Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. FACTORS I VARIABLES QUE AFECTEN A LA MEMÒRIA 1.FACTORS QUE INTERVENEN EN L’ENTRADA, CONSOLIDACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ  Factors o variables temporals (temps transcorregut): temps emprat en l'adquisició, forma de distribució del temps en l'adquisició, temps transcorregut fins al moment de la recuperació... La repetició es una eina molt bona per a memoritzar.
o Hipòtesis del temps total: Com més gran era el temps invertit en l’adquisició major era el grau de retenció.
o Influencia de la distribució de la pràctica: es millor una pràctica distribuïda que no pas una practica massiva (intensiva)  Característiques del subjecte receptor (personals, fisiològiques, capacitat, habilitats, coneixements previs, actituds, estats emocionals...).
o La llei de Yerkes-Dodson postula que hi ha una relació en forma d'U-invertida entre arousal i execució (performance), en la qual el nivell màxim d'activació està inversament relacionat amb la dificultat de la tasca.
o H.J. Eysenck:       El reforç millora l'execució dels extravertits més que la dels introvertits, mentre que el càstig empitjora l'execució dels introvertits més que la els extravertits.
Els introvertits són més susceptibles a la distracció que els extravertits.
Els introvertits estan més afectats per les respostes de competició que els extravertits.
Els introvertits triguen més temps a recuperar la informació del magatzem a llarg termini que els extravertits, especialment en la informació no dominant.
Els introvertits tenen un criteri de resposta més caut que els extravertits.
Els extravertits mostren una memòria superior als introvertits en intervals de retenció curts, però passa el contrari quan es tracta d'intervals de retenció llargs.
 En el moment de recuperació de la informació, està immers en un context (intern i extern) i cal parlar també de factors contextuals o de context (circumstàncies en què es dóna la entrada o sortida de la informació).
Aquest es el factor considerat més important.
 Factors relacionats amb les activitats o estratègies que el subjecte utilitza per optimitzar la memòria (repetició, elaboració, nivell d’atenció, organització...)  Tipus d’informació a emmagatzemar i recuperar: es el tipus de material emprat estructura física, grau de dificultat, modalitat (verbal, visual, tàctil...) Tipus de tasca que s’exigeixi per recuperar la informació (tipus de record requerit): record, reconeixement, reaprenentatge...
 14 2.CLASSIFICACIÓ DE LES ESTRATÈGIES Quan parlem d’estratègies ens referim a fets que permeten millorar el procés de memòria. Utilitzarem diferents estratègies: en funció dels objectius, del tipus de tasca i de la complexitat cognitiva:  Procediments de repetició: Quan l'objectiu és obtenir un producte idèntic a l'original i ens trobem davant d'una informació poc coneguda, de la qual tot just tenim coneixements previs, és quan són adequats els procediments de còpia, repetició, imitació, associació.
 Procediments d’elaboració: Quan l'objectiu es centra en relacionar la nova informació amb els coneixements previs, és a dir, quan podem atribuir significat i elaborar aquesta informació, és aconsellable la utilització de subratllats, agrupacions, exemples, analogies, etc.
 Procediments d’organització: Quan el que es vol és organitzar de tal manera la informació que la seva estructura interna sigui clara i això permeti arxivar de forma adequada amb la finalitat de conservar el seu significat, és oportú l'ús de procediments com els mapes conceptuals, les metàfores, els diagrames, etc.
Quant més rica es la petjada que deixem en la nostra memòria millor serà el record, és a dir, quant més codis li posem i mes detalls codifiquem més camins d’accés tindrem 3.FACTORS RELATIUS AL TIPUS DE MATERIAL A MEMORITZAR En relació al tipus de material a recordar, la conclusió mes general es que no tots els materials son adquirits i recordats amb la mateixa facilitat. Hi ha 2 tipus de material: 1. Material significatiu (amb sentit): la facilitat de recordar-les pot estar influenciada per la facilitat amb que s’evoquen les associacions, la freqüència del seu us en el llenguatge, el grau amb el que evoquen imatges visuals concretes (que quant les sents t’imagines una imatge fàcilment) i per la longitud de les paraules.
2. Material no significatiu (sense sentit): la facilitat de recordar aquest tipus de paraules pot estar influenciada per la facilitat de les associacions, la facilitat de pronunciació de les síl·labes sense sentit, el grau de semblança amb l’estructura de les síl·labes amb el llenguatge del subjecte i per la longitud de les síl·labes.
Com més significatiu sigui el material més fàcil serà de recordar, ja que s’adquireix i es reté millor. Per tant, podem afirmar que el sentit o significat i l’organització es fonamental per a la eficàcia de la memòria.
 Les paraules son mes fàcils de recordar que les síl·labes sense sentit.
 Les paraules concretes son mes fàcils de recordar que les paraules abstractes  Les paraules agrupades en categories que tinguin sentit son mes fàcils de recordar que les paraules presentades sense sentit  Les frases son mes fàcils de recordar que les paraules que no presentin un ordre gramatical  Els paràgrafs i els relats ben organitzats son mes fàcils de recordar que els que no ho estan.
Hi ha estudis que han posat en manifest una major capacitat de reconeixement per el material visual que per el material lingüístic.
15 Efecte de la posició serial: fenomen que posa de manifest que es recorden amb més facilitat els ítems inicials (efecte de primacia) i els últims (efecte de proximitat o recència) quan es presenten series de nombres, paraules o qualsevol altre tipus d’ítems.
4.FACTORS CONTEXTUALS I FACTORS RELACIONATS AMB LES CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA DE RECORD Factors contextuals quan estem codificant pots accedir a l’acord puntual que vols recordar, però s’ha de tenir en compte que aquest record es troba dins d’un context. Els estímuls del context faciliten el record, és a dir, son claus o indicis per recordar. McGeoch senyalava la importància de dos tipus de contexts en totes les situacions d’aprenentatge, un de tipus intern (sentiments i emocions del subjecte) i un altre de tipus extern (aspectes físics de l’entorn). Aquestes idees van ser tractades per Tulving, que va definir aquest efecte com a particularitats de la codificació amb la formulació del principi de l’especificitat de codificació En quant els factors contextuals externs s’ha demostrat que els canvis en el context ambiental en el que tenen lloc les activitats d’aprenentatge i record tenen efectes sobre la memòria. És recorda millor si el procés es fa tot en el mateix context que no pas en contextos diferents.
En quant als factors contextuals interns s’ha estudiat principalment temes per a valorar las relacions entre:  Memòria i depressió: s’ha vist que hi ha una pitjor execució de la memòria per a subjectes amb depressió.
S’ha vist que com més esforç cognitiu requereix un record, menor es el record per part dels subjectes depressius. Això es coneix com a hipòtesis d’assignació de recursos, que suggereix que la depressió redueix l’ús dels recursos cognitius viables al utilitzar inapropiadament els processos atencionals ja que l’atenció es dirigeix a estímuls irrellevants o cap a un mateix. Una altre explicació es que estan preocupats per els seus propis sentiments i que no tenen interès en realitzar aquest tipus d’activitats.
 Memòria i estrés: en la mesura que l'estrès augmenta els subjectes cometen més errors deguts a l'estat de tensió. La majoria de les explicacions es fonamenta en la llei de Yerkes / Dodson que ens indica que a mesura que s'incrementa el nivell d'activitat incrementa el rendiment fins a un cert punt, on una major activació no només no millora l'execució sinó que l'empitjora. En aquest sentit els subjectes amb un nivell alt d'estrès, amb un alt grau d'activació, no acostumen a executar bé les tasques de memòria.
 Memòria i estat d’ànim: es més fàcil recordar alguna cosa en un estat d’ànim similar a la que l’has codificada i que hi haurà un major record si aquest és congruent amb l’estat d’ànim que si no ho és.
5.MILLORAR LA MEMÒRIA Per a una bona adquisició de la informació cal prestar atenció, es necessita una certa quantitat de temps i/o pràctica, el material ha de ser organitzat i s’ha de produir alguna forma de consolidació. A més el material ha de ser codificat significativament, utilitzant coneixements preexistents, el procés ha d’atribuir claus de recuperació a alguna 16 estructura "construïda" "elaborada" o "organitzada" sobre un coneixement existent i el procés ha de ser cada vegada més ràpid amb la pràctica.
Atenció i memòria: un estímul no ates, generalment no es recorda. Així, moltes vegades els problemes de memòria estan íntimament connectats amb els problemes d'atenció. Les persones amb un cert nivell de cansament, amb un baix nivell d'activitat, amb excés d'assumptes, es converteixen en persones oblidadisses, no es concentren en rebre les ordres i per tant, no les codifiquen correctament.
Motivació i memòria: La motivació i l’interès fan que la feina sigui més fàcil i que els continguts es gravin en la memòria, atès que una motivació positiva potència i facilita la concentració i l'atenció, i com a conseqüència la informació quedarà millor fixada i de forma més sòlida i precisa.
Si bé és cert que l'aprenentatge suposa temps i esforç, algunes formes d'utilitzar l'esforç són més profitoses que altres. Els principis basics que afavoreixen l’eficàcia de la memòria son:         Captar el material adequadament (atenció) Dotar al material a memoritzar d’un sentit o significat: aquelles informacions amb un significat semàntic són millor codificades que les que no en tenen.
Organització del material: un material organitzat és mes fàcil de recordar. S’ha vist que si es presenta el material desorganitzat els subjectes tracten d’organitzar-lo espontàniament. A més, hi ha demostracions de que les instruccions per a organitzar incrementen l’aprenentatge.
Familiaritat Us de les associacions: formar unitats relacionades entre el material que volem memoritzar. Ajuden molt en records de coses puntuals.
1. Llei de la contigüitat: aquelles informacions que es presenten juntes en el temps tendiran a associarse, com per exemple, si sempre veiem juntes dues persones, és molt possible que quan veiem a una recordem a l'altra.
2. Llei de la repetició: com més es repeteixi aquesta connexió més forta serà el vincle associatiu, per exemple, no és el mateix veure a aquestes persones juntes un dia, de veure diverses vegades al dia i molts dies.
Utilitzar el màxim de sistemes de codificació per tenir més vies d’accés a la recodifiació La contextualització i el repàs son sistemes de millorar la recuperació Imatge mental (capacitat de generar sensacions visuals per nosaltres mateixos): crear una imatge mental d’allò que volem recordar ens ajuda. per a que una imatge visual sigui efectiva ha de tenir: 1.
2.
3.
4.
Interacció (millor que les imatges interactuïn, que no pas que estiguin una al costat de l’altre) Moviment (millor que les imatges estiguin en moviment i no estàtiques) Vivacitat (com mes clares i potents millor) Exageració o expansió (com més grans millor, tot i que si són exageradament petites també pot funcionar) 5. Absurditat o estranyesa (com mes estrafolàries, absurdes i ridícules millor) 6. Participació de tots els sentits (si utilitzem altres vies sensorials per a reforçar la imatge millor) 17 6.MNEMOTÈCNIES Es basen en la capacitat de relacionar i associar idees, es a dir, el seu principi fonamental es el de la associació, ja sigui sota tècniques d’associació verbal o visual, a traves de les imatges mentals. Generalment serveixen per a recordar aspectes puntuals o concrets. Consisteixen en:  Seleccionar l'estímul o generalment, part de l’estímul.
 Buscar una associació verbal o visual.
 Vincular aquesta associació en una estructura més llarga que encadeni tot allò que volem recordar.
 Adaptar la forma d’aquesta estructura vinculada a la seqüència d’ocurrència (ordre en el que volem recordar) Perquè les mnemotècnies siguin útils cal exercitar molt la sistemàtica requerida per aconseguir automatitzar i que el seu ús sigui ràpid i flexible. A més, cal adoptar la que a nosaltres ens sigui més eficaç per a cada tasca. La majoria dels autors defensen que és millor elaborar una mnemotècnia pròpia de copiar íntegrament la facilitada per altres ja que en pensar una mnemotècnia pròpia s’inverteix més quantitat d'esforç i això afavoreix la seva posterior automatització i record. A més la mnemotècnia pròpia és probable que sigui l'associació que més fàcilment sorgeix en la nostra ment i per això facilitarà la posterior recuperació.
Les mnemotècniques basades en la codificació verbal tracten de relacionar les paraules de manera que la presència d'una vagi evocant o fent l'altra i així successivament. Aquestes es combinen sovint amb els codis fonològics de la rima i el ritme.
Les tècniques basades en la imatge mental es fonamenten el la idea de generar imatges diferents, cridaneres, còmiques etc, com que seran fàcils d'evocar. Aquestes imatges associades a estructures més àmplies permetran un bon comunicat amb el record d'informació.
Encara que no sempre s'ha demostrat una diferència significativa entre les tècniques d'associació verbal i les tècniques d'associació visual quant a la seva efectivitat i podríem dir que hi ha persones que funcionen millor amb tècniques verbals que amb tècniques visuals, i que generalment les tècniques visuals són més efectives per a materials concrets o figuratius, mentre que les tècniques verbals són més efectives per a materials abstractes o no figuratius.
18 ...

Comprar Previsualizar