01.- La investigació científica en psicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 MOTIVACIÓ:   Enorme variabilitat en la practica i poca fonamentació científica.
Gran volum d’informació.
1.1.- ANTECEDENTS: Hi ha molts corrents similars i és a través de la medicina que es difon. APA (American Psychological Association) proposa utilitzar-lo en psicologia.
1. ARCHIE COCHRANE (1972):  Insistia en la necessitat de justificar l’eficàcia de les intervencions aplicades, i partir d’aquí sorgeix la proposta d’utilitzar els assaigs clínics aleatoris (dissenys experimentals) com a base sobre la qual recolzar les decisions clíniques.
 La idea de Cochrane d’organitzar un resum crític, per especialitats, adaptat periòdicament, de tots els assaigs clínics aleatoritzats que siguin rellevants va ser l’origen i inspiració de la Col·laboració Cochrane  organisme internacional que intenta ajudar als professionals a prendre decisions sanitàries ben informades mitjançant la preparació, actualització i garantia de l’accessibilitat de les revisions sistemàtiques dels efectes de les intervencions de salut.
o Revisions sistemàtiques: revisió exhaustiva de la literatura que tracta un tema clarament definit i que utilitza procediments sistemàtics, rellevants i replicables per identificar, seleccionar i avaluar de manera critica tots el estudis rellevants, amb la finalitat de recollir i analitzar la informació que provingui dels estudis inclosos.
2. METANÀLISI (Gene V. Glass I Mary Lee Smith, 1976, 1977): Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Anàlisis estadística d’una col·lecció àmplia de resultats procedents d’estudis individuals amb el propòsit d’integrar les troballes  Treball científic que té com objectiu integrar investigacions sobre un tema.
3. MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA (MBE).
 La MBE consisteix en l’ús conscient, explícit i assenyat de les millors proves disponibles en la presa de decisions sobre l’atenció integral de cada pacient.
 La practica del MBE significa integrar l’experiència clínica individual amb la millor evidència externa existent derivada de la investigació sistemàtica.
1.2.- PBE: DEFINICIÓ: integració de la millor investigació disponible amb l’expertesa clínica en el context de les característiques, la cultura i les preferències dels pacients.
OBJECTIU (en psicologia): promoure una pràctica de psicologia eficaç i contribuir a la millorar de la salut pública aplicant-hi principis d’avaluació i intervenció psicològica amb una base empírica.
No actuar només en base a l’experiència sinó també en base a l’evidència (proves).
Pretén buscar la confluència entre el millor coneixement disponible, l’experiència clínica i les característiques principals del pacient.
PROCÉS: 1. Formular la pregunta de la manera més adequada possible a partir del problema que se’ns presenta, especificant informació relativa a 5 aspectes concrets  PICOS:  Participants: característiques dels pacients (de salut, demogràfiques: gènere, edat.., etc); el context i moment que es du a terme la investigació.
 Interventions: exposicions a factors de risc/protectors.
 Comparisons/comparator: característiques de les intervencions que s’estan comparant.
 Outcomes: mesures de la VD o variable de resposta.
 Study design: descripció dels dissenys emprats.
2. Buscar evidència en literatura: localitzar les millors evidencies amb que respondre.
3. Avaluar i valorar críticament l’evidència, determinant-ne la validesa i utilitat per donar la resposta a la pregunta inicial.
4. Aplicar les conclusions a la pràctica, considerant els riscos i beneficis, les expectatives, les preferències dels pacients/clients i les seves necessitats emocionals.
5. Avaluar i valorar el rendiment d’aquesta aplicació.
1.3.-REFLEXIÓ FINAL: Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 El codi ontològic del psicòleg destaca la responsabilitat professional per oferir intervencions amb suport empíric que garanteixin la validesa dels seus efectes i el deure ètic d’actualització de la seva competència professional.
L’orientació de la PBE gaudeix de gran popularitat i respecte en molts àmbits de les ciències de la salut, però també hi ha controvèrsia i critiques: molts destaquen que és impossible mantenir el coneixement al dia (p.e. caldria llegir vint articles diaris).
2.1- TIPUS DE CONEIXEMENT:     Vulgar / sentit comú: coneixement no especialitzat.
Filosòfic: no requereix la contrastació empírica.
Tècnic: es centra en la descripció d’instruments sense entrar en fenòmens que estan subjacents a aquests instruments. Ex: descriu el funcionament de la suspensió d’un cotxe, però no el funcionament de la gravetat.
Científic: es basa en la contrastació empírica i es distingeix d’altres formes d’obtenció de coneixements per: o Els objectius: es centren en l’establiment de lleis de la major generalitat possible.
o Mitjà: obtingut de manera sistemàtica, a través d’un mètode estandarditzat  mètode científic.
2.2.- LA INVESTIGACIÓ SOBRE EL CONEIXEMENT:   Gnoseologia (epistemologia): branca de la filosofia que reflexiona sobre el es pot estudiar científicament, i com abordar els diferents problemes científics.
Metodologia: concreció de les línies d’actuació general que es proposen des de l’epistemologia.
Delimitació del coneixement científic:   CARACTERÍSTIQUES: o Sistemàtic.
o Empíric.
o Teòric: la informació que s’obté no és inconnexa sinó que s’organitza de manera coherent al voltant de teories.
o Replicable: en una investigació repetida per diferents investigadors s’arriba a les mateixos conclusions  més confiable.
MITES: o Infal·libilitat: sempre funcionarà, sempre els mateixos resultats  el coneixement científic és provisional.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   o Objectivitat: independent del la mesura que tinguem i la persona que mesura  No és possible conèixer la realitat tal com és, independentment de qui l’observa, perquè al analitzar-la ja fem modificacions. La realitat només es pot copsar de manera parcial i distorsionada.
OBJECTIUS: o Descriure: caracteritzar quantitativament o qualitativament una variable o una relació entre variables.
o Explicar: identificar la causa d’un determinat fenomen.
o Predir: informar sobre el valor que s’observarà en una variable Y quan un altra variable X pren un valor determinat.
SUPÒSITS: o Realisme: o Ordre.
o Determinisme.
o Causació infinita.
2.3- OBTENCIÓ DEL CONEIXEMENT: Hi ha diverses estratègies generals per sistematitzar l’obtenció del coneixement.
  DEDUCTIVA: parteix d’un cos teòric per deduir conseqüències susceptibles de ser contrastades de manera empírica.
INDUCCIÓ: parteix d’un conjunt d’observacions (dades empíriques) per detectar les invariàncies i, a través d’un procés de generalització, arribar a establir una llei que s’integra en un cos teòric.
Sovint aquesta combinació es dóna de manera iterativa: es parteix d’una procés deductiu per elaborar hipòtesis contrastables i posteriorment es comprova per un procés d’inducció si les dades obtingudes s’ajusten al cos teòric  estratègia hipoteticodeductiva.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
2.4.- AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT: Per què els científics han de dubtar d’allò que està establert? La ciència ha de dubtar d’allò establert i examinar-lo mitjançant un conjunt de procediments formals. El Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 coneixement científic no és immutable; s’ha de dubtar per poder avançar en el procés d’obtenció del coneixement.
Hi ha una discussió filosòfica sobre els procediments d’avaluació:   VERIFICACIÓ (confirmació): recerca de dades que afirmin i confirmin la teoria.
FALSACIÓ: recerca de dades que objectin i refutin (falsegin) la teoria.
 Escissió de la filosofia  psicologia com a disciplina científica: o Té un objecte d’estudi propi.
o Empra el mateix mètode que la resta de disciplines científiques.
Contrastació empírica: coneixement obtingut de manera sistemàtica, adopta el mètode científic.
Replicabilitat.
  4.1.- NIVELLS I FASES: El mètode científic és un procés seqüencial i iteratiu (repetitiu). Les fases en que s’estructura es poden organitzar en 4 nivells: Extret de Portell, M. i Vives, J.
(2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
1. TEÒRIC/ TEORICOCONCEPTUAL: o La investigació científica s’inicia a partir d’un marc teòric que és on també s’integren les conclusions extretes a partir dels resultats  procés circular: teoria és generadora de nous problemes d’investigació i element aglutinador que permet que el coneixement sigui acumulatiu.
Les fonts de problemes més freqüents són la teoria i la mateixa recerca:  els buits explicatius o errades predictives en una teoria.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  contradiccions en les conclusions de diverses investigacions.
 desajustaments de caire metodològic.
o Un cop identificat i delimitat el problema, i avaluada la viabilitat de l’estudi que derivarà, passem del marc teòric general que ens proporciona el problema a la seva concreció en forma de solució temptativa i contrastable  hipòtesi operacional/operativa la qual indica de manera explícita:  com es mesuraran les variables objecte d’estudi. Ex: com mesurar l’ansietat  amb el STAI.
 i/o quins criteris s’establiran per definir determinats valors de variables. Ex: a partir de quins valors es considera que una persona està ansiosa.
2. METODOLÒGIC: o Un cop la hipòtesi s’ha operativitzat cal dissenyar un pla d’investigació per obtenir les dades que permetin contrastar aquesta hipòtesi. Un dels passos més importants és l’elecció del mètode que cal emprar, el disseny concret que s’ha d’executar per obtenir les dades:  Orientació quantitativa: el disseny es planifica a priori i esdevé un pla d’acció en què cada pas està pautat.
 Orientació qualitativa: pla d’acció molt menys pautat; sovint el disseny d’investigació és emergent (va prenent forma a mesura que avança la investigació, s’adapta a la informació que es va obtenint).
3. ESTADÍSTIC / ANALÍTIC: o Orientació quantitativa: un cop obtingudes les dades, cal analitzar-les aplicant-hi els models estadístics més adequats per tal de comprovar si la hipòtesi de partida és estadísticament versemblant.
o Orientació qualitativa: la informació obtinguda s’analitza emprant tècniques no estadístiques.
4. EXPOSITIU: o La recerca científica és una activitat pública i no es converteix en coneixement a l’abast de la comunitat científica ni pot ser coneixement acumulatiu fins que no és comunicat  s’utilitza l’informe científic.
o Informa científic (en psicologia, seguint les normatives del APA):  Protocol de comunicació emprat per fer pública la recerca.
 Objectius: facilitar la comunicació entre científics i possibilitar la replicabilitat de les investigacions.
 Pot aportar nova informació que pot ser generadora de nous problemes que iniciïn un altra iteració en el procés de recerca.
4.2.- TEORIES, HIPÒTESIS I CONSTRUCTES:  TEORIA: conjunt d’hipòtesis contrastades i relacionades que poden donar una explicació coherent a fenòmens.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    PROBLEMA CIENTÍFIC: pregunta que és possible respondre amb la metodologia científica.
HIPÒTESI: solució temptativa a un problema.
Estructura jeràrquica de les hipòtesis (segons el grau de concreció, hi ha estructures més genèriques i altres més operatives  operativa més important):  Hipòtesi teòrica, general o de sistema: Ex: En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d'Eysenck.
 Hipòtesi d’investigació o empírica: Ex: En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiments acadèmics més alts que els subjectes extravertits.
 Hipòtesi operativa o operacional: incorpora les indicacions que es faran servir per mesurar els constructes que té la hipòtesi.
Ex: En nivells educatius superiors, si els subjectes són introvertits llavors tindran valors acadèmics mitjans més alts que els subjectes extravertits, mesurant la introversió/extraversió mitjançant l'EPI.
CONSTRUCTE: variable no observable de forma directa (cal emprar un indicador per mesurar-lo de manera indirecta), que s’ha obtingut per generalització d’observacions particulars.
4.3.- VARIABLES: VARIABLE: atribut susceptible de prendre diferents valors que poden ser mesurats.
OPERATIVITZACIÓ I MESURA:  Operativització (operacionalització): establiment d’un criteri de mesura de la variable.
CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES:  CRITERI / ESCALA DE MESURA: o Categòriques: números representen etiquetes.
 Nominal.
 Dicotòmica : 2 nivells.1  Politòmica: + de 2 Extret d’apunts de Mètodes Dissenys nivells (poden ser d’investigació: Tema 1. Portell, M. (2016) excloent o no excloents)  Ordinal: podem establir cert ordre.
o Quantitatives: números representen quantitats.
 Discreta: només nombres enters.
 Contínua.
1 Binària (0-1) és un tipus de dicotòmica.
i Tècniques Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  CRITERI DE DISSENY: segons el paper que tenen dins el disseny d’investigació, en funció de si formen part del nucli o context: o NUCLI: aquelles que són objecte d’estudi.
Poden ser:  NO RELACIONALS (1 variable) Ex: actitud dels estudiants cap les Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 1. Portell, proves de selectivitat.
M. (2016)  RELACIONALS (>1 variable). Si hi ha més d’una variable, parlem de nucli relacional i distingim dos tipus:  SIMÈTRIC: Mateix status, les variables no tenen un paper diferenciat les unes de les altres i s’estudia la presencia d’una relació bidireccional (V1 ↔ V2) o covariació entre ells.
Ex: hi ha relació entre la percepció del risc associat al tabac i l’hàbit de fumar.
 ASIMÈTRIC: Ex: ús intensiu dels videojocs redueix les habilitats socials dels nens.
Diferents status, relació unidireccional VI  VD.
2 tipus de variables:  INDEPENDENTS (VI)/ D’EXPOSICIÓ:  Són la causa de les dependents.
 Poden ser manipulades o no manipulades.
El fet que l’investigador manipuli una VI vol dir que crea les condicions per tal que tinguin llocs certs nivells de la VI, els quals se’ls aplicaran als participants abans de mesurar la VD.
Ex: ús de videojocs.
 DEPENDENTS (VD) / DE RESPOSTA.
Ex: habilitats socials.
o CONTEXT: factors del medi i/o del mateix subjecte que malgrat no ser objecte d’estudi poden tenir alguna incidència sobre allò que es vol estudiar.
Són conegudes com variables estranyes i hi ha 2 subtipus:  No confusionistes: no tenen cap efecte que pugui esbiaixar les conclusions.
 Confusionistes / emmascarades: Poden influir en les conclusions que s’arribaran al final de la investigació.
 no hi ha hipòtesis respecte al seu efecte sobre la VD.
 Covarien amb la VI.
 Poden explicar el “comportament” de VD.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Ex: característiques dels nens, tipus de videojocs...
NUCLI NO RELACIONAL RELACIONAL 1 VARIABLE SIMÈTRIC ASIMÈTRIC Var. 1, Var. 2, Var. 3...
Var. Dependent (VD) Var. Independent (VI) CONTEXT VARIABLES ESTRANYES:  Confusionistes (emmascarades)  No confusionistes.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
4.4.- RELACIÓ I CAUSALITAT: L’associació entre variables no és sinònim de causalitat. En psicologia, l’aproximació més clàssica per concloure que existeix una relació causal / causa-efecte estableix els 3 criteris següents: 1. ASSOCIACIÓ: Les dades obtingudes han d’indicar que hi ha una relació o covariació significativa entre VI i VD  quan canvien els valors de A, també ho fan els de B i viceversa. És una condició necessària per parlar de causalitat però no suficient.
2. TEMPORALITAT: La variable que s’estableix com a causa (VI) ha d’estar present abans que el efecte (VD). VI ha de precedir a VD en el temps.
3. ABSÈNCIA D’ESPURIETAT: En qualsevol investigació hi ha presents variables estranyes, i l’investigador ha d’intentar que no influeixin a les conclusions que s’obtindran al final de l’estudi. Per evitar l’espurietat no han d’existir factors causals de la VD que no siguin la mateixa VI  només la VI pot Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 1. Portell, M (2016) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 ser la causa de les variacions de la VD i no pot haver altres variables que esdevinguin explicacions alternatives.
Wegener i Fabrigar, les anomenen relacions d’efectes causals directes: VI VD Quan a més de la VI, hi ha una variable estranya (variable confusionista) sobre la quan no hi ha hipòtesis sobre el seu efecte sobre la VD, que covaria amb la VI, pot explicar el comportament de la VD i no és una variable moderadora ni mediadora  es diu que Extret de Portell, M i Vives, J (2014). Introducció als dissenys existeix una relació d’espúria experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, que confon o emmascara la Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona relació entre VI i VD, ja que en realitat s’està observant una relació entre VI, VZ i VD.
L’investigador ha d’aplicar tècniques de control per evitar que les variables estranyes es converteixin en confusionistes i afectin la validesa interna de l’estudi.
A més de les variables confusionistes, les variables mediadores i moderadores també formen part de les anomenades terceres variables. Aquestes, a diferència de les confusionistes, són objecte d’estudi (no objectes de control) i són variables sobre les quals es tenen hipòtesis però no en termes d’efecte directe sobre la VD (com és el cas de la VI), sinó en termes d’efecte mediador o moderador entre VI i VD.
 VARIABLE MEDIADORA: o Es troba enmig de la cadena causal entre la VI i VD. La relació entre VI i VD no és directa sinó que està mediada per VZ: VI causa VZ i a continuació, VZ causa VD.
o Pretén explicar el Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, “perquè” o el “com” Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona es dóna una relació causal entre VI i VD.
o La presència d’una variable mediadora no implica necessàriament que la relació entre VI i VD sigui inexistent. És freqüent que malgrat la presència d’una variable mediadora, VI expliqui una part de la variació de VD.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o La relació unidireccional VI  VZ és un element diferenciador entre mediació i confusió, ja que en el cas de la confusió la relació és bidireccional (VI ↔ VZ), la qual implica covariació no causació.
Ex: la qualitat de l’educació rebuda (VI) afecta a l’autoestima (variable mediadora) la qual afecta la qualitat de l’educació donada als fills (VD).
 VARIABLE MODERADORA: o Altera la direcció o la intensitat de la relació entre VI i VD.
o Pretén explicar “quan” o “per a qui” una VI afecta més (o menys) la VD.
o Hi ha un cert consens en que la moderació Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys és un cas especial experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, d’interacció en què: Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona  Igual que en la interacció, l’efecte de moderació afecta una relació causal VI  VD, de tal manera que l’efecte que té la VI sobre la VD depèn de quins valors prengui la VZ.
 Es diferencia de la interacció en que no hi ha una hipòtesis sobre l’efecte directe de la variable moderadora sobre la VD, la hipòtesis només es centra sobre l’efecte que té la variable moderadora en la relació VI i VD.
Ex: el suport social (VI) té un efecte sobre els nivells de depressió (VD), si bé aquest efecte és superior en dones que en homes (variable moderadora: gènere).
VALIDESA: grau de correspondència entre el que es pretén estudiar i el que en realitat s’estudia. Grau alt de validesa  correspondència perfecta entre el que es vol estudiar i el que efectivament s’estudia.
Ex: quan valorem la validesa d’un test d’intel·ligència, ens preguntarem si el test mesura allò que pretén estudiar (la intel·ligència).
Hi ha diferents tipus de validesa:  VALIDESA INTERNA: o Grau de seguretat amb què es pot afirmar que la VI és la causa de les variacions observades a la VD.
o Control de les VE (variables estranyes): hi haurà un alt grau de validesa interna, en la mesura que s’hagin descartat explicacions alternatives (variables confusionistes) a la VI, de manera que la VD es pugui explicar únicament a partir de la (o les) VI.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    Com evitar que les VE esdevinguin variables confusionistes? Aplicant tècniques de control.
o Manipulació de la VI.
VALIDESA EXTERNA: o Grau en què una investigació és generalitzable a altres individus, situacions i moments.
o Assolir un alt grau de validesa externa, de realisme, és l’objectiu principal dels dissenys observacionals (vetllen per l’aplicabilitat dels resultats a les situacions reals sobre les quals es vol incidir) i dels dissenys enquesta.
També és important en dissenys experimentals, quasiexperimentals o ex post facto, però aquest es centren més en l’assoliment d’una bona validesa interna.
Relació inversament proporcional: + validesa externa  - validesa interna.
o Cal que les mostres siguin representatives per poder generalitzar els resultats  s’han d’emprar tècniques de mostratge que garanteixin que tota la població té una probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la mostra, i comptar amb un nombre suficient d’unitat d’observació.
VALIDESA CONVERGENT.
VALIDESA DISCRIMINANT.
FIABILITAT: o Precisió amb que estudiem algun fenomen; grau en que en repetir una investigació emprant el mateix pla d’investigació s’obtenen els mateixos resultats.
o Implica obtenir mesures estables independentment de la situació en que s’estudiï, de qui l’estudiï i del temps transcorregut entre dues mesures  relacionada amb el concepte de replicabilitat.
Els procediments emprats en investigació científica es poden agrupar en:   Dissenys: o Disseny unifactorial intersubjecte, disseny factorial intrasubjecte, etc Dissenys experimentals.
o Dissenys pretest-posttest, disseny simple de sèrie temporal interrompuda, etc  Dissenys quasiexperimentals.
o Dissenys ex post facto i d’enquesta  Mètode selectiu.
o Mètode observacional.
Tècniques: hi ha tècniques especifiques d’alguns mètodes i dissenys, mentre que altres són aplicables a tots els dissenys.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Aleatorització  exclusiva dissenys experimentals.
Mostratge per conglomerats i constància  aplicables a gairebé tots els dissenys.
Mètodes: + control intern (validesa interna)  - representativitat (validesa externa).
Portell, M i Vives, J (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona ...