ANATOMIA DEL COR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ANATOMIA  DEL  COR   Està   situat   a   l’interior   de   la   caixa   toràcica   ocupant   l’espai   que   queda   entre   els   dos   pulmons:   el   mediastí.  Ocupa  dins  de  la  sistematització  del  mediastí,  amb  el  pericardi  ocupa  el  mediastí  mig  i   inferior.   Tot   i   això   dona   la   sensació   que   està   molt   endavant,   però   anatòmicament   el   mediastí   anterior  està  ocupat  per  una  glàndula  anomenada  timus.       Està  envoltat  per  una  membrana  fibroserosa  que  anomenem  pericardi,  que  s’estén  fins  cobrir  el   segment   inicial   de   l’artèria   pulmonar   i   la   aorta   i   el   segment   final   de   la   vena   cava   superior   i   la   vena   cava  inferior.       La   silueta   cardíaca   es   projecta   sobre   la   cara   posterior   del   terç   mig   inferior   del   estèrnum.   A   la   zona   paraesternal  esquerra  entre  el  segon  i  el  cinquè  espai  intercostal.  A  la  banda  dreta  de  l’esternum   també  es  projecta  una  mica,  en  situació  paraesternal  dreta  entre  el  tercer  i  el  sisè  cartílag  costal.     En   aquesta   silueta,   la   part   inferior   i   esquerra   correspon   al   vèrtex   cardíac,   que   queda   en   situació   més  anterior  del  cor.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   En  una  radiografia  a  al  dreta  superior  veiem  la  vena  cava  superior  i  per  sota  l’aurícula  dreta.  A  la   part   esquerra   hi   ha   l’arc   aòrtic,   per   sota   hi   ha   l’artèria   pulmonar,   per   sota   comença   l’aurícula   esquerra  i  la  part  més  inferior  és  la  ombra  del  ventricle  esquerre.       Cor  actua  com  a  bomba,  hi  ha  4  càmeres,  2  dretes  i  2  esquerres.  Entre  elles  no  hi  ha  comunicació   (Dreta-­‐   esquerra).   Entrada   a   les   aurícules   és   a   partir   de   venes   (venes   caves   a   la   dreta   i   el   si   coronari,   i   a   l’esquerre   pulmonars   (dos   a   cada   banda)   i   porten   sang   oxigenada   à   circulació   menor).   La   sortida   dels   ventricles   es   fa   a   partir   d’artèries   de   la   dreta   surten   artèries   pulmonars   amb  sang  poc  oxigenada,  de  l’esquerre  surt  l’aorta  amb  sang  oxigenada  i  porta  sang  a  tot  el  cos   inclòs  el  cor  (primeres  branques  de  l’aorta).       Morfologicament   està   orientat   cap   a   l’esquerra   i   cap   endavant,   les   aurícules   queden   a   dalt   i   posteriors.  Els  ventricles  queden  anteroinferiors.     Morfologicament   hi   ha   cara   esternocostal   projectada   a   la   cara   posterior   de   l’esternum   i   les   costelles(Anterior),  cara  diafragmàtica  (pràcticament  plana  on  el  cor  es  recolza  sobre  el  diafragma)   (inferior),   pulmonar   (Cara   mediastinica   del   pulmó   esquerre)   (Esquerra)   i   base   (Cara   posterior).   Piràmide   de   tres   cares   amb   base   triangular.   Vèrtex   cap   endavant,   a   baix   i   esquerra.   La   base   queda   enrere  a  dalt  i  a  la  dreta.     Marges:  dret  (aurícula  dreta),  esquerre  (ventricle  esquerre),  inferior  (ventricle  dret).     En  la  base  hi  ha  l’arribada  dels  grans  vasos.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MORFOLOGIA  EXTERNA   CARA  ANTERIOR  (ESTERNOCOSTAL):   Base  del  cor:  arribada  i  sortida  de  grans  vasos.     De  dreta  a  esquerre:  vena  cava  superior,  aorta  ascendent  i  artèria  pulmonar  (tronc  pulmonar).  Les   artèries  estan  creuades  com  a  conseqüència  del  seu  desenvolupament  embrionari  (que  parteixen   del  mateix  vas,  hi  ha  un  tabic  espiroïdal  que  més  tard  separa  els  vasos  en  dos).     Per   sota   dels   grans   vasos   hi   ha   les   dues   aurícules.   Es   veu   bé   la   aurícula   dreta   amb   la   seva   prolongació   més   lobulada   que   tapa   parcialment   la   sortida   de   l’aorta   que   és   la   orelleta.   LA   aurícula   esquerra  és  molt  posterior  així  que  només  es  veu  una  mica  de  orelleta,  que  tapa  parcialment  la   sortida  de  l’artèria  pulmonar.     Si  anem  baixant  hi  ha  un  solc  que  es  pot  continuar  al  llarg  de  tot  el  cor  que  separa  les  aurícules   dels  ventricles:  solc  auriculo-­‐ventricular  o  solc  coronari.  Per  aquí  transiten  les  artèries  coronàries   (el  tronc  principal).     Es  veu  el  ventricle  dret  a  l’esquerre  es  veu  una  part  del  ventricle  esquerre.  Separant  tots  dos  hi  ha   el   solc   interventricular   anterior,   per   on   descendeix   la   artèria   interventricular   anterior   o   artèria   descendent  anterior.     En   el   ventricle   dret   (esquerre   no   es   veu)   la   part   més   superior   per   on   surt   l’artèria   pulmonar   es   diu   con  arteriós  o  infundíbul.       VISIÓ  POSTERIOR:   Es  veu  clarament  la  base  del  cor  on  hi  ha  aurícules  i  arribada  o  sortida  de  grans  vasos.  De  dreta  a   esquerra:   vena   cava   superior,   aorta   ascendent   i   divisió   d’artèria   pulmonar   dreta   i   pulmonar   esquerra  (forma  de  T).     En  situació  més  inferior  hi  ha  l’arribada  de  les  venes  pulmonars  en  l’aurícula  esquerra.  Hi  ha  una   part  de  la  aurícula  dreta  on  es  veu  l’arribada  de  la  cava  superior  i  inferior.   El  solc  coronari.   Es   veu   una   part   del   ventricle   esquerre   i   una   part   del   ventricle   dret   i   el   solc   interventricular   posterior  on  hi  haurà  l’artèria  interventricular  posterior.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     MORFOLOGIA  INTERNA:   AURICULES:   -­‐forma  irregular   -­‐parets  primes   -­‐internament  són:  llises  a  la  zona  posterior  i  rugoses  a  la  zona  anterior,  per  la  zona  de  les  orelleres.   (engruiximents  musculars  que  reben  el  nom  de  MÚSCULS  PECTINIS)   -­‐emergència  d’un  apèndix  atrial  à  orelleta  (paret  anterolateral)   -­‐orificis  de  vasos  venosos   -­‐orifici  de  comunicació  amb  ventricle  (paret  inferior)   -­‐orifici  atrioventricular  à  Vàlvula  (tricúspide  i  mitral).   -­‐hi   ha   petits   replecs   valvulars,   però   no   són   autèntiques   vàlvules,   només   hi   ha   vàlvula   a   l’atrioventricular.     VENTRICLES:   -­‐forma  cònica  amb  una  base  del  con  posterosuperior  i  un  vèrtex  anteroinferior.   -­‐parets  gruixudes:  1,5  de  gruix  màxim   -­‐internament  són  rugosos:     columnes   carnoses   del   cor   MÚSCULS   PAPILARS,   en   el   ventricle   dret   hi   ha   la   trabècula   septomarginal  (columna  carnosa  que  té  importància  perquè  pel  seu  interior  transita  la  branca  del   sistema   de   conducció   elèctric   del   cor   que   porta   la   despolarització   a   la   part   més   inferior   del   ventricle  i  la  porta  de  manera  ràpida).  N’hi  ha  de  primer,  segon  i  tercer  ordre.  Primer  són  les  més   importants   i   és   diuen   músculs   papil·∙lars   els   qual   són   engruiximents   carnosos   en   l’interior   del   ventricle   que   estan   units   per   una   corda   tendinosa   a   la   vàlvula   atrioventricular.   La   resta   de   columnes  carnoses  no.     -­‐orifici  de  comunicació  amb  atri  (  a  la  base  )  orifici  atrioventricular  à  VALVULA  (direcció  caudal)   -­‐orifici  arterial  (  a  la  base  )  à  VALVULA  (direcció  cranial)   En  els  dos  orificis  sempre  hi  haurà  vàlvula.   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Les  càmeres  dreta  i  esquerra  estan  separades  per  tabics.     -­‐Tabic  interatrial  molt  prim.  Conté  la  fossa  oval  i  el  limbe  de  la  fossa  oval.  En  el  tabic  interatrial  hi   ha   una   zona   més   prima   que   correspon   a   un   reste   embrionari   que   correspon   al   tancament   del   foramen  oval  que  comunica  la  aurícula  dreta  amb  la  aurícula  esquerre,  després  del  naixement  es   tenca  i  s’anomena  fossa.     -­‐Tabic  interventricular:  molt  més  gruixut,  menys  la  part  superior  que  és  membranós  i  molt  més  fi.   La  part  més  inferior  és  muscular.     Vàlvula  atrioventricular  està  unida  a  la  part  membranosa  del  tabic  interventricular.       ORIFICIS  AURICULOVENTRICULARS   -­‐Són  més  grams  que  els  aòrtics,  l’àrea  de  la  mitral  i  tricúspide  és  més  gran.   -­‐El   límit   en   la   perifèria   hi   ha   un   engruiximent   de   teixit   fibrós   que   anomenem   anell   fibrós,   on   es   fixen  els  vels  valvulars  de  la  vàlvula.  Les  vàlvules  atrioventriculars  estan  constituïdes  per  dos  o  tres   vels   valvulars   o   valves   (cúspide).   La   tricúspide   en   té   3   i   la   mitral   2.   Aquest   teixit   connectiu   dens,   fa   que  es  mantingui  amb  la  seva  forma,  que  no  es  xafi.  Dóna  l’esquelet  fibrós  de  l’orifici.     Les   vàlvules   auriculoventriculars   estan   unides   als   músculs   papil·∙lars   a   través   de   les   cordes   tendinoses.  Hi  ha  un  múscul  papil·∙lar,  anterior,  posterior  i  septal  (valva  que  s’insereix  en  el  septum   atrial).  Alguns  músculs  comparteixen  cordes  tendinoses  cap  a  una  altra  valva.     La   forma   com   actuen   els   músculs   i   les   cordes   tendinoses   queda   reflexat   amb   un   paracaigudes.   Quan  les  cordes  a  través  de  la  contracció  estan  tenses  coincideix  amb  la  sístole  ventricular,  i  per   tant  estira  de  la  vàlvula  cap  a  baix,  això  evita  que  la  sang  tendeixi  a  tirar  de  la  vàlvula  i  anar  cap  a   l’aurícula.  Per  tant  la  sang  només  pot  sortir  per  les  vàlvules  pulmonar  o  aòrtica.     En   el   moment   en   que   es   contrau   el   ventricle,   els   mateixos   músculs   papil·∙lars   tiren   de   les   cordes   tendinoses  i  fan  que  aquesta  vàlvula  no  es  pugui  obrir.     L’apertura   d’aquestes   vàlvules   és   passiva,   els   músculs   papil·∙lars   estan   relaxats   i   com   que   l’aurícula   s’ha  omplert  de  sang,  quan  està  plena  i  acaba  la  sístole,  la  sang  cau  per  gravetat  i  s’ajuda  una  mica   per  contracció  auricular.     PLA  VALVULAR:  pla  imaginari  que  passa  per  les  4  vàlvules  que  tenim  a  l’interior  del  cor.  Les  4  estan   en   el   mateix   pla,   en   el   posterior   tenim   la   tricúspide   i   la   mitral,   més   anterior   la   aòrtica   i   la   més   anterior  és  la  pulmonar.     Les   4   vàlvules   estan   unides   per   un   teixit   fibrós   que   s’anomena   trígon   fibrós.   Aquest   teixit   fibrós   (Amb   anells   també)   serveix   perquè   s’insereixin   les   fibres   musculars   del   miocardi.   Les   fibres   musculars  de  les  aurícules  no  segueixen  cap  al  ventricle.  S’insereixen  en  el  trígon  i  des  d’aquí  es   formen   unes   altres   fibres   musculars   que   formen   les   ventriculars.   Això   és   fonamental   pel   funcionament   del   cor:   i   així   no   es   contregui   l’aurícula   i   el   ventricle   alhora.   Si   fos   continuat   la   despolarització  seria  tan  ràpida  que  es  contrauria  tot  alhora.  Ha  d’haver-­‐hi  un  decalatge  entra  la   contracció   auricular   i   la   ventricular   i   això   és   possible   gràcies   als   anells   fibrosos   que   actuen   de   aïllants.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       VÀLVULES   SEMILUNARS   o   SIGMOIDEES:   fan   referència   a   les   vàlvules   de   sortida   dels   ventricles.   Són   similars   la   aòrtica   i   la   pulmonar.   Estan   constituïdes   per   tres   valves   que   tenen   forma   de   niu   de   oreneta.   Entre   la   valva   i   la   paret   de   l’artèria   es   forma   una   petita   depressió   que   anomenem   si   valvular  (n’hi  ha  tres)  que  s’omplen  quan  finalitza  la  sístole  ventricular,  ja  que  la  sang  té  tendència   a  anar  cap  enrere,  s’omplen  els  sins  valvulars  i  les  vàlvules  es  tanquen.  El  límit  de  cadascuna  de  les   vàlvules  té  un  engruiximent  fibrós  que  s’anomena  lúnula  amb  un  apèndix  que  s’anomena  nòdul.     Les   valves   de   la   pulmonar   i   l’aòrtica   no   s’anomenen   igual.   Per   la   posició   d’aquestes   valves,   la   aòrtica   hi   ha   una   valva   posterior,   una   dreta   i   una   esquerra.   En   la   pulmonar   hi   ha   una   dreta   una   esquerra   i   una   anterior.   La   aòrtica   i   la   pulmonar   es   diferencien   perquè   en   els   sins   valvulars   de   l’aorta  trobarem  els  orificis  de  sortida  de  artèries  coronàries.  Els  orificis  es  troben  per  sobre  del  vel   valvular.  Les  coronàries  s’omplen  en  diàstole  perquè  en  sístole  el  vel  valvular  s’enganxa  a  la  paret   (per   tant   no   pot   passar   sang   per   l’orifici),   un   cop   es   tanca   la   vàlvula,   s’han   omplert   els   sins   valvulars   i   la   sang   pot   passar   cap   a   les   coronàries.   En   sístole   el   múscul   està   contret   i   costa   més   d’irrigar.  Per  això  la  diàstole  dura  més  que  la  sístole.     Patologies  valvulars:  vàlvula  que  no  es  pugui  obrir  quan  s’ha  d’obrir  és  una  vàlvula  estenòtica,  una   vàlvula  que  no  es  tanca  quan  s’ha  de  tancar  és  una  vàlvula  insuficient  i  la  sang  pot  retornar  cap  on   no  ho  havia  de  fer.     Ventricle  esquerre  amb  una  estenosis  aòrtica:  el  ventricle  haurà  de  contraure’s  més,  haurà  de  fer   més  força,  hi  haurà  una  hipertròfia.  Si  és  insuficient,  va  retornant  sang  cap  a  dins  i  es  dilatarà.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       AURÍCULA  DRETA:   -­‐Apèndix  atrial  dret   -­‐orifici  de  la  vena  cava  superior   -­‐orifici  de  la  vena  cava  inferior  (vàlvula  d’Eustaqui  à  replec  de  l’endocardi  no  verdadera  vàlvula)   -­‐orifici   del   si   coronari   (recull   tota   la   sang   del   cor)   (vàlvula   de   Tebesi   à   replec   de   l’endocardi   no   verdadera  vàlvula)   -­‐fossa  oval  /limbeà  excavació  reste  del  primitiu  foramen  oval,  el  límit  és  el  limbe.   -­‐vàlvula  tricúspide   -­‐cresta  terminal:  replec  de  la  paret  de  l’aurícula  dreta  que  separa  la  part  llisa  de  la  part  pectinada.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       VENTRICLE  DRET:     -­‐Vàlvula  tricúspide   -­‐Orifici  arterial  pulmonar:  vàlvula  semilunar  pulmonar   -­‐Trabècula   septomarginal:   columna   carnosa   que   va   directament   a   portar   la   despolarització   a   la   base  del  múscul  papil·∙lar  anterior.     -­‐cresta  supraventricular:  relleu  muscular  que  separa  dos  compartiments  en  l’interior  del  ventricle   (part  rugosa  i  part  llisa  à  zona  de  rebuda  de  la  sang  i  zona  de  sortida)     AURÍCULA  ESQUERRA:   -­‐apèndix  atrial  esquerre   -­‐orifici  de  venes  pulmonars  (cap  vàlvula)   -­‐vàlvula  mitral  (valva  anterior  i  valva  posterior)   -­‐paret  llisa  no  té  tants  músculs  pectinals  (excepte  la  orelleta)         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   VENTRICLE  ESQUERRE   -­‐vàlvula  bicúspide  o  mitral   -­‐orifici  de  l’artèria  aorta  (vàlvula  semilunar  aòrtica)   -­‐no  hi  ha  la  cresta  que  separa  dues  zones.       ESTRUCTURA  CARDÍACA:   -­‐Endocardi   -­‐Miocardi:  múscul  estriat  cardíac  i  cèl·∙lules  miocàrdiques  especialitzades  à  elles  mateixes  generen   cicles  de  autodespolarització  periòdica  (no  necessiten  impulsos)  són  les  responsables  de  generar   l’impuls  elèctric  perquè  la  resta  del  cor  es  contragui.   Sistema  de  conducció  cardíac   Sistema  excitoconductor  del  cor     -­‐Pericardi     Cèl·∙lules  especialitzades  s’agrupen  en  nòduls:     -­‐sinosual   o   sinoatrial:   situació   subepicàrdica   al   costat   de   la   desenvocadura   de   la   vena   capa   superior.  És  el  marcapàs  principal  del  cor,  es  despolaritza  amb  una  freqüència  més  elevada.     -­‐auriculoventricular:   situació   subendocàrdica   en   el   tabic   interatrial   entre   la   vàlvula   septal   de   la   tricupside  i  l’orifici  del  si  coronari.  Té  un  rang  de  despolarització  menor.       La   resta   del   sistema   de   conducció   està   constitut   pel   fascicle   auriculoventricular   (continuació   de   cèl·∙lules   una   al   costat   de   l’altre),   cèl·∙lules   que   porten   impuls   elèctric   de   l’aurícula   al   ventricle.   El   dividim  en:   -­‐tronc   (fascicle   de   His)   à   inicial.   Travessa   un   des   trígons   fibrosos   que   hem   comentat   abans   que   aïllaven  elèctricament  les  aurícules  dels  ventricles.  Passa  pel  dret.  És  aquest  si  tot  està  bé,  l’únic   punt   de   comunicació   elèctrica   entre   les   aurícules   i   els   ventricles   perquè   l’esquelet   fibrós   els   separa.   Per   aquí   passa   la   despolarització.   Un   cop   passem   el   trígon   fibrós   el   fascicle   de   His   es   divideix  en:   branca  dreta   branca  esquerre     Que   transporta   l’impuls   cap   al   ventricle   dret   i   cap   el   ventricle   esquerre,   pràcticament   simultàniament  però  hi  ha  un  petit  retard  gairebé  inapreciable.     El  trasllat  de  l’impuls  és  molt  ràpid:  es  contrau  el  cor  del  vèrtex  cap  a  la  base.     La   despolarització   de   les   aurícules   també   té   uns   camins   per   on   l’impuls   passa   més   ràpidament   des   del  node  sinusal  fins  al  node  auriculoventricular.  Hi  ha  els  tractes  internodals,  feix  de  Bechmann,   perquè  es  contraguin  de  manera  simultània,  porta  l’impuls  elèctric  ràpidament  a  través  de  la  paret   de   l’aurícula   dreta   cap   a   l’esquerra   perquè   es   contragui   a   la   vegada   que   l’esquerre   i   no   s’endarreritzi  la  contracció.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   PERICARDI:   Envolta   completament   el   cor   i   també   el   segment   inicial   de   l’aorta   i   la   pulmonar   i   el   final   de   les   venes  caves.   Està  constituït  per  dos  tipus  de  fulles:   -­‐Pericardi  fibrós:  capa  exterior  molt  més  gruixuda,  pràcticament  inextensible.  Això  fa  que  quan  hi   ha  un  sagnat  del  ventricle  cap  a  la  cavitat  pericàrdica  aquesta  comença  a  omplir´-­‐se  i  ràpidament   aquesta   cavitat   s’omple   i   com   el   pericardi   fibrós   es   tan   dens   no   té   capacitat   elàstica,   com   que   posem   líquid,   el   ventricle   no   es   pot   omplir   i   parlem   de   tamponament   pericardi   i   el   ventricle   es   comprimeix   i   no   es   pot   omplir   de   sang.   En   15-­‐20mL   pot   passar   aquest   tamponament.   S’enganxa   a   estructures  del  mediastí,  de  la  pleura  i  a  la  paret  superior  del  diafragma.       -­‐Pericardi   serós:   Per   dins   del   pericardi   fibrós   hi   ha   una   membrana   serosa   que   cobreix   la   cara   interna  del  pericardi  fibrós  i  quan  arriba  a  la  superfície  del  cor  s’adhereix  a  ell  i  al  miocardi.  Hi  ha  la   fulla   parietal   i   la   fulla   visceral.   La   que   s’enganxa   al   miocardi   és   la   parietal   i   la   visceral   és   la   que   s’enganxa  al  propi  cor,  que  és  el  mateix  que  dir  epicardi.       -­‐Cavitat   pericàrdica:   entre   les   dues   fulles   del   pericardi   serós.   Aquesta   forma   alguns   fons   de   sac   on   es  pot  acumular  més  el  líquid  i  s’anomenen  sins.  Hi  ha  un  si  que  es  la  reflexió  del  pericardi  sobre   les  venes  pulmonars  que  és  el  si  oblic.  El  si  transvers  per  davant  té  l’artèria  aorta  i  la  pulmonar  i   per  darrera  la  vena  cava  i  l’aurícula  esquerra.     Està   irrigat   per   varies   artèries:   sobretot   la   toràcica   interna,   però   també   bronquials,   esofàgiques,   frèniques  superiors.   Rep  innervació  de  caràcter  vasomotor  i  sensorials  (dolor)  a  partir  dels  nervis  frènics.     L’epicardi  no  conté  fibres  de  l  dolor.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   VASCULARITZACIÓ  CARDÍACA:   -­‐Artèries  coronàries:  descripció  general.   Artèria  coronària  dreta   Artèria  coronària  esquerra   Neixen  del  si  valvular  dret  de  l’artèria  aorta.   En  el  seu  trajecte  inicial  es  situen  en  el  solc  coronari  i  van  girant  al  cor.       L’artèria  dreta:  quan  arriba  al  marge  dret  del  cor  continua  el  seu  trajecte  per  la  cara  posterior  del   cor   fins   arribar   a   la   creu   del   cor   que   és   la   zona   d’unió   entre   el   tabic   interventricular   i   el   solc   auriculoventricular.   En   aquesta   creu   l’artèria   coronaria   dreta   comença   un   trajecte   descendent   seguin  el  trajecte  interventricular  posterior  i  finalitza  poc  abans  del  vèrtex  del  cor.     Branques:   cap   el   ventricle   dret   i   aurícula   dreta.   Una   de   les   seves   branques   més   present   és   la   artèria   del   node   sinusal,   en   el   seu   trajecte   inicial.   Altres:   branca   important   per   la   vora   dreta   del   cor:  branca  marginal  dreta.  Dóna  branques  a  la  cara  posterior  del  ventricle  dret  i  aurícula  dreta  i   després  constitueix  la  interventricular  posterior  (branca  terminal)  quan  arriba  a  la  creu  cordis  dóna   alguna   branca   que   continua   pel   solc   auriculoventricular   i   irriga   una   petita   part   del   ventricle   esquerre.  La  interventricular  posterior  dóna  branques  cap  els  dos  ventricles.       L’artèria   esquerre:   es   situa   en   el   solc   auriculoventricular   esquerra   i   queda   tapada   per   la   orelleta   esquerra   per   poder-­‐la   veure.   Es   divideix   en   dues   branques   principals:   interventricular   anterior   o   descendent  anterior  que  baixa  pel  solc  interventricular  anterior  arriba  al  vèrtex  del  cor  i  gira  una   mica  i  acaba  anastomosant-­‐se  amb  la  branca  terminal  de  la  interventricular  posterior.  Al  llarg  del   seu   trajecte   dóna   branques   cap   els   dos   ventricles.   La   segona   branca   en   la   que   es   divideix   la   esquerra   és   la   circumflexa   que   segueix   el   solc   auriculoventricular   esquerra,   dóna   lloc   a   la   marginal   esquerra  i  irriga  aurícula  i  ventricle  esquerres,  dóna  la  volta  i  finalitza  en  el  solc  auriculioventricular   esquerre  abans  d’arribar  a  la  creu  del  cor.       La   artèria   que   arriba   al   creu   del   cor   és   la   que   dóna   irrigació   al   node   auriculoventricular,   és   a   dir,   la   dreta.       Hi  ha  variacions!!  Pot  ser  que  domini  la  dreta,  o  que  domini  la  esquerra.     Dominància  dreta:  la  coronaria  dreta  arriba  a  la  creu  del  cor  i  forma  la  interventricular  posterior.     Dominància  esquerre:  tant  la  descendent  anterior  com  la  posterior  són  tributàries  de  la  coronària   esquerre.  La  circumflexa  arriba  a  la  creu  del  cor  i  fa  la  descendent  posterior.   Balancejada:  es  reparteix  entre  les  dues.       Artèries  coronàries  transiten  tapades  per  l’epicardi.  També  poden  fer  entrades  al  miocardi  i  tornar   a  sortir.       Drenatge   venós:   hi   ha   tres   venes   cardíaques:   major   (recull   sang   venosa   del   ventricle   esquerre),   mitja  i  menor  (recullen  la  sang  venosa  del  ventricle  dret).  Totes  desemboquen  en  el  si  coronari   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Si   coronari:   es   troba   en   el   solc   auriculoventricular,   el   qual   recull   la   sang   venosa   i   la   porta   a   l’aurícula  dreta,  estructura  més  dilatada  de  parets  més  primes  situada  a  la  cara  posterior.   Innervació  depèn  de  fibres  del  sistema  nerviós  autònom  simpàtic  i  parasimpàtic.     DOLOR  VISCERAL:  poc  específic,  no  sabem  ben  bé  d’on  ve  el  dolor.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         ...