Apunts Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 4

Descripción

Apuntes intro dret 1r trim

Vista previa del texto

Tema 3: Conceptes Jurídics Bàsics La Personalitat Jurídica Anomenem personalitat jurídica al fet de poder ser destinatari de normes jurídiques -lleis-. Aquest concepte ens permet distingir qui pot ser subjecte normatiu d'una norma i, per tant, sobre qui podem dirigir regles.
Tot i que existeixen múltiples teories de la personalitat jurídica -que han anat canviant al llarg del temps-, totes coincideixen en que tots els éssers humans o totes les persones físiques tenim personalitat jurídica. Aquest consens ha permès, entre altres coses, abolir l'esclavitud ja que un individu amb personalitat jurídica té drets i deures.
No obstant, el fet que tota persona tingui personalitat jurídica, no implica que pugui exercir els drets i les obligacions que estableixen les lleis ja que cal distingir: • Capacitat Jurídica: Atorga drets i obligacions.
• Capacitat d'Obrar: Permet exercir aquests drets i obligacions. Per exemple, un nen de 5 anys no és apte per administrar el seu patrimoni i, per tant, no se li permet fer -en termes tècnics, l'acte jurídic de gestionar no és vàlidAl seu torn, les persones jurídiques com les organitzacions o institucions -empreses, ONG...- també tenen personalitat jurídica. S'entén per persona jurídica una organització que persegueix uns objectius concrets.
Aquesta mena de persones són polèmiques ja que existeixen moltes teories sobre el seu grau de personalitat jurídica. Unes afirmen que no tenen personalitat jurídica i només són agrupacions d'individus, les teories realistes propugnen que només haurien de ser reconegudes pel dret, i d'altres estableixen que són reconegudes perquè és més útil i eficaç dirigir la norma a organitzacions que a tots els individus que les componen.
Sens dubte, el tema més controvertit és el fet de dotar de personalitat jurídica als animals. Tot i que aquests no tinguin capacitat d'obrar, sí tindrien capacitat jurídica.
Existeixen dos principals arguments a favor d'aquesta idea. El primer és el fet de la utilitat, similar al cas anterior de les persones jurídiques. I el segon és el fet que permetria defensar millor als animals al dotar-los dels mateixos drets que els éssers humans.
Dret Subjectiu: Kelsen Distingim entre dos tipus de Drets: • Drets Morals: Àmbits de la persona que cal respectar o protegir perquè és just.
• Drets Jurídics: Drets atorgats per normes jurídiques.
◦ Dret Objectiu: El conjunt de normes primàries i secundàries que organitzen la societat o, el que és el mateix, l'ordenament jurídic.
◦ Dret Subjectiu: La relació entre les normes jurídiques i la protecció dels individus amb personalitat jurídica. La protecció pot fer referència als seus interessos, les seves necessitats o les seves decisions.
El concepte de dret subjectiu és molt polèmic i existeixen diverses teories al respecte.
La primera és la de Kelsen, que considera que els enunciats de dret subjectiu sempre poden ser traduïts a una norma jurídica o a un enunciat de dret objectiu. Aquest autor identificava quatre sentits diferents de dret subjectiu: • Conducta no Prohibida: Quan una acció no està regulada pel dret objectiu. Ex: “Tinc dret a comprar sempre roba negra”.
• Permissió Administrativa: Quan un òrgan competent ens dóna autorització per fer quelcom. Ex: “L'ajuntament m'ha concedit el dret de realitzar obres”.
• Reflex d'Obligació d'Altres: X té un dret en aquest sentit si Y ha de fer alguna cosa respecte X. Ex: “X té dret a que Y li pagui el lloguer -Y ha de pagar el lloguer a X-” o “Tinc dret a passar per les meves terres -l'Estat no pot impedir que X passi per les seves terres-”.
Dret Subjectiu en Sentit Tècnic: Fa referència al poder jurídic atorgat per una norma de dret objectiu. Ex: “Tinc dret a llogar les meves propietats”.
Amb aquesta classificació, Kelsen volia explicar que el dret subjectiu pot transformar-se en objectiu. En conseqüència, segons Kelsen, dret objectiu i subjectiu són el mateix.
Kelsen rebutja les següents teories: • Teoria de l'Interès: Considera que un dret subjectiu és un interès protegit per les lleis o l'ordenament jurídic.
• Teoria de la Voluntat: Defensa que el dret subjectiu són poders jurídics dels individus per poder escollir lliurement.
Segons Kelsen, les dues teories fan referència al dret en sentit tècnic i, per tant, també són dret objectiu.
• Dret Subjectiu: Hohfeld Hohfeld va distingir quatre situacions jurídiques diferents: • Pretensió: És l'única situació on parlem de dret subjectiu en sentit estricte. Per exemple, si diem que X té dret a que Y no entri a casa seva, Y té el deure correlatiu de no entrar en la casa de X.
Aquest exemple il·lustra perquè la pretensió està relacionada amb el deure.
• Privilegi (Llibertat): Si un individu té un cert privilegi, vol dir que un altre té un no dret de no impedir-li fer quelcom. Per exemple, si x té el privilegi d'entrar a casa seva, Y no té el dret d'impedir-s'ho.
• Potestat: Si X és propietari d'una casa -té la seva potestat-, Y està subjecte a la seva voluntat si es troba a casa de X.
• Immunitat: Es refereix a que X és immune o no es veu afectat pel que faci Y, ja que Y és incompetent -no pot- alterar o modificar les lleis.
L'objectiu fonamental de Hohfeld era mostrar que no totes les relacions jurídiques es basen en vincles entre drets i deures. Cal dir també que les quatre situacions anteriors són situacions de dret subjectiu i quan parlem de dret subjectiu ens referim a aquestes situacions.
Els drets subjectius haurien de ser entesos, segons una bona part dels juristes, com deures jurídics i, per tant, s'han de considerar com a tals. A la vegada, els deures correlatius -que deriven d'una situació concreta- formem part dels drets subjectius. El fet d'incloure els drets subjectius als deures és intuïtiu ja que és absurd pensar que en un país es respecta la llibertat d'expressió si no hi ha cap llei que la defensi, per exemple.
Dret Subjectiu: Laporta, Raz i Altres Segons Laporta, tenim dret a x no perquè una llei ens doni permís per fer quelcom amb x; sinó que la llei ens dóna permís per fer alguna cosa amb x perquè hi tenim dret. O sigui, al revés. De manera general, podem dir que és el reconeixement jurídic d'un dret subjectiu el que justifica la protecció i no pas al contrari.
Així doncs, un cop s'ha incorporat un dret dins el sistema jurídic, cal redactar normes per defensar-lo. Segons Laporta i la teoria jusnaturalista, les lleis no creen ni atorguen drets sinó que tan sols els reconeixen.
Al seu torn, Raz estableix que algú posseeix un dret subjectiu quan el seu benestar o interessos són considerats importants per justificar o imposar deures a altres persones.
Segons Raz, els drets són més importants que els deures. Raz afirma, en definitiva, que els drets són fonaments de deures -determinen els deures-. Com a mostra, si X té dret a la integritat física, Y té el deure de no agredir a X.
D'altra banda, Laporta defineix dret subjectiu com béns de persones físiques o jurídiques als quals l'ordenament jurídic atribueix un valor. Ferrajoli insisteix en que confondre els drets subjectius amb les normes que els protegeixen és un gran error. Per últim, Dworkin considera que els drets són essencials perquè són triomfs davant la pressió de la majoria.
Com a conclusió, la funció dels drets subjectius en un ordenament jurídic serà molt diferent si els considerem dins dels dret objectiu o fora.
Obligació Jurídica En l'àmbit del dret cal distingir l'obligació jurídica -t'obliga una llei- de l'obligació moral -t'obliga la teva ètica-. Ens centrarem en quan tenim una obligació jurídica, fet que ha estat explicat per moltes teories diverses. Distingim quatre teories: • Teoria Imperativa: Tenim una obligació quan hi ha una alta probabilitat que et sancionin. L'inconvenient d'aquesta teoria és que no permet distingir les obligacions jurídiques abans de fer el càlcul probabilístic.
• Teoria de Kelsen: Tenim una obligació jurídica quan un jutge ens pot imposar una sanció si no fem quelcom. Si incomplim l'obligació, estem cometent un acte il·lícit. L'inconvenient d'aquesta teoria és que depèn massa del concepte de sanció, i això no la fa apte per a certes branques del Dret.
• Teoria de Hart: Aquesta teoria distingeix entre sentir-se obligat -per fer referència a una situació on tenim un motiu per fer X, tot i que no tenim la obligació moral o jurídica-. Per exemple, donar la cartera a un lladre en un robatori.
I tenir una obligació, que fa referència al fet que tenim una obligació jurídica o moral. A diferència de les teories anteriors, Hart propugna que els individus, a més de per por a les sancions, també compleixen les normes jurídiques perquè volen respectar la llei o les accepten.
Al seu torn, Hart també defineix l'aspecte intern de les regles, que consisteix en acceptar les regles com a criteri o raó per guiar la nostra conducta i valorar el comportament dels altres.
Com a conclusió, Hart estableix que tenim obligacions jurídiques perquè els ciutadans obeeixen les normes primàries i les institucions han d'obeir les regles secundàries. Hart fa especial èmfasi en que s'ha d'acceptar la regla de reconeixement -perquè atorga validesa a tot el sistema- i també menciona que aquesta regla ha de ser acceptada perquè hi hagi una obligació jurídica.
• Teoria de Dworkin: Dworkin rebutja la idea de la regla de reconeixement de Hart ja que considera que aquesta regla no es pot aplicar a tot el sistema jurídic, que està format també per principis. Dworkin propugna que tenim una obligació jurídica quan certa conducta és exigible segons unes regles i principis jurídics concrets.
Per últim, cal definir dos conceptes bàsics més: • Sanció: Pot ser positiva o negativa, i té les característiques següents: ◦ Coercibilitat: Estableix la possibilitat d'aplicar la força.
◦ Privació d'un Bé: Et treuen un bé, ja sigui la llibertat o un recurs material. El bé del que et priven ha de ser valuós per tu.
◦ Autoritat Competent: És aplicada per una autoritat competent -l'Estat-.
◦ És conseqüència d'una conducta voluntària.
Cal distingir les sancions civils de les penals. Les civils deriven d'un procés entre particulars i tenen l'objectiu de fer front a uns costos concrets. En canvi, les penals deriven d'un judici amb fiscal i advocat i tenen la funció de prevenir delictes i imposar sofriment al culpable.
• Nul·litat: Està vinculada a normes que estableixen les condicions per realitzar actes jurídicament vàlids i implica no haver tingut èxit en realitzar l'acte estipulat a l'obligació jurídica. És a dir, volies complir la norma però no has pogut. La nul·litat no és una sanció, ja que només declara l'acte nul -no serà jutjat, es com si no hagués existit.
Responsabilitat Jurídica Distingim quatre menes de responsabilitat: • Causalitat: Utilitzem l'expressió ser responsable per dir que X és causa de Y.
Per exemple, en Joan és responsable de l'incendi.
• Capacitat: La persona sap el que fa, i, per tant, és responsable de la seva conducta.
• Funció: Es refereix a la funció o al càrrec que tenia una persona. Per exemple, en Joan és responsable de la seguretat -s'ocupa de la seguretat-.
• Reacció: La utilitzem per fer esment a un acte criticable o mereixedor de premi.
Per exemple, en Joan és responsable d'haver evitat l'incendi.
Diem que una persona té responsabilitat jurídica quan pot rebre la conseqüència d'una norma jurídica pels seus actes. Cal distingir la responsabilitat jurídica de la responsabilitat moral, que fa referència al fet de criticar algú per la violació d'un principi moral. Distingim tres tipus de responsabilitat jurídica: • Responsabilitat Subjectiva: Es basa en el mereixement i estableix que una persona és responsable quan es compleix el següent: ◦ Responsabilitat Directa: Es fonamenta en el fet que les persones poden assumir les conseqüències dels seus actes i, per tant, si han comès quelcom il·legal han d'assumir-ne les conseqüències. És a dir, l'acte ha d'haver estat realitzat per l'acusat.
◦ Responsabilitat per Danys a Tercers: L'acció ha d'haver ocasionat danys a altres persones.
◦ Responsabilitat Intencional: La persona sabia el que feia i volia realitzar l'acció. És a dir, tenia intenció de causar aquest resultat.
• Responsabilitat Objectiva: Es basa en l'equitat i actua en situacions on els danys són producte de l'atzar i no són culpa de ningú. Distingim tres opcions: ◦ Distribució Natural del Dany: En cas de danys poc importants, la persona afectada és qui ha de fer front als costos. No obstant, en danys més rellevants, aquesta opció no és equitativa.
◦ Desplaçament del Cost a Tercers: És un altre persona qui paga els danys, com en el cas d'un producte defectuós, per exemple.
◦ Redistribució Universal dels Costos: En cas de danys greus, és l'estat qui fa front als costos.
• Responsabilitats Difícils d'Ubicar: ◦ Responsabilitat per Negligència: Fa referència al fet de causar danys a tercers per una acció no intencionada. Per exemple, si algú jugant amb una pistola mata algú, està cometent una acció negligent ja que, tot i que no volgués matar-lo, podria preveure el resultat.
◦ Responsabilitat Indirecta o Vicària: Fa referència al fet de no haver fet tot el possible per evitar que algú causés danys a tercers. Per exemple, si un nen provoca un incendi, els seus progenitors són responsables indirectes per no haver-lo vigilat.
...