TEMA 2- conducta trofica (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicobiologia
Profesor J.S.
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 25/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2- CONDUCTA TRÒFICA Per mantenir el medi corporal constant es necessiten uns mecanismes compensors i uns reguladors.
1. Variable de sistema quantitat de nutrients 2. Valor fixe establert valors de nutrients establerts, i cadascun d’aquests valors fixes depèn del element que parlem 3. Detector 4. Mecanisme de rectificació les 24 h va detectant i va restablint ja que tenim un consum constant 5. Mecanisme de regulació feedback negatiu. Quan el detector detecta que els nivells de la variable del sistema cauen per sota el valor establert activa el sistema regulador fins que els valors tornin a ser òptims. Un cop assolit el llindar, el detector enviarà ordres al sistema regulador de nou perquè deixi de funcionar.
GANA La gana la tenim perquè hem d’aportar nutrients que só.0n indispensable0s pel funcionament, això ho obtenim dels aliments. Dintre de les especies hi ha les: • Especialistes nomes mengen un tipus de cosa. No es preocupen dels aliments tòxics ja que mengen el mateix tota la vida EX. Els koales fulles • Generalistes no tenen nomes un tipus d’aliment sinó que consumeixen un gran ventall d’aliments. Els generalistes fan un aprenentatge dels aliments per veure quins t’aporten mes o menys nutrients. També serveix per identificar els aliments tòxics com els bolets.
EX. Els humans Si l’ambient es manté estable es indiferent quin tipus de alimentari ets però davant d’entorns canviants es millor ser generalistes. Això es el que ha permès a l’espècie humana expandir-se per tot el planeta.
1.1 SENYALS DE GANA • Ambientals 1. Socials l’horari ens marca molt quan mengem i el que mengem. Tenim horaris establerts. Veure gent menjant també determina la quantitat d’aliment ja que normalment es menja menys sol que no pas acompanyat.
2. Entornpassar per davant d’una vidriera d’una pastisseria ens pot despertar la gana 3. Selecció de la dieta en base de l’alimentació que vulguem portar consumim uns productes o uns altres.
a) Sacietat sensorialment especifica vol dir que si menges molts aliments (tens diferents per tastat) t’acabes saciat abans d’aquell aliment que no pas una altra cosa EX. Al nadal proves els primers, els segons i quan arribes als postres acabes menjant mes b) Aversió condicionada al gust els aprenentatges que fem perquè com som especies generalistes tenim aprenentatges i els aliments que ens generen vòmits, dolors fem un aprenentatge i els refusem. Aversió (condicionament negatiu d’aquell aliment).
• Fisiològiques en base a la quantitat d’aliments es desperta una gana en funció del que necessita el cos. Si te baixos els nivells de glucosa dispararà la gana i menjarem sucre o greixos.
1. Esgotament de nutrients quan s’esgoten els nutrients es dispara la glucoprivacio i tindrem ganes de menjar sucre ja que es una energia de molt fàcil accés.
Amb l’esquema general tenim aquest mecanisme senyals d’ingesta, de sacietat... Lo important aquest mecanisme es que es universal, en uns moments o altres podem canviar les nostres necessitats i canviar una mica la durada d’aquest cicle EX. Si estem acostumats a esmorzar a casa i no menjar res fins a les 14 el cos es va adaptant i comença a fer previsions.
NOCIONS BASIQUES DEL METABOLISME • Fase d’absorció estem menjant i el nostre organisme absorbeix els nutrients basics (glucosa, greixos i aminoàcids). Fase del metabolisme durant la que s’absorbeixen nutrients del sistema digestiu; durant aquesta fase la glucosa i els aminoàcids constitueixen la principal font d’energia de les cèl·lules i l’excés de nutrients s’emmagatzema al teixit adipós en forma de triglicèrids 1. Glucosa sucre 2. Greixos grasses saturades o insaturades 3. Aminoàcids proteïnes Si estem 4/5 dies sense menjar tenim les reserves energètiques a curt plaç (glucosa al fetge) o a llarg plaç (la grassa corporal), ens ho ha fet l’evolució i estem acostumats a trobar menjar cada X temps. Consumim casi tota l’energia, la que no s’arriba a consumir o l’expulsem o es la grassa.
• Fase dejúQuan estem molt de temps sense menjar la glucosa que ha obtingut del fetge si aquesta s’acaba s’agafa la glucosa de la sang i si no estem menjant agafem la reserva de glucosa que té el nostre cos. Aquestes fases duren molt(2/3 dies tranquil·lament). Fase del metabolisme durant la que no hi ha nutrients disponibles al sistema digestiu; en aquesta fase la glucosa, els aminoàcids i els àcids grassos s’obtenen del glucogen, les proteïnes i el teixit adipós NEUROPEPTIDS Receptors a través dels qual s’alliberen una sèrie d’hormones que son orexigeniques o que estimulen a la gana: • Orexina es troba a l’hipotàlem lateral. Estimula la gana i redueix l’índex metabòlic. També manté l’interruptor cerebral en posició de vigilia • H. Concentrada de melanina • Neuropeptid Y Es troba al nucli arquejat. Estimula la gana, la secreció de insulina i glucorticoids. Redueix l’índex metabòlic, disminueix la degradació de triglicèrids i baixa la temperatura corporal • Proteïna relacionada amb agouti • Grellina estimula la gana i te altres efectes a nivell cognitiu com per exemple facilita la formació de mapes espacials de manera que l’organisme forma millors mapes espacials sobre la ubicació del menjar. Es útil tenir un mapa per saber on he d’anar per trobar l’aliment. Actua també sobre els sistemes de reforç que promouen allò que ens provoca plaer ho puguem repetir. Com mes fàcil sigui de trobar l’aliment exercitem el sistema de reforç per anar a buscar-lo. Augmenta la activitat dopaminergica dl hemisferi esquerre(?) 2. MECANISMES IMPLICATS EN EL CONTROL DE LA INGESTIÓ Cal tenir uns receptors que ens informin que aquests nutrients estan baixant. Els receptors es troben al cervell i al fetge • Cervell (glucoprivació) perquè es molt sensible a la pèrdua de nutrients concretament de glucosa. Aquest nivell de glucosa esta molt per sobre del nivell crític ja que no es pot quedar sense glucosa.
• Fetge (gluco i lipoprivació) es sensible a la glucosa i als greixos i per tant detecta la manca dels 2 i quan ho fa posa sempre en marxa la conducta de menjar 1. Primer s’envia al tronc de l’encèfal (esta associat amb la supervivència)..
2. Nucli Del tracte solitari (lesions a aquest nucli provoquen alteracions a llarg termini de la conducta de menjar) tenim en conte que no es relaciona amb alteracions de la conducta d’ingesta, el tracte solitari esta denominat per la alimentació i si tallen el nervi vague (no es relaciona amb alteracions de la conducta d’ingesta) aporta informació que modula al conducta de menjar però no es la única que s’aporta. El control de metabolisme i la conducta alimentaria esta regulat per diferents mecanismes 3. Bulb arriba informació dels de glucosa 4. Protuberància i el nucli que rep informació del fetge modula la conducta de menjar i si es lesiona no hi ha inici d’ingesta. Aquest part del tronc regula parcialment la conducta de menjar.
5. Hipotàlem rep informació provinent des del tronc i des de altres llocs (nucli arquejat—centre clau de la gana) si no hi ha o funciona malament es perd la gana Nucli arquejat Rep informació del tronc i processa aquesta informació. Si aquesta informació diu que hi ha pocs nutrients sintetitza neuropàtic Y que son substàncies que estimulen a la gana posen en marxa l’hipotàlem lateral (inicia la ingesta) i paraventricular (redueix el metabolisme per gastar la mínima quantitat d’energia per sobreviure). A altres especies d’animals aquests mecanismes estan vigents ja que mengen el que poden. Aquest nucli a través d’aquest neuropèptids estimulen altres nuclis i s’ha observat que lesionat el nucli lateral i el paraventricular s’altera considerablement la gana, poden morir de falta d’aliment per la falta de gana. Cosa que no passava si lesionem el nucli solitari. Aquestes connexions són vitals per mobilitzar a l’organisme en la recerca d’aliment 1. Hipotàlem lateral sintetitza melanina i orexina que posa un filtre al talem per donar mes importància els estímuls relacionats amb el menjar, de tot el que passa al voltant l’organisme nomes presta atenció al estímuls relacionats amb el menjar. La substancia gris fa que la sensació de gana no mobilitzi la sensació de dolor. Mostran-te atent depenen dels estímuls que hi ha formació reticular.
Locus coerelus que es el centre de substancies noradrenalina per activar selectament unes parts del cervell i no altres. INICI DE LA INGESTA I REDUCCIÓ TAXA METABÒLICA 2. Hipotàlem nucli paraventricular que el que fa es reduir la tassa metabòlica quan hi ha falta d’aliment es disminueix la temperatura corporal, es suprimeix l’alliberació de gonadotropines i s’inhibeix la descomposició de triglicèrids. La reducció metabòlica es duu a terme amb la estimulació de la adenohipòfisis que estimula la secreció de insulina i glucorticoides i per tant redueix el metabolisme.
3. SENYALS DE SACIETAT Estan molt mediades pels senyals ambientals del lloc on estem que volem fer etc. Els senyals de gana treballen conjuntament amb les senyals de sacietat que son les que ens indiquen quan hem d finalitzar l’estimulació de la ingesta. Es parla de menjar quan les necessitats de les cèl·lules encara no estan cobertes però hi ha indicis que s’ha ingerit suficient aliment per cobrir-les.
Si no mantenim una vida regulada el càlcul no es podrà fer i menjarem mes del que toca.
Estem preparats per menjar i absorbir per tant si no som regulars menjarem més del que toca. Aquestes senyals estan determinades per: • Estímuls ambientals amb qui menjo, que menjo • Fisiològics si mengem de menú menjarem mes que plats lliures • Emocionals estar content o trist fa que mengis més o menys Les senyals de sacietat poden ser a curt (regulen bàsicament el que consumim a cada àpat) o llarg termini (regulen en base a mantenir l’espècie corporal de forma estable). Si ens regulem la mitjana del pes mes o menys es estable.
• Llarg termini regulen el que mengem a llarg termini en base a com mantindrem el pes corporal de forma estable. Per això sis om estables durant la setmana i un dia mengem molt no te pràcticament incidència però si el fem sempre aquest extra es dolent • Curt termini tenim: 1. Senyals cefàliques provenen de l’encèfal i ens indiquen que ja tenim prou depenen del tipus d’aliment que mengem. A través de l’anàlisi dels sentits menjarem mes o menys i en el cas de la sacietat podria ser un mecanisme d’aprenentatge associades als gustos, olors, textures...
EX. No ens convenç per l’olor menjarem menys si ens convenç per l’olor menjarem mes 2. Gàstrics a l’estomac i son de dos tipus: a) Volum  més volum a l’estomac menys ganes de menjar EX si bevem dos litres d’aigua al moment no tindrem gana b) Tipus d’aliment es composen proteïnes, sucres i aminoàcids que indiquen que estic menjant. El metabolisme comença la digestió fragmentant-se i descomponent-se dels aliments i es desperta la sensació de sacietat i aquesta sensació no es exclusiva de l’estomac ja que símptomes incorporem l’estómac seguirem tindran gana 3. Intestinals en els intestins que analitzen la quantitat de greixos que estem acumulant tenen dues hormones pèptid Y i CCK que generen sensació de sacietat i l’intestí informa a traves d’aquestes dues hormones informen al cervell que ja hi ha la quantitat de nutrients a l’intestí.
a) Segregació de pèptid YY3-36: S’allibera de forma proporcional a la quantitat que s’ha ingerit. Promou mecanismes de sacietat b) Segregació de colicistoquinina (CCK) en resposta a la presència de grasses. Hormona peptídica que regula la freqüència amb què es buida l’estómac (contracció del pílor). Nivell de CCK en sang com a indicador de quantitat de greixos Múltiples experiments s’ha intervingut amb ratolins, injeccions de CCk suprimeixen la ingesta d’aliments ja que estimulem la sensació de sacietat nomes amb la introducció d’aquesta substancia 4. Hepàtics del fetge, detecten els nivells de glucosa i greixos que circulen en sang i arrel d’això determinen si seguir buscant aliment o no. Primer que té informació de si l’absorció s’ha fet efectiva Si els seus receptors de glucosa i àcids grassos detecten nivells elevats, prolonga la sacietat que ja ha estat iniciada per l’estómac i el duodè.
5. Pàncreas si ja te insulina genera sensació de sacietat ja que hi ha aliments que s’estan incorporant en les nostres registres energètics. Es transporta en sang fins a l’hipotàlem (hi ha receptors de la insulina).
Increments d’insulina propi de la fase d’absorció és emprada com a senyal de sacietat Allarg termini el nostre cos sap quines són les nostres reserves i estimula a menjar mes o menys per recuperar aquest punt en el q es trobava 1. Teixit adipós: la leptina la grassa corporal sintetitza la leptina que informa quina es la quantitat de grassa hi ha al nostre cos i quines variacions ha hagut al llarg el dia en comparació dels dies passar per això quan fem aeròbic per mes de 20min sens estimula la gana ja que estimula a consumir recursos energètics a llarg plac i estimularà la leptina. Els nivells de leptina eren capaços de modular el pes corporal i es van encarregar de intentar disminuir la gent amb sobrepès amb l’administració de leptina. NO SERVEIX PER REGULAR LA CONDUCTA DE MENJAR HUMANA. Amb experimentació animal injectada al hipotàlem s’ha vist que inhibeix centres de la gana també s’ha vist que més leptina hi ha una sensibilitat baixa de les cèl·lules receptores olfactives i gustatives (més sensibles per tant més gana) modula també l’activitat del hipotàlem per recordar el tipus d’aliment que s’ha aconseguit i la proteïna energètica que ens ha fet, redueix l’activitat dopaminergica (ens fa mes susceptibles a menjar per plaer) 2. ANIMANS ob un sol gen determina si tens o no tens la leptina aquests naixien i es deixen créixer i a mesura que van creixen no sintetitzen això mengen en excés i engreixen ràpid, hipometabolisme, poca activat, disminució de la temperatura. Si a aquest els hi donem leptina es converteix en un animal (foto rates).
NO S’HA DESENVOLUPAT COM A FÀRMAC MECANISMES NEURALS Senyals a curt termini i llarg els inhibeixen els centre de la gana(principal centre de la gana nucli arquejat) van al nucli arquejat i l’inhibeixen, per altre banda contacten amb l’altre part del hipotàlem s’estimula la sacietat VENTROMEDIAL CENTRE DE LA GANA nucli arquejat no tenen sacietat segueixen menjant per sempre mes RESUM • Nucli arquejat les senyals l’inhibeixen i quan això passa (rep senyals de gana i estimula el paraventricular i lateral) el nucli no funciona.
• Les senyals del solitari arriben al ventremedial HORMONES ANOREXIGENICS • LEPTINA • COLECISTOCININA • PEPTID YY 4. MODULACIO DE LA CONDUCTA TROFICA Quan anem a menjar posem en marxa el nostre control cognitiu ja que la nostra escorça prefrontal ens ha configurat per prendre decisions i aquestes estan modulades per l’entorn que ens ha acompanyat durant aquests anys. L’alimentació també esta determinada per temes emocionals i de memòria (la industria alimentaria treballa uns aliments que proporcionen ) efectes homeostàtics que determinen quan hem d’incorporar un nutrient o un altre (quan mengem una bossa de patates i mengem 2 patates no podem parar perquè porten glutamatneurosodic que son additives).
La atenció també està implicada ja que ve mediat pel control cognitiu i en funció dels que en presenten ens interessen mes o menys aliments. La conducta humana l’hem entendre més des de aquest procés.
MECANISMES NEURALS DEL REFORÇ • Fisiològica (pàncrees, fetge, estomac, intestí) regulació del balanç energètic i en ultima instancia el que determina que hi hagi aquest balanç son aquestes parts que sempre estan i estan emmascarades • Escorça prefrontal - Orbitofrontal: activació davant d’un reforç + - Medial: presa de decisons (costos-beneficis) - Dorsolateral • Ganglis basals - Estriat - Pàlid • Tàlem • Mesèncèfal (nuclis DA) • Sistema límbic Amígdala i hipocamp SISTEMA DE REFORÇ Clau pel benestar i la supervivència dels individus. La conducta motivada pel reforçador pot formar part dels processos d’homeòstasi (e. interns; ex. alimentació) però també pot estar dirigida per E externs que tenen propietats intrínseques incentives (ex. diners).
Reforç positiu (a curt o llarg termini): • Incrementa la freqüència d’una conducta • Genera plaer i emocions positives • El reforç tenyeix l’estimul que el precedeix d’un valor motivacional positiu (per associació innata o apresa) ...

Comprar Previsualizar