Tema 8.3. Conseqüències de la Gran Guerra (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 8. EL MÓN DE 1870 A 1914. CAP A LA GRAN GUERRA 3. Conseqüències de la Gran Guerra  Tractats de Pau  Conseqüències demogràfiques  Conseqüències territorials  Conseqüències polítiques  Conseqüències econòmiques 3. CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN GUERRA 1. TRACTATS DE PAU - 28.07.1919. Versalles – Alemanya i Aliats 10.09.1919. Saint-Germain-en-Laye – Àustria i Aliats 04.06.1920. Trianon – Hongria i Aliats 11.08.1920. Sévres – Turquia i Aliats 27.11.1920. Neully – Bulgària i Aliats TRACTAT DE VERSALLES (28 JULIOL 1919) Pren com a referència la guerra de 1871. Alemanya queda com a culpable del conflicte.
1. Es crea la Societat de Nacions, prové de les propostes del president d’Estats Units, Thomas W. Wilson.
2. Se li imposen cessions territorials a Alemanya, l’Alsàcia i la Lorena tornen a França.
3. Es produeix el desarmament de l’exèrcit alemany, es redueix a 100.000 homes, i s’estableixen zones desmilitaritzades. Representa una humiliació per Alemanya, que se sent minoritzada.
4. Cessió de les possessions colonials alemanyes a l’Àfrica. França i Gran Bretanya mantenen les seves colònies fins la Segona Guerra Mundial.
5. Cessió de la marina mercant.
6. Establiment de reparacions de guerra. Es considera Alemanya com la responsable civil de la guerra des del punt de vista jurídic, per tant li imposen unes reparacions de guerra a Alemanya que són impossibles de pagar.
TRACTAT DE SÈVRES (11 AGOST 1920) Té dues fases, primer es signa el tractat que pren moltes possessions territorials a l’Imperi Turc i aquest tractat accelera la revolució entre grecs i armenis, liderada per Mustafa Kemal Atatürk. I la segona fase es consolida a Lausana el 1923, aquest nou tractat deroga el de Sèvres.
Amb el Tractat de Sèvres l’Imperi Turc perd molts territoris, quedarà reduït a la zona de Constantinoble i l’Àsia Menor; Mosul, Palestina, Transjordania i Xipre que quedaran sota control britànic a través de la Societat de les Nacions, començarà l’emigració jueva cap a Palestina; a l’Anatòlia Oriental es crea un Estat autònim, el Kurdistan; la mtocavents República Armènia s’independitza de Rússia el 1918 i es crea la Gran Armènia; Grècia rep la Tràcia Oriental, Imbros, Tenedos i la regió d’Esmirna; es reconeix la separació d'Egipte, Hedjaz i el Iemen; Síria, el Líban, Hatay i una part de Cilícia queda sota administració francesa; Castellorizo i una zona d'influència en la regió de Antalya pels italians.
**El tractat Skes-Picot de 1916 en què es van repartir la influència a la zona de Palestina, Iraq i Iran entre França i Gran Bretanya portaran als conflictes actuals d’aquella zona.** 2. CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES És una guerra especialment mortífera, hi ha entre 9 i 10 milions de morts. És una gran diferència en quant a les guerres anteriors.
Alemanya és la que pateix més morts en termes absoluts, 2 milions, i França la que té més morts en termes relatius, 4,3 milions. Els Estats Units és el país amb menys víctimes, 126.000, que a més van morir en els primers mesos de la guerra ja que inicialment no estaven preparats per aquella guerra.
Aquesta Guerra va trastornar completament la demografia dels països que hi van participar.
3. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS Hi ha una re-definició de les fronteres europees, hi ha pèrdues territorials molt importants a Rússia amb el Tractat de Brest-Litovsk, fins la Segona Guerra Mundial els dirigents soviètics no tenen car que la URSS pugui sobreviure a causa de l’aïllacionisme que la resta de països li fan i per això signen un tractat que li fa perdre territoris.
Alemanya perd territoris i es desintegra l’imperi austro-hongarès.
Pels italians la Primera Guerra Mundial és la quarta guerra d’independència, perquè és llavors quan es consolida el país.
En tots quests nous països, després d’haver viscut en un mateix país, la contaminació entre poblacions és altíssim.
La re-definició dels confins d’Europa es fa a través dels 14 punts de principi d’autodeterminació dels pobles, creat per Thomas W. Wilson, a través de qual qualsevol poble pot autodeterminar la seva independència.
1. Es poden fer acords de pau negociats obertament i la diplomàcia serà sempre pública, això xoca amb la diplomàcia europea.
2. Llibertat absoluta de navegació sobre els mars.
3. Supressió, fins on es pugui, de totes les barreres econòmiques. Lliurecanvisme de caire americà.
4. Reduir la cursa d’armament dels països, disminuir la creació d’armament al límit compatible amb la seguretat interior del país.
5. Es comença a obrir la porta a les reivindicacions colonials.
6. Evacuació de tots els territoris russos.
7. Bèlgica haurà de ser evacuada i restaurada.
8. Tot el territori francès haurà de ser alliberat. L’Alsàcia i la Lorena tornarà al domini francès.
mtocavents 9. Un reajustament de les fronteres d’Itàlia, seguint les línies de les nacionalitats clarament reconeixibles.
10. Als pobles d’Àustria-Hongria se’ls permetrà la possibilitat d’un desenvolupament autònom.
11. Romania, Sèrbia i Montenegro hauran de ser evacuats. A Sèrbia se li concedirà lliure accés al mar.
12. Als territoris turcs de l’Imperi otomà se’ls garantirà plenament la sobirania, però les altres nacionalitats que viuen actualment sota el règim d’aquest Imperio han de gaudir d’una total seguretat d’existència i de poder-se desenvolupar sense obstacles.
13. S’haurà de construir un Estat polonès independent, que comprengui els territoris habitats per polonesos, els quals tindran assegurat l’accés al mar.
14. s’haurà de crear una Societat General de Nacions en virtut d’acords formals, que tingui com a objecte oferir garanties recíproques d’independència política i territorial tant als estats grans com als petits.
Wilson planteja com ha de quedar Europa. Es volen englobar en un únic organisme els territoris, ja siguin grans o petits, del món.
Aquesta idea desarticula espais econòmics ja existents, quan es posen fronteres es produeix la tabicació, es fragmenten zones unides.
4. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES Es produeix una DIVISIÓ EN EL MOVIMENT OBRER europeu ja que no tothom havia recolzat la guerra.
L’internacionalisme era una ideologia que havia anat agafant força al llarg de la segona meitat del segle XIX malgrat els fracàs de la Primera AIT, provocant per les divergències internes i per la repressió patida pel moviment.
L’internacionalisme partia del principi que els obrers de tots els països tenien els mateixos interessos. Els interessos dels treballadors eren els mateixos a tots els països i per tant si volien aconseguir millores en les seves condicions la seva lluita podia guanyar molta eficiència si es feia de manera coordinada a nivell internacional. En aquest context ideològic les guerres no tenien cap mena de sentit. Al darrere dels conflictes armats que enfrontaven dos països no hi havia mai els interessos dels treballadors, sinó els de la burgesia. L’internacionalisme, per tant, portava implícit el pacifisme.
En esclatar la guerra, els partits obrers, socialistes de filiació marxista que en molts països havien aconseguit representacions parlamentàries importants es troben davant del dilema de si fan o no fan costat als respectius governs davant del conflicte o de si es mantenen fidels a l’ideari internacionalista.
Es va produir en dos moments: – A l’inici mateix del conflicte quan se’ls planteja donar o no recolzament a la participació de cada país en el conflicte.
mtocavents – Al final de la guerra quan ha triomfat la revolució Bolxevic a Rússia i en diversos països s’han creat partits polítics comunistes que quedaran sota l’òrbita de la Internacional Comunista impulsada per Lenin.
1919 Alemanya 1920 França 1921 Espanya – Itàlia – Bèlgica – Portugal A França, durant l’estiu de 1914 molt socialistes renuncien a la lluita de classes i la substitueixen per la lluita de les nacions. Els obrers s’han de convertir en “soldats de la llibertat” en la lluita contra els règims autocràtics dels imperis centrals. En el cas francès es tractava de defensar la pàtria on havia nascut l’ideal revolucionari. La Sec Fran Int Ouv (SFIO) es va afegir a la Union Sacré propugnada per R. Poincaré per fer front a la situació d’emergència derivada de la declaració de guerra. Hi va haver alguns socialistes que s’havien mantingut fidels a l’ideari internacionalista i pacifista de Jean Jaurès.
A Alemanya l'escissió es va produir només començar la guerra a l’hora de votar en el Reichtag els crèdits de guerra. Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg van votar-hi en contra.
A Gran Bretanya, els problemes també van venir a l’hora de votar els crèdits de guerra.
Des de 1911 el líder del Labor Party era Ramsay MacDonald. Havia visitat Sudàfrica i conegut les conseqüències de les guerres dels Bòers. Això l’havia conduit a una posició pacifista i anti-bel·licista. Quan el govern va demanar el recolzament dels laboristes als crèdits de guerra el Labor hi va donar suport. MacDonald no hi va estar d’acord i va votar en contra trencant la disciplina del partit. Això li va acabar costat el lideratge, encara que de manera temporal. Re-escollit el 1922, va convertir-se en líder de la oposició. Els bons resultats obtinguts el 1924 van servir per que se li encarregués la formació de govern. Primer partit socialdemòcrata que arriba al poder a Europa per la via pacífica.
A Itàlia, en principi el partit socialista no se li presenta en un primer moment el problema, en declarar-se el país neutral. Després va haver de decidir si recolzava o no l’entrada del país a la guerra. Aquesta qüestió va obrir un fort enfrontament entre social xovinistes (o se li va dir “interventistes”) i internacionalistes. Es va resoldre amb una solució de compromís molt a la italiana: el partit no recolzaria la guerra però tampoc hi faria oposició (né aderire né sabotare). Va portar a l’expulsió de Benito Mussolini.
Durant la Gran Guerra, les dones ocupen els llocs de treball que fins aleshores havien estat reservats exclusivament pels homes, la guerra els dona a les dones un nou lloc dins de la societat. En acabar-se la Guerra el 35% de la mà d’obra industrial a la Gran Bretanya i Alemanya és femenina, a més a més les dones es comencen a incorporar a l’activitat laboral de les oficines i de les professions liberals.
mtocavents Aquesta presència massiva de la dona en el món del treball durant la Guerra a causa de la desaparició de mà d’obra masculina suposa un estímul molt important perquè en la postguerra es reprèn la lluita organitzada per aconseguir l’emancipació femenina.
La discriminació de la dona s’havia estès a totes les esferes de la vida, però arran dels canvis produïts en la postguerra la condició femenina va millorant, tot i que molt lentament. Alguns signes externs són un bon exemple d’això: la introducció dels vestits còmodes i lleugers, la nova moda dels cabells curts (a le garçon), el nou costum de fumar i la incorporació a la vida social (freqüenten els cafès, condueixen cotxes i donen les seves opinions polítiques, entre d’altres).
A més a més es mobilitzen per aconseguir el sufragi femení, durant els últims dies de la Guerra el 1918 les sufragistes nord-americanes fan un acte de protesta, on denuncien que els americans han oblidat la simpatia cap als alemanys perquè no s’autogovernaven, diuen que a Estats Units hi ha unes 20 milions de dones que no s’autogovernen. A Gran Bretanya es celebra una manifestació per l’alliberament d’unes sufragistes detingudes a Londres el dia 1 de gener de 1913. Una de les principals suffrafettes va ser Emmeline Pankhurst (1858-1928), una de les líders activistes que van manifestar-se per aconseguir el sufragi femení al Regne Unit.
El primer país en aconseguir el sufragi femení va ser Nova Zelanda, el 1893. A Gran Bretanya, al Canadà i a la Unió Soviètica es va aconseguir el 1918, a Estats Units el 1919, a Espanya el 1931, a França el 1944 i al Japó el 1946; l’últim país en acceptar el sufragi universal femení va ser els Emirats Àrabs Units, el 2006.
5. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES La guerra va tenir un cost molt elevat i es va finançar malament.
La monetització del deute va comportar l’abandonament generalitzat del patró-or i forts increments dels preus. El crèdit exterior va implicar canvis en els fluxos financers internacionals.
Hi ha canvis en l’equilibri econòmic internacional, es creen estímuls per revifar la industrialització a determinades zones del món i els Estats Units li pren el paper a la Gran Bretanya com a principal creditor i potència econòmica mundial a causa dels crèdits cedits durant la guerra.
Els Estats Units havia estat el gran finançador dels Aliats durant la Guerra i després d’aquesta perquè es poguessin reconstruir els danys causats pel conflicte i d’aquesta manera els països europeus poguessin ressorgir a l’economia i a la producció mundial.
Després de la Guerra França i Gran Bretanya paguen els seus deutes als Estats Units, a l’hora Alemanya i Àustria paguen a Gran Bretanya i a França les reparacions de guerra perquè són els perdedors i principals culpables d’aquesta.
...

Tags: