De la República Catalana a l'Estatut de 1932 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Evolució del catalanisme durant els anys que van de la República Catalana a l'Estatut de 1932

Vista previa del texto

De la República Catalana a l'Estatut de 1932 L'Europa del 31 és una Europa autoritària amb fortes tensions internes. Les Repúbliques Bàltiques s'han independitzat a final de la I GM, Polònia s'ha creat ex novo, ha desaparegut l'Imperi Austrohongarès i s'han creat molts nous petits estats.... L'Alemanya post Gran Guerra està mutilada territorialment i la presència de la URSS polaritza les poscicions. Espanya és un estat sense transcendència en el que passa a Europa. Les discussions europees es centren en l'escenari del centre d'Europa (disputes França-Alemanya, influència de la URSS...). Durant els anys 30 tan sols quedaran les Repúbliques Bàltiques, França, Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Espanya com a estats democràtics. Al llarg de la dècada les discussions polítiques polaritzades d'Europa entraran a l'Estat espanyol i seran part de les causes de la Guerra Civil Espanyola. A l'Estat totes les forces polítiques tenen les seves guerrilles i no existeix el respecte per l'opinió de l'altre.
Després de la proclamació de la II República es forma un govern de concentració de les forces del Pacte de Sant Sebastià amb Niceto Alcalá-Zamora com a President del Govern. Quan es va fer aquest pacte ERC no existia i per tant no tenia lloc al govern. Quan Macià proclama la República Catalana el Govern Espanyol envia una comissió a negociar amb Macià, que cedeix la República Catalana a canvi de la Generalitat de Catalunya, que assumeix les competències de les 4 diputacions catalanes, estableix l'oficialitat de la llengua catalana i convoca una assemblea de diputats catalans que elaboraran un estatut. Durant la II República Catalunya serà l'única autonomia dins l'Estat.
L'octubre de 1936 Euskadi aprova la seva pròpia autonomia (sense Àlaba, sota control colpista). Per primer cop a la història d'Espanya hi haurà un govern alternatiu al central, que exercirà com a contra-força d'esquerres quan hi ha un govern de dretes a Madrid. A Catalunya ERC guanya totes les eleccions republicanes excepte les de 1933, que guanya la Lliga.
La II República ha estat creada per les esquerres, mentre que les dretes n'han quedat fora. Per les forces d'esquerra, republicanes i nacionalistes veuen la II República com el seu règim, fet que impedia l'estabilitat del sistema. Quan la dreta governa es considera que la República ha estat ocupada per les forces anti-republicanes. Les Corts Constituents estan totalment monopolitzades per l'esquerra, més o menys radical. La Constitució, la reforma agrària i l'Estatut Català serà aprovat sense consens. Des dels primers moments de la República els diputats del PNB d'Euskadi i Navarra demanen una autonomia, però no l'aconsegueixen perquè són de dretes. Ni tan sols reben suport d'ERC. Aquesta polarització dretes-esquerres fa que el contra-govern de Catalunya també s'interpreti com a contra-govern d'esquerres. L'Estatut és aprovat per un 98% de la població catalana, però quan arriba a les Corts és retallat.
La II República és una successió de cops d'estats. El primer és la mateixa proclamació, que neix d'unes eleccions municipals. Les dretes no accepten el nou règim, perquè Espanya s'ha convertit en un estat laic, es prohibeix l'educació d'escoles catòliques, es fa una reforma agrària que perjudica els interessos dels terratinents, es concedeix un Estatut català... en definitiva s'està prenent el poder a tots aquells que sempre l'havien tingut. Les dretes llençaran campanyes contra la República i diran que és un cop d'estat rús-ibèric. L'agost de 1932 s'intentarà fer un cop d'Estat dirigit pel general Sanjurjo però fracassa. Això provoca que Macià i Alcalà-Zamora s'entenguin i ERC dóna suport a la reforma agrària a canvi d'un Estatut d'autonomia. Per no incrementar la tensió no s'afusellen els colpistes, tan sols se'ls expulsa de l'excèrcit i se'ls empresona. D'altra banda, la CNT també veu augmentat el seu suport, encara que no es presenti a les eleccions. No veuen la II República com el règim polític que salvaran els obrers, sinó com un estat més dèbil per fer la revolució. Poc a poc certs sectors de dretes accepten la República però s'insisteix en no considerar-los part de la República. Tot i aixi es prepara una gran coalició de dretes i el 1933 la CEDA guanya les eleccions espanyoles (a Catalunya guanya la Lliga). Malgrat haver guanyat les eleccions, la CEDA no té molt de marge de maniobra perquè estan sota una Constitució no consensuada. La II República és inviable perquè no existeix voluntat de pacte per cap part.
A Catalunya la Lliga ha aconseguit guanyar després d'haver-se adaptat a la política de masses fent grans mítings, missatges per la ràdio... Malgrat que a les eleccions generals guanya la Lliga la Generalitat segueix governada per ERC, ja que havia guanyat les eleccions el 1931. Catalunya es converteix en el refugi polític de les esquerres espanyoles. Això passa després que Hitler arribés al poder, fet que provoca la por que José María Gil Robles, lider de la CEDA, es converteixi en un Hitler espanyol. Es produeix un efecte similar al dramatisme provocat amb l'aparició de la URSS.
Tot això fa que les esquerres no vulguin acceptar el resultat de les eleccions.
A Catalunya apareix un nou debat: qui és catalanista i qui no. Des de 1901 la Lliga s'ha apropiat del catalanisme, però qui ha aconseguit l'Estatut d'autonomia, l'oficialitat del català... ha estat ERC, que retreu a la Lliga els 30 anys anteriors per no haver aconseguit res i per haver primat els interessos econòmics. La Lliga, del 1931 a 1936 fa campanya contra ERC a través dels seus diaris. Es critica que no siguin “un partit d'ordre” i no reconeixen el catalanisme popular. A aquestes tensions del catalanisme se li ha de sumar les pròpies tensions internes d'ERC per la pròpia naturalesa heterogènia del projecte. Les joventuts, JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana i Estat Català) són el catalanisme més radical. Tenen uns escamots filofeixistes que s'enfronten a la CNT i els acusen de voler desestabilitzar la república, a més de la seva procedència espanyola.
Francec Macià mor el 25 de desembre de 1933 i la seva successió tensa internament ERC.
Finalment Lluís Companys s'imposa com a successor i aconsegueix la Presidència de la Generalitat de Catalunya. En 3 anys Companys ocupa els següents càrrecs: regidor de Barcelona, Alcalde de Barcelona, Diputat a les Corts Espanyoles, Diputat al Parlament de Catalunya, Ministre espanyol, President del Parlament i President de la Generalitat. És una figura molt criticada i se l'acusa de no ser catalanista.
Quan la CEDA guanya les eleccions el 1933 el president de la República N. Alcalá-Zamora no encarrega a la CEDA formar govern per l'enorme tensió política. Per contra governa el Partit Radical Republicà de Lerroux. El gener de 1934 tornen a haver eleccions municipals i a Catalunya guanya majoritàriament ERC. Totes les dretes espanyoles es centren contra Catalunya per ser l'únic territori que encara conserva l'esperit original de la República. Se suma una triple tensió: dretesesquerres, Espanya-Catalunya i republicans-autoritaris. Com la Lliga no pot governar a Catalunya la Lliga portarà la Reforma Agrària al Tribunal de Garanties Constitucionals aprofitant que la dreta té el poder a Madrid. Al camp català hi ha dos posicions: la Unió de Rabassaires (sindicat agrari) i l'Institut Agrari Català de Sant Isidre (patronal agrària). La reforma agrària concedeix certs privilegis a la Unió de Rabassaires i la Lliga, per treure pit de dretes davant els partits de dretes espanyols que comencen a menjar-li el terreny, la porta al TGC. Es genera una disputa dretesesquerres i Catalunya-Espanya. Enmig de la gran tensió l'estiu de 1934 les esquerres catalanes s'estan començant a preparar una rebel·lió contra el govern de dretes, sobretot si la CEDA va entrant al govern, fet que passa el 4 d'octubre de 1934. Finalment això desencadena que les esquerres deixin de reconèixer el Govern i les Corts i s'aixequin en armes per restablir l'autèntica República. A tot l'Estat es produeixen aixecaments revolucionaris de la UGT i el PSOE i assalten les casernes.
Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i convida a les forces d'esquerra a recuperar l'esperit republicà el 6 d'octubre. La proclama fracassa perquè la JEREC no és cridada a participar en les protestes, la CNT es manté neutral, els comunistes no s'impliquen i la Unió de Rabassaires no hi dóna prou suport. A més, Alejandro Lerroux ordena reprimir la insurrecció i deté el Govern català. A partir del 7 d'octubre de 1934 l'autonomia de Catalunya (totes les institucions) passa a estar controlada per l'exèrcit. El gener de 1935 es suspèn l'aplicació de l'Estatut d'Autonomia. Fins 1936 hi haurà centenars de condemnes de presó i de penes de mort. La tensió augmenta molt perquè es demostra que les esquerres tampoc no accepten el resultat de les eleccions.
Les dretes, que ja havien fet un cop d'estat el 1932 en tornen a preparar un altre per quan perdin les eleccions. El febrer de 1936 hi tornen a haver eleccions i aquest cop tant les dretes com les esquerres es presenten en grans coalicions. A Catalunya es presenta el Front d'Esquerres Catalanes amb ERC, USC, PSOE, UR, POUM... i el Front Català d'Ordre amb la Lliga, la CEDA... Guanya el Front Popular i el primer que es fa és alliberar tots els presos polítics i recuperar l'Estatut d'Autonomia i la Generalitat de Catalunya. A més intenta controlar l'exèrcit i destituir els càrrecs més perillosos i allunyar altres que en principi no ho semblaven tant (Franco a Canàries). S'intenta reconduir la polarització política però és massa tard. Durant la primavera del 36 s'organitza la conspiració colpista, que compta amb la col·laboració estrangera a Hitler i Mussolini i la interna de grans fortunes com el banquer Joan March. El juliol de 1936 part de l'exèrcit s'aixeca en armes per protegir Espanya d'un suposat cop d'estat comunista.
...