Tema 5 i 6 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Instroducció a l’Administració TEMA 5 i 6 Tema 5 i 6: Les administracions locals. Els municipis // El mapa local a Catalunya: municipis, províncies, comarques i vegueries Evolució històrica Hi ha dos models l’anglosaxó i el de tradició francesa. El model anglosaxó dóna més protagonisme a l’administració local i els municipis es creen com a eina per fer augmentar l’eficiència de la prestació dels serveis de l’Estat; a més, se’ls considera com una peça de l’Estat sense autonomia (se’ls atorguen funcions). En canvi en el model de tradició francesa, els municipis es conceben com un ens privat, és a dir, en associacions dedicades a defensar els seus interessos; hi ha una transformació en els ens de dret públic vinculats al territori i la població i els municipis són dependent de l’administració central.
Espanya A l’Estat Espanyol la despesa pública i el nombre de municipis són estables. Aquests últims han vist un augment de les competències i les funcions que han de prestar; tenen una posició privilegiada, proporcionada per la proximitat a la ciutadania, en la prestació de serveis i se’ls ha reconegut la seva autonomia de gestió.
La definició del mapa de les administracions locals a Catalunya L’Administració local: tipus d’ens Poden ser territorials, com els municipis (Ajuntaments); les províncies (Diputacions provincials); les comarques (consell comarcal) o les vegueries (consell de la vegueria), o no territorials com les mancomunitats de municipis; les entitats metropolitanes (Àrea Metropolitana de Barcelona) o els consorcis.
La Constitució Espanyola L’art. 137 de la Constitució defineix que l’Estat està organitzat en municipis, províncies i comunitats autònomes que gaudeixen d’autonomia per gestionar els seus interessos respectius.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya A l’art. 2.3 de l’EAC s’afirma que Catalunya està dividida en municipis, vegueries, comarques i altres ens determinats per lleis que integren el sistema institucional de la Generalitat.
A l’art. 83 es defineix que Catalunya està estructurada en una organització territorial bàsica que té la base en els municipis i les vegueries. L’àmbit supranacional constituït són les comarques, que estan regulades per la Llei del Parlament.
Els municipis: competències i organització El municipi El municipi és l’entitat bàsica de l’organització territorial i un element primari de la participació ciutadana en els assumptes públics. Gaudeix d’autonomia pròpia i el seu govern i administració corresponen a l’Ajuntament, que està integrat per l’alcalde o batlle i els regidors. Els elements constitutius del municipi són la població i el territori, 17 Irene Palau Instroducció a l’Administració TEMA 5 i 6 on es troben diferents nuclis de població. Es considera com un ens de gestió de l’administració no territorial. Els trets bàsics principals són el territori (extensió de l’espai en que l’Ajuntament exerceix les seves competències), la població (és un element clau pel desenvolupament de competències i està constituïda pel nombre d’habitants del terme municipal) i l’organització (és el mitjà de participació ciutadana).
El principal problema és l’inframunicipalisme: hi ha territoris petits amb molt poca capacitat d’actuació. Està provocat per la vinculació del municipi amb el nucli de la població.
A Catalunya n’hi ha 947 municipis i el 70’91% de la població resideix en municipis que superen els 20.000 habitants.
L’organització municipal El ple està integrat per tots els regidors i presidit per l’alcalde. La comissió del govern integra el mateix alcalde i un nombre de regidors (nomenats i separats lliurement per l’Alcalde, que aquest últim ha de portar el compte al ple) que no superi un terç del número legals d’ells.
El tinent d’alcalde és revocat o designat lliurement per l’alcalde entre tots els membres de la comissió de govern i quan no n’hi ha, d’entre els regidors. El tinent substitueix l’alcalde per ordre de nomenament en casos de vacant, absència o de malaltia. Cada Ajuntament ha de tenir-ne un obligatòriament.
Es consideren municipis de règim especial els que funcionen amb un règim de consell obert (els que tenen menys de 100 habitants i els que compten tradicionalment amb aquest règim de govern i administració), els de muntanya (els que pertanyen a comarques de muntanya. Perquè es consideri han de complir algun dels requisits: tenir situat com a mínim el 65% de la superfície del seu terme en cotes superiors als 800m o tenir un pendent mitjà que sigui superior al 29% i amb el 60% de la superfície del seu terme situat en cotes superiors als 700m); els històrics artístics (els que són declarats com a conjunt històric o els que tinguin declarat com a conjunt històric com a mínim el 50% dels seus immobles); els turístics (els que tenen una mitjana anual de població turística superior al nombre de veïns i el nombre de segones residències i habitatges turístics també és superior al nombre de veïns o els que en el terme municipal hi ha una àrea que està determinada com a recurs turístic fonamental) i els industrials (l’activitat econòmica principal dels quals correspon al sector secundari i s’han d’establir mesures especials pel que fa a l’activitat industrial).
• Models de gestió d’un ajuntament Model de gestió burocràtic vs. General: en el model burocràtic hi ha rigidesa en els processos de canvi; una presència d’unitats gestores dels serveis interns; els resultats queden en un segon terme i es dóna preeminència als recursos i processos. En canvi, en el model general prevalen els àmbits sectorial; hi ha una minimització de costos i una preocupació pels resultats.
• Model de gestió interna vs. Externalització 18 Irene Palau Instroducció a l’Administració TEMA 5 i 6 • Model centralitzat vs. Descentralitzat - Models d’estructura administrativa o Model clàssic polític jerarquitzat: introdueix una jerarquia entre els regidors de l’equip de govern. Els regidors s’encarreguen de la coordinació i direcció d’àrees concretes, programes o de projectes sota la direcció del tinent d’alcalde.
o Sistema gerencial unitari: supera la segmentació de les diferents àrees a través de la integració en gerències (instàncies jeràrquiques i professionalitzades d’alt nivell).
o Sistema gerencial fragmentat L’entitat municipal descentralitzada Les entitats de població que, dins d’un municipi, constitueixen nuclis separats poden ferho en entitats municipals descentralitzades regides per la junta de veïns. A Catalunya hi trobem 62 EMD.
Les províncies: competències i organització La diputació provincial Una província és una entitat local formada per agrupacions de municipis que té personalitat jurídica pròpia i una plena capacitat de compliment de les pròpies finalitats. El govern correspon a les diputacions provincials. A Catalunya hi ha 4 províncies: Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona i la seva administració està constitucionalment garantida.
Les províncies han de complir amb la funció de donar assistència als municipis, és a dir, solucionar la ineficiència de l’inframunicipalisme; garantir la unitat electoral i fer de subdelegacions del govern.
Les comarques: competències i organització La comarca Les comarques tenen el seu origen el 1936, amb el decret de la Generalitat de Catalunya que va estar vigent fins el 1939. Però el seu naixement no va ser fins el 1987 en que la Generalitat va adoptar de nou aquesta divisió territorial amb la voluntat de substituir les diputacions. El 1988 van afegir-se les comarques del Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. Actualment hi ha 41 comarques. Les comarques són una entitat formada a partir de l’agrupació de municipis que té personalitat jurídica i una plena capacitat i autonomia pel complement dels seus fins.
La Llei 6/1978 del 4 d’abril estableix l’organització comarcal catalana.
El Decret legislatiu 4/2003 del 4 de novembre va dictar l’aprovació del text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
19 Irene Palau Instroducció a l’Administració TEMA 5 i 6 El Consell Comarcal El Consell Comarcal és l’òrgan de govern i de l’administració de la comarca. Està format pel ple, que el constitueixen els regidors dels ajuntaments que les formen (amb una elecció directa); la presidència; el gerent, que s’encarrega de les funcions executives; la Comissió Especial de Comptes i el Consell d’Alcaldes. El seu mandat dura 4 anys (com les corporacions locals) i la pèrdua de la condició de ser regidor municipal comporta la de deixar de ser membre del Consell. Compten amb figura integrada en la cúpula del govern: el gerent, que és un professional que es dedica plenament a l’execució de tasques del govern i de l’administració comarcal.
El Consell d’Alcaldes està integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca, convocat pel president del Consell Comarcal i té la funció d’informar de les propostes d’interès dels municipis.
L’elecció del Consell Comarcal es produeix un cop estan constituïts tos els ajuntaments de la càmera se sumen el nombre de consellers i dels vots obtinguts per partits (sempre que superin el 3%).
La seva funció és la de donar assistència als municipis i de solucionar els problemes de l’inframunicipalisme. A més, té les competències de prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis; cooperar econòmicament en les obres i serveis municipals; garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals i cooperar amb els municipis en l’establiment d’un nou servei.
El problema principal amb el que s’ha trobat és que la Generalitat de Catalunya, les diputacions i els municipis cedeixen al Consell Comarcal poques competències.
RÈ GIM ESPECIAL: CONSELH GENERAU D’ARAN – L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament.
– La institució́ de govern de l’ Aran és el Conselh Generau d’Aran, format pel Síndic, el Plen dels Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Comptes. El Siń dic és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
– La institució de govern de l’Aran és elegida per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
– Conselh Generau format per tretze membres, elegit pels veï ns sobre la base de sis circumscripcions electorals anomenades “terçons”.
Les vegueries La vegueria Segons l’art. 90 de l’EAC una vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia o la divisió territorial adoptada per la Generalitat de Catalunya per a l’organització territorial dels serveis. Té una naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió d’interessos.
Tal i com estableix la Llei 30/2010 hi ha 7 vegueries; Girona, Alt Pirineu i Aran, Barcelona, el Camp de Tarragona, Central, Lleida i les Terres de l’Ebre.
20 Irene Palau Instroducció a l’Administració TEMA 5 i 6 A l’art. 91 de l’EAC, el govern i l’administració autònoma corresponen al Consell de la Vegueria, que està compost pel president i els consellers. El president és escollit pels consellers, que substitueixen les diputacions. La creació, modificació, supressió i desplegament jurídic de les vegueries estan regulats pel Parlament.
L’estructura administrativa supramunicipal de Catalunya La mancomunitat de municipis La mancomunitat és l’associació de municipis que crea una entitat superior i a la que esl municipis deleguen part de les funcions o competències que la llei els atribueix. Neix de la voluntat dels municipis per complir un objectiu: l’execució en comú d’alguna obra.
Actualment hi ha 68 mancomunitats a Catalunya. La seva creació s’ha d’aprovar amb el vot favorable de la majoria simple de cadascun dels Ajuntaments que s’hi integren.
És un ens local amb personalitat i capacitat jurídica de certs fins específics regits pels estatuts.
Els municipis tenen el drets d’associació en mancomunitats per establir, gestionar, i executar en comú una sèrie d’obres i serveis determinats que estiguin dins de la seva competència.
L’entitat metropolitana (l’Àrea Metropolitana de Barcelona) És un ens local de caràcter instrumental que es creen i es suprimeixen per la Llei del Parlament de Catalunya. Tenen la funció de coordinar les polítiques locals en les àrees conurbades.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un ens local supramunicipal de caràcter territorial que està integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona. Agrupa les mancomunitats de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Transport i l’Entitat dels Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus.
El consorci Els municipis poden associar-se en altres administracions públiques o en entitats privades que no tenen una finalitat lucrativa; és a dir, en consorcis. A Catalunya hi ha 301 consorcis.
21 ...

Tags:
Comprar Previsualizar