EMOCIONS I GRUPS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria en Inglés - 1º curso
Asignatura Comunicació i Interacció Educativa 2
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

CONCEPTE EDUCACIÓ, EDUCACIÓ EMOCIONAL, ÈTICA I MORAL, PERSONALITAT, EMOCIONS, SENTIMENTS, TEMPERAMENT, COMPETÈNCIES EMOCIONALS, INTEL·LIGÈNCIA, INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS EMOCIONS I GRUPS MÓN EMOCIONAL: EMOCIONS I SENTIMENTS, INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, COMPETÈNCIES EMOCIONALS.
1. CONCEPTE D’EDUCACIÓ L’educació comença a l’època aristotèlica. Té relació amb la metafísica, és a dir, l’explicació del món una mica més enllà del que l’ésser hum{ capta de la realitat i també amb plantejaments teòrics i pr{ctics. Seguidament cap a l’any 1996 Delors escriu L’Educació és un tresor en el qual ens diu que l’educació es centre en quatre termes: el conèixer, el fer, el participar i el ser. Més endavant trobem a Ortega i Gaset que és un filòsof espanyol que parla de que l’educació és fonamenta en dos termes: allò que ignorem i el que existeix però no veiem i ho adquirim després d’un procés. Finalment, la característica principal de l’ésser hum{ és l’educació perquè l’ésser hum{ es un animal transcendent i l’educació ens ajuda a veure més all{ de la realitat, té a veure amb l’abstracció, l’ésser hum{ és un animal que s’abstrau.
A nivell etimològic hi ha dos nocions: Educare: el coneixement prové de fora de l’esser hum{. En un procés d’ensenyament, es transmeten coneixements i et converteixes en alguna cosa degut a allò que t’han ensenyat.
És un procés passiu per part de l’alumne.
Educere: és una forma de transmissió que va de dins a fora, no es directiva. No existeix una jerarquia. Aquí el coneixement es construeix de manera global.
Al parlar d’educació, tothom creu que en sap sobre el tema. Hi ha gent que ho veu com a quantitat (quan ens referim per exemple: una persona té molta, o molt poca, educació), urbanitat (allò que s’entén en una societat com a disciplina correcta) i docilitat (s’explica amb el concepte oposat a rebeldia. Però ara bé, ser rebel és bo o dolent? A vegades s’han de seguir les normes però de tan en tan també esta bé sortir del que és normal perquè si no fos per això la nostra societat no evolucionaria).
CARACTERISTIQUES DE L’EDUCACIÓ: Té que veure amb la persona Està en procés continuat.
Té a veure amb la teleologia, és a dir, creure que té una meta concreta i comuna. Així doncs no tot és educació, només considerem educació allò que té una finalitat.
TIPUS D’EDUCACIÓ: Individual Social: o Formal: L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. És el procés d’educació integral correlacionat que avarca els nivells educatius i que comporten una intenció deliberada i sistemàtica que concreta en un currículum oficial aplicat en uns calendaris definits i un horari establert. És l’aprenentatge que s’ofereix normalment en centres d’educació o formació. Amb un car{cter estructurat segons els objectius didàctics, la durada i el suport i que conclou amb un certificat.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS o - No formal: Les educacions no formals són institucions educatives que donen lloc fora de l'àmbit escolar. És una educació intencional, metòdica. Es dóna en una gran varietat d'espais i els seus caràcters són socioculturals i lúdics, i també socio assistencials. És l’aprenentatge que s’obté de les activitats de la vida quotidiana relacionades amb la feina, la família o l’oci. No est{ estructurat i normalment no conclou amb un certificat. Sorgeix a partir de grups o organitzacions comunitàries.
o Informal: L'educació informal fa referència al procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influencies de la vida diària i el medi ambient. És un procés d’aprenentatge continuat i espontani que es realitza fora del marc de l’educació formal i la educació no formal. No és intencional, és a dir, la interacció de l’individu amb l’ambient, amb la família, amics i amb tot el que l’envolta.
Religiosa Moral Els diferents tipus d’educació pretenen aconseguir uns objectius comuns: Els coneixements i les qualificacions laborals s’adquireixen en general per mitj{ de l’educació formal.
Cert nombre d’aptituds, tant personals com socials, s’adquireixen a través de la educació informal.
L’adquisició d’una aptitud per viure i de les actituds basades en un sistema íntegre de valors es fa possible gracies a la educació no formal.
QUÈ ÉS L’ÈTICA I QUÈ ÉS LA MORAL? L’ètica és la disciplina filosòfica i teòrica dels valors. I la moral és posar en pràctica els valors. És a dir, es la praxis de la ètica. L’ètica és una reflexió sobre la moral. L’ètica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que tenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i legitimació, investiga què és específic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.
La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.
La moral dóna pautes per a la vida quotidiana, l’ètica és un estudi o reflexió sobre què origina i justifica aquestes pautes. Però ambues, si bé són distingibles, són complementàries. De la mateixa manera que teoria i pràctica interaccionen, els principis ètics regulen el comportament moral però aquest comportament incideix alterant els mateixos principis.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS Un valor és allò al que tu li dones validesa. Per exemple, la llibertat, la justícia... Tot valor té el seu antivalor.
 Socialisme: busca la diferenciació entre el proletariat i les classes benestants  Neoindividualisme: busca la llibertat.
 Anarquisme: busca tan llibertat com igualtat.
En l’educació s’hauria de treballar per una banda les emocions i sentiments i per altra les matèries tradicionals com són llengües i ciències. Avui en dia, en el procés educatiu estatalitzat es dóna un valor o un altre a determinats aspectes. Però realment només donen valor a les notes i sobretot de matemàtiques, llengua i ciència. Això és el que realment és l’educació. Però el que realment voldríem és que es donés valor a la capacitat de reflexió d’ algú, la capacitat de ser crític....
AGENTS EDUCATIUS: - Família - Professorat - Institució Aquests tres agents s’encarreguen de la vida, la professió i la transformació.
La primera vegada que s’obliga a la gent d’Espanya a entrar al procés educatiu és el 1857.
(la educacion prohibida, la pedagogía libertária) VIDEO PARADIGMES: Fins al segle XIX, al final de la Revolució Francesa, es comença a plantejar la idea que l’educació es podria fer obligatòria, pública i gratuïta. Es comença a desenvolupar a principis del segle XIX. La ley Moyano és la primera llei espanyola que en parla.
En l’època de la il·lustració, quan la gent comença a prescindir de la fe i comença a “il·luminar-se” amb la raó, es genera la Revolució Industrial de manera paral·lela. En aquest moment, la educació la generen les primeres escoles a prop de les fàbriques. Fins al moment, les dones tampoc solien treballar. Però amb la revolució, les dones s’incorporen a les fàbriques. Així, van haver de crear al costat de les fàbriques diferents escoles on s’ensenyés als nens el que, més endavant, havien de desenvolupar els nens en el procés de vida adulta.
Fins aleshores, l’educació estava centrada en l’{mbit religiós. Això limitava l’entrada de molts nens a l’escola. Només hi eren benvinguts aquells que volien seguir la vida religiosa i formar-se com a cura i aquells que tenien un bon fons econòmic.
L’educació té uns interessos molt concrets. Ja que es fonamenta en uns valors determinats.
És per això que hi ha hagut tantes i tantes modificacions de la llei educativa. A nivell global, s’est{ modificant el sistema educatiu. Això té molt a veure amb les proves PISA unes proves que es fan per comparar l’economia dels països en relació al seu nivell educatiu.
Concretament el primer informe PISA va ser al 1967 i en ell només hi van participar 12 països. Només es feien proves de matemàtiques i van servir per veure la relació que existia entre educació i economia ja que com millor qualitat educativa, millor nombres de PIB podíem trobar en el país.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS Existeix una relació entre el nivell de competències matemàtiques i el nivell de PIB de cada país, és a dir, del nivell econòmic de cadascun d’ells.
PISA apareix a l’any 2000. És un informe on s’avaluen els 33 països més rics del món. Tot això ho porta la OCD. Cada país per avaluar-se ha de pagar una quantitat molt gran de diners (500.000€ per regió). Cada tres anys, es fa avaluació, el primer any es fa matemàtiques, el segon llengua i el tercer ciència. Finlàndia al avaluar-se sempre ha estat a les millors posicions. L’any 2002, el PP incorpora la llei LOCE (Ley Organica de la Calidad Educativa). Al 2006, els socialistes incorporen la LOE i més endavant, la LOMCE feta per millorar l’informe PISA. Per tant, molts pensen que la finalitat del sistema educatiu és millorar el PISA.
L’any 2012, Espanya va treure 582 punts a PISA. Això implica treure un 0,1% en la nota de cada alumne. Això té una relació amb el PIB, generant un 1% extra de PIB en 3 anys.
EDUCACIÓ EMOCIONAL: El motiu pel qual al govern del nostre país no li interessa l’educació emocional ni fer-nos reflexionar és el simple fet que d’això no s’obtindran beneficis i si s’obtenen beneficis i s’obtenen a llarg termini. Però el govern de l’Estat Espanyol est{ totalment equivocat perquè precisament a partir d’una educació emocional podríem aconseguir que els nens fossin més feliços i només així s’aconsegueix suficient motivació i s’obtenen millors resultats.
L’EDUCACIÓ EMOCIONAL NO DÓNA BENEFICIS ECONÒMICS! ...

Comprar Previsualizar