09_Arquitectura grega (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ARQUITECTURA GREGA 26/04/17 Trobarem un vincle amb les construccions gregues amb el que desprès veurem amb l’arquitectura romana.
Creació de colònies a traves de la tota la costa mediterrània.
Cronologia Protogeomètric - Antic (1025-980) Mig (980-960) Recent (960-900) Geomètric - Antic I (900-875) Antic II (875-850 Mig I (850-800) Mig II (800-760) Tardogeomètric (760-735) Tardogeomètric (735-700) Es coneix com edat fosca, manquen dades arqueològiques, això pot ser degut a la ruralització i a l’abandonament de les ciutats.
Es coneix com geomètric perquè les ceràmiques trobades en aquesta època tenen unes formes geomètriques, decorades amb línies i estilisme.
Continuant amb la cronologia, ens trobem amb l’època arcaica, entre el 700 i el 440, es un moment en que les polis, les ciutats estat, configuraran el seu poder, on es desenvoluparanuna sèrie de poders polítics basats en la tirania, pas previ a la democràcia atenesa. Aquí també es produeixen les sortides comercials arreu de la shora, el territori.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 Aquesta època arcaica, entre el 500 i el 440, finalitzarà amb la coneguda Guerra del Peloponès, que es una guerra entre dos polis, Atenes i Esparta pel control del territori, on finalitzarà ambla derrota d’Atenes.
Tot seguit ens trobem amb l’època clàssica, entre el 440 i el 323, hi sorgeix la democràcia en les ciutats, encara que les limitacions d’accés a les votacions son molt restringides. Aquesta època finalitza amb la mort d’Alexandre Magne, mort a Babilonia al 323.
Desprès ens trobem amb l’època Hel·lenística, entre el 323 i el 31, es el període històric que sorgeix a partir de la mort d’Alexandre on es creen diferents regnes, es un període de divisió.
Aquest període acaba amb el derrotament de Marc Antoni a Actium per part dels romans.
L’historia de l’arquitectura. Vitruvi El tractat de Marc Vitruvi es el llibre d’arquitectura mes antic, que sorgeix per la necessitat de posar ordre a les normes de l’arquitectura.
Al tractat de Vitruvi apareixen mes coses a mes de arquitectura, com el disseny del rellotge oles proporcions humanes, on es pot veure amb el dibuix de Da Vinci de l’home de Vitruvi.
L’historia de l’arquitectura. Vignola Fou un gran estudiant de Vitruvi i durant el segle XVI estudia les edificacions àtiques que es trobaven en peus i les inclou en el seu estudi.
Fou el creador dels cinc ordres de l’arquitectura.
L’historia de l’arquitectura. D’Aviler Aquest agafarà el punt de vista de Vignola i l’inclourà a l’arquitectura francesa, durant el segle XVII.
Les ordres de l’arquitectura grega - El dòric El jònic El corinti Al peristil, a la columna, es on es pot veure amb mes conformitat les ordres arquitectòniques gregues.
El peristil ve construït sobre el krepidoma, que son una sèrie de tres graons posats al terra.
El peristil es divideix en la base, el fuste i el capitell i sobre ve l’entaulament, que es divideix en les tres platabandes, el friso i la cornisa.
La ultima part del temple serà la coberta, formada per un frontó, la sima, que es la pròpiateulada i en alguns casos es posarà com a decoració una estatueta anomenada acròtera.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 Ordre dòric Es caracteritza perquè tenim un plataforma, per sobre la columnata, on no hi ha base a les columnes, si no que el fust es construeix directament sobre la plataforma. Per sobre tenim un capitell molt senzill, amb forma troncocònica. L’alcitrau es llis i el fris es molt característic, que es la combinació entre dos figures, el tríglif i el mètopa.
Al tractat de Vitruvi es pot veure com els romans adapten l’ordre dòric grec per les seves edificacions.
Ordre jònic Aquí trobem les primeres diferencies a la columna, on apareix la base. El fust es molt mes estilitzat, te acanaladores en lloc d’angles vius, es com una roda dentada i per sobre te el capitell caracteritzat per les volutes. Per sobre, a l’entaulament apareixeran les tres platabandes i el fris no tindrà els elements esmentats anteriorment.
L’ordre jònic, segons Vitruvi, es un arquitectura molt mes esvelta que l’ordre dòric, on el compara amb una dona.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 Ordre corinti Per baix es exactament igual que el jònic, les columnes tenen també base i el fust amb acanaladores amb angles matats i la principal característica la trobem al capitell, amb aquesta decoració amb fulles d’acant. Per dalt tampoc tenim cap diferència, on solament variarà la decoració.
L’ornamentació. Pintura La decoració pictòrica es molt habitual en els grans temples, encara que actualment hagi sigut esborrada amb el pas del temps. El fet de que els edificis es pintin fa que es vegin des de mes lluny.
El sistema constructiu Elevació amb grues de força animal o humana. Els carreus tenien uns apèndixs per enganxar-hi els tirants i després es retiraven. Aquest sistema es reconegut com sistema per cunyes.
GRÈCIA: ARQUITECTURA RELIGIOSA I REPRESENTATIVA Estructura del temple grec Es divideix en un vestíbul, la pronaos, que dona l’accés a la part central, la naos, on hi anirà l’estàtua de la divinitat i el tercer espai es el santuari, el adyton. La resta es la perístasis, que es la part columnada.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 4 Tipologia del temple grec per planta - In antis Simplement es una única naos, amb un vestíbul molt simple que consisteix en dos columnes - De doble anta (dístil) Es el mateix que el temple in antis reflexat en un mirall - Pròstil Es el mateix que un in antes per amb quatre columnes - Amfipròstil Es el mateix que el pròstil reflexat a un mirall, però que al darrere, a les quatre columnes queda un espai mort, que l’anomenarem opistodomos - Perípter El santuari es troba completament rodejat per columnes - Dípter Completament rodejat per dues files de columnes, es el mes clàssic - Pseudo-dipter Les columnes apareixen adossades al mur del santuari - Monòpter-tholos Son de planta circular, tenim una única sala que actua com a tot, rodejat generalment per una fila de columnes © JUANJO PÉREZ LÓPEZ 5 Tipologia del temple grec pel número de columnes de façana - Tetràstil (4 columnes) Hexàstil (6 columnes) Octàstil (8 columnes) Decàstil (10 columnes) Els temples a l’edat fosca Tenim els heraion/heròon que son temples dedicats als herois.
Temple d’Apol·lo de Thermos Ens trobem amb un conjunt d’edificis amb plantes mègaron, es un temple d’època arcaica amb ordre dòric. Té un entaulament de bigues de fusta i teules plantes. Apareixen les antefixes que són les cares que serveixen per amagar les unions de teules.
L’acròpolis d’Atenes L’acròpolis es troba a la part mes alta de les ciutats gregues i es part de l’arquitectura representativa i de poder.
Hi ha evidencies que va estar ocupada des d’època micènica i els perses se la carreguen pràcticament de manera total al 480 aC.
Pericles en fomenta la reconstrucció i la dota de l’aspecte que té a l’actualitat i fa construir el Partenó entre altres edificis.
El recinte estava tancat per una muralla amb un sol accés monumental anomenat Propileus, al mig del conjunt estava l’estàtua d’Athenea, de bronze.
Fora solament quedava el temple de Niké.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 6 El Partenó Deriva de la paraula verge, es el temple dedicat a Atenea, patrona de la ciutat. Es el temple mes important de l’arquitectura grega.
Es tracta d’un temple dòric, de grans dimensions: 69,5x31 metres mes 10,93 metres d’alçada.
Fou construït en substitució de l’anterior, anomenat Hecatompedon.
Els seus arquitectes son Ictini i Cal·licrates, dirigits pel gran escultor Fidies, hi tallà la gran estàtua criselefantina d’Atenea Partenos.
Fou edificat en marbre blanc.
Va conservar el seu caràcter religiós segles després, hi hagué un església bizantina, llatina i una mesquita.
Al 1687 els turcs la transformen en polvorí i vola pels aires durant el setge venecià d’Atenes. El cònsol britànic del segle XIX lord Elgin arrancà la decoració escultòrica i se la porta al regne unit.
L’erecteion (421-406) Fou l’últim dels temples construïts a la Acròpolis. Es un temple d’ordre dòric dedicat a guardar triomfs de guerra.
El seu arquitecte fou possiblement Filocles o Mnesicles.
Te unes dimensions mes petites: 22,76x11,63 metres, el seu nom deriva d’Erectreu, llegendari rei d’Atenes.
No s’assembla a una estructura religiosa i la seva construcció està condicionada per la topografia.
Se’n diu que en aquest lloc sorgeix l’olivera del naixement d’Atenea.
Disposa de quatre sales que es complementen amb tres pòrtics, els stoai, les seves proporcions son harmonioses.
Dos dels pòrtics son columnes jòniques, mentre que el tercer son conegudes com cariàtides, que son sis figures femeninescom a korai, amb entaulament jònic.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 7 Santuari d’Apol·lo de Delfos Pels grecs Delfos era el centre de l’univers, es a dir, s’hi trobava l’omphalos i era un dels oracles.
Es una ciutat de la regió de la Fòcida i es troba al costat del mont Parnàs El santuari es troba al costat de les Roques Fedriades i es travessat per la via sacra que es troba completament rodejada per petits temples, que son els tresors dels pobles vinculats a l’oracle.
A l’exterior de Delfos ens trobem amb el sector de Marmària, el mes important es el santuari de Atenea Pronaia, que dura molt poc perquè es destruït molt aviat per un terratrèmol.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 8 ...

Comprar Previsualizar