HIstòria moderna II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades + Periodismo - 2º curso
Asignatura Història moderna, Humanitats Universitat Pompeu Fabra
Año del apunte 2016
Páginas 68
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Universitat Pompeu Fabra, professora: Betlem

Vista previa del texto

HISTÒRIA MODERNA 7.Conflictes religiosos 7.1.Felip II  Felip II és el fill de Carles V o Hereu d’una part de l’Imperi del seu pare ¿Quina herència dels Reis Catòlics i de Maximilià I i de Maria de Borgonya rep Felip II del seu pare, Carles V? ¿Ha mantingut el seu pare el territori que va heretar? ¿Va incrementar-lo? Ferran II el Catòlic:     Aragó, València, Mallorca i el Principat de Catalunya Regne de Nàpols Sardenya Sicília Isabel I de Castella:       Castellà i Lleó Regne de Navarra Regne de Granada Illes Canàries Les places del Nord d’Àfrica Els territoris americans Maximilià I Emperador romanogermànic: [HO PERD TOT]  Àustria  Drets de la Corona Imperial Maria de Borgonya:       Borgonya (Títol de Duc de Borgonya) [ho perd] Artois Luxemburg Països Baixos Flandes Franc – Comtat ¿Quina és la herència de Felip II guanyada pel seu pare, Carles V?  El ducat de Milà  Mèxic (Hernán Cortés, 1519-1521)  Perú (Francisco Pizarro, 1531-1533) ¿Quina és la herència que Carles V volia deixar al seu fill?  Branca Habsburg (Hispànica i Italiana)  Branca Habsburg (Imperial)  Branca Habsburg (Països Baixos i Anglaterra) Repartició de l’Imperi de Carles V 7.2.Anglaterra i Escòcia  Jacob V d’Escòcia mor el dia 14 de desembre de 1542 o La seva filla, Maria Stuart, hereta el tron amb només 6 dies de vida  De 1542 a 1554 Escòcia es queda a mans d’un regent, James Hamilton (Maria té 12 anys)   De 1554 a 1560 Maria de Guisa, mare de Maria Stuart, obté la regència(Maria té 18 anys) Amb 6 mesos de vida Maria Stuart queda promesa en matrimoni amb Eduard d’Anglaterra fill d’Enric VIII o Escòcia i Anglaterra pacten que Maria es casarà l’any 1552, amb 10 anys, amb Eduard d’Anglaterra.
o Escòcia i Anglaterra pacten que Maria i Eduard hereteran respectivament els trons d’Escòcia i d’Anglaterra Dos mesos més tard dels acords, Maria de Guisa es retracta.
  Enric VIII volia:  Quedar-se amb la custòdia de Maria abans de la unió d’aquesta amb el seu fill Eduard  Que Escòcia trenqués les seves relacions diplomàtiques amb França Davant de la negativa de Maria de Guisa a casar la seva filla amb Eduard d’Anglaterra Enric VIII comença a atacar militarment a Escòcia o Té la intenció de segrestar a Maria Stuart.
  L’any 1547 Enric VIII mor o El seu fill Eduard VI hereta el tron (28 de gener de 1547) Francesc I de França mor o El seu fill Enric II hereta el tron (31 de juliol de 1547) Els escosessos pateixen una greu derrota contra els anglesos (10 de setembre de 1547)  Enric II proposa a Maria de Guisa casar la seva filla, Maria Stuart, amb el seu fill, Francesc II (el futur hereu de França)  Maria de Guisa accepta i l’any següent, 1548, Maria Stuart amb 6 anys d’edat es enviada a la Cort de França  Sis anys més tard, l’any 1554 Carles V casa el seu fill Felip II amb Maria I d’Anglaterra (Bloody Mary) o Eduard VI d’Anglaterra mor amb 15 anys (6 de juliol de 1553)  Maria Tudor ascendeix al tron com a Maria I d’Anglaterra l’any 1553. Tenia 37 anys o Felip II tenia 25 anys i era vídu de la seva primera dona (Maria Manuela de Portugal) o Carles V no vol trobar França unida amb Escòcia.
o Vol aconseguir Anglaterra per unir-la als Països Baixos 7.3.Carles V i Anglaterra   Carles V va casar el seu fill Felip II amb Maria I Tudor l’any 1554 o Amb l’objectiu de mantenir França encerclada i per evitar que aquesta ataqués els Països Baixos Maria va acceptar el matrimoni amb Felip a canvi del següent:  Els fills que tingués amb Felip II heretarien els Països Baixos i Anglaterra.
 Això significava que el fill / els fills que Felip II ja tenia(o tindria) no heretaria (heretarien) tot el seu imperi  Felip II té un fill, Carles II, de la seva primera dona  Anglaterra no va acceptar fàcilment el matrimoni de Maria I Tudor amb Felip II d’Habsburg o Cap càrrec aniria a mans d’un estranger o Anglaterra no participaria en les guerres d’altres regnes o Felip II no podria demanar diners a Anglaterra Més clàusules    o Si tenien fills i Maria moria, els nens serien educats a Anglaterra o Si tenien fills i Felip moria, Maria rebria una pensió de 60.000 lliures anuals o Si no tenien fills i Maria moria, Felip havia d’abandonar Anglaterra i renunciar a tots els seus drets Quan Maria I d’Anglaterra va morir l’any 1558, Felip II no va voler casar-se amb la germana de Maria, Elisabet I d’Anglaterra Felip II va observar que els anglesos només anhelaven quedar-se amb una part del seu Imperi.
Per aquest fet, quan va arribar la Pau de Cateau-Cambrésis l’any 1559 entre França i l’Imperi, Felip es va casar amb la filla del rei de França 7.4.Escòcia i França   L’any 1558 Maria Stuart es casa amb Francesc II de França o Pocs mesos després, el rei de França, Enric II, mor.
o Maria Stuart, reina d’Escòcia, esdevé reina d’Escòcia i de França amb 16 anys Amb la mort d’Enric II, Maria Stuart es converteix en una de les reines, amb més possibilitats de controlar un gran territori  És reina d’Escòcia  És reina de França  En absència de fills d’Elisabet I d’Anglaterra, és la primera en la línia successòria del tron d’Anglaterra i d’una part d’Irlanda Maria Stuart és una amenaça per Elisabet I.
  Per alguns catòlics, Elisabet I, filla d’Ana Bolena, era una filla bastarda, no nascuda d’una relació matrimonial legítima o Per tant, els francesos, de no haver tingut problemes amb els hugonots, haurien pogut recolzar-la en les seves pretensions al tron anglès.
Ara bé, l’any 1560, dos anys més tard del seu casament o La seva mare, Maria de Guisa, regent d’Escòcia mor o El seu marit, Francesc II, rei de França mor o Caterina de Mèdici, mare del nou rei de França, Carles IX, aconsegueix la regència i Maria Stuart deixa de ser reina de França.
La situació per Maria Stuart, reina d’Escòcia, es complica  Deixa de ser reina de França i la nova regent, Caterina de Mèdici reconeix a Isabel I d’Anglaterra com a legítima heretera o Les tropes franceses que havien estat establertes a Escòcia des de l’any 1547 per a recolzar a Maria de Guisa retornen a França o Amb la retirada de les tropes franceses presents a Escòcia des de l’any 1547 es posa fi a la presència francesa en el territori  Una presència francesa que havia portat a un nombre considerable d’escocesos a  combregar amb les idees reformistes.
Idees predicades per John Knox(1505-1572) per tal de deslligar-se de la influència catòlica francesa.
Knox havia sigut enviat a galeres l’any 1547 per Maria de Guisa.
L’any 1549 havia sigut alliberat i temps més tard, havia sigut nomenat bisbe per Eduard VI d’Anglaterra Amb l’arribada al tron de Maria I d’Anglaterra l’any 1553, Knox havia marxat cap a Ginebra, quedant molt influenciat per Calví A finals de l’any 1555 havia retornat a Escòcia i l’any 1559 havia recolzat les revoltes contra la regent catòlica Maria de Guisa.
Elisabet I d’Anglaterra que havia ascendit al tron, l’any 1558, havia recolzat aquestes revoltes.
Mentre tot això passava, Maria Stuart era reina d’Escòcia, reina de França i potencial reina d’Anglaterra 7.5.Escòcia i els protestants      L’any 1560 Maria Stuart es troba amb la següent situació: o Revolta de protestants a Escòcia o No té el recolzament de França o Elisabet I d’Anglaterra recolza els protestants revoltats Davant d’aquesta situació, Maria Stuart, amb 18 anys, es nega a reconèixer a Elisabet I com a reina d’Anglaterra.
La situació de Maria Stuart s’agreuja amb el fet següent:  Maria té un germà il·legítim, Jacob Stuart, que lidera el bàndol protestant escocés.
 Maria té el recolzament dels catòlics anglesos,  Però, tot i ser catòlica, no vol atacar els protestants del seu territori.
 Fins i tot, deixa que el seu germà il·legítim sigui un dels seus consellers.
Maria Stuart no renuncia a les seves aspiracions al tron d’Anglaterra i Elisabet I ho sap.
Elisabet I li ofereix a Maria Stuart el tron d’Anglaterra un cop hagi mort a canvi de casar-se amb qui ella decideixi o Maria Stuart no accepta el pacte i l’any 1565 es casa amb un cosí seu, descendent d’Enric VII d’Anglaterra i catòlic, Lord Darnley Què significa casar-se amb un descendent catòlic d’Enric VII d’Anglaterra?  Significa consolidar els seus drets i els drets dels seus fills, en cas de tenir-ne, al tron d’Anglaterra Què provoca aquesta decisió?  Una rebel·lió per part del seu germà il·legítim  El descontentament d’Elisabet I d’Anglaterra. Observa el seu poder amenaçat  Ara bé, el matrimoni de Maria Stuart amb Lord Darnley acaba malament pels dos protagonistes o Lord Darnley vol ser rei i en un atac de gelosia mata al secretari de la reina o La reina davant d’aquest fet rebutja al seu marit embarassada del seu fill Jacob El problema s’esdevé quan...
 Lord Darnley apareix mort enmig d’una explosió Ha sigut assassinat?  Dos anys més tard del seu matrimoni amb Lord Darnley, l’any 1567, Maria es segrestada i obligada a casar-se amb un protestant, Bothwell.
 Els nobles es revolten, l’empresonen i l’obliguen a abdicar a favor del seu fill, Jacob, que només tenia un any de vida  Quan abdica, Maria Stuart, el 24 de juliol de 1567 només té 25 anys.
o L’any 1567 s’escapa de la presó i organitza un exèrcit per recuperar el tron o El seu exèrcit es derrotat i fuig a Anglaterra, a on es feta presonera.
 A Anglaterra la jutgen per la mort del seu marit, Lord Darnley.
 Maria es nega a ser jutjada per un tribunal estranger.
Elisabet I d’Anglaterra va tenir a Maria Stuart 18 anys empresonada   El 8 de febrer de 1587, amb 45 anys, Maria Stuart va ser decapitada.
 Acusada de conspiració contra Elisabet I Va ser acusada de: o Alçar els catòlics anglesos o De voler aconseguir el tron anglès amb ajuda francesa o espanyola 7.6.Felip II i els Països Baixos   Després de l’abdicació de Carles V, els Països Baixos recauen a mans de Felip II.
o Un monarca educat a Castella i no a Flandes, com havia estat el cas de Carles V.
Els Països Baixos van rebre a Felip II de la mateixa manera que els castellans van rebre a Carles V.
o El van considerar un estranger que només parlava castellà i governava aconsellat per castellans o Un estranger que desconeixia les seves lleis, les seves institucions i els seus costums 40 anys després la història es repetia a la inversa   Els flamencs i els valons tenien por de veure les seves 17 províncies governades des d’Espanya com passava amb els territoris italians.
I que només servissin per contribuir fiscalment a les despeses de la política imperial 2/3 parts dels impostos dels Països Baixos havien anat a parar fins aleshores a la política de Carles V  Felip II va nomenar a Margarita de Parma governadora general dels Països Baixos.
o Era filla il·legítima del seu pare, Carles V, i havia nascut i s’havia criat a Flandes.
o Els consellers que Felip va nomenar per a Margarita no van agradar a les elits dels Països Baixos. Cap d’ells era flamenc.
   Per aquells temps, Felip II s’identificava plenament amb la Contrareforma.
 L’objectiu de la seva política era defensar i propagar la fe catòlica.
 Protegint l’Església romana i posant al servei del Papa el seu poder temporal Ara bé, a Europa, i en els Països Baixos, hi havia una escissió religiosa i això posava en perill la supervivència dels estats.
o Per mantenir el poder polític convenia mantenir una uniformització religiosa o Calia que els interessos polítics i religiosos fossin comuns Al igual que va passar amb la Pau d’Augsburg (1555) o Felip II considerava que era ell qui havia de decidir la religió dels seus súbdits.
o Per aquest fet, un cop va esclatar el conflicte amb els Països Baixos, no va voler cedir en l’aspecte religiós.
 wI no pas per una qüestió religiosa, sinó per una qüestió d’autoritat personal Control religiós     Felip II va decidir de crear 14 noves diòcesis.
Cada província tindria la seva. I seria Felip II qui escolliria els titulars.
Això significava deixar la noblesa flamenca fóra del control d’aquestes diòcesis.
Abans hi havia 3 grans diòcesis Control inquisitorial  Felip II també volia nomenar 2 inquisidors per cada una de les diòcesis.
 La reacció dels Països Baixos no es va fer esperar. S’hi van oposar rotundament.
 Ara bé, els Països Baixos ja tenien la seva pròpia Inquisició i no volien la Inquisició espanyola El 1566 els nobles van demanar:  o Llibertat de consciència o Revocació dels edictes contra els heretges La revolta va començar liderada pel príncep d’Orange.
Arran de la revolta, Felip II va decidir enviar el Duc d’Alba per posar-hi fi o L’any 1567 el Duc d’Alba va crear El Tribunal “de los Tumultos”.
 Conegut també com el Tribunal de Sang.
o Va servir per jutjar els revoltats.
 Van haver-hi milers de judicis i centenars de detencions.
Més de 1.200 persones van ser executades. D’entre aquestes, gent pertanyent a l’alta noblesa o a l’oligarquia urbana més poderosa.
   El príncep d’Orange va fugir però tots els seus béns van ser confiscats acusat de delicte de “lèsemajesté”.
Amb les actuacions del Duc d’Alba, els rebels van aconseguir fer-se amb les Províncies del Nord.
Felip II necessitava homes i diners per apaivagar la revolta i aviat les derrotes van tenir lloc.
Aleshores, a falta de diners...
  Felip II va concedir una amnistia, va suprimir el tribunal de “los tumultos” i va suprimir alguns impostos Però la revolta no va afluixar A partir de 1568 comença la guerra dels 80 anys  1579: o Les províncies del sud signen la Unió d’Arras. Es mantenen fidels a Felip II o En resposta a la Unió d’Arras, les províncies del nord signen l’any 1579, la Unió d’Utrecht.
 Volen mantenir els seus costums, donar-se suport militar i protegir la llibertat de culte o Ara bé, un fet sense precedents, l’any 1581, els Estats Generals de les províncies del nord renuncien a ser lleials a Felip II No el reconeixen com a sobirà.
 Acta d’Abjuració  Edicte dels Estats Generals d’Holanda.
 El rei ha perdut el drets a la sobirania de les Províncies Unides o L’any 1581 es va crear la República de les Províncies Unides 7.7.Felip II i Anglaterra  Malgrat... defensar el catolicisme o Felip II no va recolzar a Maria Stuart arran del seu conflicte amb Elisabet I o Felip II no volia atacar a Elisabet I o defensar a Maria Stuart, quan aquesta última (filla de Maria de Guisa i propera als francesos) era una potencial candidata a ocupar...
 Escòcia  Anglaterra o Felip II no volia veure una nèixer una possible aliança entre Escòcia, Anglaterra i França o Felip II temia pels Països Baixos.
   Des de 1568 estava amb guerra amb les províncies del nord.
Ara bé, quan Maria Stuart va ser executada per Elisabet I d’Anglaterra, el 8 de febrer de 1587, Felip II va tenir l’excusa perfecta per atacar a Anglaterra o Feia 20 anys que les províncies del nord estaven revoltades i feia temps que Felip II no acceptava les agressions que li feia Elisabet I d’Anglaterra Felip II no acceptava:  El recolzament que Elisabet I donava als protestants dels Països Baixos  La política corsària de la monarquia anglesa sobre el comerç americà  L’incident de 1569 Elisabet I va requisar les pagues dels soldats espanyols que combatien a Flandes  L’any 1588 Felip II va organitzar l’Armada invencible o 130 naus i 90.000 homes o Va sortir l’armada de Lisboa però pocs mesos després va arribar la derrota o Els vaixells anglesos eren més maniobrables. La flota va haver de donar la volta a les Illes britàniques per Escòcia i Irlanda.
o El mal temps i els atacs esporàdics van acabar d’enfonsar la flota Poc temps més tard, Felip II va reorganitzar-se i va vèncer una ofensiva anglesa 7.8.Felip II i els turcs  Des de la caiguda de Constantinoble l’any 1453 els Turcs avancen en tots els fronts o Europa Oriental o Àfrica o Àsia 1453 Constantinoble / Macedònia, Grècia i Illes Jòniques 1521 Bulgària i Sèrbia / Bòsnia i Albània 1526 Hongria, Damasc i Egipte 1529 Setge a Viena     Els Turcs ataquen les costes del Mediterrani : Itàlia, la península ibèrica i les Balears Contra ells s’enfronten...
o Venècia o Gènova o Habsburg Imperi turc o Control important dels accessos a mar  Mar negre  Mar Mediterrani  Golf Pèrsic  Mar Roig Felip II observa com l’Imperi Turc amenaça els seus territoris mediterranis o Felip II s’inquieta per les relacions que els moriscos de la península puguin tenir amb els musulmans del Nord d’Àfrica o de Constantinoble o A començaments del segle XVI, després de la caiguda del regne de Granada i de la primera gran revolta que hi hagué, 300.000 musulmans emigren d’un total d’un milió de musulmans que vivien en els territoris hispànics 1.000.000 de musulmans a inicis del segle XVI (Marxa gairebé un 1/3 de la població)   Davant de l’amenaça musulmana, l’any 1567 Felip II va decidir d’assimilar completament els moriscos de Granada.
Això va significar que no podien : o Dur les seves robes(el vel femení) o Parlar la seva llengua o Utilitzar els banys turcs (Molts van ser destruïts) o Mantenir els seus costums i celebrar les seves festes El que els construïa com a comunitat No és tracta d’una qüestió simplement religiosa o de fe Edicte (1567)  L’edicte de 1567 va comportar una revolta.
o 150.000 moriscos es van veure afectats. (Entre 4.000 i 25.000 sublevats) o L’edicte atacava directament la comunitat musulmana de Granada Per què només afectava a Granada l’edicte?      La revolta va tenir lloc majoritàriament a la zona de les Alpujarres Hernando de Còrdova, un cavaller de Granada, és escollit Rei morisc sota el títol de Muley Muhammad Aben Humeya A partir d’ara s’intensifiquen els contactes amb els barbarescos i amb els turcs i la rebel·lió es converteix en una guerra oberta Ara bé, el suport turc i barbaresc va ser limitat.
Els otomans estaven ocupats en la conquesta de Xipre.
La guerra oberta que va mantenir Felip II amb els moriscos va mostrar a Europa la debilitat dels seus exèrcits per a sufocar-la.
o Els moriscos no eren més que camperols mal armats i mal organitzats o Felip II va haver de dividir les seves tropes.
 Flandes  Moriscos o Al darrere de...
 La revolta dels Països Baixos  La revolta de les Alpujarres EL DUC D’ALBA   Guillem d’Orange va demanar als turcs que no disminuïssin la pressió sobre els territoris hispànics.
Però França que sempre havia recolzat als Turcs en les seves agressions, va decidir de no intervenirhi.
Per què?    L’any 1559 l’Imperi i França havien signat la Pau de Cateau-Cambrésis Felip II s’havia casat amb Isabel de Valois o L’any 1571 uns 55.000 moriscos van ser deportats cap a Castella  Durant el transcurs d’aquesta deportació un 20% dels deportats van morir en els desplaçaments Aquesta població morisca no va comptar mai amb el suport dels moriscos de la Corona d’Aragó o Un cop els moriscos van haver estat deportats o venuts com esclaus, Felip II va organitzar l’enfrontament amb l’Imperi Turc LLIGA SANTA 1 Territoris Hispànics 2 República de Venècia 3 República de Gènova 4 Ducat de Savoia 5 Els hospitalers de Malta 6 La Santa Seu    L’any 1571 va tenir lloc un enfrontament a prop del golf de Lepant.
o Tot i que les embarcacions turques eren numèricament superiors, Felip II i els seus aliats van vèncer.
Octubre de 1571 Felip II venç l’Imperi Turc en el marc de la Batalla de Lepant o Aquesta batalla frena l’expansionisme de l’Imperi Turc o Després de la batalla de Lepant els Turcs van començar a tenir problemes per a mantenir el seu Imperi o Després de la batalla, l’Imperi Turc deixa de ser una amenaça pel vell continent  S’havia fet massa gran per dominar-lo Administrativament i econòmicament Les diferències religioses dins de l’Islam comencen a minar l’Imperi o El 22 de setembre de 1609 Felip III, fill de Felip II, expulsa els moriscos dels seus territoris o EXPULSIÓ DELS MORISCOS  Corona de Castella  Corona d’Aragó 7.9.Felip II i Portugal   L’any 1580 Felip II annexiona als seus territoris o Portugal i el seu Imperi Sebastià I de Portugal ha mort sense descendència i Felip II reclama els seus drets        Sebastià I tenia 3 anys quan va heretar el tron de Portugal.
o Va regnar durant 21 anys (1557-1578) i va morir amb 24 anys.
o Era fill de Joan Manel de Portugal (que no va ser rei), nét de Joan III de Portugal i besnét de Manel I de Portugal  Alfons de Portugal (1438-1481)  Joan II de Portugal (1481-1495)  Manel I (1495-1521)  Joan III de Portugal (1521-1557)  Sebastià I de Portugal (1557-1578)  Felip II (1580-1598) Carles V va dur a terme una aliança amb Portugal a fi d’aconseguir la unió dels territoris de la Península Ibèrica i aconseguir el control dels dos imperis.
Va seguir la política dels seus avis materns Isabel i Maria d’Aragó i de Castella es van casar amb Manel I de Portugal El mateix Carles V es va casar amb Isabel de Portugal filla de Manel I La germana de Carles V, Caterina, es va casar amb Joan III de Portugal Els portuguesos tenien por d’acabar annexionats a l’Imperi de Felip II Felip II va enviar a un dels seus homes per convèncer-los que respectaria les seves lleis i les seves institucions o I per fer-los arribar diners i mercès. Va subornar a qui va poder Però això no va ser suficient   Aleshores, Felip II va ordenar al Duc d’Alba ocupar militarment Portugal...
I arran d’aquest fet..
o El Duc d’Alba va dur a terme una dura repressió durant l’estiu de 1580. En conseqüència...
 Felip II va ser reconegut rei a canvi de que respectés : les Corts, les lleis i les institucions portugueses COMPROMISOS DE FELIP II AMB PORTUGAL     Mantindria les lleis i els privilegis portuguesos Els càrrecs serien ocupats pels portuguesos No s’introduïrien impostos castellans Les colònies portugueses formarien un imperi a part I a la pràctica...
 La Corona de Portugal va trobar-se governada des de Madrid.
 Tot i que les lleis i les institucions es van mantenir, el Consell de Portugal no es trobava a Lisboa es trobava a Madrid a la Cort.
Per tant, Portugal seguia els mandats que provenien de Madrid.
Es van trobar governats per un monarca que consideraven estranger a les seves lleis i als seus costums Es van veure governats a partir d’unes ordres que arribaven dictades des d’un altre territori  Amb la incorporació del regne de Portugal l’any 1580, Felip II es va convertir en el monarca on mai es ponia el sol en els seus territoris 7.10.Felip II, un rei per a Castella SOTA FELIP II  Monarquia Universal de Carles V  Monarquia hispànica i catòlica de Felip II    La Cort es va situar a Madrid el 8 de maig de 1561. El centre geogràfic de la Península.
Això facilitava la bona comunicació i la ràpida recepció de notícies Altres ciutats haurien pogut ser capitals com : o Valladolid, Toledo, Sevilla, Lisboa o Brussel·les.
 Sota Felip II es va passar del rei que mai no hi era. Al rei que sempre hi era o Els castellans van tenir sempre el rei al seu costat L’Escorial    Va governar a través dels consells i va començar a desmuntar...
Consell de les Índies Consell d’Itàlia (unificació, però sense comptar Estats Pontificis i Venècia) Consell de Flandes Consell de Portugal Consell de Castella Consell d’Aragó L’any 1556 Felip II hereta els territoris hispànics.
Dos anys més tard, té lloc la primera agressió sobre la Corona d’Aragó o L’any 1558 es crea el Consell d’Itàlia.
o Compost per una meitat de castellans i una meitat d’italians A on és l’agressió?     Però els territoris italians no eren de la Corona de Castella, eren de la Corona d’Aragó.
Per tant, la Corona de Castella comença a desmuntar a la Corona d’Aragó (trenca el regne unificat) Només Sardenya va quedar a mans del Consell d’Aragó.
Nàpols, Sicília i Milà van quedar a mans del Consell d’Itàlia.
Consell d’Aragó:   Regne d’Aragó  Regne de València  Regne de Mallorca  Regne de Sardenya  Comtat de Barcelona  Regne de Sicília  Regne de Nàpols La preeminència que va tenir Castella sobre la resta de territoris va acabar fracturant la cohesió i la integració nacional     La primacia castellana va despertar sentiments i actituds de rebuig dins de les comunitats dels altres regnes hispànics.
o Aquestes comunitats es van sentir distanciades i marginades del govern  Ressentiment portuguès  Desencantament català  Conflictes amb Aragó Carles I havia advertit al seu fill Felip II, en les Instruccions de Palamós de 1543, que anés alerta en la governació dels diferents territoris, sobretot amb els regnes de la Corona d’Aragó Felip II sabia bé què significava convocar Corts i va decidir no convocar-les sovint.
o Només ho va fer en dues ocasions, l’any 1563-64 i l’any 1585.
Va legislar a través de pragmàtiques i això encara va molestar molt més als diferents territoris de la monarquia hispànica no castellans.
Pragmàtica sanció (o simplement pragmàtica): Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l'exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.
  Felip II vol prendre les decisions per ell mateix.
o Vol centralització Però part dels seus territoris no volen trobar-se sotmesos a la voluntat del monarca.
o Volen pactar  Tenen tradició de Corts i de pacte.
 Pactisme Tradició de PACTE Com la Corona d’Aragó, els Països Baixos o Castella.
7.11.França i els protestants    Calvinistes: S’estenen de Ginebra per Europa o Països Baixos del Nord o França o Escòcia Carles IX era un infant quan el seu germà Francesc II, marit de Maria Stuart, va morir l’any 1560.
o Francesc II només tenia 16 anys quan va morir després d’haver succeït el seu pare, Enric II, un any abans.
o La seva mare, CATERINA DE MÈDICI, VA OCUPAR-SE DE LA REGÈNCIA I DE GOVERNAR FRANÇA durant la minoria d’edat de Carles IX.
Ara bé, tenia un rival...
 Gaspar de Coligny, líder dels calvinistes, anomenats hugonots, formava part del govern i tenia molta influència sobre Carles IX Caterina de Médici, catòlica, no volia perdre la seva influència sobre el seu fill    Caterina de Médici recolzava els catòlics que estaven en el govern en contra de Coligny Caterina de Médici no compartia la política que Gaspar de Coligny plantejava.
Gaspar de Coligny volia dur a terme una acció conjunta contra Felip II.
Volia recolzar la revolta dels Països Baixos Volia aliar-se amb Anglaterra a mans d’Elisabet I Caterina de Mèdici aprofita el casament de la seva filla Margarita amb Enric III de Navarra [futur Enric IV] (de la família Borbó) per tal de matar a Gaspar de Coligny o Amb l’ajuda de Felip II La nit del 23 al 24 d’agost de 1572 Es va produir la massacre de la   nit de Sant Bartolomé 3.000 persones van ser assassinades a París (protestants) 10.000 persones van ser assassinades arreu de França Tot i la massacre de la nit de Sant Bartolomé, els hugonots no van posar fi als seus anhels de participar en el govern del regne VOLIEN EVITAR LA DERIVA DEL GOVERN CAP A UN GOVERN DE CARÀCTER ABSOLUTISTA Per aquest fet, defensaven els Estats Generals i el Parlament (Tribunal de justícia) de París François Hotman (1524-1590)  Protestant.
 Publica en reacció a la massacre de la nit de Sant Bartolomé una obra que porta per títol       Francogallia La Monarquia va ser originalment creada pels representants del poble Els Estats Generals poden retirar-li al rei les seves competències en el cas de no protegir les vides i les propietats dels súbdits Els poders que té un governant els té arran d’un contracte que estableix que els ha d’utilitzar pel bé de la comunitat Precedent del Contracte Social de Jean-Jacques Rousseau Quan el monarca no actua pel bé de la comunitat.
 La comunitat té el dret a resistir-se a l’opressió del tirà  “Ius Resistendi” El camí cap a l’absolutisme no és evident o Hi ha un pensament crític vers les teories que tendeixen a reforçar el poder dels prínceps en detriment de les Corts o Existeix un corrent de pensament que defensa les Corts i els Parlaments i que perdura des de l’època medieval  Un corrent que defensa el pactisme enfront de l’absolutisme Durant la segona meitat del segle XVI o Prosperen les idees que defensen...
 Els drets naturals  El contracte polític    La resistència a la tirania Ara bé, el continent afavoreix les monarquies de caràcter absolutista Dos anys més tard, de la massacre de Sant Bartolomé,Carles IX va morir.
o El va substituir el seu germà, Enric III. Aquest el va sobreviure 14 anys i va morir l’any 1589, assassinat.
Qui estava al darrere del seu assassinat?       Enric III havia fet concessions als protestants.
Però un duc (catòlic) liderava la lliga catòlica i volia assassinar a Enric III.
Qui era? El Duc de Guisa...
 Enric III va fer assassinar al Duc de Guisa.
 Però un membre de la lliga va acabar assassinant a Enric III l’any 1589 Dos anys més tard que Maria Stuart, filla de Maria de Guisa, sigui decapitada per Elisabet I d’Anglaterra La dinastia Valois va arribar a la seva fi l’any 1589 Cap dels tres fills d’Enric II va tenir descència, cap dels néts de Francesc I Francesc II (1559-1560) mor als 16 anys Carles IX (1560-1574) mor als 24 anys Enric III (1575-1589)mor als 38 anys Enric III (catòlic) havia acceptat a Enric IV (protestant) com a successor.
Un grup de catòlics, van preferir no oposar-se a la successió per no posar en perill l’Estat construït Enric IV de Navarra (de la Casa Borbó) accedeix al tron l’any 1589 o Quatre anys més tard, l’any 1593, es converteix al catolicisme L’edicte de Nantes  Enric IV de Navarra proclama un edicte de tolerància  Aquest edicte garantia la tolerància religiosa vers els Hugonots 7.12.La Guerra dels Trenta Anys  Amb la pau d’Augsburg de 1555 signada per Carles V i els prínceps alemanys o Els Habsburg van aconseguir deixar el càrrec d’Emperador en herència o Els prínceps van tenir la competència d’imposar la seva religió als seus súbdits  A inicis del segle XVII els Habsburg d’Alemanya, uneixen al seu territori austríac, els regnes d’Hongria i Bohèmia  Respecte el regne de Bohèmia, Ferran II, catòlic, decideix: o Traslladar la cancelleria de Praga a Viena o Implantar nous temples  Els representants de les institucions de Bohèmia volen reunir-se amb Ferran II per discutir sobre tot això, però Ferran es nega i prohibeix tota reunió 23 de maig de 1618        Un grup de nobles protestants de Bohèmia, vol presentar al rei una petició per tal de discutir. Un enfrontament amb els governadors reials, provoca la defenestració d’aquests.
La noblesa és protestant i Ferran II d’Habsburg és un rei catòlic disposat a centralitzar el poder en la seva persona Ferran II d’Habsburg, amb contactes amb els jesuïtes, no té intenció de respectar les creences de la noblesa bohèmia La defenestració de Praga és una revolta de la noblesa en contra d'una monarquia agressiva i centralitzadora o Després de la defenestració de Praga, comença la revolta.
Els sublevats organitzen: Una Dieta Un govern provisional Un exèrcit Els sublevats decideixen que Ferran II no serà rei de Bohèmia.
Decideixen que el nou rei serà l’elector del Palatí LA GUERRA DELS 30 ANYS COMENÇA Guerra dels 30 anys (1618-1648)     La noblesa de Bohèmia va demanar ajut als prínceps protestants Ferran II d’Habsburg va demanar ajut a Felip III i al Duc de Baviera Ferran II es converteix en Emperador de l’Imperi Sacre Romà Germànic i els prínceps s’enfronten a ell per raons religioses però també per oposar-se a la seva autoritat Les tropes de la Monarquia hispànica intervenen des d’Itàlia i des dels Països Baixos per atacar el Palatí.
Ferran II d’Habsburg Noblesa de Bohèmia Felip III / Felip IV (1621) Protestants de l’Imperi Duc de Baviera L’elector del Palatí  Ferran II aconsegueix derrotar els sublevats.
Quines seran les conseqüències de la derrota?         Es reforma la Dieta de Bohèmia La Dieta perd bona part dels seus drets. D’entre aquests, nomenar el rei Es restableix el catolicisme El regne de Bohèmia ha perdut la seva independència L’exercici de la religió és obligatori A partir d’aquests fets, la guerra esdevé europea Per voler acabar amb la revolta de les Províncies Unides, la Monarquia hispànica vol controlar alguns ports del Bàltic Dinamarca i Suècia no volen la presència de la Monarquia hispànica en el Bàltic Dinamarca Suècia Províncies Unides  Polònia vol controlar el Bàltic dominat per Dinamarca i Suècia  Polònia s’uneix al bàndol dels Habsburg  França vol acabar amb el poder dels Habsburg  França s’uneix als rebels en contra dels Habsburg  S’alia amb els catalans revoltats de 1640 (Guerra dels segadors)  La Monarquia hispànica té els següents conflictes oberts: La revolta catalana de 1640 1641 Catalunya passa a França 1652 Retorna a la Monarquia hispànica La revolta de Portugal de 1640 1668 Independència de Portugal La revolta dels Països Baixos (1568) 1648 Independència de les Províncies Unides Conseqüències de la guerra dels 30 anys   Bona part dels conflictes que hi hagué, arribaren a la seva fi, amb la Pau de Westfalia de 1648 França va aconseguir acabar amb el domini europeu dels Habsburg     A partir de la Pau de Westfalia, França s’imposa en el marc europeu El tractat dels Pirineus va concloure amb el matrimoni de Maria Teresa d’Àustria, filla de Felip IV amb Lluís XIV Aquest fet és clau per entendre la Guerra de Successió(1702-1714)  Guerra  Devastació  Fam  Epidèmies  Mortalitat La guerra dels 30 anys va comportar també:  Un augment d’impostos  Una explotació més gran dels súbdits Tot això va recaure sobre una economia agrària que patia:  Rendiments decreixents de les noves terres roturades  Pèrdua dels béns comunals  Una climatologia adversa A nivell econòmic, la Guerra dels 30 anys va provocar una crisi econòmica A nivell polític, la Guerra dels 30 anys, va provocar la consolidació dels Estats Moderns HISTÒRIA MODERNA 8.Absolutisme imperfecte 8.1.Introducció   Malgrat prosperar durant el segle XVI les següents idees: o Teoria dels Drets naturals o Contracte polític o Resistència a la tirania La política continental s’encaminava cap a una forma de govern coneguda amb el nom d’absolutisme Guerra dels 30 anys (1618-1648)         Va provocar la necessitat de crear governs forts que poguessin assegurar la pau i la prosperitat o La pau i la prosperitat de qui? Les monarquies de mitjans segle XVII comencen a vèncer, en alguns casos, els seus rivals interns Des dels inicis de l’època moderna, els monarques han lluitat per imposar-se per damunt de...
1 Lluita contra la noblesa 2 Lluita contra els parlaments 3 Lluita contra els súbdits Els monarques europeus comencen a discrepar amb les tesis de l’ Escola de Salamanca  Les guerres només són justes si responen a una injúria.
 La religió no és una obligació. És un dret.
La (Contra)Reforma ha tensat els conflictes “religiosos” o Calvinistes o Concili de Trento (La Companyia de Jesús) Estem davant d’Estats forts, molt lligats al seu monarca O com s’ha dit que deia Lluís XIV, rei de França L’État c’est moi *L’Estat és meu+ Aquest període que va de mitjans del segle XVII fins a finals del segle XVIII, on els Estats ja s’han construït, el coneixem amb el nom d’Antic Règim 8.2.Absolutisme francès    França, per l’aïllament que va patir arran de la política imperial dels Habsburg va ser un dels països a consolidar més aviat el seu Estat Repartició de l’Imperi de Carles V Què queda per controlar? França (o millor dit, els seus monarques) tenia dos objectius:  Acabar amb l’Imperi dels Habsburg o S’aconsegueix després la guerra dels trenta anys  Aconseguir un Imperi colonial      o Carles V havia tingut un Imperi del qual obtenia els diners necessaris per dur a terme la seva política imperial Sota Richelieu es va aconseguir la Nouvelle France, Guadalupe, Guayana, Martinica, Senegal, Madagascar i Reunión .
Ara bé, un estat per mantenir-se i dominar necessita...
1- Diplomàcia(Pau) 2- Exèrcits (Guerra) Diplomàcia  Ambaixadors (Diplomàcia oficial)  Espies (La part oficiosa de la diplomàcia) Exèrcits o Els exèrcits de Lluís XIV en temps de pau eren de 120.000 homes i en temps de guerra eren d’uns 400.000 homes  Recordem que els Estats tenen dos tipus d’enemics...
Enemic exterior Enemic interior Els exèrcits tan servien per enfrontar-se a un enemic exterior com a un enemic interior Pel bon funcionament de la diplomàcia i els exèrcits els estats necessiten...
o Diners  Els monarques francesos per augmentar els ingressos comencen a controlar l’administració local o Comunicacions  Els monarques francesos milloren el servei postal i les rutes. Les carreteres i els camins 8.3.Absolutisme francès: Resistències  Els monarques per ser “absolutistes” necessiten: o Imposar les seves decisions I per imposar les seves decisions, necessiten: Diners    D’entrada, necessiten controlar les Corts, els Parlaments, les Juntes de Braços, els Estats Generals o Per obtenir diners i/o augmentar els impostos o Per imposar les seves decisions Però, problema...
 Els monarques no volen pactar amb ningú l’establiment d’impostos  Volen decidir per ells mateixos i veure executades les seves decisions En no voler pactar amb les Corts, els monarques del segle XVII comencen a amenaçar...
o Les fortunes dels més rics Taxe des Aisés: Aquelles persones que poden suportar impostos excepcionals o adquirint obligatòriament deute de l’Estat Paulette: Impost que es paga anualment per poder deixar en herència un ofici   Per obtenir diners i imposar les seves decisions, necessiten controlar també: 1- El poder eclesiàstic 2- El poder judicial 3- El poder local Els borbons francesos aposten per controlar-ho.
Enric IV (1589-1610) Lluís XIII (1610-1643) Lluís XIV (1643-1715) Poder eclesiàstic  Aposten per controlar el nomenament dels càrrecs eclesiàstics del seu Estat  Volen evitar la interferència papal en els seus territoris Poder judicial  Aposten per controlar els tribunals i evitar que els nobles tinguin a les seves mans el poder de la justícia  Al rei li correspon el poder de la justícia Poder local  Aposten per controlar el nomenament dels alcaldes de les ciutats  En el segle XVII aconsegueixen controlar-ho  Ara bé, donat que necessiten diners, venen els càrrecs PROBLEMA  o Aquells que compren el càrrec no actuen en benefici de l’Estat. Actuen en benefici seu.
(Alerta!) o Han comprat el càrrec per ascendir socialment, obtenir privilegis o l’estatut de noble Els borbons per tal de controlar...
o Els seus funcionaris o L’execució de les lleis  Estableixen el càrrec d’INTENDENT Els intendents      Controlen els nomenaments dels poders locals Poden reclutar exèrcits i allotjar tropes Poden organitzar els impostos Vetllen per l’aplicació de les decisions del rei Totes aquestes mesures van La acabar amb revolta Fronda (1648-1653) Revolta camperola ELS ALTS PREUS DELS ALIMENTS I ELS ELEVATS IMPOSTOS provoquen la revolta dels camperols contra els intendents Revolta parlamentària El Parlament de París intenta frenar els impostos del monarca Demana convocatòria dels Estats Generals. No convocats des de 1614 Quins interessos defensa el Parlament de París?  Volen la supressió dels intendents  Volen la supressió de la Paulette  Volen la supressió de la venda de càrrecs  Mazarino i Ana d’Àustria intenten forçar el parlament de París a adoptar els edictes sobre els nous impostos Lit de Justice (15 gener 1648) Quan els parlamentaris no accepten una llei, el monarca els reuneix al Li de Justicee perquè el Parlament acati. Si no acaten, el monarca els exilia: s’han resistit al Rei.
els vol forçar a la obediència Després de l’exili, negocien i acaten (càstig) **Quan es convoca la Lit de Justice el 1648: ESCLATA LA REVOLTA** [Richelieu havia mort el 1642]  Ana d’Àustria (Lluís XIV encara és petit per governar) i Mazzarino detenen alguns membres del Parlament El poble s’alça i comença la revolta  L’any 1649 la família reial ha d’abandonar el Palau del Louvre per tal de protegir-se del poble sublevat o En aquest context de revolta, els nobles aprofiten per conspirar   o El rei és menor i Ana d’Àustria és una regent que compte amb Mazzarino que no és francès per governar Al final, els aliats de Lluís XIV aconsegueixen posar fi a les revoltes L’any 1652, Lluís XIV entra triomfant a París 8.4.El rei Sol  Lluís XIV és conegut amb el sobrenom del rei Sol Monarquia de dret diví  El monarca no vol pactar les seves decisions amb els Parlaments  Al no fer-ho qui legitima les seves decisions? Déu  Déu legitima les decisions dels monarques  Si Déu legitima les decisions del monarca ningú pot rebel·lar-se contra el monarca Seria un crim de lesa-majestat Jean Bodin (1530-1596)Six Livres de la République  L’État souverain est plus fort que les lois civiles et doit être uniquement soumis aux lois naturelles et divines (El Príncep només és responsable davant de Déu) Monarquia paternalista  El rei és pare de família(dels seus súbdits)  Garanteix estabilitat i autoritat  Com a pare ha de ser obeït perquè com a pare sempre té la raó i és intocable 8.5.El palau de Versalles    ¿Per què un palau a Versalles i no a París? ¿Per què un Palau de dimensions tan grans? ¿ Per què un palau tan luxós?    Intenta allunyar-se del poble de París o La Fronda Intentar controlar la noblesa o Si la noblesa està lluny de la Cort és fàcil que conspiri Prestigi – Luxe o Ostensió de poder o El poder es demostra mitjançant el consum d’allò que és luxós i superflu o Malgastar els diners dóna prestigi        La festa és una litúrgia El Rei ha de divertir els nobles La festa és un ritual d’ostentació El rei ha de mostrar les seves riqueses El luxe s’aconsegueix amb la misèria dels súbdits Els reis mengen en abundància mentre que la majoria dels súbdits passen gana Malbaratar els diners significa que el monarca no ha de guanyar-se la vida amb la suor del seu front La noblesa  La noblesa accepta que no pot vèncer als monarques o No tenen capacitat per oposar-s’hi o Accepten aleshores els càrrecs que el monarca els hi dóna per tal de mantenir la seva influència i els seus privilegis Privilegis simbòlics L’absolutisme que es configura entre mitjans segle XVII i finals del segle XVIII, compte amb el suport de la noblesa 8.6.Absolutisme imperfecte  ¿Lluís XIV va ser realment un monarca absolut? o La noblesa necessitava de la monarquia, però la monarquia necessitava de la noblesa o La monarquia també necessitava de l’Església i del poder local per tal de fer valer les seves decisions L’execució de les lleis és important  Per tant, estem davant de monarquies absolutes imperfectes HISTÒRIA MODERNA 9.La revolució científica 9.1.Descobriments terrestres   L’any 1488 Bartolomé Díaz arriba a l’extrem sud d’Àfrica, al cap de Bona esperança o Troba el pas de l’oceà Atlàntic a l’oceà Índic Quatre anys més tard...
 o L’any 1492 Cristòfor Colom arriba a l’Illa de Guanahani que rebateja amb el nom de San Salvador Sis anys més tard...
o L’any 1498 Vasco de Gama arriba a la Índia emprant la ruta del Cap de Bona Esperança  23 anys més tard...
o L’any 1521 Fernando de Magallanes arriba al sud d’Amèrica  o És el primer navegant a passar de l’oceà Atlàntic a l’oceà Pacífic o Arriba a les Filipines i mor per intervenir en un conflicte bèl·lic Un any més tard...
o L’any 1522 Elcano dóna la volta al món navegant En un espai de temps de 34 anys es demostra que...
 1) La terra és rodona  2) Totes les masses d’aigua del planeta es comuniquen  3) Amèrica és un nou món 9.2.Descobriments celestes  Un any abans de la confecció del mapa de Battista Agnese l’any 1544...
o Copèrnic publica el seu llibre (1543) De revolutionibus orbium coelestium   Es pot considerar l’obra amb què s’inicià la revolució científica Les tesis de Copèrnic es poden resumir en els següents punts o La Terra no és troba en el centre de l’univers.
o La Terra és un planeta o El centre l’ocupa el Sol o Els planetes giren entorn del Sol amb el següent ordre:  Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn o La Lluna no gira directament entorn del Sol.
o La Lluna gira entorn de la Terra  Copèrnic combat,amb les seves tesis, la teoria geocèntrica o Copèrnic proposa un model heliocèntric o Copèrnic va establir que la Terra donava cada any una volta al Sol o I cada dia una volta sobre el seu propi eix     Aristòtil sostenia que la terra es trobava al centre i no es movia Copèrnic publica la seva obra l’any 1543. Només fa 21 anys del Viatge Magalles - Elcano El sistema copernicà conserva encara molts elements de l’astronomia i de la cosmologia tradicionals La imatge del cosmos continua essent la mateixa: o Una gran esfera amb capes concèntriques en el seu interior que giren entorn d’un punt immòbil o Els moviments de les esferes són circulars i uniformes Tycho Brahe (1546-1601)     No tothom va acceptar el model heliocèntric Tycho Brahe va proposar un altre model on la Terra continuava trobant-se en el centre La Terra és el centre i entorn d’ella giren la Lluna i el Sol.
Els altres planetes giren entorn d’aquest últim Johannes Kepler (1571-1630)    Kepler va proposar tres lleis que van deixar enrere l’astrologia i la cosmologia tradicionals va validar el model heliocèntric de Copèrnic Va trencar amb el postulat de l’astronomia antiga: circularitat de les òrbites i la uniformitat del moviment Primera llei de Kepler  Les òrbites dels planetes són el·líptiques, amb el sol en un dels seus focus Segona llei de Kepler  Els planetes no es mouen uniformement sinó de tal manera que la línia que uneix el centre del planeta amb el del Sol escombra àrees iguals en temps iguals  De la segona llei de Kepler es dedueix que els planetes que es troben més lluny del Sol es mouen més lentament Tercera llei de Kepler  Quant menor és la distància mitjana sol-planeta, menys tarda aquest en completar la seva òrbita Mercuri 87 dies Venus 224 dies Terra 1 any Etc....
Galileu Galilei (1564-1642)   L’any 1609 perfecciona el telescopi o Aconsegueix augmentar 9 vegades l’objecte, més tard, aconsegueix augmentar-lo 30 vegades o 1610 publica Sidereus Nuncius Alguns descobriments de Galileu Galilei o La lluna té muntanyes i valls com la Terra o No és una superfície perfecta o El nombre d’estrelles visibles és duplica amb el telescopi o Satèl·lits de Júpiter  Júpiter té 4 satèl·lits que giren entorn d’ell, així doncs, no tots els cossos de l’univers giren entorn del mateix centre o La Via Làctia no és altra cosa que una acumulació d’estrelles 9.3.Resistències   Les noves teories no van agradar a l’Església catòlica Segons l’Església catòlica: o Els moviments dels astres només poden ser circulars i uniformes o La Terra és al centre del món i és immòbil (geocentrisme i geoestaticisme) A on és el problema amb les noves teories? Si la Terra no és el centre i no és immòbil per què l’ordre social és estàtic?  La Terra i la seva gent no són més que una petita esfera que dóna voltes al voltant del sol en un univers infinit LA REFORMA CATÒLICA  Davant dels progressos científics cada vegada és més difícil legitimar un ordre social clarament desfavorable per un 90% de la població. Un ordre social que no pot modificar-se    La inquisició creada per a vetllar per un determinat ordre polític, econòmic i social empra les seves competències per atacar tot allò que pot subvertir l’ordre establert L’Església catòlica, després del Concili de Trento, sosté les seves doctrines a partir de la Bíblia i de la tradició.
I aquestes dues fonts legitimen les teories geocèntriques i geoestàtiques  Però els nous coneixements no atemptaven només contra les les bases teòriques de l’Església catòlica...
o També atemptaven contra les esglésies que s’havien format arran de la reforma.
 Luter va criticar les tesis de Copèrnic al considerar com a font de coneixement les sagrades escriptures  Calví criticarà també les tesis de Copèrnic Índex de llibres prohibits  La Inquisició prohibeix, a part de les Bíblies en llengües vernacles, les publicacions humanistes (com les d’Erasme de Rotterdam) i els escrits protestants, els treballs científics de Copèrnic, Kepler o Galileu Galilei  Ara bé, la inquisició va anar més enllà de prohibir els llibres científics  L’any 1633 la Inquisició va fer retractar a Galileu Galilei dels seus escrits Escrits que confirmaven les tesis de Copèrnic  L’Església catòlica excomunicava i condemnava aquells que sostenien opinions contràries  El Papa de Roma no va ser l’única autoritat que va condemnar a aquells que sostenien idees contràries  Martí Luter va condemnar el moviment camperol en contra dels prínceps  Joan Calví va condemnar a Miquel Servet per qüestionar la trinitat 9.4.Racionalistes i empiristes Els descobriments:  Terrestres (La geografia)  Celestes (L’astronomia i la cosmologia) PROPICIEN LA RECERCA D’UN MÈTODE PER TAL D’OBTENIR CERTESES    L’Escolàstica no afavoreix la creació de nous coneixements o No tot el pensament d’Aristòtil és vàlid La censuraenfront de la discussió no propicia l’avenç en el camp científic Ara bé, les ensenyances establertes no poden ser qüestionades o Únicament a partir de...
 Un retorn a les fonts primàries, als textos grecs i romans  Una lectura als primers textos de l’Església(Erasme de Rotterdam)  Un coneixement profund de les Sagrades escripturesLa Bíblia(Martí Luter) Francis Bacon (1561-1626)     Bacon afirma que la ciència i la religió han de separar-se per tal d’adquirir coneixements de manera més ràpida i fàcil.
Coneixements que permetin millorar la vida de les persones Vol un mètode per trobar les lleis universals que regulen el món Opina que la naturalesa només es pot conèixer a través de l’observació.
  o I per tant, no es pot conèixer a través de la Bíblia L’observació ha de ser objectiva i lluny de prejudicis Cal centrar la ciència en experiments pràctics Mètode inductiu Observació i experimentació René Descartes (1596-1650)   Els sentits NO SÓN FIABLES per arribar al coneixement Els sentits ens poden enganyar, per tant: o La condició per a que un coneixement sigui real és que pugui ser deduït d’unes causes primeres que han de complir dues condicions.
Primera condició:  Ser clares i evidents quan la ment humana s’aplica atentament a la seva consideració.
Segona condició:  Tots els altres coneixements depenguin d’elles Evidència John Locke (1632-1704)   El coneixement del món s’obté a través dels sentits.
L’ésser humà no neix amb uns coneixements innats.
o Neix amb una ment que és com una pissarra en blanc (tabula rasa).
o L’experiència és qui escriu en aquesta pissarra.
Sentits / Experiència David Hume (1711-1776)  Tot el coneixement es redueix a percepcions o Les percepcions es divideixen en IMPRESSIONS I IDEES o Les impressions són:  les sensacions (imatges d’objectes externes), les passions i les emocions o Les idees són:  les reflexions sobre les impressions ¿ATEMPTEN AQUESTS MÈTODES, PER ACONSEGUIR NOVES CERTESES, CONTRA L’ORDRE POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL? René Descartes  Les regles morals són: o obeir les lleis i costums del propi país, i seguir les opinions més moderades evitant els excessos; ésser ferm i decidit en l’acció una vegada s’ha elegit una alternativa; adaptar-se al principi de la realitat: o intentar canviar els propis desitjos abans que l’ordre del món; i, finalment, esmerçar-se per ésser sempre racional en l’actuació Baruch De Spinoza (1632-1677) o Les passions són afectes negatius, que disminueixen o retarden la capacitat humana d’actuació. Per això, dificulten el nostre anhel de felicitat. Cal, doncs, alliberar-se d’elles.
S’aconsegueix alliberar-se de les passions a través del coneixement, perquè no són altra cosa que idees confuses, mentre que els afectes positius són idees clares o I quan l’home pren consciència que tot és com ha d’ésser i no pot esdevenir d’una altra manera, aleshores desapareix la passió i neix la idea clara.
Excessos, desitjos, passions...
Com es defineixen les Revolucions?   Enfront d’aquells que defensen el manteniment de l’ORDRE establert, com ara: o Els prínceps, l’Església católica, Martí Luter, Calví i alguns filòsofs de la Revolució científica Existeix un corrent de canvi: o Pactisme, revolta dels camperols, revolta de les comunitats, milenarisme, la fi d’un món per construir-ne un de nou “LOS BELLOS FANTASMAS DE LA REVUELTA.CREER EN EL FIN DE UN MUNDO” (Evelyne Piellier) [Fin del mundo actual= acabarà el món tal i com el coneixem, REVOLUCIÓ) 9.5.Hobbes i Locke    Durant els segles XVII i XVIII els filòsofs i els científics van anar a la recerca de lleis i mètodes per obtenir certeses i nous coneixements Es va re(pensar) la terra i el cel i també, en alguns casos, el marc polític, econòmic i social.
En el moment de re(pensar) aquest marc, els filòsofs es van plantejar determinar l’origen de la societat civil i de l’Estat i per tant, van anar a la recerca d’un contracte fundacional de tota la societat Hobbes   L’home és un llop per a l’home L’aproximada igualtat que atorga la naturalesa als homes fa que aquests siguin uns éssers antisocials, amb IDÈNTICS PROPÒSITS I ASPIRACIONS que, necessàriament, entren en conflicte  L’estat de naturalesa és un estat de guerra de tots contra tots.
 L’Estat neix com a ordre solucionador, com a cancel·lació de l’estat natural de guerra A CANVI DE QUÈ?  El mite bíblic de Leviatan (monstre gegantí de mirada sarcàstica i profunda, compost d’innombrables homes diminuts) encarna l’essència de l’Estat o Entitat que garanteix la seguretat de cadascú a canvi de la renúncia personal a la llibertat Leviatán (1651)  Teoria del contracte que dóna lloc a la societat civil o La renúncia de cada persona al dret natural de la llibertat o L’Estat-Leviatan és el guardià, obligat a vetllar per la vida de cada un dels seus membres o La cancel·lació de la guerra civil  El pensament de Hobbes es troba a la base de les monarquies que tendeixen a l’absolutisme  Ara bé, ¿LES MONARQUIES “ABSOLUTES” VETLLEN PER LA VIDA DE CADA UN DELS SEUS MEMBRES? o John Locke va escriure dos anys més tard, de la Revolució gloriosa d’Anglaterra, Assaig sobre el govern civil (1690) o La seva obra es considera un manifest del liberalisme modern  Es tracta d’una obra contrària al pensament de Hobbes i al seu Leviatán  Estableix les bases de la democràcia liberal en el marc d’una monarquia parlamentària  Incorpora la tradició del dret natural en la Constitució anglesa  Justifica teòricament el dret a la propietat o L’estat de naturalesa era, segons Locke, un estat d’equilibri, de pau, de bona voluntat o L’individu posseeix uns drets naturals.
 Dret a la vida  Dret a la llibertat  Dret a la propietat o Per Locke un dels drets més importants és el dret a la propietat o Segons Locke, l’home té el dret natural a posseir allò que ha elaborat  Dret a la vida o Els súbdits no són una propietat del príncep Què en penseu del dret a la vida? N’hi ha prou en no ser la propietat del príncep? Locke    Si l’estat de naturalesa era bo o ¿Per què van fer un pacte? o ¿Per què van construir una societat civil? Per a viure millor o Cadascú diposita voluntàriament a mans de la comunitat la custòdia dels seus drets naturals El govern ha de respectar i garantir, de la millor manera possible, els drets naturals de tots els individus que formen la comunitat Ara bé, de no protegir-los...
Dret a la rebel·lió política     Quan el govern no garanteix els drets naturals, el govern esdevé il·legítim o La rebel·lió és justificada quan el govern esdevé tirànic o L’home té el dret a consentir i també el dret a dissentir En l’estat de naturalesa l’individu té el dret de castigar pel seu compte els seus enemics En el marc de la societat, l’individu ha de renunciar a aquest dret.
Ara bé, en guanya un de nou, el dret a la rebel·lió política  El dret a la rebel·lió política es troba a la base de... ELS DRETS NATURALS 9.6.Els drets naturals (passat, present i futur)   Els drets naturals Abans dels escrits de John Locke, l’escola de Salamanca ja defensava els drets naturals dels individus o Els drets naturals van ser defensats en la Revolta dels Comuners (1520-1522) o Els drets naturals van ser defensats per Francisco Vitoria quan va exposar els títols injustos sobre els quals es duïa a terme la colonització a Amèrica o Els drets naturals van ser defensats per Bartolomé de las Casas en el marc de la Junta de Valladolid (1550-1551) El dret a la insurrecció Abans dels escrits de John Locke, el dret a la insurrecció ja es trobava legitimitat o El dret a la insurrecció el trobem defensat en el marc de la Revolta dels Comuners pels frares de Salamanca (1520-1522) o El dret a la insurrecció va ser defensat en el marc de l’obra de François Hotman, Francogallia, escrita després de la massacre de la nit de Sant Bartolomé Drets naturals, dret a la propietat i dret a la insurrecció   Els trobarem defensats en el marc de la Revolució francesa. En els seus inicis.
Objectius de la Revolució francesa l’any 1789 o Liberté o Propriété o Sûreté o Resistance à l’oppression *Dret natural // Dret positiu (diferent) -Dret natural: previ a qualsevol associació política, Estat, societatTota Constitució haurà de respectar aquests drets [els tens pel fet de nàixer, ser persona] -Dret positiu: el que et beneficia positivament Drets del ciutadà: Els crea la Revolució Francesa per tal de poder retocar les lleis. Els drets naturals són universals i inamovibles.
9.7.Lluny del pacte   Hobbes i Locke estableixen en els orígens de la societat un pacte Ara bé, no tots els governs es legitimen mitjançant un pacte o Les monarquies absolutes de dret diví es legitimen...
 Només per la voluntat de Déu.
 Per tant, no hi ha pacte.
ELS REIS NO PACTEN AMB ELS SEUS SÚBDITS I PER TANT, EL DRET A LA INSURRECCIÓ NO TÉ CABUDA Monarquia de dret diví   El monarca no vol pactar les seves decisions amb els Parlaments Al no fer-ho qui legitima les seves decisions? Déu  Si Déu legitima les decisions del monarca ningú pot rebel·lar-se contra el monarca o Seria un crim de lesa-majestat HISTÒRIA MODERNA 10.Pactisme 10.1.El rei Planeta   Felip IV no només va ser conegut amb el sobrenom del Rei Planeta, també ho va ser amb el sobrenom de: o EL GRAN Felip III va mantenir l’Imperi del seu pare, Felip II o Però Felip IV no va poder mantenir l’Imperi del seu avi, Felip II  Va perdre Portugal i el seu Imperi  Va perdre els Països Baixos del Nord  Va perdre el Rosselló i la Cerdanya  Va perdre l’Artois Imperi de Felip IV    Felip IV va intentar governar imposant les seves decisions a tots els seus territoris o Era el rei d’una monarquia composta o Però no governava a semblança de Lluís XIV  Felip IV governava amb l’ajuda d’un privat (Válido)  Els privats intervenien quan els reis, per ells mateixos, no eren capaços de prendre decisions  El Duc de Lerma (Rubens)  Comte Duc d’Olivares (Velázquez)  Richelieu (1624-1642)  Mazarin (1643-1661) Felip IV es va trobar implicat en diferents conflictes polítics o Tenia una guerra oberta amb els Països Baixos del Nord o Recolzava els Habsburg en la guerra dels 30 anys o Mantenia la seva enemistat amb França o Mantenia la seva enemistat amb Anglaterra Felip IV va patir una manca de diners per finançar la seva política interior i exterior  Cada vegada arribaven menys metalls preciosos de l’Imperi  A més a més, els anglesos i els holandesos des de feia temps atacaven els interessos comercials de la monarquia hispànica 10.2.El gran Memorial i la Unió d’armes  El 25 de desembre de 1624 Olivares va presentar a Felip IV un document conegut amb el nom de El Gran Memorial o En aquest document es resumien les seves principals idees ESGLÉSIA Olivares volia una més gran aportació per part de l’Església a la defensa de la fe (És a dir, a la política exterior de la Monarquia) ALTA NOBLESA Olivares considerava perillosa la concentració de poder a mans dels Grandes de España.
Per tant, volia la promoció de la gent amb carrera o de la baixa noblesa TERRITORIS NO CASTELLANS Olivares volia un nova política fiscal.
Volia reduir els privilegis dels territoris no castellans que limitaven les possibilitats de recaptar diners per part del rei o Plantejava una uniformitat legal o Volia reforçar el poder reial o Volia gestionar gran part dels recursos de tots els territoris de la Monarquia per tal de finançar la política exterior La unió d’Armes (1626)  Ara bé, Olivares no només volia un sistema fiscal unificat sinó també constituir un exèrcit de 140.000 homes.
País Aportació 1 Castella i les Índies 44.000 homes 2 Catalunya, Portugal i Nàpols 16.000 homes cada territori 3 Els Països Baixos 12.000 homes 4 Aragó 10.000 homes 5 Milà 8.000 homes 6 València i Sícilia 6.000 homes cada territori 7 Balears i Canàries    6.000 homes cada territori Corona de Castella 4.200.000 habitants (inicis del segle XVI) + Navarra (120.000) 44.000 soldats (les Índies incloses) = 1,018% Corona d’Aragó 800.000 habitants (inicis del segle XVI) 38.000 soldats (sense comptar Nàpols i Sicília) = 4,75%  Si Catalunya a inicis del segle XVII tenia una població de 500.000 habitants, una contribució de 16.000 habitants suposa un 3,2% de la població.
Si l’any passat Catalunya tenia uns 7.518.903 habitants (1 de gener de 2014), una contribució d’un 3,2% de la població, significaria alçar un contingent militar de 240.604 soldats.
 Davant del programa d’Olivares, la Corona d’Aragó va demanar...
o Convocatòria de Corts    ARAGÓ, amb Saragossa al capdavant, va refusar el projecte d’Olivares.
 El rei va enviar les seves tropes i davant l’avenç de les tropes castellanes, Aragó va acceptar VALÈNCIA va refusar el projecte d’Olivares.
 Tenia problemes econòmics arran de l’expulsió dels moriscos i dels atacs dels pirates i els corsaris.
 València va acabar entregant 1.080.000 lliures Catalunya va refusar participar-hi. Abans d’acceptar res volia que el rei: o Signés les Constitucions o Reduís el poder del virrei o Reduís els privilegis de la Inquisició  Felip III havia marxat de les Corts de 1599 sense signar-les i Felip IV davant de les peticions fetes va decidir marxar de la mateixa manera 10.3.La Guerra dels Segadors  El 19 de maig de 1635 França va declarar la guerra a Felip IV en el marc de la Guerra dels 30 anys    o Amb aquesta declaració, França implicava directament en la Guerra dels 30 anys, els territoris hispànics de Felip IV Olivares aprofita la Declaració de guerra per part de França per:  Fer entrar les tropes reials.
Amb quin cost?  Fer contribuir al Principat amb homes De quina manera? o Quan els soldats del rei van arribar al Principat, aquests van quedar a càrrec de la població, donat que la noblesa, el clergat i els ciutadans honrats estaven exempts d’allotjar-los i mantenir-los.
o En canvi els camperols, el tercer estat, els no privilegiats, estaven obligats a allotjar a la tropa.
o Això significava que els soldats havien de rebre gratuïtament : sal, vinagre, foc, llit, taula i servei.
Els conflictes entre els soldats i la població van començar.
         L’any 1639 les tropes franceses van ocupar diferents fortaleses del Principat.
Tot i els esforços dels ciutadans de Catalunya per recuperar-les, per Olivares no van ser suficients.
Olivares volia: o Una contribució del Principat de 6.000 homes o Dedicar les rendes de la Diputació del General a la campanya militar Olivares es queixava de la defecció dels catalans Davant de la resistència de les autoritats catalanes a satisfer les demandes del Comte Duc d’Olivares...
 El virrei va decidir arrestar pel mes de març de 1640 a dos membres del Consell de Cent i a un diputat.
 També va intentar obrir un procés contra Pau Claris, president de torn de la Diputació del General La resistència dels camperols als soldats va generar importants conflictes per l’abril de 1640 o Van haver-hi incendis, saquejos i destruccions.
o A Santa Coloma de Farners es va assassinar a l’agutzil reial Miquel de Monrodón i els seus companys que volien organitzar la distribució dels soldats.
o Els soldats del rei van iniciar la repressió i van incendiar la ciutat el 14 de maig de 1640.
 A partir d’aquí, les comarques gironines van començar a revoltar-se.
Mentre arreu hi havia incendis, a Barcelona, el dia 22 de maig, van entrar-hi un contingent de 2000 a 3000 homes pagesos.
o Van obrir la presó i van alliberar els dos consellers i el diputat arrestats per ordre del virrei.
o Les autoritats eclesiàstiques van intervenir perquè el desordre no fos més gran.
o Però les proclames dels camperols es van estendre arreu  “Visca la terra!”, “Muiren los traïdors”, “Muira el mal govern!”, “Visca lo rei! Nostre senyor”, “Visca la fe de Crist!” i ¡Visca Catalunya i els Catalans” El dia 7 de juny de 1640, diada del Corpus Christi, els incidents es van reproduir.
o 500 segadors van entrar a Barcelona per a ser contractats.
o Un magistrat de la Reial Audiència de Catalunya va voler detenir a un dels segadors arribats a la ciutat al vincular-lo amb la mort de l’agutzil Miquel de Montrodón o En voler-lo detenir, el segador va quedar malferit, i a partir d’aquí, l’avalot a la ciutat es va produir.
o Els segadors es van dirigir cap al Palau del Virrei Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, demanant justícia.
o La protesta va derivar en un tiroteig en el qual va morir un segador  A partir d’aquí, l’avalot va derivar en el saqueig de diverses cases dels jutges de la Reial Audiència.
 Els bisbes de Barcelona, Vic i Urgell van intentar frenar la revolta, però no van poder i van recomenar al virrei de fugir.
 En el moment en que el virrei intentava fugir en una galera, els segadors el van detenir i el van assassinar.
Els aldarulls es van estendre a altres ciutats i es van saldar amb una vintena de morts.
o L’assassinat del virrei va provocar la ruptura entre el rei i les autoritats del Principat.
o Per Olivares, l’objectiu era reduir a Catalunya a l’obediència del seu monarca    “Tengo por el primero negocio de todos, hoy, la reducción de Cataluña a la obediencia de vuestra Magestad. El primer negocio y el mayor es ablandar a Cataluña.” o Per evitar dubtes sobre la seva resolució, Olivares va anunciar que enviaria a Catalunya un exèrcit de 40.000 homes La Diputació del General va decidir convocar una Junta General de Braços.
o Pel mes de setembre de 1640 la revolta institucional (o la Revolució institucional) era un fet.
o Es van crear les següents institucions:  Es van crear un seguit de juntes(Guerra, Hisenda i Justícia)  Es van crear un Tribunal Suprem  Es va crear un cos de seguretat Catalunya va contactar amb els regnes d’Aragó, València i Mallorca per tal de que s’unissin a la revolta.
o Però aquests no van respondre a les peticions de Catalunya Abans de la jornada del Corpus de Sang, del 7 de juny de 1640, Pau Claris, president de la Diputació del General, s’havia posat en contacte amb el govern francès, per tal d’obtenir ajuda militar PACTE DE CERET        El dia 7 de setembre de 1640 dos representants de la Diputació del General i un representant de Lluís XIII van acordar el següent: o Catalunya rebria ajut militar de França o Catalunya se separaria de la Monarquia Hispànica o Catalunya es constituiria en República lliure sota la protecció de Lluís XIII Pel 24 de setembre de 1640, els enviats de Pau Claris i de Richelieu van acordar que França oferiria durant 3 mesos:  Força militar de 6.000 homes  2.000 cavalls Per frenar l’arribada de les tropes de Felip IV.
El 17 de gener de 1641 Pau Claris va proclamar la República catalana sota la protecció de França o Ara bé, l’avenç de les tropes reials va provocar que la Junta de Braços cedís a les pressions de França per nomenar a Lluís XIII comte de Barcelona o Lluís XIII va ser nomenat comte de Barcelona el 23 de gener de 1641a canvi de:  Acceptar les lleis i les institucions de Catalunya  Oferir ajut militar a Catalunya contra els exèrcits de la Monarquia hispànica o Pau Claris va justificar el nomenament de Lluís XIII com a comte de Barcelona argumentant que:  el Principat tenia el dret de poder escollir un altre senyor si aquest no respectava els seus vassalls.
 “reservant-se l’acció el poder elegir un altre senyor cas que no tractés amb benignitat als seus vassalles”.
Ara bé, la relació entre Catalunya i França no va funcionar.
o Pau Claris va morir l’any 1641, Richelieu va morir l’any 1642, Olivares va ser destituït l’any 1643 i Lluís XIII va morir el mateix any Els terços francesos van actuar a semblança dels terços de la Monarquia hispànica L’any 1652 entren a Barcelona les tropes de la Monarquia hispànica Felip IV ofereix el perdó a Catalunya i el manteniment de les seves lleis i les seves institucions o Felip IV però, no va respectar del tot els privilegis i les constitucions    Va decidir que la monarquia controlaria els càrrecs dels govern municipal de Barcelona i de la Diputació.
 Els noms que havien de ser insaculats havien de comptar amb l’autorització del rei  Va decidir que la defensa i la seguretat de Barcelona quedaven a les seves mans  Va prohibir als consellers que poguessin quedar coberts davant de la seva presència.
 Tal i com havien demanat sempre La guerra però no va acabar-se amb la rendició de Barcelona o La guerra amb França va durar set anys més.
o Va acabar amb el Tractats dels Pirineus (1659) I la pèrdua per part de Catalunya del Rosselló i la Cerdanya Ara bé, la pau va acabar amb un acord més d’enorme rellevància o Lluís XIV va demanar la mà de l’infanta Maria Teresa, la única heretera de la corona de Felip IV en aquell moment.
o Després de 1648, França dominava la política europea i volia aconseguir la Monarquia de Felip IV  La mateixa França que havia estat envoltada pels Habsburg des de feia més de 150 anys.
De camí cap a la Guerra de Successió 10.4.Parlamentarisme anglès  Elisabet I d’Anglaterra va morir l’any 1603 o Amb la seva mort, la dinastia Tudor va arribar a la seva fi com a casa regnant d’Anglaterra o Jacob VI d’Escòcia puja al tron d’Anglaterra i Irlanda com a Jacob I (Casa Stuart) El regnat de Jacob I d’Anglaterra    Considerava que els Parlaments s’havien de sotmetre al rei o Primer són els reis i després les lleis Pragmàtiques sancions Respecte a Déu i a la Tradició  De què parlem? o El seu despreci pels Parlaments va provocar:  Problemes per obtenir diners arran dels seus conflictes amb els Parlaments  Solució? 1- Vendre títols 2- Crear títols nous (El Baronet) 3- Vendre monopolis i privilegis 4- Imposar préstecs forçosos – 3 mesos  Anys més tard, el 1625, el succeeix el seu fill, Carles I d’Anglaterra, d’Escòcia i d’Irlanda o Opina que el Parlament interfereix en les seves prerrogatives reials o El seu objectiu és governar sense consultar als Parlaments. Anglaterra, Escòcia i Irlanda tenen parlaments El Parlament anglès es troba dividit en dues cambres o Cambra alta (Lords) Nomenada pel rei o Cambra baixa (Comuns) Propietaris que paguen els impostos més alts El Parlament no té caràcter permanent. Però ha de ser consultat en relació als temes principals:  Fiscals i militars o Tant Jacob I com Carles I no van aconseguir mai la simpatia del Parlament anglès o Des de que varen arribar al poder, van decidir governar a través d’un consell privat.
o Tenien els seus homes de confiança:  Jacob I (1603-1625) - Duc de Buckingham  Carles I (1625-1649) - Arquebisbe de Canterbury   Duc de Buckingham Arquebisbe de Canterbury  Les seves polítiques a Anglaterra van ser impopulars.
o Sobretot, les de Carles I STAR CHAMBER: Tribunal, d’origen polític, comença a anul·lar les decisions judicials dels altres tribunals IMPOSTOS: S’introdueixen nous impostos sense consultar els Parlaments NATURA DELS IMPOSTOS: Impostos sobre noves roturacions i tancaments (A qui   afecten?) Impostos de guerra (A qui afecten?) L’any 1628 el Parlament anglès va presentar: o Una petició de drets  Per tal de denunciar les agressions del rei sobre el Parlament La reacció de Carles va ser aleshores: o Imposar un règim molt més autoritari TIRANIA (1629-1640)  Deu anys després d’iniciar-se “la Tirania” comença la guerra dels tres regnes Guerra dels tres regnes (1639-1651)  Carles I vol imposar a Escòcia, calvinista, un llibre d’oracions semblant al llibre d’oracions dels anglicans. Volen un pacte de respecte (Covenant) Aquest fet, sumat al poc respecte de Carles I pel parlament escocès, provoca la decisió dels escocesos d’envair Anglaterra  Anglaterra     El rei d’Anglaterra és el cap suprem de l’Església Tots els membres de l’Església es deuen al rei Tothom ha de respectar la doctrina del rei i el mateix llibre d’oracions Els capellans de base prediquen els discursos del rei Escòcia      Són presbiterians (calvinistes) A Anglaterra reben el nom de puritans Els fidels escollien els seus ministres de culte Neguen qualsevol estructura jeràrquica i autoritària Rebutgen el culte als sants i les cerimònies fastuoses Per què Carles I vol imposar un model semblant a l’anglicà? Impostos Guerra dels tres regnes (1639-1651)    Després de la revolta d’Escòcia, esdevé la revolta d’Irlanda contra els protestants (anglicans i presbiterians) Irlanda havia quedat sotmesa a les lleis i a les institucions angleses Ni Escòcia ni Irlanda volen trobar-se governades des d’Anglaterra Guerra civil anglesa (1642-1649)   Carles I vol diners i tropes per oposar-se a l’exèrcit escocès i a la revolta irlandesa.
Quina reacció tindrà el Parlament? El Parlament s’hi nega i l’any 1642 el Parlament s’oposa a Carles I. Comença la guerra civil anglesa Oliver Cromwell (1599-1658) o Lidera l’oposició a Carles I per part del Parlament anglès o Acaba amb les revoltes camperoles contra les enclousures o Venç les tropes de Carles I contra el Parlament anglès  Tot i la revolta del Parlament, Carles I continua sent rei i continua tenint 3 fronts oberts  Escòcia  Irlanda  Anglaterra (Parlament)   Guerra dels tres regnes (1639-1651) Carles I és derrotat pels escocesos Guerra civil anglesa (1642-1649) Carles I és derrotat pel parlament anglès i executat l’any 1649  Acabada la Guerra civil anglesa es discuteix quin règim ha d’establir-se a Anglaterra o Primera opcióUn govern més democràtic o Segona opció Un govern de propietaris Primera opció  Parlament escollit més democràticament  Separació dels poders executiu i legislatiu Segona opció – Oliver Cromwell  Es neguen a donar més poder al Parlament  Temen un sistema democràtic que pugui atacar les propietats (Expropiació dels béns de l’Església catòlica + Enclousures)  Després de la guerra civil anglesa i l’execució de Carles I s’instaura la República Commonwealth (1649-1660)  Aquesta República va viure tres fases: o Primera: Abolició de la monarquia, de la cambra dels Lords i dels bisbes (anglicans) o Segona: Es purga la cambra dels comuns en un primer moment, després s’aboleix o Tercera: Dictadura d’Oliver Cromwell (purità) Guerra dels tres regnes (1639-1651)  Cromwell és purità.
Irlanda   Sublevada contra les mesures anglicanes de Carles I, continua sublevada davant de les mesures de Cromwell, purità.
Cromwell reprimirà durament la revolta irlandesa Escòcia    Vol que el fill de Carles I governi.
S’oposa a Cromwell i aquest venç l’exèrcit escocès.
Arran d’això, anul·la totes les institucions d’Escòcia que acaba sent considerada un país veí, vençut i ocupat ANNEXIÓ D’ESCÒCIA Oliver Cromwell, OPOSICIÓ I RESISTÈNCIES  Els anglicans  Els monàrquics  Els igualadors (Levellers)Volen un repartiment de les terres / Cromwell només recolza als grans propietaris    El poder de Cromwell es va debilitar arran de la seva autoritat Quan va morir, el seu fill va governar durant un any, però no va poder posar fi als conflictes oberts.
De manera que, Anglaterra va retornar a un sistema de monarquia parlamentària Carles II (1660-1685) Anglaterra restaura al tron a Carles II, fill de Carles I     Es restaura el Parlament (però un parlament excloent amb les “classes” baixes i amb els dissidents religiosos) Els anglicans recuperen el poder i la influència perduda Carles II no anirà mai en contra del Parlament Però intentarà manipular-lo per aconseguir els seus interessos Sota el regnat de Carles II trobem un parlament amb dos partits Tories Partidaris del rei. Noblesa anglicana i alt clergat Whigs Oposició als partidaris del rei. Noblesa terratinent, mercaders rics i no contraris als dissidents religiosos Jacob II (1685-1688) Després de la mort de Carles II, puja al tron, Jacob II, germà del primer   Intenta sotmetre el Parlament als seus desitjos Va intentar retirar les lleis que imposaven límits civils als catòlics romans i als dissidents religiosos (Els anglicans eren influents en el Parlament) El Parlament s’oposa a la política de Jacob II  La tolerància religiosa de Jacob II es va observar com una acció en contra del Parlament  El Parlament va observar que el rei volia introduir de nou el catolicisme  El Parlament no va acceptar que Jacob II establís un exèrcit permanent dirigit per un general irlandès catòlic La Revolució Gloriosa - 1688 Tories vs Whigs      S’uneixen en contra de Jacob II i demanen a la filla de Jacob II, Maria II, i al seu marit Guillem d’Orange que envaeixin Anglaterra Exèrcit de Guillem d’Orange600 vaixells, 20.000 soldats i 12.000 cavalls Jacob II va fugir a França i la seva filla Maria el va succeir com a Maria II d’Anglaterra Maria va governar amb el seu marit, Guillem d’Orange que governava les Províncies Unides, independents de la Monarquia hispànica des de 1648 Van governar després d’acceptar una Declaració de drets (1689) Bill of Rights (1689) – Declaració de Drets 1 Es denuncien els drets violats pels Stuart: Suspensió de les lleis, recaptació d’impostos i formació d’exèrcits, s consentiment del Parlament. Detencions arbitràries.
2 Els reis han de consultar sempre al Parlament en relació als impostos i als exèrcits.
3 Es reconeixen un seguit de drets de les persones (No poden ser empresonades arbitràriament, ni perdre les s possessions).
4 Llibertat de premsa, reunió i opinió.
5 Es confirma el dret a la propietat.
6 L’Església anglicana és l’Església oficial. Les esglésies dissidents són tolerades i la catòlica és proscrita.
 Després de la Revolució Gloriosa o Tories i Whigs continuen controlant el Parlament i marcant l’economia i la política anglesa durant els segles XVII i XVIII o Defensen els poders del Parlament i les propietats HISTÒRIA MODERNA 11.Un nou ordre internacional 11.1.Carles II l’embruixat        L’any 1665, Carles II va heretar la monarquia hispànica o Era un nen de 4 anys amb una salut precària.
o De manera que des de 1665 les potències europees van començar a preguntar-se qui heretaria la Monarquia hispànica després de morir-se Carles II Carles II va viure 39 anys i va casar-se dues vegades:  Maria Lluïsa d’Orléans  Marianna del Palatinat - Neuburg  Però no va tenir descendència de manera que les corts europees continuaven especulant Carles II no va governar els seus territoris o No anava a les reunions dels Consells o No treballava al costat dels seus ministres o No adoptava decisions o No signava les deliberacions Carles II governava a través de la seva mare, Mariana d’Àustria  No tenia privats perquè a finals del segle XVII els privats eren molt mal vistos.
En aquest context, les corts europees van començar a pactar per tal de repartir-se la Monarquia hispànica Felip IV va morir l’any 1665 i l’any 1668, Lluís XIV i l’Emperador Leopold van pactar el primer repartiment: o L’Emperador es quedaria Castella, Aragó, les Índies i el nord d’Itàlia o França es quedaria els Països Baixos, Navarra, el Franc-Comtat, Nàpols, Sícilia i Filipines Tant els francesos com els austríacs van intentar quedar-se amb el pastís o La primera dona de Carles II va ser la neboda de Lluís XIV (Maria Lluïsa d’Orléans)(FRANÇA)        o La segona dona de Carles II va ser la filla de l’elector del palatí del Rin, Felip Guillem del Palatinat (Mariana del Palatinat – Neuburg)(ÀUSTRIA) Donat que Carles II no tenia descendència, dos candidats es van perfilar  Felip d’Anjou per França  Carles d’Àustriaper l’Imperi austríac Anglaterra i Holanda no veien massa bé aquestes dues opcions.
o O bé s’incrementava el poder de França o O bé s’incrementava el poder de l’Imperi austríac L’any 1696 Carles II, aconsellat per la seva mare, va decidir lliurar la corona a Josep Ferran de Baviera, nét de la infanta Margarita Teresa, filla de Felip IV.
Però problema...
Tres anys més tard, Josep Ferran de Baviera va morir.
Alguns diuen que enverinat per Lluís XIV Ara bé, l’any 1698, un any abans de la mort de Josep Ferran de Baviera, França i Àustria van pactar el següent: o Josep Ferran de Baviera rebria Castella, Aragó, València, Catalunya, les Índies, els Països Baixos i Sardenya o Carles d’Àustria rebria el ducat de Milà o Felip d’Anjou rebria Sicília, Nàpols i Guipúscoa Quan Madrid va saber del repartiment es va indignar  Ara bé, les potències europees van continuar pactant.
 Sobretot, quan va morir Josep Ferran de Baviera, l’any 1699.
Aleshores, França i Àustria van pactar el següent: o Carles d’Àustria obtindria els territoris peninsulars, els Països Baixos i les Índies o Felip d’Anjou obtindria els territoris italians Finalment, Carles II va fer un nou testament    Va decidir que Felip d’Anjou heretaria tota la Monarquia hispànica i que no hi hauria repartiment.
Però problema  També va deixar establert que Felip d’Anjou no podria heretar la corona de França  La Monarquia hispànica que Carles II deixava en herència era una monarquia exhaurida o No tenia recursos arran de la política internacional dels seus anteriors governants o No se la podia pressionar més fiscalment o No tenia ni un exèrcit ni una marina respectable o El camp estava despoblat i la indústria era víctima de les importacions Ara bé, per molt malament que estigués la Monarquia hispànica no deixava de ser la monarquia més extensa de l’època.
Podia posar en entredit l’equilibri europeu que Anglaterra, Holanda i França havien començat a forjar al marge de Portugal, la Monarquia hispànica i el Sacre Imperi Romà Germànic.
11.2.La Guerra de Successió  Carles II va morir l’1 de novembre de 1700.
o Portocarrero, conseller d’Estat, va demanar a Felip d’Anjou l’acceptació de la corona.
o Lluís XIV va respondre afirmativament i el 17 de novembre, Felip d’Anjou va ser presentat a Versalles com a rei de la Monarquia hispànica o Anglaterra i Holanda van sentir-se amenaçades o Àustria va considerar que el testament era fals  Les decisions que va adoptar Lluís XIV l’any 1701 van desencadenar la Guerra de Successió o Va registrar els drets de Felip V al tron de França en el Parlament de París o Va aconseguir que el govern espanyol cedís una part del “asiento de negros” a la Companyia francesa de Guinea (Monopoli de la caça d’esclaus a l’Àfrica per dur-los a Amèrica) Holanda /Anglaterra /Àustria   Holanda i Anglaterra es van unir l’any 1702 amb l’arxiduc Carles per declarar la guerra a França i a la Monarquia hispànica.
Van formar la Gran Aliança de la Haia Prússia /Prínceps alemanys /Savoia /Portugal  Pocs temps, més tard, Prússia, els prínceps alemanys, Savoia y Portugal es van aliar en contra de França i de la Monarquia hispànica  El 12 de febrer de 1703 l’arxiduc va ser proclamat rei de la Monarquia hispànica o En aquest acte, el rei reconeixia totes les lleis i constitucions de tots els territoris de la Monarquia hispànica La guerra de Successió  Al Principat, l’opció austriacista va venir impulsada per la Companyia d’Osona, coneguda com Els Vigatans.
o Una unitat paramilitar que lluitava contra les tropes franceses que penetraven el Principat.
o Els seus líders van reunir-se el dia 17 de maig de 1705 per pactar amb els aliats.
 Un mes més tard, el 20 de juny de 1705, els representants dels Vigatans, Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric, i el representant d’Anglaterra, Mitford Crowe van arribar als següents acords: o Per part d’Anglaterra:  Es desembarcarien 8.000 homes i 2.000 cavalls  S’entregarien 12.000 fusells i municions  Es garantirien les Constitucions i es protegirien o Per part de “Catalunya”:  Es reconeixeria a l’arxiduc com a rei  Es comprometien a mobilitzar 6.000 homes pagats pels anglesos quan els aliats s’aproximessin  Les autoritats catalanes no van signar el pacte.
 Les autoritats catalanes es van posar al servei del Virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
o Un virrei que hagué de capitular davant del setge de les tropes aliades a la ciutat de Barcelona o Barcelona va capitular el 9 d’octubre de 1705 o El 7 de novembre de 1705, l’Arxiduc Carles III va jurar les constitucions catalanes.
Un cop Carles III compta amb l’ajut de la Corona d’Aragó i de Portugal Felip V queda envoltat.
 Els aliats entren a Castella i arriben a Madrid l’any 1706.
 Però no aconsegueixen mantenir-s’hi.
 La batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 va suposar l’inici dels èxits militars de Felip V.
  Poques setmanes més tard, de la batalla d’Almansa, cauen els regnes d’Aragó i València o Les tropes borbòniques arriben al Principat.
    Felip V per decret de conquesta estableix els decrets de Nova Planta a través dels quals aboleix les lleis, les constitucions i les institucions d’Aragó i València Després de 8 anys de guerra: o Lluís XIV vol la pau donat el desgast que pateix arran del conflicte o El nou parlament anglès, amb una majoria Tory, més conservadora, i menys bel·licista, vol posar fi a la guerra L’any 1711, Josep I, l’Emperador del Sacre-Imperi Romà Germànic mor o Carles III el candidat a regnar la Monarquia hispànica esdevé Emperador.
 L’any 1711, Carles III marxa de Barcelona per coronar-se emperador Les potències que havien iniciat la guerra no volen que Carles III l’arxiduc sigui rei de la Monarquia hispànica i Emperador del Sacre Imperi Romà germànic. (Alerta!) No volen de nou l’Imperi de Carles V(Alerta!)  Tothom està decidit a entendre’s.
 La majoria de potències europees volen un acord amb Felip V.
 Menys el Principat que continua en guerra per tal de defensar les seves lleis i les seves constitucions.
11.3.Els tractats d’Utrecht i de Rastadt   França i Anglaterra volien la pau.
o Per tant, van començar a negociar els primers tractats:  França reconeixia la Monarquia anglesa d’Anna I de Gran Bretanya (de la casa dels Stuart). Anna era protestant i França recolzava el seu germà Jacob III que era catòlic  França entregava alguns territoris d’Amèrica a Anglaterra (Zona del Canadà)  França entregava a Anglaterra els privilegis mercantils (El Asiento de Negros) que havia obtingut de la Monarquia hispànica Els Tractats d’Utrecht (1713)van acabar repartint la Monarquia hispànica o Felip V aconseguia els territoris peninsulars i les Índies o Carles III aconseguia Nàpols, Sardenya, Milà i els Presidis Toscans o El Duc de Savoia rebia Sicília o Anglaterra rebia Gibraltar i Menorca A on quedava la Corona d’Aragó?           Regne d’Aragó – Felip V Regne de València – Felip V Mallorca – Felip V Menorca - Anglaterra Regne de Sardenya – Carles III Comtat de Barcelona – Felip V Regne de Sicília – Duc de Savoia Regne de Nàpols – Carles III El nou emperador, l’antic arxiduc Carles III, va recolzar als catalans en les seves reivindicacions.
o Els catalans volien el reconeixement de les seves institucions arran del Tractat de Gènova  Però els Tractats que es van signar tant a Utrecht (1713) com a Rastadt (1714) no van tenir en compte les reivindicacions catalanes.
Catalunya va perdre la guerra amb Felip V el dia 11 de setembre de 1714 o El 15 de gener de 1716 Felip V decretava la Nova Planta a Catalunya.
 Tal i com havia fet en els regnes d’Aragó, València i Mallorca.
11.4.Després de la pau: Guerra  L’objectiu de Felip V va ser recuperar una part del territoris perduts o Va voler recuperar:  Territoris italians Sardenya, Nàpols, Milà i Sicília  Gibraltar  1717 Aconsegueix Sardenya (A mans de Carles III)  1718 Aconsegueix Sicília (a mans del Duc de Savoia)  L’any 1718 es constitueix la Quàdruple aliança per tal d’acabar amb les pretensions de Felip V i mantenir el status quo sortit d’Utrecht.
rança     Anglaterra Holanda Àustria L’any 1720 arriben les negociacions de pau.
Acords adoptats l’any 1720: o Felip V renuncia a la Corona de França i als territoris italians o Carles VI renuncia a la Monarquia hispànica Europa a inicis del segle XVIII  Després dels acords de 1720, França i Espanya continuen volent expandir-se o L’any 1733 arriba una oportunitat per fer-ho Polònia Guerra de Successió Polaca (1733-1738)   El rei de Polònia, August II va morir.
o El seu fill, Frederic August II de Saxònia, el va succeir, sota el nom d’August III Però problema  Lluís XV, rei de França, volia com a rei de Polònia, el seu sogre, Estanislau Leszczynski  Felip V volia presentar com a candidats els seus dos fills Felip V decideix pactar amb França.
Primer pacte de família o Retira els seus fills com a candidats i recolza el candidat francès a canvi que França el recolzi en la seva lluita contra l’Imperi.
o Felip V vol recuperarNàpols i Sicília i també Gibraltar.
Resultats de Guerra de Successió Polaca (1733-1738)     August III va aconseguir la corona però sota l’òrbita de Rússia Estanislau Leszczynski va aconseguir el ducat de Lorena. A Lluís XV li anava bé Felip V va rebre Nàpols i Sicília Un cop la Monarquia hispànica va recuperar part dels seus territoris italians, es va centrar en el comerç colonial o Va treballar per a combatre el contraban anglès i els atacs dels corsaris o Va buscar seguretat en el comerç i millors comunicacions amb les colònies Guerra de l’orella de Jenkins (1739-1748)  Quan la Monarquia hispànica va començar a treballar per a reforçar la seva marina i per a combatre el contraban anglès, Anglaterra va declarar la guerra a Felip V l’any 1739 o L’any 1742 la Royal Navy ja estava derrotada. Els acords es signen després de la guerra de successió austríaca(1740-1748) Guerra de Successió Austríaca (1740-1748)  L’emperador Carles VI (anteriorment, l’arxiduc Carles) va deixar la seva herència a la seva filla Maria Teresa I.
o Les potències europees van acceptar-ho, però no els gendres del seu germà Josep I (el seu antecessor al tron imperial)  Carles Albert de Baviera volia Bohèmia  Frederic August II de Saxònia (rei de Polònia amb el nom d’August III) volia la Corona Imperial i Moràvia  A les reivindicacions dels gendres de Josep I se’n hi van afegir d’altres.
o Felip V volia poder heretar de nou els ducats de Parma i Plascència (a mans dels Austríacs) o Prússia volia Silèsia Felip V va signar un segon pacte de família amb França      Maria Teresa I d’Àustria havia heretat molts territoris però no tenia ni diners ni la fidelitat dels seus súbdits necessària per fer front a totes les reivindicacions El rei de Prússia va iniciar la guerra ocupant Silèsia l’any 1740.
Les potències europees es van posicionar:       Baviera Prússia Saxònia França Espanya (segon pacte de família) Sardenya _____________________    Àustria Províncies Unides Gran Bretanya La guerra va acabar l’any 1748 amb el Tractat d’Aquisgrà o Maria Teresa I d’Àustria va mantenir la corona Imperial però va perdre Silèsia o Felip V que havia mort l’any 1746 va guanyar els ducats de Parma, Plascència i Guastalla o Prússia va aconseguir Silèsia 11.5.Un nou ordre internacional Tres conflictes importants  La Pau d’Aquisgrà del 1748 no va dur tampoc la pau entre les diferents potències europees  Guerra colonial franco-britànica (1754/1763)  Guerra de Silèsia (1756/1763)  Repartiment de Polònia (1772/1765) Guerra colonial franco-britànica – Guerra dels set anys      1759 - Anglaterra conquereix Quebec 1759 – Anglaterra conquereix Guadalupe i Martinica (Antilles franceses) 1760 – Anglaterra conquereix Senegambia (Senegal i Gàmbia) 1760 – Anglaterra conquereix Calcuta 1762 – Anglaterra ocupa l’Havana i Manila (Territoris hispànics) Pau de París (1763)  França cedeix a Gran Bretanya : o Canadà o Cap Bretó o Senegambia  Espanya cedeix a Gran Bretanya: o Florida  França cedeix a Espanya en compensació: o Louisiana  Després de la guerra dels set anys, Anglaterra va consolidar-se com la potència europea més important.
Guerra de Silèsia (1756-1763) – Guerra dels set anys  Àustria vol recuperar Silèsia Però no ho aconsegueix o Federic II aconsegueix mantenir Silèsia, gràcies al recolzament d’Anglaterra o Prússia comença a esdevenir una potència forta dins el continent.
Repartiment de Polònia (1772-1795)  La Guerra de Successió Polaca (1733-1738) va deixar a Polònia en una posició feble.
o August III va aconseguir la corona però amb l’ajut de Rússia.
 De manera que va quedar sota l’òrbita russa.
o Quan August III es va morir, el nou rei va ser Estanislau II Poniatwoski, molt proper a Rússia  El nou monarca afavoria els interessos de Rússia, sota Caterina II, i una part de la noblesa es va revoltar en contra del rei.
Els nobles organitzen la CONFEDERACIÓ DEL BAR en contra del rei sota l’òrbita de Rússia  El nou rei de Polònia va rebre el recolzament de Rússia i de Prússia  Els nobles, reunits en la Confereració del Bar, van demanar ajut a Àustria  Per evitar un enfrontament armat entre Rússia, Prússia i Àustria, Federic II va proposar repartir-se una part de Polònia o Van recolzar al monarca, Estanislau II, i van anar en contra de la Confederació del Bar, per tal de moure els seus exèrcits i repartir-se una part de Polònia REPARTIMENT DE POLÓNIA   Àustria, Prússia i Rússia van continuar repartint-se Polònia 1772 1793 1795 Després del repartiment de Polònia, la importància de Prússia en el continent va ser indiscutible RESUM  Monarquia hispànica(1516-1648)  França (1648-1763)  Anglaterra (A partir de 1763) HISTÒRIA MODERNA 12.L’època de la Il·lustració 12.1.Temps   Durant el segle XVII va donar-se una revolució en la construcció dels rellotges o Es va afegir la minutera en un primer moment i la secundària en un segon o La societat del segle XVIII va dur a terme la seva pròpia revolució.
o Va començar a apropiar-se del SEU temps i a gestionar-lo de la millor manera possible TEMPS Inversió del Temps  Van dedicar més temps a treballar les seves terres per tal d’obtenir més rendiments  Les famílies van obtenir ingressos del camp i també de la proto-indústria Més ingressos = Més consum   Amb els ingressos obtinguts d’un treball més intensiu sobre la terra i de la seva participació en la proto-indústria, els súbdits europeus van començar a consumir productes manufacturats Aquest consum va reactivar la proto-indústria i va acabar generar un creixement econòmic i demogràfic a mitjans del segle XVIII 12.2.Espai  La societat del segle XVIII no només va començar a apropiar-se del seu temps, a invertir-lo de la millor manera possible, va crear un nou espai entre la família i l’Estat o L’Estat o Comunitat / Parròquia o Família L’ESFERA PÚBLICA  La societat del segle XVIII va crear un espai per a llegir, escoltar opinions diverses, RAONAR, opinar obertament i discutir Des dels inicis de l’època moderna, la societat europea havia vist els seus espais de discussió reduïts 1 -Per una banda, els súbdits van perdre els béns comunals i en conseqüència el fet de gestionar-los en comú 2 -Per altra banda, les esglésies sorgides de la Reforma i la Contrareforma van apropiar-se de l’espai de les parròquies i van imposar les seves doctrines En el segle XVIII proliferen les sales de lectura, els salons, les acadèmies, les lògies maçòniques i els cafès Durant el segle XVIII va augmentar l’educació i l’alfabetització de la societat europea    A França a mitjans del segle XVIII 90% Dels homes de la població benestant sabia llegir i escriure + 50% Dels treballadors més acomodats sabia llegir i escriure 20% Dels sectors més pobres de la societat sabia llegir i escriure  Quan havia retrocedit? o Arran de l’augment de l’educació i de l’alfabetització...
 Neix la premsa diària  Apareixen les revistes literàries  S’incrementa el mercat del llibre  S’incrementen les Biblioteques  En conseqüència, augmenta...
El nombre d’impremtes   L’any 1702 apareix el primer diari a Londres.
L’any 1713 a Gran Bretanya es venien 2.500.000 diaris i l’any 1715 se’n venien 12.600.000 diaris o Els diaris van començar a donar notícies polítiques sobre els parlaments, els afers militars o la diplomàcia o Van començar a proliferar revistes literàries com El Gentleman’s Magazine  Posava en circulació entre 10.000 i 15.000 exemplars  Al segle XVIII els propietaris no volen la intervenció de l’Estat en l’economia. Ara bé, ells volen intervenir en els afers polítics.
o D’aquí, les discussions i el debat polític El mercat del llibre va augmentar malgrat els llibres eren cars i les edicions reduïdes Literatura de fil i canya Conseqüències del mercat del llibre  Augmenten les impremtes  Augmenten les biblioteques  Augmenta la publicació dels escrits en llengües vernacles   12.3.Enciclopèdia L’Encyclópedie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (1751-1772) Sota la direcció de Diderot i d’Alembert    Els Jesuïtes van pressionar per obtenir la seva condemnació o En un principi, van aconseguir prohibir la seva publicació, la seva venda i la seva possessió L’any 1753 Malesherbes va aconseguir que l’Enciclopèdia pogués publicar-se de nou  Malesherbes era el director de la Llibreria, un defensor de l’Enciclopèdia i un amic de Diderot L’any 1757 Robert François Damiens va intentar assassinar a Lluís XV o Es va dir aleshores que l’Enciclopèdia havia provocat aquest atemptat o Els enemics de l’Enciclopèdia consideraven que aquesta publicació atacava a l’Església i al govern i donava peu a atemptar contra el rei  El Papa Climent XIII va condemnar l'Enciclopèdia  Aquesta va passar a formar part de l’Índex dels llibres prohibits l’any 1759 Per què el Papa de Roma va condemnar l’Enciclopèdia?   L'Enciclopèdia molestava al Papa de Roma i especialment als Jesuïtes, entre altres coses, perquè la religió no era la ciència primera a la qual totes les altres ciències havien de trobar-s’hi subordinades o La teologia havia perdut el pes que tenia des de feia segles o L’any 1762 els Jesuïtes van ser expulsats i els volums de l’Enciclopèdia van poder ser publicats de nou L’any 1772 Diderot i d’Alembert van aconseguir publicar els 2 darrers volums o L'Enciclopèdia té 35 volums en total (17 volums, més làmines, més suplements) i és l’obra de referència del període de la Il·lustració o L’Enciclopèdia va tenir una llista de 4.000 subscriptors  Molts d’aquests eren capellans  980 lliures preu final de l’obra Un artesà cobrava unes 750 lliures l’any Diderot cobrava unes 2600 lliures l’any 12.4.Salons i Cafès ELS SALONS     Les dones de les famílies benestants van començar a recrear l’ambient de la Cort a casa seva Van començar a convidar a gent influent i organitzaven vetllades musicals, artístiques, literàries o filosòfiques Madame Roland Els cafès van convertir-se en un espai de reunió i de discussió o El primer cafè es va obrir a Constantinoble l’any 1554.
o 101 anys després de la caiguda d’aquesta ciutat a mans dels Turcs  No es pot confondre el cafè amb la taverna  La taverna és un lloc de venda de begudes alcohòliques i això no afavoreix la discussió (Alerta!)  Al segle XVII a França apareixen els primers cafès A finals del segle XVIII hi havien 3000 cafès a París o I un dels primers serà el Cafè Procope Café Procope  Va ser un dels cafès que va veure a desfilar més personalitats polítiques importants del segle XVIII.
 Voltaire, Diderot, Rousseau, Benjamin Franklin, Tomàs Jefferson, i Robespierre el freqüentaven  Es diu que en el Café Procope, Benjamin Franklin va redactar un projecte d’aliança entre Lluís XVI i la nova República Benjamin Franklin és conegut per haver participat en la redacció de la Declaració d’Independència (1776) i la Constitució nord- americana (1787) Thomas Jefferson va ser el principal autor de la Declaració d’Independència dels Estats Units. Considerava que els colons tenien el dret natural a governar-se per ells mateixos  La importància dels cafès o En els cafès circulen les notícies i tothom té el dret a parlar i a expressar les seves opinions obertament (Alerta!) o Els cafès van donar vida a la Il·lustració, van dinamitzar-la i impulsar-la o Honoré de Balzac va dir que els cafès eren el parlament del poble Ara bé, de quin poble es tracta? Montesquieu comentava que en el Café Procope els homes que hi entraven sortien amb l’esperit enfortit Voltaire explicava que prenia 40 tasses de cafè per tal de pensar la manera de lluitar contra els tirans i els imbècils Jean-Jacques Rousseau va explicar, en les seves Confessions, que anava al Café a diari i a totes hores 12.5.Montesquieu  Va ser un pensador sobre l’organització política a semblança de Locke o L’any 1748 va publicar l’Esprit des Lois  L’any 1751 la seva obra va ser prohibida i inclosa en l’índex de llibres prohibits Principi de la separació dels poders  Va proposar en el marc de la seva obra L’esprit des Lois el repartiment de les funcions de l’Estat entre diferents mans o Poder Legislatiu (Parlament / Dues cambres) o Poder Executiu (Rei) o Poder Judicial (No identificat / Elecció) Trias Política de Montesquieu Funció Cos social Funció legislativa (creació de la llei) Parlament bicameral : cambra baixa (el poble) i cambra alta (noblesa) Funció executiva (execució de la llei) Rei Funció judicial (compliment de la llei) No identificat (sorteig) Distribució de poders  La teoria de Montesquieu planteja una distribució dels poders que asseguri un equilibri entre les institucions  Els òrgans es troben separats però les funcions poden ser compartides o Es tracta d’una separació orgànica però no funcional  Montesquieu considerava que cada un dels poders havia de trobar-se separat i depenent dels altres per tal d’evitar que un dels poders pogués situar-se per damunt dels altres dos Funcions legislatives a mans del poder executiu  El rei pot aprovar o suspendre una llei  Sanció reial  Dret de veto Funcions executives a mans del poder legislatiu  El poder legislatiu vetlla per l’aplicació de les lleis votades  Comitè de Raports  Comitè de Peticions  Comitè de Salvació Pública Distribució de poders  Per Montesquieu les funcions judicials són les úniques que han de trobar-se a mans del poder judicial  Les funcions del poder judicial no poden trobar-se a mans ni del poder legislatiu ni del poder executiu  Finalment, per Montesquieu els cossos intermediaris eren els garants de les llibertats.
o Problema amb la Revolució francesa:  Va suprimir els cossos intermediaris i va deixar l’individu davant de l’Estat, sol davant dels seus mandataris 12.6.Voltaire François-Marie Arouet (1694-1778)    Va combatre el fanatisme religiós Va defensar la tolerància i la llibertat de pensar També es diu que es trobava al servei de la veritat i de la justícia, i condemnava els actes arbitraris (????) <<Es peligroso tener razón cuando el gobierno está equivocado>>     El seu ideal polític era una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels filòsofs Voltaire va estar tancat a la Bastilla dues vegades o La primera, l’any 1717 per escriure sàtires contra el Regent (11 mesos) o La segona, l’any 1726 per ofendre a un noble (2 setmanes a condició d’exiliar-se) Arran del seu exili a Anglaterra va escriure Lettres philosophiques.
 Un elogi a la llibertat i a la tolerància anglesa.
 Es van imprimir 20.000 exemplars i el Parlament de París va condemnar la publicació.
 El llibre va ser cremat i una lettre cachet va ser expedida contra Voltaire Darrera la condemna de l’Encyclopédie i de Lettres philosophique hi havia...
o Voltaire va participar en la redacció d’alguns articles de l’Enciclopèdia o Però opinava que l’Enciclopèdia havia de ser difosa a través de llibres petits i barats El cas Calas (1761)  Calas, un protestant, va ser torturat i cremat per haver assassinat al seu fill que volia convertir-se al catolicisme  Calas va ser condemnat sense proves  Durant uns anys, Voltaire va lluitar per combatre la intolerància i rehabilitar el condemnat, mort pel fanatisme de l’època  A partir del cas Calas, Voltaire va començar una campanya que portava com a mot d’ordre  Écrasez l’Infâme (Contra la superstició, el fanatisme i la intolerància)  Voltaire va defensar la llibertat d’opinions i va condemnar la tortura i la pena de mort o Ara bé, no totes les tortures del sistema judicial imperant les va condemnar per igual...
12.7.L’affaire Damiens     L’any 1757 Robert François Damiens va ser condemnat i executat per haver intentat assassinar a Lluís XV Segons es va dir en el seu procés va clavar-li un ganivet al rei tot i que no va fer-li gairebé res. Lluís XV portava molta roba i aquesta, pel que sembla, va frenar la punyalada o Fins i tot, Lluís XV va declarar que havia sigut un afer sense importància i que perdonava a l’autor o Ara bé, Damiens era culpable d’un crim de lesa-majestat, i arran d’aquest fet, va ser executat  Ara bé, segons Damiens, ell no volia matar al rei.
 Només volia comunicar-li al rei...El patiment del seu poble La desinformació que patia per part dels seus ministres. No l’informaven de la situació real dels seus súbdits Ara bé, qui li va fer cas? o El suplici de Damiens va horroritzar la societat de l’època per desproporcionat o D’aquí, la invenció de la Guillotina...
Tothom es va quedar mut?      No van ser poques les persones del poble, del poble baix que van penjar pamflets a les portes de les institucions de justícia per defensar a Damiens Aquells que ho van fer i van ser descoberts van ser empresonats De fet, el càstig de Damiens no va acabar amb la seva mort...
o El seu pare, la seva dona i la seva filla van ser desterrats i amenaçats de pena de mort si retornaven a França.
o La seva casa va ser destruïda i es va prohibir construir-hi novament.
o Els seus familiars van veure’s obligats a canviar el seu cognom Tot i que una part del poble menut va “empasquinar” alguns edificis de París per defensar l’acció de Damiens, la seva opinió no va ser escoltada Tot i que alguns il·lustrats com Voltaire van parlar del suplici de Damiens...
 No van condemnar la tortura desmesurada del suplici  No van tenir en compte les opinions que podien haver empès a Damiens a atacar el rei  De fet, Voltaire va considerar que Damiens era un boig i un indigent Cuando se habla de opinión, hay que distinguir tres especies: la opinión de las personas ilustradas, que precede a la opinión pública y acaba dictándole la ley; la opinión cuya autoridad genera la opinión del pueblo, la opinión popular en fin, que es la de la parte del pueblo más estúpida y miserable Condorcet OPINIÓ PÚBLICA SÍ OPINIÓ POPULAR NO La Il·lustració porta a la Revolució?  Porta a la Revolució, la conquesta dels drets naturals, el pactisme, el dret a la resistència, el dret natural a la llibertat.
 Però una llibertat entesa en el sentit de poder viure. No de viure condemnat a la mercè dels interessos particulars d’uns pocs 12.8. Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)    Una de les seves obres més importants va ser el Contracte Social o Publicat l’any 1772 El Parlament de París va prohibir la publicació i difusió del Contracte Social Jean-Jacques Rousseau va haver de fugir a Suïssa o El seu llibre va tenir un gran impacte, de la mateixa manera que el va tenir, El Príncep de Maquiavel  El poble és el sobirà  El sobirà no és el rei  La llei és el resultat de la voluntat general i la voluntat general ha de tenir en compte l’interès comú o Rousseau s’oposava a una democràcia representativa i preferia una democràcia directa o Rousseau no volia que la participació política tingués lloc únicament en el moment de les eleccions  Vol una participació activa  La voluntat general no es representa, es presumeix  Els diputats no són representants, són comissaris (Mandataris) Commettants / Mandataris  El poble ha de ratificar la llei  Sense la seva ratificació aquesta no és vàlida Però, això de ratificar la llei per part del poble, acabarà tenint lloc? ...

Tags: