29. Record anatomo-funcional del sistema nerviós central. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 23

Vista previa del texto

Record anatomo-funcional del Sistema nervios central.
1. Neurona.
 Cèl·lula principal del sistema nerviós central.
Aquestes no es reprodueixen.
Formada per dendrites i axons (recobert per mielina que augmentarà la velocitat i termina en nòduls terminals que aniran a comunicar-se amb altres neurones) Per altra banda, els nuclis formaran la substancia gris del sistema nerviós central.
Sinapsis: espai entre neurones. Per que la informació arribi de un punt a un altre s’utilitzen els neurotransmissors.
Els neurotransmissors s’alliberen dels axons quan hi ha un potencial d’acció, passen a l’espai sinàptic, s’uneixen a receptors post-sinàptics de la següent neurona i provoquen un canvi momentani de potencial elèctric, que es transmet a través de la neurona post-sinàptica.
També hi han altres cèl·lules que fan de suport i nutrició a les neurones, les cèl·lules glials.
Aquestes també eliminen restes de lesions o infeccions; es poden dividir i reproduir-se.
Entre elles destaquem els oligodendròcits, cèl·lules que creen la substancia blanca.
2. Components del sistema nerviós.
- Sistema nerviós central Sistema nerviós perifèric Sistema nerviós autònom Sistema neuroendocrí: neurohipòfisi i hipotàlem 2.1. Sistema nerviós central.
Format per: - - - - Cervell posterior: o Bulb raquidi: Fr cardíaca, respiració o Protuberància: connexions al cerebel o Cerebel o cervellet: Coordinació motora Cervell mig: o Aqüeducte o Peduncles o Substància negra o Nucli vermell Cervell anterior: o Diencèfal: tàlem i hipotàlem o Còrtex: dos hemisferis connectats pel cos callós.
Formats per els lòbuls frontals, temporals, parietals i occipitals, drets i esquerres.
Sistema neuroendocrí: o Hipòfisi o pituïtària Medul·la espinal.
2.2. Sistema nerviós perifèric.
Dintre d’aquest també estan els nervis dels parells cranials.
2.3. Sistema nerviós autònom.
Regula:      Activitat visceral Temperatura Fugida, lluita Emocions Musculatura llisa 2.4. Liquidcefaloraquidi.
Tot el sistema nerviós central està regat per el liquidcefaloraquidi, aporta aigua, glucosa i oxigen i s’empota residus. Aquest també fa de protecció dels cops i els contracops.
3. Lesions del lòbul frontal.
Hi ha funcions que estan en diverses parts del cervell i en funció de la zona lesionada tenim una o una altra clínica. Si afecten a una determinada àrea s’anomenen focals.
Segons la zona afectada del lòbul frontal tindrem: 3.1. Circumvolució precentral.
- Paràlisis motora contralatera Afàsia Epilèpsia 3.2. Àrees prefrontals.
- Atenció i concentració Conducta desinhibida Alteració de la conducta social Alteració emocional Apràxia de la marxa Aparició de reflexes primitius 4. Lesions del lòbul paretial.
4.1. Alteracions sensitives.
Dificultat per a la localització sensitiva. També pot provocar extinció sensitiva, si es toca un braç per separat nota la sensació, però en el moment de tocar els dos a l’hora nomes nota el sa. (inatenció dels estímuls del hemicos contra lateral) 4.2. Afectació del lòbul no dominant.
- Inatenció visual Quadrantonopsia: nomes tenim alterat un quadrant visual.
Autoimatge: negligència, asomatognòsia, anosognòsia 4.3. Afectació del lòbul dominant.
- Apràxia Agrafia Acalcúlia Desorientació dreta-esquerra Dislèxia: alteracions en l’ordre de grups de lletres.
5. Lesions del lòbul temporal.
     Epilèpsia Part posterior circumvolució temporal: Afàsia Wernike.
Radiacions òptiques: Quadrantanòpsia.
Hipocamp: Alteracions memòria. Amnèsies.
Circumvolució temporal superior: Sordesa cortical.
6. Lesions del lòbul occipital.
Alteracions camp visual: Quadrantanòpsies, hemianòpsies, ceguesa cortical.
Alteracions de processos (àrees) associatius: agnostosies visuals (no s’identifica l’objecte de forma visual), prosopagnosia (no es pot identificar la cara de les persones) També pot donar al·lucinacions visuals. Normalment si apareixen és en lesions ocupant d’espais i epilèpsies.
7. Fisiopatologia de la circulació cerebral.
Els dos sistemes en connecten per el polígon de Wilis. Si hi ha un problema a la part anterior pot arribar sang per la part posterior i al revés.
Tres minuts d’isquèmia ja comencen a haver-hi lesions irreversibles en el cervell.
El dany depèn de la intensitat i la durada.
Quant mes temps esta la isquèmia es mes fàcil estar en l’àrea en la qual no es recupera.
(àrees en la gràfica) àrea utilitzada per a fer determinades accions terapèutiques. Un tros de la lesió sol quedar definitivament alterat i altra no. Això fa que els pacients tinguin una certa evolució.
Algunes de les lesions més freqüents per oclusió de les arteries del sistema caròtida interna.
Podem destacar : 1) La lesió de la coroidea anterior: La oclusió de esta arteria, produeix hemiparèsia densa contralateral, que afecta la cara, el braç y la cama, pèrdua sensorial contralateral.
2) Les lesions de l’arteria cerebral mitja: que cursen amb hemiplegia o hemiparèsia contralateral, afàsia, apràxies i alteracions camp visual.
3) Sistema posterior: símptomes mes característics son les atàcsies.
...