Tema 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

7 Mètodes de contenció de les fractures Una fractura és la pèrdua de continuïtat de massa òssia. L’objectiu del tractament és la màxima recuperació funcional, alinear la fractura. Fases del tractament: 1. Reducció: els dos fragments es recol·loquen, deixar els dos fragments en una bona posició, no es pot demorar ja que afecta molt a les parts toves. Per evitar problemes cutanis i edemes. No totes les fractures requereixen una reducció perfecta. Només les que estan a prop de l’articulació, si es demora pot haver artropatia. La clavícula per exemple no cal que es redueixi, no afectarà a la recuperació de la cintura escapular. La reducció es pot fer: a. Tancada: tracció de parts toves i manipulació manual dels fragments.
b. Oberta: accedir quirúrgicament al focus de fractura per manipular els fragments.
2. Immobilització: manteniment de la reducció, contenció i fixació per permetre l’acció dels mecanismes biològics que portin a la consolidació. Hi ha diferents tipus d’immobilització (contenció simple, fèrules, guixos, ortesis, traccions, fixacions...) a. Contenció simple: cabestrells.
b. Fèrules: de guix o fèrules digitals.
c. Guix complet: cal encoixinar bé la pell per evitar complicacions. Un guix HA d’immobilitzar PER SOBRE I PER SOTA de la fractura. Es col·loquen en posició funcional articular. Si excedim el temps de guix tindrem rigideses articulars (respectar temps de immobilització del guix). HI ha diferents tipsu de guix: i. Avantbraquial: per a fractures de canell.
ii. Guix braquiopalmar: fractures de colze i avantbraç.
iii. Guix pelvipèdic curt: utilitzat en fractures de fèmur en nadons.
Cal tenir certes precaucions: educar al pacient en quan a postura, exercitar les articulacions, elevar l’etremitat si es torna blavosa...
Com a complicacions la majoria són cutànies, butllofes.
d. Guix funcional: deixa lliure les articulacions per sota i per sobre del a fractura sota el principi de moviment que afavoreix la osteogènesi. Amb l’aparició de noves tècniques quirúrgiques s’utilitza poc. es progressiu es va alliberant segons va passant el temps de consolidació.
e. Ortesi: us de dispositius externs per a la contenció de fractures o luxacions.
f. Traccions: us per restaurar la longitud i alinear correctament els fragments de la fractura, es posa en tensió les parts toves que resten unides als fragments a modus de fèrula, amb peses i politges.
Contenció temporal que posteriorment pot exigir cirurgia. Distingim les cutànies i les esquelètiques (clau que travessa l’os i el traccions, són més potents).
g. Fixació interna: procediments de fixació de fractures que requereixen abordatge quirúrgic (=osteosíntesi), amb cargols agulles Kirschner (Fx supracondílies infantils) etc. Agulles per abordatge percutani que no te abordatge quirúrgic. Els cerclatges a compressió usades en l’aparell extensor, avui fractura, avui opero i amb cerclatges i demà començo a moure l’articulació. Plaques de neutralització o compressió. Enclavats endo-medul·lars (elàstics o rígids). Pròtesis o hemi-pròtesi (coll de fèmur o fractures en viruta o esmicolades).
h. Fixació externa: introducció percutània d’agulles a dintre de l’os a nivell proximal i distal de la fractura. S’acoplen per fora de l’extremitat amb una barra, immobilització a distància, sense alterar el focus de reparació, en fractures obertes (os exposat i contaminat).
3. Rehabilitació: essencial per reduir l’edema present en tota fractura preserva r el moviment articular vèncer rigideses recuperar força muscular i conduir al pacient a la seva activitat normal.
...