Tema 6: El Reglament (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: El Reglament  Concepte de Reglament i la Potestat Reglamentària  El ​ Reglament​  és un text de rang normatiu,​  ​ inferior​  a la Constitució i a les Lleis, aprovat per òrgans que NO tenen  potestat legislativa, per tant, cap Parlament participa ni autoritzant ni controlant la norma aprovada.    Aquests òrgans sense potestat legislativa poden ser entitats Locals, Governs autonòmics o òrgans NO parlamentaris,  és a dir, tots aquells que NO poden crear lleis. Distinció ben clara amb els Decret Legislatius, que tenen una  autorització prèvia amb el Parlament, o amb el Decret Llei, que tenen un control posterior del Parlament.    En el nostre sistema, el concepte de Reglament és diferent dels Reglaments parlamentaris o altres reglaments  d’altres institucions. El Tribunal Constitucional té un Reglament, però preval al Tribunal Constitucional, el qual  organitza i regula procediments, a diferencia d’aquests, que no són normes jurídiques que s’hagi d’aplicar als  ciutadans, sinó per un acord provisionals, normes internes→ ​ Interna Corporis    Els reglaments que es veuen tenen una justificació, i és que històricament les normes que fan els governs deixen de  tenir un rang “superior” dintre de l’Ordenament Jurídic, com feien les lleis que aprovaven les Corts i el Rei. El Govern  té una espècie de “residu”, la capacitat normativa però supeditat al que expressin les lleis. I donat que, la llei que fa el  Parlament, no és molt detallada, en un Reglament es desenvolupen els preceptes d’una llei, és a dir, s’amplia el seu  contingut respectant el que digui la llei.  (llei + reglament→ ampliació del contingut a traves de les normes)     Els Reglaments no es centren en els drets de les persones, sinó en els procediments (Ex. com presentar sol·licituds”),  en les relacions amb les lleis. La seva posició en l’Ordenament Jurídic és inferior a la llei, però no és només una relació  de subordinació jeràrquica en el sentit de respectar tot el que diu, però si és contrari és il·legal, i pot ser anul·lat.    Quan en una determinada matèria existeix la ​ reserva de llei​ , significa que la regulació en general es fa per una llei i no  per Reglament, per tant, ha de ser una norma amb valor de llei. La llei, en matèria de reserva de llei, no pot  deslegal·litzar i no deixar clar el contingut de la norma, la llei reguladora només ha d’aclarar per quin ordenament cal  fer­ho. En casos en què no sigui ​ reserva de llei​ , el legislador té més marge perquè siguin matèries que regular,  àmpliament.  Precedència  La precedència de la llei respecte del reglament, cal plantejar­se si sempre per que pugui haver un reglament per una  matèria ha d'existir prèviament una llei que reguli aquella qüestió.     Hi ha una vinculació positiva o negativa de l'administració a la llei, es a dir, si l'administració pot fer tot el que NO li  prohibeixi la llei, (vinculació negativa) o si només pot fer allò en el qual té una autorització per part de la llei  (vinculació positiva).     En el nostre sistema, si s'afegís estrictament la regla de la precedència de la llei, no existirien els reglaments  independents, és a dir, que no tenen una llei prèvia, en una matèria en la qual no hi ha un precepte legal. No  respectarien aquest principi teòric de la precedència de la llei, regula la potestat, no existeix en cap llei. No es  considera inconstitucional que existeixi, no sempre es respectara, no s’aplica estrictament en el nostre sistema.       Classes i forma dels Reglaments  Segons la seva ​ funció.  ➢ Reglaments Executius.​  Reglaments que desenvolupen una llei (Ex. Reglament General Penitenciari, respecte de la Llei General  penitenciària). Aquest tipus de reglaments completen i fan extens el contingut de la matèria.  ➢ Reglaments organitzatius o Administratius.​  Reglaments que estructuren una institució o administració    Segons la seva ​ relació amb la llei​  (Si respecten o no la precedència de la llei).  ➢ Reglaments Dependents.​  De forma general, s’aproven després de l’aprovació d’una llei reguladora d’aquella matèria.  ➢ Reglaments Independents.​  S’aproven en una matèria en la qual no hi ha una llei prèvia (Ex. Reglaments Executius). Mètode  inconstitucional, donat que pot fer un reglament independent en una matèria en la qual si hi ha una llei prèvia.     Segons l’​ òrgan​  que els aprova.  ● Òrgans estatals​ . Reglaments aprovats per òrgans estatals. Per identificar­los, es nomenen ​ Reial decret​  (de forma genèrica, o  pot ser també d’un òrgan autonòmic)  ○ Decrets​ , si els aprova el consell de ministres (Govern)  ○ Ordres ministerials​ , si els aprova un ministre. (Relació jeràrquica entre decrets i ordres ministerials respecte de la llei)  *Elaboració dels Reglaments Estatals per mitjà de la llei de Govern a l’article 24, on s’estableix que:  1. Fer un projecte de llei per part de l’òrgan competent en aquella matèria. + Informe d’impacte de gènere, proposta de norma  de Igualtat entre Homes i Dones, en cas que afecti als drets dels ciutadans, sinó, administratiu en el qual s’obre un  procediment d’audiència.  a. En cas de Reglament executiu, cal demanar dictamen al Consell d’Estat (No té força vinculant, però és obligatori  sol·licitar­lo.)  b. En cas d’afectar a les CCAA, es sol·licita informe en la qual es declari competent en aquella matèria.    ● Òrgans autonòmics​ , la comunitat autònoma (dret autonòmic)  ● Òrgans locals​ , l’ajuntament. Dos tipus:  ○ Reglaments Executius​ , Conté normes aplicables als ciutadans.  ○ Reglaments administratius.​  Organitza o estructura l’organització  ○ Reglaments orgànics​ . Aprovats en el ple de l’ajuntament. Són situacions excepcionals que poden tenir els alcaldes  per elaborar normes reglamentàries.  Control dels Reglaments  ➢ Per part del ​ Tribunal Ordinari,​  control jurisdiccional.  ○ Recurs ​ Directe​  contra el Reglament. Es tracta que el mateix Reglament és objecte de Recurs. Aquest  es presenta contra el Decret del Govern que aprova el Reglament Regulador de les característiques  tècniques.  ○ Recurs ​ Indirecte​ , és a dir, no contra el Reglament, sinó contra l’acte d’aplicació d’aquell Reglament.  Pot produir­se temps desprès de la publicació d’aquell Reglament. El Tribunal Competent per resoldre  aquells actes administratius, però el Reglament és il·legal, i el fonament de la seva al·legació és  indirecte al Reglament. Aquell òrgan, dictarà sentència, i si es declara il·legal, s’inaplicarà. Però, si el  jutge ho decideix, es presentarà una Qüestió d’Inconstitucionalitat.   ➢ Per part del ​ Tribunal Constitucional​ . Aquest no funciona per controlar la legalitat dels Reglaments, però si  que pot regular­los. No hi ha recurs directe contra un Reglament al TC, sinó per lleis amb normes amb valor  de llei.   ○ El TC anul·larà un Reglament quan vulneri el Títol Primer Capítol II Secció Primera dels Drets  Fonamentals.  ○ Conflictes de Competència, es poden anul·lar reglaments tant el Govern de l’Estat o de la CCAA que  vulnera les competències de l’altre institució.  ➢ No per part d’un control parlamentari, sinó per part del ​ Govern ​ amb la seva​  potestat legislativa​  (= que  executiva)    ...