Apuntes Economia española (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura economia española
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 03/02/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 1.- GRANS TRETS DEL CREIXEMENT I INTEGRACIÓ A EUROPA 1.1 Principals trets del creixement econòmic espanyol.
1960 1970 1980 1990 2000 2010 2012 5,5 9,8 12,5 16,1 21,0 22,6 22,3 L’economia espanyola va créixer significativament en els darrers 50 anys (el PIB per càpita es va multiplicar per 4 Expressat en valors absoluts El creixement és lineal 95 PIB per cápita en paridad de poder adquisitivo. España 90 (UE-15 = 100) 85 80 75 70 65 60 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2012 La mitjana de la UE 15 és de 100. Mesurat any rere any en base 100. El creixement és NO lineal S’ha crescut més que la mitjana europea. La diferencia de la renta és cada cop menor.
L’economia espanyola ha crescut més que la mitjana de la UE possibilitant així un procés de convergència en PIB per càpita.
Creixement del PIB espanyol (%variació). El creixement no ha estat lineal ja que s’han experimentat etapes d’expansió i de crisis 1 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 1960 Crecimiento económico en España y la Unión Europea (tasa de variación del PIB a precios constantes) ESPAÑA UE-15 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 El cicle econòmic espanyol és molt semblant al de la UE. Fins el 1986 hi ha una integració a Europa i té el cicle més semblant al de la UE. Anys enrere era més diferent. Són paral·lels, simètrics a la UE.
El perfil temporal del creixement espanyol s’assimila als països europeus.
L’economia espanyola amplifica el cicle europeu. S’accentua més el creixement i la caiguda.
PRINCIPALS TRETS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL L'evolució de la renda per càpita no segueix una trajectòria sostinguda al llarg del temps , és a dir, no es representa com una línia recta, sinó que experimenta oscil·lacions cícliques d'amplitud variable. Malgrat això es pot dibuixar una línia recta o corba que reflecteixi la tendència que segueix a llarg termini, separant-la de les fluctuacions del curt termini, ja que hi ha diferències entre els factors que expliquen que una economia tendeixi a créixer a una taxa mitjana més que altres i aquells que determinen el que ho faci amb oscil·lacions més o menys pronunciades.
El creixement de l'economia espanyola entre 1961 i 2012 : Un primer tret a destacar durant aquest creixement (prenent com a indicador el PIB per càpita) és l'alta taxa mitjana anual assolida que supera la mitjana dels països comunitaris. De tal manera que Espanya ha superat el ritme d'avanç de les nacions europees més madures.
L'elevada expansió de la producció a Espanya s'ha multiplicat la renda nacional per sis en el termini estudiat , transformant de forma radical a estructura econòmica i social del país.
Segon tret també significatiu és que el perfil temporal seguit per la renda per capital espanyola s'assembla molt al dels països comunitaris , el que revela que Espanya abans de pertànyer a la UE, ha participat amb intensitat dels esdeveniments econòmics viscuts pels països occidentals europeus. Poden distingir cinc etapes diferenciades, atenent la taxa mitjana de creixement assolida en cadascuna i l'avanç en el procés d'integració a l'Europa comunitària: 2 2012      1r Ràpid creixement del PIB per càpita i de convergència amb la mitjana europea ja que comprèn des de 1960 fins a la primera part de 1970 , que són els anys de creixement industrial accelerat , amb una important obertura a l'exterior i la inversió estrangera.
2n Crisi econòmica i divergència amb Europa pel que fa a l'evolució de la renda per càpita, s'estén de 1975 a 1984, al llarg d'aquest temps es contemplés alteracions profundes en l'escenari econòmic internacional i canvis institucionals interns derivats de la transició política a la democràcia.
3r Aquesta etapa cobreix el cicle decennal que s'afirma des de 1985 coincidint amb la incorporació d'Espanya a la UE i mostra una evolució del PIB per càpita molt semblant al dels països comunitaris.
4t Aquesta s'estén des de mitjans del 1990 fins 2007 es caracteritza per la combinació d'un apreciable ritme de creixement de la renda per càpita amb una notable estabilitat macroeconòmica, resultat de l' eficaç ajust realitzat per assegurar el bon funcionament de la moneda única europea, l'euro.
5è L'última etapa iniciada el 2008 és de profunda crisi, conseqüència dels desequilibris creats en l'etapa anterior i de la crisi financera internacional que esclata el 2007.
Tercer tret del creixement econòmic espanyol, en comparació amb els països comunitaris, consisteix en la major profunditat de les tres crisis que s'han produït durant el període estudiat. L'encariment del petroli que va tenir lloc durant la segona meitat de 1970 va ser més intens que en altres països i es va veure amplificat amb importants pujades de salaris . El lent creixement en aquest període suposa un retrocés en el procés de convergència d'Espanya amb la renda per càpita mitjana comunitària , que no es reactiva fins a 1985 . La segona crisi va ser el 1993 i va ser de breu durada i intensitat , i la tercera en 2008 de la qual encara no hem sortit i el PIB es reduirà sensiblement més que en el conjunt de la Unió Econòmica i Monetari Europea (UEM) Quart tret és que les fluctuacions que es produeixen en cadascuna de les quatre grans etapes considerades tenen un caràcter més marcat a Espanya . Aquest tret pot considerar normal ja que el terme de comparació escollit és una zona geogràfica de gran dimensió . Però les majors fluctuacions del PIB espanyol són conseqüència de l'intens procés de liberalització polític i econòmic que es dóna durant aquest període.
Mereixen ressaltar les etapes de major expansió relacionades amb tres grans moments d'obertura a l'exterior: final de l'autarquia, ingrés tardà a la UE i adopció de l'euro. Aquests tres moments provocar expectatives molt favorables en els agents econòmics, a clarificar el futur i orientar cap a objectius compartits per la resta dels països comunitaris. En canvi les etapes recessives s'han agreujat amb freqüència a causa de les rigideses en els mercats i en el marc institucional.
També cal tenir en compte les importants transformacions estructurals que han acompanyat el creixement econòmic espanyol.
3 1.2 Obertura externa i integració econòmica El nivell d’obertura a l’exterior és cada cop major.
La taxa d’obertura externa és: (X+M)/PIB en %. El volum d’importacions és major al volum d’exportacions.
   La taxa d’obertura de Japó és menor ja que les importacions són reduïdes La taxa d’obertura d’Holanda és vora el 110% La taxa d’obertura EEUU menor ja que el mercat intern es molt important Gener 1986: integració en un mercat comú (UE). Unió duanera amb dos característiques:   Lliure circulació de béns (no impostos, no aranzels) Establir un aranzel comú davant les importacions de la resta del món Juny 1989: s’estableix el sistema monetari europeu. En cada país el banc central mantindrà la moneda respecte el marc i el franc. Tipus de canvi fix.
Gener 1993: entra en vigor el mercat únic. Lliure circulació de béns de capitals i de treballadors.
Gener 1999: es posa en marxa la unió monetària europea. Tipus de canvi fixes i irreversibles.
LIBERALITZACIÓ COMERCIAL Un dels trets distintius de la història recent de l'economia espanyola és la intensitat del seu liberalització comercial. Això s'entén com aquell procés de reduir l'efecte de discriminació que la política comercial genera entre els mercats domèstics i l'exterior, apropant la relació de preus interiors a la que regeix en els mercats internacionals.
Tot i que el procés d'obertura va tenir el seu origen a principis dels seixanta, la liberalització comercial més intensa i definitiva es viu com a conseqüència del procés d'integració d'Espanya a la UE. En el mateix any en què es va produir la integració va començar un període transitori, ja que es van suprimir els règims administratius de comerç en benefici del règim liberalitzat que regeix la UE, a més substitueixo la imposició de frontera prèvia per l'aplicació de l'IVA.
Addicionalment es va procedir a aproximar els aranzels espanyols als vigents en la unió, el que va suposar adoptar la tarifa exterior comuna enfront de tercers i assumir el ple desarmament aranzelari davant els productes comunitaris. Aquest últim tractament expenedoria, però hi va haver lleus restriccions amb alguns productes industrials d'algunes àrees amb les que s'havien acords preferencials ( EFTA ).
Per tant es tracta d'un procés de desprotecció, que l'economia espanyola va ser capaç de superar amb èxit . Les exportacions espanyoles van gaudir d'un procés de liberalització simètric per part dels mercats comunitaris i de l'EFTA . Com a conseqüència de tot aquest procés la UE pren un creixent protagonisme en l'origen i destinació dels fluxos comercials.
4 1.3 La integració espanyola a la Unió Monetària europea 1- Per que es realitza la integració? Fruit de la culminació d’un procés (one market, one money) Major eficiència    desapareixen els costos de transacció el risc de tipus de canvi entre països membres: t’estalvies haver de comprar moneda estrangera i no pagar comissió els costos d’informació: comparació automàtica de preus o del cost 2- Com es duu a terme la integració monetària? S’exigeix una certa convergència ex-ante, s’exigeix passar una prova, 5 criteris.
S’opta per l’opció més radical (eliminació de la moneda de les nacions) No es centralitza la política fiscal, hi ha una unió monetària però no fiscal   no s’ha centralitzat per falta de voluntat política que s’ha fet per evitar la conducta d’un país no perjudiqui altres o limitar l’autonomia fiscal dels països membres de la UE o aprovació de la clàusula no bailout. Els membres de la UME no ajudaran als països que han de fer front als seus compromisos o prohibir al BCE la subscripció del deute públics dels estat membres Implicacions generades per la posada en marxa de la UME  pèrdua d’instruments d’actuació o pèrdua de a política monetària, no pot baixar o pujar el tipus d’interès, no pot controlar la inflació... No és possible una política monetària nacional o Desapareix la moneda, es renuncia a l’ús del tipus de canvi o La no centralització de la política fiscal impedeix utilitzar-la per esmorteir els defectes generats per shocks (caiguda de l’activitat) asimètrics (afecta a uns països, a altres no) De què depèn que els shocks siguin greus?   Si són asimètrics, ajudar a països concrets és més difícil Si té altres instruments d’actuació: principals instruments disponibles per fer front a shocks asimètrics o Mobilitat factorial: emigració a altres territoris amb llocs d’ocupació o Devaluació interna: disminució de les rentes salarials que farà augmentar la competitivitat i així augmentar les exportacions 5 Implicacions  Ruptura del vincle entre moneda i Estat Hi ha països sense moneda? Andorra, Mònaco, leicheinstein...
Hi ha monedes sense països? Europa La no centralització de la política fiscal trenca el vincle entre la moneda i l’estat que existeix en la pràctica totalitat de països Conseqüències: els països de l’Eurozona no podran comptar amb el recolzament del seu banc central per fer front als seus compromisos de pagament Ha suposat algun problema significatiu aquest disseny de la UEM? Diferencial amb el bon alemany a 10 anys En els primers anys de funcionament de l’euro la prima de risc dels països membres de l’Eurozona de forma casi total.
El notable deteriorament (com a conseqüència de la crisi econòmica, les mesures preses per combatre-la i el salvament de les entitats bancàries) van registrar les finances públiques en la major part dels països de la UE La falta d’acord sobre les mesures a prendre, el retràs amb el que es van prendre els dubtes sobre la seva eficàcia van amplificar el problema inicial i van acabar causant problemes de finançament a la major part de països de l’Eurozona.
Va posar de manifest les carències significatives que presenta el disseny original de la UME.
Més concretament, va evidenciar els problemes que comporta una unió monetària sense unió fiscal.
6 ...