LH AGONISTES I ANTAGONISTES GnRH Els agonistes s’uneixen al R i estimulen la secreció de FSH, però no s’hi dissocien passat el temps: l’activació és contínua, fet que provoca una desensibilització dels R. Passat un temps s’atura la producció de FSH (Activitat inicial agonista + posteriorment antagonista) Els antagonistes ho bloquegen directament L’objectiu en ambdós casos és aconseguir que la hipòfisi no desencadeni la secreció de LH i l’ovulació, abans del correcte desenvolupament i maduració dels fol·licles ovàrics Mateix efecte: supressió de la secreció LH i FSH • Agonistes: estimulació continuada i desensibilització dels R de GnRH. Fase inicial agonista (flare up) • Antagonistes: efecte immediat per antagonisme del R de GnRH Eficàcia similar AGONISTES Es substitueix un AÀ de la GnRH endògena.
“—relina” • Buserelina (SC) • Goserelina (SC) • Leuprorelina (SC) • Nafarelina (intranasal) • Triptorelina (IM profunda) 3 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 També s’utilitzen en patologies relacionades a un excés de producció d’hormones sexuals: càncer de pròstata (dependent d’andrògens), endometriosis i fibromes • En aquests casos, presentacions SC dépôt (durada mesos) • S’ha de tenir en compte l’efecte inicial flare up, que pot provocar un empitjorament inicial dels símptomes: es poden combinar amb antiandrògens (ciproterona) per prevenir aquest augment inicial de testosterona • Efectes adversos: dolor ossi, osteoporosi, rubefacció, acne, cefalees, trastorns sexuals ANTAGONISTES Presenten més AÀs divergents “—relix” • Cetrorelix (SC) • Ganirelix (SC) GONADOTROPINES En la fecundació in vitro s’utilitzen per promoure el creixement fol·licular i la maduració dels oòcits.
També s’utilitzen com a tractament en SOP i amenorees hipotalàmiques URINÀRIES Igual d’efectives que les recombinants i molt més barates • Gonadotropina menopàusica humana (hMG): les menopàusiques produeixen molta FSH i LH (al no ovular, tenen el feedback inhibit i no paren de produir-les) • Urofolitropina: FSH urinària d’alta puresa RECOMBINANTS • Gonadotropina coriònica humana recombinant (rhCG): efecte LH • Fol·litropina i coriofol·litropina: efecte FSH • Lutropina: efecte LH • Fol·litropina + lutropina: mescla de quantitats fixes de FSH i LH INFERTILITAT MASCULINA 50% dels casos d’esterilitat. 30% com a únic responsable, 20% combinat amb factor femení Causes • Alteracions sexuals: disfunció erèctil • Defecte primari testicular en la producció d’esperma • Defectes en el transport de l’esperma • Disfuncions en l’ejaculació • Patologies endocrines que afecten l’espermatogènesi • Patologies hipotàlem-hipòfisi • Hiperprolactinèmia TRACTAMENT PATOLOGIES ENDOCRINES • En funció de la gonadotropina que manqui en cada cas individual: hCG o hCG+FSH • En hiperprolactinèmia: bromocriptina (mateix tractament que en dones) • Tractament antiestrogènic: redueixen els efectes inhibitoris de l’estradiol endogen sobre l’eix hipotàlem-hipòfisi. Eficàcia discutible i escassa: actualment no s’utilitza 4 de 4 ...