Entrada a les institucions europees (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/11/2014
Descargas 45
Subido por

Descripción

El procediment que ha fet Espanya per integrar-se en la Comunitat Econòmica Europea i les institucions que sostenen aquesta.

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Entrada a les institucions europees ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 2: Entrada a les institucions europees La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es crea el 1957 i implanta les següent organitzacions: -Unió Duanera (1957) -Unió Econòmica (Acta Única Europea el 1987) -Unió Monetària (es defineix en el Tractat de Maastricht 1/1/1991) -Unió Bancària (Banc Central Europeu) Amb aquestes organitzacions s’ha pogut arribar a l’objectiu de la CEE, que hi hagi entre els membres de la comunitat la lliure circulació de mercaderies, de capital i de treball i a més un únic banc.
En la dictadura de Franco,el 1964 ja es va fer una petició d’entrada en la CEE, però no va ser acceptada pel fet que el país era una dictadura. Espanya es va incorpora a la CEE el 1986. En aquest període viu un canvi de funcionament i en la seva autonomia.
Aquesta última es veu molt afectada.
Quan un país entra a formar part d’una unió perd autonomia i per tant és una cessió de sobirania i de poder de decisió sobre aspectes del seu propi país. En el cas d’Espanya aquesta cessió de sobirania es fa d’una manera accelerada i ràpida. Espanya va renunciar gran part del seu poder de decisió perquè estava convençuda que si no hi ha control des de fora i una sobirania externa que domini sobre les decisions del país, aquest seguiria en el desequilibri. Aquesta sobirania ha anat desapareixent gradualment a mesura que Espanya s’incorporava i formava part d’aquestes institucions europees.
Primer.- Inserció a la CEE el 1986. L’immediat canvi va ser que el desmantellament aranzelari va ser doble; el desmantellament respecte els membres de la Comunitat Econòmica Europea on l’aranzel és nul i a més tenia un aranzel baix amb els països de la resta del món.
Segon.- L’01/01/1987 es va signar l’Acta Única Europea que implica una lliure circulació dels capitals. El control que tenia Espanya sobre els capitals instal·lats en el país va desaparèixer.
Tercer.- La unió monetària es defineix amb el Tractat de Maastricht que apareix l’01/01/1991. Aquest tractar va sorgir per tenir una moneda única en tots els membres de la CEE. Això volia dir convergir en tipus d’interès i inversió amb resta del món (tenir valors similars).
El fet de passar a formar part de la CEE va tenir dures implicacions en l’economia espanyola amb exigències addicionals.
El sistema monetari Europeu El 1988 Espanya s’incorpora al Sistema Monetari Europeu (SME) creat el 1979. Aquest sorgeix de la manera següent: Des del 1944 va existir la possibilitat de convertibilitat de tots els dòlars que circulaven pel món en or que es trobava en les reserves americanes. Arriba l’any 1971 i aquesta convertibilitat desapareix perquè és insostenible. L’any 1974 circulen paritats flotants que creen incerteses i desequilibris en el mercat europeu perquè això porta a una inestabilitat (sobretot en les inversions financeres i en els capitals).
Degut a això el 1979 es crea el SME. L’objectiu principal del qual era l’estabilitat en el tipus de interès. El SME exigeix paritats fixes en el mercat (però ajustables mínimament) i els països es comprometen a defensar aquestes paritats evitant que canviïn de valor. D’aquesta manera la convertibilitat entre diferents divises és fixa.
2.1. UNIÓ MONETÀRIA Una unió monetària tal com diu el propi nom és una organització que implica que tots els països membres han de tenir la mateixa moneda. Però la definició més fidel a aquest concepte és que la unió monetària pot ser definida com una organització que no implica tenir una moneda única. El que realment interessa és que existeixi: - FIXES PARITATS* - IRREVOCABLES (un cop definida una paritat no es tocarà mai més) La creació d’aquesta unió monetària va passar per tres fases.
FASE I: Aquesta fase va durar molt poc temps, del 1993 al 1994. En aquesta fase s’especifica que els països que volien formar part d’aquesta unió han d’haver firmat: L’Acta Única Europea, el Tractat de Maastricht i formar part del Sistema Monetària Europeu. Això vol dir que tots aquells països havien de tenir integrat en el seu sistema la lliure circulació de capital que defenia l’Acta Única Europea i els criteris de convergència en tipus de interès que havia marcat el Tractat de Maastricht.
*Les equivalències entre les diferents monedes dels diferents països.
FASE II: Aquesta fase va durar fins el 1999. En aquesta fase es demanava als països que dotessin d’autonomia els Bancs Centrals dels seus països. És a dir que no estiguin sotmesos a les ordres i direccions dels governs (no estiguin obligats a fer allò que interessava al govern, sinó preocupar-se d’allò que els corresponia i d’acord amb les seves facultats). D’aquesta manera els governs no podien pressionar als bancs centrals perquè li donin diners per finançar els seus dèficits. Espanya no aplica això fins al 01/01/1995.
Es poden distingir dos tipus de bancs en aquesta fase: ·A Alemanya trobem el BundesBanc creat el 1994. La seva funció era garantir l’estabilitat de preus (al 2% de inflació). Alemanya sempre ha tingut aquesta obsessió pel control de la inflació per la seva experiència històrica (dos hiperinflacions en tan sols la 1ª ½ del segle XX). Una funció paral·lela però no tan rellevant com l’anterior és el control de l’ocupació. Aquest bancs estava dotat d’una certa autonomia.
· A la resta del món en general tots els altres bancs centrals no tenien autonomia. El Banc Central d’Espanya va tenir una funció única que era el control i la regulació dels bancs.
El 1995 va ser l’últim any en què es van modificar els tipus de interès. Aquest any va ser l’inici d’una llarga expansió que va durar fins el 2008. Es van assolir èxits en augments del PIB, de l’ocupació,.... Aquesta expansió no es pot explicar sense l’existència de l’euro, però aquests creixements van acumular uns desequilibris que van acabar amb una catàstrofe financera en la qual Espanya encara està immersa.
L’01/01/1999 es va crear el Banc Central Europeu. EL BCE englobava tots els altres bancs centrals del països membres, i on cada un d’aquests posseïa d’una vot.
FASE III: Aquesta fase va durar aproximadament fins l’estiu del 2002. En aquesta fase es va fer i la comprovació del compliment dels requisits que marcava el Tractat de Maastricht (examen). Totes les monedes es canvien per l’euro i aquest comença a circular.
...