7. Grups d'interès i moviments socials (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. GRUPS D’INTERÈS I MOVIMENTS SOCIALS 1. Què és un grup d’interès? Associació d’individus que planteja de forma organitzada demandes d’un camp específic i pressiona a les institucions polítiques o a altres grups socials per influir en les polítiques públiques i aconseguir decisions favorables als interessos del grup.
1.1 Grups d’interès: quatre requisits Objectiu principal: influir sobre les polítiques públiques Mètode: no es presenten a eleccions. No volen ocupar un càrrec públic Independència: no tenen una vinculació orgànica amb les institucions. No son una agència de l’Estat Especialització: només representen els interessos d’una temàtica determinada 1.2 Dos tipus de grups d’interès Grups defensius: defensa dels interessos d’un col·lectiu determinat. Solen estar vinculats en qüestions econòmiques i laborals Grups de causa:defensa d’idees, valors no vinculats a un grup socio-econòmic o geogràfic determinat.
1.3 Recursos dels grups d’interès El poder d’un grup d’interès depèn dels seus recursos (que el govern desitja a canvi d’accedir a les seves demandes).
1. Recursos econòmics 2. Legitimitat (o suport ciutadà) 3. Capacitat de causar danys / paralitzar sector estratègic 1.4 Estratègies dels grups d’interès 2. Què són els moviments socials? 1.
2.
3.
4.
5.
Xarxes informals de relació entre actors de diferent naturalesa Absència de jerarquia interna Sense vocació permanència / intermitents Objectiu: canvi social / promoció de nous valors Ús de l’acció directe: mètodes no convencionals 3. La competència d’interessos. Dos models: Pluralisme vs corporativisme EL PLURALISME Els grups d’interessos es caracteritzen per ser: • MULTIPLES: facilitat en la organització: els grups interessats tenen capacitat d’organitzar-se i participar.
• VOLUNTÀRIES: no hi ha coacció o obligació per afiliar-se • COMPETITIVES: lliure competència d’interessos. Cap grup d’interès monopolitza o predomina en un sector, àmbit o tema determinat. No estan subvencionades per l’Estat.
• VISIÓ LIBERAL: no existeix idea de bé comú, sinó la existència d’interessos en competició. El govern simplement és un àrbitre que regula la lluita d’interessos contraposats i les polítiques públiques són el resultat d’aquesta lliure competència d’interessos.
EL (NEO)-CORPORATIVISME Els grups d’interessos es caracteritzen per ser: • GRANS/LIMITATS: número limitat de grups d’interès; cada grup monopolitza els interessos sectorials.
• OBLIGATÒRIES: amb l’ajuda de l’Estat, es sol imposar certa coacció per ser membre del grup.
• MONOPOLIS/CONCENTRACIÓ: l’Estat garanteix el monopoli de representació sectorial a canvi d’una interlocució privilegiada.
• PACTES/ACORDS VINCULANTS: els acords són vinculants per les diferents parts (acords tripartit: patronal, sindicats, govern) • VISIÓ NO LIBERAL: els grups d’interès es converteixen en institucions de l’Estat. Les negociacions són centralitzades entre Estat i grups d’interès que monopolitzen els interessos del sector.
El corporativisme. Crítiques Es produeix quan uns grups d’interès sectorials acumulen massa poder i es converteixen en monopolis de representació sectorial. No permeten lliure competència d’interessos i dificulta la entrada de noves demandes.
...