Apuntes Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 13

Vista previa del texto

TEMA 1. LA SUCCESSIÓ MORTIS CAUSA. CONCEPTES FONAMENTALS DEL DRET DE SUCCESSIONS. ELS PRINCIPIS DEL DRET SUCCESSORI CATALÀ.
El Llibre IV va entrar en vigor 1 gener del 2009 i per tant, en les successions obertes abans d’aquesta data, fins al 31 desembre del 2008, s’ha d’aplicar el Codi de successions. Hi ha alguna novetat important que planteja el llibre IV i és el supòsit de la reserva: el vidu que es casava o que tenia fills havia de reservar els béns que havia adquirit a títol gratuït dels fills de la seva esposa perquè hi ha hagut una concepció penyorativa.
Hi ha dret de successions perquè tots morim som titulars de més o menys béns i per aquest motiu el dret ha de decidir què passa amb aquests béns i amb les relacions jurídiques quan aquest mor, i dóna diverses solucions.
El dret de successions és el dret que regula el destí de les relacions jurídiques de la persona que queden vacants en el moment de la mort. Primer decideix si hi ha continuïtat en les relacions jurídiques i després decideix com hi ha aquesta continuïtat: qui té dret, qui no en té, quin paper té la persona difunta, etc.
L’Art.411.1 CCCat defineix què és la successió, i ens dóna pistes de com s’organitza la mateixa en el dret de Catalunya.
Article 411-1 Universalitat de la successió L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d'aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries La successió es refereix a aquelles titularitats de la persona difunta (tant les actives com les passives, tant els béns com els deutes) i relacions jurídiques que son transmissibles mortis causa, doncs n’hi ha que no ho són i s’extingeixen amb la mort de la persona.
L’important de la successió és que són les mateixes relacions jurídiques que continuen en el successor. La successió és el contrari de la novació, ja que aquesta última suposa una extinció d’una relació i naixement d’una de nova, en canvi, en la successió parlem de la mateixa relació jurídica que continua idèntica amb un nou titular, que serà el successor.
Per això l’art.411.1 parla de “se subroga”, amb una idea de continuïtat.
A més, en l’art.531.1 CCCat s’estableix que la successió és un mode d’adquirir drets i titularitats. Al seu torn la successió dóna lloc a dos títols successoris diferents: el títol d’hereu i de legatari.
1 Formes d’organitzar la successió: Abans de saber com es pot organitzar la successió, cal distingir tres supòsits que es poden donar quan algú mort: 1. Que no hi hagués successió perquè les titularitats queden completament vacants, i per tant si són béns mobles es poden ocupar i el primer que l’ocupi passarà a ser propietari i si són béns immobles passen a ser de l’estat. Per tant, cal que això s’ordeni i sigui regulat pel dret.
2. Que no hi hagi successió perquè les persones no poden destinar aquells béns sinó que és l’estat el que decideix el destí dels béns d’una persona quan es mort.
(Ex. Corea del Nord, un país comunista on no existeix la propietat privada; o bé EEUU: Cas Hodel v Iruing). Una situació com aquesta no seria possible perquè l’art.33 CE que declara el dret a la propietat i a continuació el dret a l’herència.
3. Successió mortis causa.
Hi ha els registres d’Actes de la Última voluntat on els notaris han de notificar els últims actes que autoritzen. Allí durem el DNI per acreditar qui som i el certificat de defunció.
Amb això obtenim còpia del testament per saber el què ens toca; o bé que aquella persona no ha atorgat mai testament notarial, amb la qual cosa haurem d’iniciar un tràmit d’hereus intestat. També pot ser que trobem un paper i si compleix amb uns requisits és un testament.
Organització de la successió.
 Països anglosaxons: Hi ha un administrador judicial que pot ser designat per la persona interessada, el causant, i es coneix com un executor, el que s’anomenaria marmessor. S’ha de liquidar l’herència, pagar els deutes i només un cop liquidada l’herència, l’actiu net que pugui quedar es reparteix com diu el causant o diu la llei.
 Sistema romà: No hi ha aquesta persona interposada entre el causant i l’hereu, sinó que són els successors els protagonistes i en particular l’hereu. Tothom té necessàriament un hereu com a mínim. Aquest és qui assumeix l’execució del testament (llevat que s’hagi designat un marmessor), juntament amb la liquidació de l’herència, i per tant pagarà els deutes del causant. Dins d’aquest hi ha dues variants: - Que l’hereu automàticament ho sigui, amb la possibilitat de renunciar a l’herència (Sistema holandès i alemany) 2 - Sistema que cal acceptació i només ho serà qui accepta ser-ho (Sistema Espanyol, Català o Austríac). La successió es fonamenta en la figura de l’hereu i aquest cal que accepti per ser-ho. Si l’hereu ho és, d’acord a l’art.411.1 succeeix en tot el dret del seu causant: l’universum ius difunti, i per tant, si el causant té alguna cosa que no vol que sigui per l’hereu, ha de designar un o més legataris.
L’art.411.1 diu que resta vinculat als actes propis del causant, i per tant, es com si l’hereu fos un altre hereu del causant. Les STSJ de 28 de gener i 11 de novembre de 2002 diuen que l’hereu NO pot fer allò que no podia fer el causant i per tant, si aquest últim va simular una compraventa quan era una donació, l’hereu pot impugnar? NO, ja que si el causant no podia impugnar aquell acte l’hereu tampoc, doncs està vinculat als seus actes.
Idees.
• El dret de successions català és complert, i no hi ha aplicació supletòria del CC.
• (STSJ: 9 de juny, 18 de desembre 1997 i 17 octubre del 2011.).
Llibertat de testar: llibertat del causant per a decidir sobre el destí dels seus béns, que es reflecteix en tema de llegítimes: el dret que tenen determinades persones amb relació de parentiu amb el causant a obtenir un determinat valor en la seva successió, sempre i quan no ens hagin desheretat per una causa legal. Art.111.6 CCCat.
Article 111-6. Llibertat civil Les disposicions d’aquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden ésser objecte d’exclusió voluntària, de renúncia o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessàriament de llur contingut. L’exclusió, la renúncia o el pacte no són oposables a tercers si en poden resultar perjudicats.
PRINCIPIS DEL DRET SUCCESSORI CATALÀ.
En el preàmbul de la llei s’estableixen els 4 principis que identifiquen el dret successori català i la seva utilitat no s’ha qüestionat mai. Els principis successoris malgrat diuen que provenen del dret romà els va formular Joan Martí Miralles, l’any 1925.
En el pla substantiu, el llibre quart manté els principis successoris del dret català tal com estaven plasmats en el Codi de successions: els principis de necessitat d'hereu, d'universalitat del títol d'hereu, d'incompatibilitat de títols successoris, de prevalença del títol voluntari i de perdurabilitat del títol successori. Aquests principis, que distingeixen el dret català de successions de molts altres ordenaments, han funcionat raonablement bé en la praxi 3 successòria i no s'ha considerat oportú alterar-los. D'altra banda, com és sabut, el mateix sistema n'estableix, quan hi ha raons que ho justifiquen, les excepcions o modulacions pertinents.
Principis bàsics.
A.- Principi de necessitat d’hereu. A Catalunya tothom te un successor universal o hereu. Al dret civil català l’herència es pot definir de 3 maneres, d’acord als tres fonaments successoris: testament, successió intestada (llei) i pacte successori (contracte).
• Llei. (Art.441.2 CCCat). Si la successió és intestada hi ha hereus perquè es crida com a tals als parents o a la Generalitat.
Article 441-2. Crides legals 1. En la successió intestada, la llei crida com a hereus del causant els parents per consanguinitat i per adopció i el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent en els termes, amb els límits i en els ordres que estableix aquest codi, sens perjudici, si escau, de les llegítimes.
2. A manca de les persones a què fa referència l'apartat 1, succeeix la Generalitat de Catalunya.
3. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si no li correspon d'ésser hereu, adquireix els drets que estableix l'article 442-3.1.
• Pacte successori. (Art.431.18 CCCat), institució contractual d’hereu.
Article 431-18. Concepte d'heretament.
1. L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21.
2. La qualitat d'hereu conferida en heretament és inalienable i inembargable.
• Testament. (Art.421.2 CCCat).
Article 421-2. Contingut del testament En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.
Article 423.1.1. El testament ha de contenir necessàriament institució d'hereu.
Article 422.1.3. Són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per una persona subjecta al dret de Tortosa.
Per tant, només és testament aquell instrument en el qual hi ha institució d’hereu. Si no hi ha hereu, el testament és nul. Ho diu tres vegades per a cada fonament successori. Ara bé, 4 hi ha una EXCEPCIÓ, la designació de un marmessor universal supleix la manca d’institució d’hereu. (Art.429.7.2 CCCat). Per tant, hi ha dues opcions: o instituïm hereu o designem marmessor universal, altra banda el testament és nul. (ST 23 abril 1998) Article 429-7. Marmessor universal 1. Són marmessors universals les persones que reben del causant l'encàrrec de lliurar l'herència en la seva universalitat a persones designades per ell, o de destinar-la a les finalitats expressades en el testament o en la confiança revelada.
2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el testament, sigui quina sigui la destinació de l'herència.
3. La marmessoria universal pot ésser de realització dinerària de tota l'herència o d'una part d'aquesta, o de lliurament directe del romanent de béns hereditaris, d'acord amb el que ordeni el causant o s'infereixi del testament.
4. En cas de dubte, s'entén que la marmessoria universal és de lliurament directe del romanent.
Tipus de marmessor (Excepció a la institució d’hereu): 1. Marmessor de realització dinerària de tota la herència: agafa els béns els converteix en diner, paga els deutes i dona el destí oportú. Supòsit on hi ha testament però NO successió. Per tant, hi ha testaments successoris i també de liquidatoris que no comporten successió, com aquest. ( Seria una excepció als testaments successoris) 2. Marmessor de lliurament directe del romanent de béns hereditaris: El romanent liquida l’herència i els distribueix de la manera que va dir el testador.
A més, una altra excepció a la necessitat d’institució d’hereu són els subjectes del dret local de Tortosa que no cal que institueixin hereu, poden substituir la herència amb llegats.
B.- Universalitat a la successió d’hereu: Art.411.1 CCCat. L’hereu succeeix en tot el dret del causant i si són diversos hereus tots ells succeeixen els bens del causant a partir de la quota com ha estat distribuït. Per tant, si tenim 3 fonaments successoris i d’acord a l’art.411.1 l’hereu succeeix en tot el dret del causant, què queda per altres hereus d’altres fonaments successoris? Res. Això ens portarà a un altre principi successori, que es el de incompatibilitat de successions universals. A la vegada, també significa que el títol d’hereu s’expandeix a tot allò que no ha estat específicament destinat pel causant. El legatari només adquireix aquells béns i titularitats que en concret li atribueix al causant, l’hereu succeeix en tot i per tant allò que no ha estat atribuït singularment ho adquireix l’hereu i necessariament.
5 Art.411.1 Universalitat de la successió L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència, se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d'aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries.
Principis secundaris.
C.- Principi d’incompatibilitat de successions universals: “Nemo pro parte testatus et pro parte intestatus decedere potest” Ningú pot morir sent part testat i part intestat.
(Art.411.3.2 CCCat.) Per tant, si hi ha testament no hi ha entestada, i es incompatible amb l’heretament.
Article 411-3 Fonaments de la vocació 2. La successió intestada només pot tenir lloc en defecte d'hereu instituït, i és incompatible amb l'heretament i amb la successió testada universal Si hi ha heretament (contracte) no hi pot haver testament; si hi ha heretament no hi pot haver intestada; si hi ha testament no hi pot haver intestada. Només es pot morir amb hereus d’un fonament. (contractual, testamentari, o intestat). L’hereu succeeix en tot i per tant, no hi cap la intestada.
La incompatibilitat és entre els fonaments, NO és entre els títols. Així doncs hi pot haver un hereu ab intestat amb “legataris contractuals” i hi pot haver hereu ab intestat amb “legataris designats pel causant”, no en testament però sí en el Codicil. Tampoc és entre instruments: hi pot haver heretament i Codicil; intestada i Codicil i es pot morir en 10 testaments tots ells vàlids. El que no pot es un hereu amb els 3 fonaments.
D.-Perdurabilitat del tipus de successió. “Semel heres semper heres”. Art.423.12 CCCat.
El qui és hereu ho és sempre. Un cop s’obra una successió com a testamentada o intestada sempre és així. Es té com a no posada tant la condició resolutòria (Ex: ets hereu però si et divorcies et quedes sense herència) és a dir aquella herència que seria testada i deixaria de ser-ho el dia que es compleix tal condició; Igual passa amb el termini (Ex: és hereu durant 10 anys).
Article 423-12. Perdurabilitat de la institució d'hereu 1. El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució d'hereu la condició resolutòria i els terminis suspensiu i resolutori.
2. L'instituït hereu sota condició suspensiva que, un cop complerta aquesta, accepta l'herència l'adquireix amb efecte retroactiu des del moment de la mort del testador.
6 Si es vol ficar una condició, la successió ha de continuar sent testamentaria. Institueixo testamentàriament algú per després. (Ex: substitució fideïcomissària, institueixo hereu al meu fill primogènit, i si aquest mort sense fills, passa al meu segon fill.) L’acceptació o repudiació de l’herència han de ser íntegres; no és pot acceptar només en part allò que m’han deixat a títol d’hereu. (Art.461.2. CCCat).
Article 461-2. Requisits per a l'acceptació i la repudiació de l'herència 1. L'acceptació i la repudiació de l'herència no es poden fer parcialment, ni sotmeses a termini o condició. Les condicions i les restriccions a l'acceptació i la repudiació de l'herència es consideren no formulades.
2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, s'entén que el cridat en quotes diferents que n'accepta qualsevol accepta també les restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat per mitjà de substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives.
En canvi, no hi ha problema amb la condició suspensiva i per tant si no es compleix la condició MAI haurà sigut hereu/va. L’art.411.5 estableix l’efecte retroactiu; encara que accepti d’aquí 20 anys quan es compleixi la condició o no, es presumeix que ha estat acceptada o no des de que va morir.
Article 411-5 Adquisició de l'herència L'hereu adquireix l'herència deferida amb l'acceptació, però els efectes d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.
7 ...