Tema 16 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farrmacèutica
Año del apunte 2017
Páginas 23
Fecha de subida 12/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas TEMA 16. Astèrides      És el grup més evolucionat.
60000 espècies.
Presenten uns alcaloides no benzilisoquinoleínics Plantes llenyoses o herbàcies.
Fulles: esparses generalment, però en representants més primitius poden ser amb fulles oposades o verticil·lades.
 Flors: corol·la gamopètala. Androceu format per tants estams com lòbuls té la corol·la. Pètals lliures, però soldats a la corol·la. Gineceu format per 2-5 carpels soldats i ovari súper o ínfer.
ORDRE ERICALES Família Theaceae (teàcies).
600 espècies. Origen asiàtic, tropicals i subtropicals.
Família d’arbres llanços amb fulles simples enteres o poc dividides, alternades. Les flors són solitàries i molt vistoses Camellia sinensis (te).
Arbre petit (5m).
Fulles: perennes, simples, peciolades, el·líptiques, marge dentat o serrat, esparses. Contenen molts cristalls d'oxalat càlcic (druses). Fulles ovals amb àpex una mica ajut i també presseta petits lòbuls Flors: hermafrodites, blanques, surten a l'axil·la de les fulles. Simetria actinomorfa, K5 C5 ainf G(3).
Fruit: càpsula.
Usos: es recol·lecten les gemmes terminals i les fulles joves. Astringent, digestiu, excitant (cafeïna/teïna, tot i que en menor concentració que en el cafè).
Totes les varietats de te vénen d'aquesta espècie, però aplicant-hi diferents tractaments. El te negre es fa a partir de fulles adultes deixades fermentar, manifestant-s'hi molt els tanins.
El te verd es fa amb fulles adultes assecant-les ràpidament perquè no fermentin, presentant menys tanins, amb un gust més fort i color més verdós. El te blanc es fa com el te verd, però amb brots més joves, obtenint un to molt suau i amb un preu més elevat perquè requereix més cura. Finalment, el te vermell es fa a partir de la doble fermentació de les fulles joves i selectes, adoptant un to rogenc, tot i que no arriba a ser tan fosc com el negre (és car). Finalment també trobem té groc. Contenen tanins (astringents), derivats polifenòlics (flavonoides i tanins), alcaloides (cafeïna i teofil·lina) i vitamines (B i C), atorgant-li propietats estimulants cerebrals i cardiorespiratòries, diürètiques, astringents...
És una beguda socialment i cultural important, també emprada en rituals. La paraula “te” s'empra indistintament per a qualsevol tipus d'infusió (te de menta).
134 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas ORDRE SOLANALES Família Solanaceae (solanàcies).
Cosmopolita, Sud-Amèrica. Ús en alimentació, tot i que inclou plantes tòxiques. Poden ser llenyoses, arbres o arbusts, o bé herbàcies, anuals o perennes. Els feixos conductors són bicolaterals. Fulles: simples, enteres o més o menys dividides, o bé compostes. Disposició esparsa. Flors: hermafrodites, normalment amb simetria actinomorfa, però hi ha espècies amb simetria zigomorfa. Periant diferenciat, pentàmer, amb 5 sèpals soldats, 5 pètals (alternipètals), androceu amb 5 estams lliures, però soldats a la corol·la, gineceu amb 2 carpels soldats i ovari súper. K(5) [C(5) A5] G(2). Fruit: càpsula o baia.
Atropa belladonna (belladona).
Tòxica. Planta herbàcia, però perenne, que es pot trobar en zones d'alta muntanya humides (Pirineu). Planta glandulosa, pot fer fins a 1.5m d'alçada.
Fulles: simples, peciolades, forma més o menys ovada, enteres, normalment disposades en grupets de 2 (fulles geminades)  Fulla gran acompanyada d’una fulla petita. Presenten oxalat càlcic que cristal·litzen en sorra Flors: hermafrodites, actinomorfes, color porpra, aïllades a l'axil·la de les fulles i són pèndules. Presenten una forma de corol·la urceolada K(5) [C(5) A5] G(2). El fruit és en baia Usos: inflen els ulls. Antigament, es considerava que les dones amb els ulls grossos eren més maques, de manera que es prenien aquesta planta.
Presenten un alcaloide anomenat atropina, el qual és un estimulant nerviós.
Hyoscyamus niger (jusquiam negre, herba queixalera).
Tòxica. Planta que es pot trobar a la nostra flora en zones ruderals de muntanya. Terra baixa. Glandulosa, herbàcia, anual.
Fulles: simples, sèssils, irregularment dentades i esparses.
Flors: hermafrodites, simetria zigomorfa en aquest cas. Amb una corol·la tubular pentàmera. K(5) [C(5) A5] G(2).
Fruit: càpsula dehiscent quan és madura per un opercle, en aquest cas s’anomena pixidi Usos: Presenta uns alcaloides tropànics (hiosciamina) té funcions analgèsiques 135 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Datura stramonium (estramoni).
Tòxica. Herbàcia, anual, robusta, zones ruderals de clima mediterrani, glandulosa.
Fulles: grans, simples, peciolades, irregularment dentades i esparses.
Flors: són força grans (10cm de diàmetre i 20-25cm de llargada). Són de color blanc. La corol·la és tubular al inici, però quan s’obre recorda a la forma d’un embut, el qual s’anomena infundibuliforme.K(5) [C(5) A5] G(2).
Fruit: càpsula espinosa que quan és madura s'obre per 4 valves, és molt forta.
Usos: totes tres plantes són riques en alcaloides tòxics amb propietats antiespasmòdiques, antiasmàtiques, etc., en dosis adequades. També propietats sedants i midriàtiques (produeixen la dilatació de la pupil·la).
Mandragora autumnalis (mandràgora) Presenta alguna toxicitat. Molt abundant en el nord d’Àfrica. És una herba perenne Té totes les fulles en roseta a la base, les flors amb una part tubular, és presenta en el centre.
És molt característica l’arrel, ja que és on es troben la gran part d’alcaloides i és deia que la seva arrel tenia una forma antropomorfa.
Nicotiana tabacum (tabac).
Planta herbàcia, robusta, originària de Centre-Amèrica.
Fulles: simples, sèssils, el·líptiques, força grans, marge enter, però ondulat, disposició esparsa.
Flors: inflorescència a la part apical, són blanques o rosades. Corol·la tubulosa. K(5) [C(5) A5] G(2).
Fruit: càpsula dehiscent per dues valves quan és madura.
Usos: fulles riques en alcaloide (nicotina). Molt tòxic i antiparasitari. Pot ser antiàlgic Solanum dulcamara (morella dolça).
És una petita planta, de vegades en lianes.
Flors: de color liloses, característiques de les rotàcies. 5 estams lliures, però soldats a la corol·la, amb la característica que les anteres dels estams estan totes juntes, formant una mena de columna. Es diu que les anteres són connivents. Les baies són de color vermell quan són verdes i negres quan són madures, i són tòxiques degut a un alcaloide anomenat solanina.
136 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Solanum tuberosum (patatera).
Sud-Amèrica. Prové de la serralada dels andes. Es cultiva pels seus tubercles. Planta herbàcia i perenne (els tubercles són persistents).
Fulles: pinnaticompostes, però amb folíols de mida diferent.
Flors: típiques del gènere Solanum. Es disposen en inflorescència. La planta té uns rizomes (tiges subterrànies) que acaben amb un cúmul de substàncies de reserva, que són els tubercles.
Usos: la patata és rica en midó i s'empra en alimentació.
Solanum melongera (alberginiera).
Planta asiàtica. Herbàcia anual. Es cultiva per les seves baies.
Fulla: simple, peciolada, lanceolada.
Flors: típiques del gènere Solanum i de color lila.
Els fruits són baies allargades.
Capsicum annuum (pebrotera).
Sud-Amèrica. Es cultiva per les seves baies, buides per dintre. Presenta un gineceu tricarpel·lar. Les granes s’acumulen a l’eix (axial). La picantor li dóna un alcaloide anomenat capsaïcina, però a la vegada les propietats digestives i estimulant del sistema nerviós, S’acumula en les llavors i les zones on és fa la plasmació Solanum lucppersicon o Lycopersicon esculentum (tomaquera).
Fulles: pinnaticompostes amb folíols de diferent mida.
Flors: grogues. Característiques de la família.
Fruit: baia rica en vitamina C i una substància antioxidant (licopè).
ORDRE GENTIANALES Família Rubiaceae (rubiàcies).
A les zones tropicals són plantes llenyoses (arbres o arbustos); a les zones temperades, herbàcies (anuals o bé perennes). Fulles: són simples, amb pecíol més llarg o més curt, marge enter i amb estípules. Es disposen de 137 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas manera verticil·lada o oposada. Soles ser poc o molt coriàcies. Flors: hermafrodites, actinomorfes, periant diferenciat pentàmer o tetràmer. Corol·la tubulosa. L'androceu té 4-5 estams lliures, però soldats a la corol·la; el gineceu té dos carpels soldats i amb ovari ínfer. K(4-5) [C(4-5) A4-5] G(2). Fruit: pot ser una baia, esquizocarp, drupa o càpsula.
Cinchona sp. (quiner).
Perú. Fins a 25m d'alçada. Té escorça grisa, però per dins és vermellosa.
Fulles: simples, amplament el·líptiques, peciolades, marge enter i oposades.
Flors: hermafrodites, actinomorfes, petites, disposició en inflorescència i tenen les característiques de la família. 5 sèpals soldats, 5 pètals soldats en corol·la tubulosa, 5 estams soldats a la corol·la i 2 carpels amb ovari ínfer.
K(5) [C(5) A5] G(2). Les flors són rosades. Les branques joves d'aquest arbre són piloses.
Usos: escorça conté uns alcaloides (quinina, entre d'altres) amb propietats aperitives, tòniques, digestives... També té propietats antiprotozoàries, útils en el tractament de la malària o paludisme, tot i que hi ha soques resistents a la quiner.
Cephaelis ipecacuanha o Uragoga ipecacuanha o Carapichea ipecacuanha (ipecacuana).
Arbust del Brasil, cultivat en zones tropicals. Té rizomes subterranis, tiges erectes i arrels caracteritzades per tenir uns engrossiments de tipus anular.
Fulles: característiques de la família. Simples, el·líptiques, peciolades, enteres i oposades.
Flors: en inflorescència, corol·la tubulosa.
Usos: arrels amb alcaloides (emetina, cefalina, psicotrina) amb una forma una mica particular, ja que presenten unes engruiximents en forma d’anells.
138 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Pausinytalia yohimbe (iohimbe) Planta típica de l’Àfrica tropical, d’una alçada molt elevada.
S’utilitza de les d’escorça fins a les fulles, ja que presenta un alcaloides anomenat iohimbina el qual és estimulant del sistema nerviós, vasoconstrictor, afrodisíac masculí Coffea arabica (cafè).
Etiòpia. Arbre no gaire gran, 7-8m. En cultius no es deixa créixer gaire. És la principal productora de cafè.
Fulles: marge enter, ondulat, oposades.
Flors: de color blanc. Característiques de la família. Pentàmeres.
Fruit: té 2 llavors, que són els grans de cafè. Riques en cafeïna.
Propietats diürètiques, tòniques, digestives, estimulants del SNC.
Són drupes que quan maduren són d’un color vermell, les quals és fan assecar i s’agafen les llavors, que solen torrar-se i confitar-se per prendre com a infusió.
Presenta uns alacoides anomentals cafeïna, que és cardioestimulant, estimulant Rubia peregrina (rogeta) Presenta fruits ens baia, el fulles en aparenta verticil·lada, 4 en un mateix punt.
Presenta unes dents a les fulles, i una mica aspre. És molt típica dels boscos d’alzina.
Popularment és utilitzada com a diürètica Les rubiàcies són utilitzades com a diürètiques i per baixar la pressió arterial 139 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Família Gentianaceae (gencianàcies).
Herbes robustes petites, perennes amb una part subterrània molt desenvolupada. La majoria de fulles basals (roseta basal) i fulles oposades peciolades. Són hàbit de muntanya. Les flors són molt grans i visibles. Els estams són alternipètals.
Les plantes grans les flors són grogues, en canvi, en les petites mai seran grogues, tenen un color més violeta.
Gentiana lutea (genciana vera).
Cosmopolita en prats subalpins. Arrel engruixida i persistent. Tija buida per dins (fistulosa).
Fulles: simples, el·líptiques, enteres, nervis molt marcats, les de la part inferior de la planta tenen pecíol i estan disposades formant una roseta. Sèssils, amplexicaules i oposades.
Flors: de color groc, surten en grups a l'axil·la de les fulles. Hermafrodites, simetria actinomorfa, periant diferenciat i pentàmer. 5 sèpals soldats a la base, 5 pètals soldats a la base formant una corol·la estrellada (corol·la rotàcia), 5 estams lliures a l'androceu i 2 carpels soldats amb ovari súper (ovari bicarpel·lar). A la base de l'ovari hi ha un disc nectarífer. K(5) C(5) A5 G(2).
Fruit: càpsula. Quan madura s'obre per dues valves.
Usos: té glucòsid i alcaloide (genciopricròsid i amargogensiòsid), com a tònic estomacal i digestiu. S’utilitza la part subterrània. Se’n fan molt licors aperitius molt conegut. De vegades s’utilitza com a reforçant dels capil·lars dels cabells.
Tradicionalment s’elaborava violeta de genciana, utilitzats externament com antisèptic Família Apocynaceae (apocinàcies).
2000 espècies, tropicals, llenyosos (arbusts, arbres). Fulles: simples, oposades o verticil·lades. Flors: són hermafrodites, actinomorfes, periant diferenciat i pentàmer, 5 sèpals soldats, corol·la amb 5 pètals soldats amb una característica pròpia de la família: a la base de cada pètal hi ha un replec foliós laciniat que, en conjunt, formen la corona. Per tant, la corol·la té corona. Androceu amb 5 estams lliures, però soldats a la corol·la i amb apèndixs apicals a les anteres. Gineceu amb 2 carpels soldats i ovari súper. K(5) [C(5) A5] G(2).
Fruit: fol·licle, drupa o càpsula.
140 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Nerium oleander (baladre).
Planta ornamental. S'utilitza com a separador en carreteres.
Creix de manera espontània als marges de les rieres. Arbust de 4m d'alçada. Prové de la part més seca de la mediterrània vora cursos temporals d’aigua.
Fulles: simples, pecíol curt, llargament el·líptiques, marge enter, una mica coriàcies, disposades en verticils de 3.
Flors: 5 sèpals soldats, 5 pètals soldats amb replecs que formen corona, 5 estams soldats a la corol·la i amb apèndixs apicals llargs, plomosos i cargolats en espiral, i gineceu amb 2 carpels soldats amb ovari súper. K(5) [C(5) A5] G(2). De color vermellós, però en diversos cassos tiren cap al rosa, i en rases cultivades solen ser albines.
Fruit: fol·licle. A dins hi ha les llavors, que tenen plomall per dispersar-se amb el vent.
Usos: tòxica, però fulles amb propietats cardiotòniques i antiparasitàries.
Rauwolfia serpentina (rauvòlfia).
Arbre, arbust provinent de l’Índia Fulles: simples, ovals, peciolades, enteres, disposició en verticils de 3.
Flors: hermafrodites, simetria actinomorfa, disposició en inflorescència que sembla una umbel·la (umbel·liformes; tipus cimós). Són blanques, amb característiques típiques. Corol·la tubulosa.
Fruit: drupa. Es presenta agrupada de 2 en 2.
Usos: rizomes i arrels, amb substàncies hipotensores i sedants. Els principal principi actiu és reserpina. La dosi tòxica i farmacològica són molt properes.
Vinca minor (vincapervinca, viola de bruixa).
Herbàcia, però perenne (llenyosa a la base). Es troba en marges, barrancs... zones humides. Molt freqüents a la mediterrània.
Fulles: simples, sèssils, el·líptiques, oposades.
Flors: característiques de la família. Les anteres tenen un apèndix curt que tanca el forat de la corol·la. Ovari súper i estigma plomós. Corol·la tubular Fruit: fol·licle.
Usos: fulles amb substàncies vasodilatadores, hipotensores i protectores capil·lars revertir d’hipopis cerebral i ajudar a arribar la sang al cervel, gràcies a un alcaloide anomenat vincamina.
141 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Strophantus hispidus (estrofant) Petit arbre provinent de l’Àfrica tropical. Les fulles són ovalalíptiques oposades.
Les llavors porten un plomall de pels que ajuda la seva dispersió per l’aire.
La colora és tubular i els pètals molt encintats (pètals laciniats).
Conté eteròfits i glucòsids que s’utilitzen molt en medicina com a cariocòrics Catharanthus roseus (herba donzella).
Planta perenne, originària de Madagascar.
Fulles: amb pecíol curt, el·líptiques, enteres, oposades.
Flors: característiques de la família amb corona i corol·la tubulosa.
Usos: fulles amb substàncies antitumorals i per pal·liar les leucèmies. Té dos alcaloide molt important (vinblastina i vincristina) Família Loganiaceae (loganiàcies).
Molt exòtiques, llenyoses (arbres generalment) de zones tropicals. Fulles oposades més o menys coriàcies.
De flors regulars hermafrodites. Alternipètala Strychnos nux-vomica (nou vòmica).
Arbre de l'Índia. Pot fer 12m.
Fulles: el·líptiques, peciolades, oposades, enteres amb l’àpex agut Flors: blanques, petites, inflorescència de tipus umbel·liforme. Flors hermafrodites, actinomorfes, 5 sèpals soldats, 5 pètals soldats en una corol·la tubulosa, 5 estams lliures, però soldats a la corol·la i el gineceu té 2 carpels soldats amb ovari súper. K(5) [C(5) A5] G(2-3).
Fruit: baia. En el seu interior hi ha una polpa blanca que engloba les llavors.
Usos: planta tòxica, tot i que en dosis baixes és estimulant del sistema nerviós i estomacal.
Serveix per fer vomitar. S’utilitza les llavors. Els fruits són comestibles, però les llavors són tòxiques. El principi actiu de les seves llavors és l’estricnina, el qual és un del més tòxics que existeixen.
142 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas ORDRE LAMIALES Família Oleaceae (oleàcies).
Fulles oposades, moltes vegades coriàcies Olea europaea (olivera).
Arbre originari d'Àsia, però actualment està cultivat a la regió mediterrània. Arbre de fulla perenne. Poden viure molt anys (poden ser mil·lenaris) Fulles: simples, pecíol curt, el·líptiques, marge enter, coriàcies. Per l'anvers són verdes fosques; pel revers, blanquinoses perquè són piloses, fulles discolores. Disposició oposada Flors: hermafrodites, actinomorfes, periant diferenciat tetràmer.
L'estigma del carpel té 2 lòbuls. K(4) [C(4) A2] G(2). Es disposen en petits raïms a l'axil·la de les fulles.
Fruit: drupa que té un mesocarpi molt oliós..
Usos: se'n fa servir, a part de les fulles, el fruit, del qual se n'obté un oli molt ric en àcids (oleic i altres). Molt útil en alimentació. En ús extern té propietats per curar lesions; en ús intern, colagog, laxant i emol·lient. Les fulles tenen oleuropeïna i flavonoides amb propietats hipotensores, diürètiques, etc. També té un us ornamental certament ornamental, també és un arbre molt pictòric i s’utilitza molt la seva fusta per fer mobiliari. El pol·len de l’olivera causa molta al·lèrgia Trobem dues subespècies: - Olea europaea var. europaea → Cul vada - Olea europaea var. sylvestris  Antecessor Família Plantaginaceae (plantaginàcies). [incl. Scrophulariaceae p.p.] Plantes herbàcies, perennes algunes vegades, tenen les fulles en roseta basal, i les fulles de la tija oposades (algunes vegades alternades) Plantago lanceolata (planteja) 143 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Fulles en roseta basal, amb fulles lanceolades.
Quan és l’època emet unes tiges polímeres amb uns estams molt vistosos.
Creix en llocs ruderals.
Utilitzada com a diürètics Digitalis purpurea (didalera).
Tòxica. Es pot trobar en zones humides d'alta muntanya (Pirineu). Planta herbàcia bianal. El primer any només té fulles disposades a la base (roseta basal); el segon any fa una tija llarga i erecta, amb la inflorescència a l'extrem superior.
Fulles: el primer any són simples, les de la base són peciolades, marge crenat, disposició formant una roseta. El segon any no tenen pecíol, són sèssils, i es disposen de manera esparsa. Les que trobem a la tija prolifera les trobem en pecíol, i més a la part superior sèssils.
Flors: a l'extrem superior de la tija s'hi forma la inflorescència, que és un raïm unilateral. Hermafrodites, simetria zigomorfa, periant diferenciat i pentàmer, la corol·la és tubulosa amb forma de didal. La corol·la és porpra i per dins té unes taques fosques sobre fons blanc amb glàndules de nèctar. El llavi inferior permet els insectes puguin emportar-se pol·len més fàcilment. K(5) [C(5) A4] G(2). La pol·linització és amb insectes.
Fruit: càpsula.
Usos: se n'utilitzen les fulles, amb glucòsids cardiotònics i flavonoides (digitalina, digitoxina…). És molt utilitzada com a decorativa.
Digitalis lanata Les flors tubulars i el lòbul més desenvolupat, les fulles molt peludes. Conté els mateixos principis actiu, amb mateix quantitat que la Digitalis purpurea. Les dosis farmacèutiques i tòxiques són molt propera.
144 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Família Lamiaceae (lamiàcies).
Cosmopolita, però especialment ben representada a les zones calcàries de la regió mediterrània. Plantes aromàtiques riques en essències que s'utilitzen en indústria de perfums, farmacèutica per infusions, etc.
Poden ser llenyoses com el romaní (arbust) o la farigola (mata) o bé herbàcies. Fulles: simples, disposició decussada sobre una tija que té secció quadrangular (plantes herbàcies) o branques joves (plantes llenyoses).
Flors: hermafrodites, simetria zigomorfa, disposició en verticil·lastres que rep el nom de espicastre (sembla que estiguin disposades en verticils, però no ho són; la inflorescència és de tipus cimós, normalment dicasis).
Sobre els espicastres podem trobar fulles modificades per atreure els insectes. Simetria zigomorfa. Moltes vegades es forma un calze bilabiat. L'androceu sol tenir 4 estams. Corol·la labiada. Els estams poden ser exserts (surten de la corol·la) o inclusos (no surten de la corol·la). El gineceu, en el cas de les lamiàcies, té l'estil fixat a la base. K(5) [C(5) A2-4] G(2). Pol·linització entomòfila. Presenta 2 estigmes. Fruit: tetraqueni.
Usos: Presenten olis essencials, que en aplicacions externes són antisèptics, i en internes digestives.
Lavandula latifolia (espígol).
És una mata (menys d'1m), llenyosa. Es troba en zones calcàries, seques i pedregoses.
Fulles: simples, lanceolades, marge enter, amples. Bràctees estretes.
Flors: disposició en verticil·lastres.
Usos: Presenten olis essencials, que en aplicacions externes són antisèptics, i en internes digestives, a més a més té un paper important el perfumeria Mentha xpiperita (menta).
És una planta cultivada.
Fulles: simples, amb pecíol més o menys llarg, dentades i disposició decussada.
Flors: en verticil·lastres, hermafrodites, simetria zigomorfa. Les flors són pràcticament simètriques perquè no manifesten llavis.
Usos: les fulles tenen oli essencial (mentol) amb propietats antisèptiques, entre d'altres.
145 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Melissa officinalis (tarongina) Té una olor cítrica, molt utilitzada com a digestiva i sedants.
Salvia officinalis (sàlvia) Mata o arbust de fulles lanceolades, oposades i pennades.
Presenta les flors d’un color blau-lilós.
És una plana molt medicinal, és digestiva i antisèptica.
Satureja hortensis, Satureja montana (sajolida) S’utilitza per preparar les olives, ja que les ajuda a madurar Rosmarinus officinalis (romaní).
Fulles: simples, linears, estretes, revolutes (si les tallem en secció transversal tenen els marges cargolats cap a dins), al revers tenen una pilositat densa que els permet retenir aigua.
Flors: K(5) [C(5) A2] G(2). Presenten dos estams Usos: planta aromàtica, amb olis essencials amb propietats antiespasmòdiques, antisèptiques, tòniques, etc.; i compostos fenòlics amb propietats colagogues, diürètiques, etc. Ús en alimentació.
146 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Thymus vulgaris (farigola).
Mata, característica de la nostra flora, molt comuna a la mediterrània i formen timonedes.
Fulles: petites, lanceolades, revolutes (algunes vegades semblen liniers, ja que estan plegades), decussades.
Flors: té 2 llavis. 4 estams exserts soldats a la corol·la bilabiada. K(5) [C(5) A4] G(2).
Usos: antiespasmòdic, vermífug, antifúngic. Presenta molt olis essencials, molt utilitzada com a digestiu, antidiarreica, i sobretot la seva acció antisèptica d’ús extern. També es una plana ornamental Origanum vulgare (orenga) Creix en tota la mediterrània.
Presenta uns tons vermellós a les bràctees, i les flors són sempre blanques.
Les fulles són ovals.
És un condiment alimentari, ja que té molt aliments digestius.
Orthosiphon stamineus (te de Java) Prové d’Àsia, Índia i les zones orientals.
Presenten uns estams molt desenvolupats, i les flors estan disposades en verticil·lastres Té unes propietats protectores hepatorenals.
Ocimum basilicum (alfàbrega) La facultat digestiva de moltes sales ve donada per aquesta planta.
Algunes vegades s’han cultivat com a ornaments.
A l’Àsia, molta gent s’ho menja com una amanida.
L´ús popular és que posant test vora les finestres s’eviten l’entrada d’insectes.
Pogostemon cablin (pàtxuli) Provinent de l’Àsia. Presenta uns versàtil·lastres molt clars, bilabiades.
Molt usada en perfumeria 147 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas ORDRE APIALES Família Apiaceae (apiàcies) Umbel·líferes .
Herbàcies (anuals o perennes). Fulles: compostes, molt dividides, 3 vegades pinnaticompostes, pecíol amb beina. Disposició esparsa i alternades. Flors: hermafrodites, simetria actinomorfa, K5 C5 A5 G(|2) (ovari ínfer).
Presenta una inflorescència en forma d’umbel·les (algunes vegades poden ser simples, però normalment són umbel·les compostes). Trobem bràctees i bractèoles( bràctees de les umbèl·lules  Umbel·les petites).
Presenten un estilopodis, on reposen les flors, i trobem els estigmes. Fruit: esquizocarp format per dos mericarps (quan estan madurs, cauen). Estan formades per costelles (on trobem els feixos conductors) i les val·lècules (on trobem feixos secretors). La unió dels dos fruits se’n anomena comissura.
Pimpinella anisum (anís verd, matafaluga).
Planta herbàcia anual d’origen asiàtic Fulles: inferiors són simples, pecíol llarg, més o menys arrodonides, dentades. Les mitjanes són pinnaticompostes, folíols més estrets i marge enter.
Flors: blanques. Disposició umbel·la composta.
Fruit: esquizocarp.
Foeniculum vulgare (fonoll).
Zona mediterrània, planta aromàtica.
Fulles: perennes, pinnaticompostes, molt dividides, amb pecíol embeinat.
Flors: grogues, disposició umbel·la composta.
Usos: tant l'anís com el fonoll tenen olis essencials (anetoles) als fruits, amb propietats digestives, carminatives, antiespasmòdiques (en infusió) i aromatitzants en l'elaboració de licors.
Presenta una raça cultivada amb un gust més dolç i un bulb important.
Crishumum martitimum (fonoll marí) Molt similar al fonoll, amb la flor de color blanc i les fulles una mica més crasses És molt consumit envinagrat en les amanides.
148 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Ammi visnaga (visnaga) És utilitzada en funcions digestives i en cassos vinculats en sistemes cardiorespitaroris, algunes vagades també és antiespasmòdic Coriandrum sativum (coriandre) Flors una mica asimètriques, típiques del mediterrani.
En algunes cultures s’utilitzen com a rituals Hydrocotylea asiàtica (centella) És d’origen asiàtic.
Presenta una umbel·la simples i les fulles gens dividivis (fulles simples).
Els seus usos són d’antidepressius, adaptògena i tònica Petroselinum crispum (julivert).
Arrel engruixida.
Fulles: perennes, 3 vegades pinnaticompostes.
Flors: disposició en umbel·la composta.
Usos: les fulles tenen vitamina A i s'empren com a condiment; els fruits tenen flavonoides (diürètic) i olis essencials (emmenagog).
Daucus carota (pastanaga).
Tija amb molts pèls rígids que li donen textura aspra. Arrel consistent napiforme.
Planta bianual.
Fulles: pinnaticompostes. Diverses vegades pinnades.
Flors: disposició umbel·la composta.
Fruit: esquizocarp.
Usos: la rel té vitamines B1, B2, C, carotens (vitamina A), substàncies hipoglucemiants (tractament diabetis). La vitamina A serveix per tractar dermatosis i pèrdua d'agudesa visual.
149 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Conium maculatum (cicuta).
Arbust d'uns 2m d'alçada. Tija llenyosa amb taques de color porpra. Anual o bianual. És una plana ruderal Fulles: pinnaticompostes.
Tija: Presenta unes taques de color marronós-vermellós.
Fruit: costelles molt marcades.
Usos: tòxica (6-8 grams de fulles), provocant vertigen, set, fred, paràlisi muscular i respiratòria. Tota la planta i el fruit té alcaloides (coniïna), amb propietats analgèsiques i antiespasmòdiques.
Família Araliaceae (Aralilàcies) Majoritàriament llenyoses, les fulles alternades o esparses, en podem trobar de simples i enteres fins a compostes. Les umbel·les són simples Hedera hèlix (heura) S’enfila de forma helicoide per altres plantes.
Presenta un dimorfisme foliar, les fulles són palmars lobulades, els brots petits tenen les fulles ovals lanceolades.
El fruit són petites drupes negres Les arrels són hipogees i epigees, ja que els seus substrats són altres plantes Els fruits són tòxics, presenta un ús ornamental, i per evitar el destenyiment de la roba negre quan es renta Panax ginseng (ginseng) És una planta tinguda com a molt medicinal, és una planta asiàtica.
Sovint acaba fent-se una mata amb una arrel important axonomorfa una mica napiforme, de fulles compostes i unes drupes de color vermell.
És un a planta molt cultivada, ja que l’arrel presenta ginsenòcids que tenen una activitat tònica i antidepressiva, és a dir, adaptògena. Els efectes secundaries és que pot causar insomni.
150 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Família Caprifoliaceae (Caprifoliàcies) [incl. Valerianaceae] De herbes robustes, fins a arbres i arbustos, algunes vegades compostes i oposades.
Valeriana officinalis (valeriana) És una planta de muntanya Les fulles arriben a ser compostes, i molt dividies D’inflorescència és un corimbe i molt ornamental.
La part subterrània és molt subterrània amb petits estolons.
Sobretot les arrels presenten uns iridoides que s’anomenen valeprotriats, els quals són sedants i somnífers, tan en la industria farmacèutica i en la medicina tradicionals, a mesura que es va assecant agafa una olor especial.
Valerianella locusta (canonge) Es menja en amanides, és troba en els camps Centranthus ruber (Herba de Sant Jordi) És utilitzada com ornamental.
Les seves flors són vermelles i roses, tot i que algunes vegades en trobem d’albines.
Sols tenen un sol estam També té valeprotriats i s’utilitza com la Valeriana 151 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas ASTERALES Família Asteraceae (asteràcies) o Compostes.
És la família més gran i més evolucionada. Herbàcies i arbusts. Anuals i perennes. Fulles: generalment simples i de marge enter, dentat o dividit, disposició esparsa o alternades (sols les àrniques les tenen oposades), de vegades compostes. Flors: Compostes, hermafrodites o unisexuals, disposició en inflorescència, capítol (és un tipus de pseudant 13 ). Simetria zigomorfa, Kinf [C(5) A(5)] G(|2). Inflorescència: flòsculs (hermafrodites) i lígules amb 3 dents (femenines); flòsculs (hermafrodites); o bé lígules amb 5 dents (hermafrodites). Les bràctees forment un involucre, i algunes vegades poden presentar pilositat o ser molt espinoses. Fruit: aqueni (bec+papus14) unilocular anomenat cípsela . Acumulen carbohidrats en forma de inulina (polisacàrid de la fructosa). Algunes amb làtex (les que sols tenen lígula).
Arnica montana (àrnica).
Flòsculs i lígules Hàbitat d’alta muntanya Fulles: perennes, simples, enteres, sèssils. A la base estan en forma de roseta; a la tija n'hi ha poques i oposades.
Flors: capítols a l'extrem de la tija (8cm de diàmetre). Radials, concolors.
Fruit: Amb papus Usos: capítols i arrels amb oli essencial, cumarines, flavonoides, lactones. Propietats antiinflamatòries, analgèsiques, cicatritzants, antisèptiques i fungicides. En ús interns és cardiotònica, però la dosi tòxica és molt propera Echinacea angustifolia (Equinàcia) Flòsculs i lígules Típica dels cinturó nord del mon.
Herba robusta amb flors de tons ataronjat, rosats. És pol·linitza per insectes.
És molt important medicinalment, ja que és immunostimulant.
13 Falsa flor Calze modificat permanent en el fruit, amb uns pels simples, dentats, ramificat o compostos. Directament inserits en el fruit amb un pedicle (bec) o lliures.
14 152 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Matricaria chamomilla (camamilla).
Flòsculs i lígules Anual, glabre.
Fulles: pinnatisectes (diverses vegades dividides).
Flors: receptacle convex; no hi ha pèls ni esquames entre les flors. Forma cònica.
Flòsculs grocs hermafrodites; lígules blanques femenines.
Usos: És una planta digestiva, una mica laxants.
També s’anomena en llibres clàssic: - Matrcaria recutita - Chamomilla recutita Santolina chamaecyparissus (Espernallac, camamilla) Flòsculs Mata llenyosa, sense lígules.
Presenta una olor més amargant, igual que el gust Presenta propietats antihelmíntiques. També presenta unes característiques ornamentals Achillea ptarmica subsp. pyrenaica (camamilla de muntanya) Flòsculs i lígules Creix en alta muntanya Molt utilitzada com a digestiva i una mica laxant Helichrysum stoechas (sempreviva, mançanella, flor de sant Joan) Flòsculs És pren com a camamilla moltes vegades.
Moltes vegades és fa servir pel sistema immunològic i com a tònic.
153 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Chiliadenus saxatilis o Jasonia saxatilis (te de roca) Flòsculs i lígules És pren molt com a infusió per la seva funció digestiva Artemisia absinthium (donzell) Flòsculs Capítols petits, amb fulles amb molts pèls Utilitzada com antihelmíntica, digestiva i per la fabricació de l’absenta Artemisia annua Flòsculs Captitols molt petits i les fulles molt dividies Els principals compostos antimalàrics s’extreuen d’aquesta planta Cynara carnunculus var. scolymus (carxofera).
Flòsculs Fulles: grans, pinnatisectes i blanquinoses.
Flors: només flòsculs, capítols grossos i bràctees grans i carnoses.
Usos: les fulles tenen cinarina (colagog, hepatoprotector i hipocolesterolemiant) i cinaropicrina (aperitiu i digestiu). Els capítols tenen inulina (diürètic). Alimentació.
Silybum marianum (card marià).
Flòsculs Planta espinosa. Herbàcia i bianual.
Fulles: simples, regularment dentades, espinoses, nervis blanquinosos.
Fruit: aqueni.
Usos: aquenis amb principi amargant, oli essencial, flavonoides i tanins.
Hepatoprotector, contra la insuficiència hepàtica, hepatitis i cirrosi. Sobretot present en les llavors.
154 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Helianthus annuus (gira-sol) Flòsculs i lígules Fulles oposades, ja que prové d’Amèrica Se’n extreu olis, i aliments Helianthus tuberosus (nyàmera) Flòsculs i lígules Fulles oposades Crea un tubercles similars a les patates, però no presenten midó ni glucosa, per tan, molt utilitzada per persones amb diabetis Calendula officinalis (boixac) Flòsculs i lígules Se’n fan moltes pomades contra els cops, cremades… Capítols radials concolors Stevia rebaudina (estèvia) Flòsculs i lígules Utilitzada com edulcorant que els diabetis tolerant.
Introduïda Cichorium intybus (xicoira).
Lígules La tija és solcada (amb solc, estries i pèls longitudinals).
Fulles: runcinades (semblants a les lirades, però els lòbuls miren cap a baix).
Flors: lígules blaves.
Usos: arrels i fulles amb inulina, principis amargants. Utilitzada en alimentació (amanida i succedani del cafè), aperitiu, tònic, depuratiu, diürètic i laxant.
155 Botànica farmacèutica Júlia Domènech Sogas Taraxacum officinale (dents de lleó).
Lígules Flors: només lígules grogues.
Fruit: aqueni (llavor+bec+plomall).
Usos: arrels i tiges amb lactones sesquiterpèniques, flavonoides, sals minerals, mucílags. Colagog, colerètic, laxant i diürètic. Utilitzat en alimentació (amanida).
156 ...

Tags: