5. Producció i costos. Les empreses en els mercats competitius (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia poltica
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 04/09/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5. Producció i costos. Les empreses en els mercats competitius 5.1 Costos comptables i econòmics Per començar a produir els ingressos han de ser superior als costos.
Objectiu d’una empresa: maximitzar beneficis. S’ha de trobar el punt en el qual produïm la quantitat òptima, per tenir el màxim de beneficis possible.
Benefici = ingrés total (IT) – cost total (CT) Ingrés total: quantitat rebuda per la venda de la producció.
Cost total: valor de mercat dels factors (productes intermedis, treballadors, màquines) utilitzats en la producció.
Des del punt de vista de l’economista, el cost de producció d’una empresa inclou tots els costos d’oportunitat.
Els costos d’oportunitat d’una empresa de vegades són evidents (costos explícits) i de vegades no (costos implícits).
Costos explícits: costos dels factors que exigeixen un desemborsament de diners. (Ex: maquinària) Costos implícits: costos dels factors que no exigeixen un desemborsament de diners.
(Ex: les hores de feina dedicades) Pensem en l’exemple del cost de capital… • • • Consideraria un economista que els interessos que deixen de percebre’s pel capital financer invertit en una empresa són un cost de producció? Els comptabilitzaria el comptable de l’empresa? I si parléssim dels interessos pagats al banc per un préstec que es va demanar per al negoci? Pista: Penseu en cada cas si hi ha un pagament explícit o no.
Atès que els economistes i els comptables calculen els costos de forma diferent, també els beneficis (diferència entre ingrés total i cost total) es calculen de forma diferent.
Benefici econòmic: ingrés total menys cost total, inclosos tant els costos explícits com els implícits.
[ IT – Despeses - Cost oportunitat ] Benefici comptable: ingrés total menys cost explícit total. [ IT - Despeses ] 5.2 La producció i els costos Examinem la relació entre el procés de producció de l’empresa i el seu cost total.
Ex: Pensem en la fàbrica de galetes La Famolenca Elena.
Supòsit: el factor capital és FIX (supòsit realista a curt termini, però no a llarg termini), i el factor treball és VARIABLE: per alterar el nivell de producció només pot modificar-se el nombre de treballadors.
Hi ha una relació entre la quantitat de factors i el nivell de producció LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ La funció de producció estableix la quantitat de producte que pot obtenir-se amb cada combinació de factors de producció, suposant que s’utilitza el mètode més eficient de producció.
*Producció marginal: el que aporta cada nou treballador *Cost of Factory: Cost del capital, cost fix PRODUCTE MARGINAL: augment que experimenta la producció amb una unitat més del factor.
(el factor treball el podem contar com a treballadors o com a número d’hores treballades. L’aportació nova es inferior a l’anterior que havien contractat. A mesura que vas contractant més es molesten entre ells, i es produeix menys) Producte marginal DECREIXENT: el producte addicional que aconsegueix un nou treballador (és a dir, el seu producte marginal) disminueix conforme augmenta el nombre de treballadors utilitzats (mantenint fix el factor capital).
- LLEI DELS RENDIMENTS DECREIXENTS (La llei que accepta que a mesura que es fa mes treball o s’incrementa el número de treballadors el rendiment es menor, es fonamental per determinar punts d’equilibri).
La corba té forma còncava.
De la producció als costos… Tornem a examinar la taula 5.1 atenent la relació entre producció i costos. Aquesta relació és bàsica en la presa de decisions per part de les empreses.
La relació entre les dues columnes de producció i cost total pot representar-se per mitjà del que es denomina la corba de cost total.
5.3 Les diferents mesures del cost Costos fixos: són els que NO varien amb la quantitat produïda (CF). (Ex: lloguer) Costos variables: són els que SÍ varien amb la quantitat produïda (CV). (Ex: nombre de treballadors que contractem) - Costos totals (CT ) CT = CF + CV Cost total mitjà = cost total / quantitat (Q). (CT=CostVariable + CostFix) CTMe = CT / Q Cost marginal = canvi en el cost total / canvi en la quantitat.
CM = ΔCT / ΔQ (generalment ΔQ=1) *Cost fix mitjà: baixa, a més unitats produïdes es reparteix aquest cost. Arriba un punt que la corba variable mitjà la fa pujar.
*Cost variable mitja: va pujant, perquè a cada unitat produïda has de contractar.
*Cost marginal (CM): també es creixent, perquè si cada unitat de producció que fem ens costa mes del q produïm, el CM es l’increment de cost respecte al augmentar una unitat més.
*Cost total: va baixant a mesura q augmenta la producció.
Noteu que: 1. El cost marginal augmenta amb la quantitat produïda, a causa de la llei dels rendiments decreixents (o producte marginal decreixent).
2. El cost total mitjà (CTMe) té forma d’U. Això és conseqüència del fet que el CTMe reflecteix la forma tant del cost fix mitjà (que sempre disminueix) com del cost variable mitjà (que normalment augmenta amb el nivell de producció, a causa del producte marginal decreixent).
El mínim (o fons) del CTMe, ESCALA EFICIENT: quantitat de producció que minimitza el cost total mitjà.
3. Relació entre el cost marginal (CM) i el cost total mitjà (CTMe): Sempre que el cost marginal és menor que el cost total mitjà, aquest últim és decreixent.
Sempre que el cost marginal és major que el cost total mitjà, aquest últim és creixent.
Per tant, la corba de cost marginal talla la corba de cost total mitjà en el punt mínim d’aquesta.
Bci: preu venda - CTMe Les corbes de costos representatives Són les corbes anteriors representatives de la realitat? En general, les empreses solen ser una mica més complicades.
En concret: en moltes empreses, el producte marginal (PM) decreixent no apareix des del primer treballador, sinó que tenen un PM creixent al principi que, a partir d’un punt, comença a decréixer.
La combinació de producte marginal creixent i després decreixent també dóna a la corba de cost variable mitjà una forma de U.
Es mantenen les tres propietats més importants que cal recordar: 1. El cost marginal acaba augmentant quan s’incrementa la quantitat de producció.
2. La corba del cost total mitjà té forma de U.
3. La corba de cost marginal talla la corba de cost total mitjà en el punt mínim.
5.4 Les empreses en els mercats competitius Vegem ara com prenen les empreses les decisions de producció en els mercats competitius.
5.4.1 El significat de competència MERCAT COMPETITIU: mercat en el qual hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes pràcticament idèntics, per la qual cosa cadascun és preu-acceptant (no pot afectar individualment el preu de mercat, sinó que el pren com a donat).
A més: les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat. Ex.: El mercat del pa.
5.4.2 L’ingrés d’una empresa competitiva Recordem que: Bº = IT – CT Sabem que: IT = P x Q Una empresa en competència perfecta, com que és petita en comparació al mercat, considera que el preu depèn de la situació del mercat. El preu no depèn de la quantitat que l’empresa produeixi i vengui.
A una empresa pot interessar-li la resposta a les preguntes següents: Quant s’ingressa de mitjana per cada unitat produïda i venuda? INGRÉS MITJÀ Quin ingrés addicional s’aconsegueix si es produeix una unitat més? INGRÉS MARGINAL Ingrés mitjà: ingrés total dividit per la quantitat venuda.
Ingrés marginal: variació que experimenta l’ingrés total quan es ven una unitat més.
5.4.3 La maximització dels beneficis i la corba d’oferta de l’empresa competitiva L’exemple de la taula 5.2 (vegeu a continuació), ens permet observar que: 1. Mentre l’IM sigui superior al CM, elevar la producció augmenta els beneficis.
2. Mentre l’IM sigui inferior al CM, reduir la producció augmenta els beneficis.
3. Només quan IM = CM l’empresa no pot augmentar els seus beneficis.
5.4.3 La maximització dels beneficis i la corba d’oferta de l’empresa competitiva La recta de preus és horitzontal perquè l’empresa és preu-acceptant: el preu del seu producte és el mateix independentment de la quantitat que decideixi produir.
En el cas d’una empresa competitiva: P = IMe = IM L’empresa maximitza beneficis quan IM = CM. Atès que en el cas d’una empresa competitiva P = IM, la maximització de beneficis s’aconsegueix quan P = CM.
Per tant: En general, la condició de maximització de beneficis és: IM = CM En competència perfecta, atès que P=IMe=IM, podem escriure la condició anterior com: P = CM LA DECISIÓ A CURT TERMINI DE TANCAR En algunes circumstàncies, l’empresa pot preferir tancar.
Distingirem entre TANCAMENT: decisió a curt termini de no produir gens durant un període de temps determinat.
SORTIDA del mercat: decisió a llarg termini d’abandonar el mercat.
Si l’ingrés que s’obtindria produint no cobreix els costos variables de producció, l’empresa tanca (deixa de produir temporalment): Tancar si IT < CV O bé: Tancar si P < CVMe És a dir, una empresa decideix tancar si el preu del bé (el que ingressa per unitat) no cobreix els costos variables per unitat (o costos variables mitjans).
El cost fix no entra en consideració ja que l’ha d’assumir tant si tanca com si no.
Estem ara en condicions d’afirmar que: La corba d’oferta (a curt termini) de l’empresa competitiva és la seva corba de cost marginal a partir del punt en què el preu es troba per sobre del cost variable mitjà (segment de la corba de CM per sobre del punt de tancament).
Nota: en aquesta anàlisi es considera que els CF a curt termini són COSTOS IRRECUPERABLES: costos que ja s’han compromès i que no poden recuperar-se i, per tant, són irrellevants en la presa de decisions.
5.4.4 Entrada i sortida en un mercat competitiu La mesura gràfica dels beneficis de l’empresa competitiva Recordem: Beneficis = IT – CT Podem escriure: Beneficis = (IT/Q – CT/Q) x Q És a dir: Beneficis = (P – CTMe) x Q La decisió de sortir o entrar en el mercat és una decisió de llarg termini.
Si la situació de pèrdues (b) es repeteix en diversos períodes, l’empresa pot optar per deixar d’assumir els costos fixos (que sí assumeix si només tanca temporalment).
Per tant, si l’ingrés que obté produint és menor que els seus costos totals, l’empresa decidirà sortir del mercat, en el llarg termini.
5.4.5 La corba d’oferta d’un mercat competitiu. Els conceptes de curt i llarg termini Hem vist la corba d’oferta d’una empresa competitiva; vegem ara la corba d’oferta total del mercat.
Examinem dos casos: 1. Un mercat amb un nombre fix d’empreses (curt termini).
2. Un mercat en el qual poden estar entrant o sortint empreses (llarg termini).
Quan entraran empreses en un mercat? Si les empreses que hi ha en un mercat obtenen beneficis, hi entraran noves empreses ---> augmentarà la quantitat ofertada, i es reduiran el preu de mercat i els beneficis.
Si P > CTMe ---> entrada d’empreses Si les empreses que hi ha en un mercat estan tenint pèrdues, algunes sortiran del mercat ---> es reduirà la quantitat ofertada, i augmentaran el preu de mercat i els beneficis.
Si P < CTMe ----> sortida d’empreses Al final d’aquest procés d’entrada i sortida, les empreses que romanen en el mercat han de tenir beneficis nuls.
Si P = CTMe ---> no entren ni surten empreses (Situació d’equilibri a llarg termini) L’empresa competitiva produeix la quantitat per a la qual P = CM A més, a llarg termini, a causa de l’entrada i sortida d’empreses del mercat, P = CTMe.
Per tant, ha de complir-se, a llarg termini, que CM=CTMe, que com sabem ocorre en el mínim de la corba de CTMe (escala eficient de l’empresa).
Conclusió: a l’equilibri a llarg termini d’un mercat competitiu en el qual hi ha lliure entrada i sortida, les empreses han d’estar produint en la seva escala eficient.
Per què no tanquen les empreses competitives encara que el seu benefici sigui nul? Perquè els costos econòmics comprenen tots els costos d’oportunitat. Per tant, un benefici econòmic nul només significa que el guany (en termes comptables) és exactament el mateix que s’obtindria amb qualsevol altra alternativa.
Vegem un desplaçament de la demanda a curt i a llarg termini… Existeixen dues raons per les quals la corba d’oferta del mercat a llarg termini podria tenir pendent positiu: 1. Si algun factor de producció és limitat, un nombre més gran d’empreses comportarà un augment en els costos de producció i, per tant, en el preu.
Després, a llarg termini, una producció més gran va acompanyada d’un preu més alt (pendent positiu de la corba d’oferta a llarg termini).
2. Les empreses poden tenir costos diferents. Entren empreses cada vegada amb costos més alts. De nou, a llarg termini, una producció més gran va acompanyada d’un preu més alt (pendent positiu).
Segueix sent vàlida la lliçó bàsica: la corba d’oferta a llarg termini és més elàstica que la corba d’oferta a curt termini, ja que les empreses poden entrar i sortir més fàcilment.
...