Tema 3. El procés d'avaluació psicològica (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Diagnòstic i Avaluació Psicològica
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 1
Subido por

Descripción

Finalitats de l'AP
Fases de l'AP

Vista previa del texto

TEMA 3. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA L’avaluació psicològica implica una sèrie de passos que han de produir-se en un cert ordre.
El procés s’inicia quan un client realitza una demanda a un professional de la psicologia respecte a un subjecte o grup de subjectes. A partir d’aquí s’engega un procés per resoldre la demanda plantejada que implica prendre un conjunt de decisions a través d’unes fases o moments.
Finalitats de l’AP: 1) Diagnòstic En un primer moment, l’AP tenia aquesta finalitat, que consistia en assignar un subjecte a una categoria del sistema de classificació que fos. Això requereix conèixer bé el sistema de classificació (DSM o CIE), tenir coneixements suficients de psicopatologia que permetin diferenciar entre diferents trastorns i estar familiaritzat amb l’ús d’eines i tècniques avaluatives.
En general, del diagnòstic no se’n deriva un tractament però si que comporta una predicció, un pronòstic sobre el curs probable del cas i facilita la comunicació entre especialistes.
2) Orientació o selecció L’estudi d’un subjecte (un individu, una parella, un grup) per donar ajuda de cara a prendre decisions en el futur.
(per exemple, un adolescent consulta al psicòleg per saber quins estudis emprendre al finalitzar batxillerat. El psicòleg haurà de conèixer bé les seves característiques (aptituds, preferències vocacionals, etc.) i els perfils necessaris per cursar un determinat estudi.
L’AP amb finalitats de selecció de personal té unes peculiaritats pròpies ja que l’empresa o el col·lectiu defineix les habilitats, actituds i característiques que haurà de tenir el millor candidat i l’AP es base en avaluar aquests aspectes. Això vol dir que en la majoria d’ocasions les eines d’avaluació s’hauran d’adaptar a aquelles particularitats.
3) Intervenció i canvi Intervenir per produir canvis positius en la conducta d’un individu (per exemple, una parella consulta perquè vol saber què pot fer per millorar les seves relacions sexuals).
Els processos avaluatius estan en funció de les finalitats de d’AP. Així, si les finalitats són diagnòstiques, d’orientació o de selecció, s’utilitzarà més un enfocament descriptiu – predictiu i si les finalitats són d’intervenció terapèutica, ens situarem en un procés interventiu – valoratiu.
Finalitat Procés d’avaluació psicològica Diagnòstica Orientació Descriptiu - predictiu Selecció Intervenció i canvi Interventiu - valoratiu Existeixen 4 fases al procés descriptiu – predictiu: 0) Demanda 1) Primera recollida d’informació • Especificar la demanda i fixar-nos uns objectius (clarificar-la).
• • • • • • • • • Pot ser plantejada per el propi subjecte o per una 3ª persona (jutge, metge, pares, mestres), però el propi pacient ha d’estar conscienciat i voler rebre ajuda.
És freqüent que el propi subjecte no tingui clara la seva demanda (ex.estic intranquil, no sé què em passa, el meu fill no vol anar a escola...).
El psicòleg haurà d’ajudar a transformar els plantejaments inicials en plantejaments concrets.
Poden servir de guia: motiu de consulta, perquè es fa la demanda, que es vol aconseguir amb l’A, la demanda és de diagnòstic, orientació, selecció, tractament i canvi?, quins seran els comportaments que es constituiran en objecte d’anàlisi?...
Les primeres aproximacions es faran a partir de tècniques com l’entrevista o d’altres.
També hem de tenir en compte dues qüestions ètiques: o si realment es tracta d’una demanda lícita (ex.- un progenitor vol que avaluïs al seu fill per utilitzar-ho en contra de la custodia compartida que demana l’altre progenitor) i o si el psicòleg està capacitat per abordar la demanda i aconseguir els objectius.
Un cop hem vist que la demanda és concreta i que no hi ha impediments ètics i de coneixement, cal informar a qui ens formula la demanda de: o Consentiment informat per passar un conjunt de proves, tests; o Que requerirem de la seva col·laboració en el procés avaluatiu; o Que tota la informació que obtinguem serà absolutament confidencial.
Si tot és acceptat, es pot iniciar l’A., explicant més concretament en què consistirà el procés d’A., pactant dies i hores de treball, etc. Si no s’accepta, el psicòleg ha de renunciar a l’A., per molt que considera que és del tot necessari realitzar-la.
Recollir informació sobre els aspectes ambientals i personals que formen part de la història de l’individu per si poden tenir incidència en el cas que ens ocupa i per tant, per poder formular les posterior hipòtesi avaluatives.
Ho farem a través d’entrevistes i donat que la informació pot estar esbiaixada, ens auxiliarem de dades d’arxiu (informes mèdics, etc.)ç Serà necessari informar-nos respecte a les condicions actuals com a nivell biològic (malalties que tingui, medicació que estigui pendent) a nivell comportamental (que fa habitualment en relació al cas, a les seves rutines, etc.) a nivell socioambiental. De guia: habitat (on viu, circumstàncies personals), condicions familiars, socials i econòmiques, EV actuals, oci i temps lliure, estil de vida seu i dels familiars més propers, estat físic i de salut, valors, etc.
2) Formulació d’hipòtesis i deducció d’enunciats verificables • Es realitza l’anàlisi de la informació recollida, contrastant-la amb els coneixements generals i específics de la psicologia.
(En aquest moment del procés és essencial valorar la fiabilitat i validesa de les dades recollides i els coneixements que l’avaluador tingui sobre les funcions psicològiques que estan sent subjecte de valoració).
L’avaluador en aquest punt pot establir 4 tipus de supòsits que després haurà de contrastar: 2 | Diagnòstic i Avaluació Psicològica. Alba Almendros Pavón 1. Supòsit de quantificació Comprovar que un determinat fenomen objecte d’estudi es dóna i en quina mesura apareix segons certs paràmetres.
Ex.-. les queixes del subjecte de plorar, tenir pensaments de suïcidi, presentar taquicàrdia... es donen realment? Amb quina freqüència ho fa? 2. Supòsit de semblança Pretenem esbrinar si el subjecte presenta una sèrie de conductes semblants a les dels altres, prèviament classificats.
Ex.- el subjecte descrit, compleix els criteris de depressió major? Actua com els subjectes descrits sota aquesta categoria diagnòstica? 3. Supòsit d’associació predictiu La psicologia s’ha dedicat a l’estudi de les relacions entre variables psicològiques i d’altres fets externs. Per exemple, entre rendiment acadèmic i intel·ligència, entre èxit en els estudis i interessos professionals, entre condicions socioambientals pobres i conductes antisocials, etc.
Per tant, podem fer prediccions de si la conducta objecte d’estudi, es podrà donar juntament amb d’altres conductes.
4. Supòsit d’associació funcional Les relacions explicatives entre variables poden estar basades en contrastacions experimentals.
D’aquesta manera sabem que el reforç augmenta la conducta antecedent, que les disfuncions cerebrals són la causa del dèficit de funcionament intel·ligent.
Finalitat Diagnòstic Orientació o selecció Intervenció i canvi Supòsit Quantificació i semblança Quantificació i associació predictiva Associació funcional • Habitualment les hipòtesis són descrites de manera molt general i necessitem que siguin operacionalitzades. Això ens portarà a l’elecció d’instruments de mesura verificables.
• És aconsellable que utilitzem més d’un instrument per tal d’obtenir dades concretes de cadascuna se les variables (per avaluar la intel·ligència, utilitzarem més d’una prova psicomètrica).
Tornem al cas JM. Les hipòtesis generals a partir de la descripció feta poden ser les següents: - JM rendeix poc a l’escola.
- La seva falta de rendiment no està associada a una baixa intel·ligència o a un tipus de personalitat anòmala (per la seva edat).
- JM no presenta indicadors conductuals de disfunció cerebral.
- Existeix una associació entre la falta de rendiment i conductes escolars inadequades com la falta d’atenció i d’altres conductes inhibidores de l’execució.
- Les conductes inadequades associades a la falta de rendiment escolar estan associades també a l’atenció que la mestra dispensa a JM.
- JM no rep cap reforç quan els seus comportaments faciliten el rendiment a classe.
3 | Diagnòstic i Avaluació Psicològica. Alba Almendros Pavón Les variables suposadament implicades en el cas de JM són: 1. Referides a la conducta problema: especificació quantitativa del rendiment escolar i conductes facilitadores o inhibidores del rendiment.
2. Referides a les variables personals: intel·ligència i condicions de personalitat 3. Referides a l’ambient i la seva relació funcional amb el rendiment escolar: contingències ambientals dispensades per la mestra de les conductes facilitadores i pertorbadores del rendiment.
4. Referides a l’organisme: possible disfunció cerebral 3) Contrastació: administració de tests i d’altres tècniques d’avaluació Parlaríem de 3 grans apartats: 1.
Preparació i planificació: a. Per avaluar la conducta problema (especificació quantitativa del rendiment escolar i conductes facilitadores o inhibidores del rendiment, utilitzarem i. Qualificacions escolars com a mesura del rendiment ii. Codi d’observació de conductes pertorbadores a classe d’O’Leary que permet comprovar la freqüència de les conductes del nen b. Per avaluar les variables personals (intel·ligència i personalitat) i. Wisc ii. Terman Merrill iii. Bateria de Socialització (BAS-1) c. Per avaluar variables de l’ambient (contingències dispensades per la mestra) i. Scatter Plot i ABC (conductes que inhibeixen el comportament, com les fora-tasca, que són on et distreus de la tasca a realitzar; antecedents i comportaments conseqüència).
d. Per avaluar variables de l’organisme (disfunció cerebral) (Estudi de les funcions executives i, últimament, relació amb psicopatologies) i. Test de discriminació neurològica (QNST) ii. Test de Bender Hem de tenir en compte que aquestes proves són una mesura screening, no pots diagnosticar amb els resultats. Et donen indicis per anar a completar amb altres mesures completes.
2. Administració de les proves concretes: Ha de fer-se seguint rigorosament les instruccions que apareixen als manuals corresponents, sinó els resultats poden veure’s alterats.
No és aconsellable estar més d’una hora seguida treballant amb el nen o adult, per evitar l’efecte cansament.
Si es veu que el nen està en dolentes condicions, cansat, etc. es planteja parar i seguir un altre dia, abans d’una setmana.
Com a mínim un any per passar el re-test, per evitar l’efecte aprenentatge en la prova.
3. Anàlisi dels resultats obtinguts: 4 | Diagnòstic i Avaluació Psicològica. Alba Almendros Pavón Els resultats han de ser llegits per separat i de forma global (primer concret i després intentar-ho lligar tot).
- Rendiment acadèmic. A 1r va suspendre Matemàtiques, Llengua, Naturals i Socials. Les va aprovar totes al setembre. En la 1ª i 2ª avaluació de 2n les torna a suspendre totes 4.
- S’avalua la intel·ligència amb escala Wisc i s’obté els següents resultats: QI Total de 111, QI Verbal de 110 i QI Manipulatiu de 107. Aquests resultats donen un rendiment intel·lectual de “Normal alt”. Per escales obté: Informació=12; Comprensió=13; Semblances=14; Dígits=9; Vocabulari=13; Fig.
Incomplertes=10; Historietes=13; Cubs=13; Trencaclosques=12; Claus=12; Laberints=10. Això ens permet dir que les puntuacions més baixes s’observen en les escales que requereixen atenció i concentració (Dígits i Figures Incomplertes). Terman Merill. Obté una edat mental corresponent a 8 anys 6 mesos i un QI de 120. Obté un bon rendiment en Comprensió, Anàlisi, Síntesi i Retenció Visual. Més baix en Concentració i Memòria.
- Discriminació neurològica. QNST. PD=15, Percentil=50. Puntuació dins la normalitat per la seva edat.
- Ambient. En el BAS-1, s’observen uns nivells de socialització dins la normalitat estadística de la prova pels nens de la seva edat. De l’Scatter Plot i l’ABC es conclou que el 80% de les conductes pertorbadores a classe (falta d’atenció) van seguides per atenció negativa per part de la mestra i el 20% restant de no atenció. Per alra banda, el 100% de les conductes facilitadores de l’aprenentatge van seguides de falta d’atenció contingent per part de la mestra.
En general podem concloure que els dèficits de rendiment de JM no semblen estar associats a un baix rendiment intel·lectual o provocats per una disfunció cerebral. Per altra banda, semblen estar associats a variables ambientals, centrades en una atenció inadequada davant les conductes pertorbadores i facilitadores per part de la mestra.
4) Comunicació de resultats: informe Hi ha una certa controvèrsia si primer s’ha de donar una informació oral al subjecte i després posar-la en un informe escrit o si l’informe escrit ha de ser previ a l’explicació oral. L’opinió més habitual és la de redactar un esborrany d’informe que es comenta amb el client i després es redacta l’informe definitiu.
- L’informe ha de respondre a la demanda i als objectius de l’avaluació.
- Ha d’acabar amb les recomanacions pertinents.
Existeixen 7 fases al procés interventiu – valoratiu: 0) Demanda 1) Primera recollida d’informació 2) Formulació d’hipòtesis i deducció d’enunciats verificables 3) Contrastació: administració de tesis i d’altres tècniques d’avaluació 4) Comunicació de resultats: informe Les 4 primeres fases són les mateixes. Després, però...
5) Pla de tractament i valoració 5 | Diagnòstic i Avaluació Psicològica. Alba Almendros Pavón 6) Tractament: disseny i administració 7) Valoració i seguiment 6 | Diagnòstic i Avaluació Psicològica. Alba Almendros Pavón ...