Política - TEORIA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Política
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Tots els apunts de l'assignatura d'Estructura Política impartida per la professora Joana Díaz

Vista previa del texto

Estructura política 1.-SOCIETAT I POLÍTICA La política - “Pràctica col·lectiva que duen a terme els membres d’una comunitat. El seu objectiu és regular conflictes entre grups. El seu resultat és l’adopció de decisions que obliguen – per la força, si és necessari-a tots els membres de la comunitat” - Gestió del conflicte social  la diferència (homes-dones, joves-vells, blancs-negres, religiosos-agnòstics...) és bona  Es crea un conflicte quan aquesta diferència es converteix en desigualtat  la política té la missió de gestionar aquestes desigualtats a través del sistema democràtic El sistema polític - Tres dimensions de la política:  Política com estructura – POLITY  “Edifici”, part estàtica = Palau Justícia, Parlament, Constitució  Política com procés – POLITICS  Persones, part dinàmica = OTAN, lobbies, mitjans de comunicació  Política com resultat – POLICY  Polítiques públiques, lleis = Hospitals, escoles - Sistema polític segons el model d’Easton: *Trencament del sistema polític: molta pressió social sobre les institucions provoca la pressa de decisions fortament qüestionades i, en última instància, la desobediència civil (recórrer a la il·legalitat com a forma de protesta) Components i dimensions del poder polític. L’exercici del poder polític: força, influència i autoritat - El poder com a recurs i relació  poder: “capacitat d’intervenir en la regulació coactiva del conflicte social”  Recurs: es té, es controla, s’acumula  Teoria elitista/pluralista  Maquiavel (1r politòleg): “El Príncep”  regles per aconseguir el poder i mantenir-lo  “Estimat però temut”  - Relació : prové de situacions, posicions estratègiques o privilegiades Weber: COMPONENT Força Influència Autoritat RECURS Amenaça Persuasió Reputació ACTITUD EN RELACIÓ Temor Convicció Confiança Legalitat i legitimitat - Legitimitat : capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que el poder imposa.
 Doble cara del poder  Sistema de valors  D’on neix la legitimitat  Formes de legitimació del poder segons Weber  Tradició  Racionalitat-legalitat  Carisma - Legitimitat i legalitat són el mateix? SÍ  Legitimitat: Qualitat de legítim  Legítim: Fundat en dret, vàlid perquè és conforme a llei, als principis acceptats.
 Legalitat: Qualitat de legal  Legal: Conforme a la llei.
- Desobediència civil: recórrer a la il·legalitat com a forma de protesta 2.- ESTAT Concepte i evolució històrica - Estat-Nació: Sorgeix no per propòsit humà sinó per altres forces fora del control de l’home, originades per determinats canvis econòmics i socials esdevinguts a Europa entre els segles XIII i XVI - Formes preestatals del poder polític  Imperis hidràulics (primeres societats sedentàries)  Societats primitives  superstició, ritus  Formes antigues (polis)  Grècia clàssica  política vinculada a la filosofia o Sistema assembleari  tothom podia fer política o Individu = ciutadà (drets i deures)  només homes lliures Parlament escollits aleatòriament  es considerava que tothom estava preparat per participar en política o Igualtat i autogovern Model esclavista  Constitució dels grans imperis  centralització del poder en l’emperador, burocràcia i jerarquia, connexió del poder polític amb el poder diví Model feudal  Poliarquies  clergat (capacitat per interpretat la llei divina i atorgar drets), noblesa i guerres/cavallers  Es reprèn el pensament polític: Tomás d’Aquino  lleis divines dominen la política o   Transició cap a l’Estat S XV- XVI - Crisis dels parlaments medievals Enfortiment de la burgesia front la noblesa Enfrontament entre governants i església Trencament dels antics vincles de relació-subordinació Aparició del mercat –pautes de comportament individual i col·lectiu Característiques de l’Estat    Maquiavel (1469-1527, El Príncep: el poder) Bodin (1530-1596, concepte de sobirania) Hobbes(1588-1679, Leviatán) 1. Unificació del poder (centralització política única)  un únic centre de poder = rei 2. Especialització (la política “s’independitza”) i autonomia  comencen a gestar-se el que seran les futures institucions de l’Estat 3. Territorialització del poder (territori delimita l’àmbit de poder) Evolució de l’Estat  Monarquia absoluta  S XV fins a la fi del S XVII i S XIX o Maquiavel  com garantir que el governant no perdi el poder i conservi la unitat de l’Estat o Hobbes  rei absolut per a garantir seguretat de la població = pacte que garanteix la viabilitat de la societat --- submissió a canvi de seguretat o Locke  contracte social = necessitat de garantir drets individuals, visió individualista i liberalitat o Montesquieu  separació de poders *Individu --- poder = submissió --- súbdit * Llei fonamentalment divina --evolució-- lleis naturals   Estat liberal  Fins a mitjans del S XX o Conseqüència de les grans revolucions Revolució ANGLESA - “La gloriosa”  Origen: separació Església catòlica  Burgesia vs nobles  Rev. Angl + Rev. Industrial = primers parlaments formats per oligarquies burgeses que reclamaven el dret a la propietat Revolució AMERICANA  13 colònies britàniques reclamaven la independència  Determinats terratinents no volien rendir comptes a GB (no revolució social) Revolució FRANCESA Revolució INDUSTRIAL Feixisme i comunisme  Finals S XIX – principis S XX Liberalisme CONTINENTAL Negatiu – Llibertat - Protestantisme Regulat per l’economia - Manera més eficient d’assignar els recursos Adam Smith  “mà invisible” (ofertademanda) Desencant front industrialització Societat de masses vs elitisme Dilució llibertat Liberalisme SOCIAL Positiu – Justícia - Catolicisme Intervencionisme estatal Renovació del liberalisme amb intervenció de l’Estat Mercat produeix recursos, però li costa produir benestar (crisis, atur) Pluralisme Lliure mercat Fonament igualtat oportunitats Neoliberalisme  Hayek, Nozick - Estat gendarme  encarregat de garantir els drets individuals sota l’entesa del contracte social (Hobbes i Locke) Meritocràcia  esforç individual Risc altíssim de saltar-se els drets i llibertats individuals Estat benestar Social-democràcia  Rawls S’imposa de manera rotunda a partir de la IIGM 1945 – 1970  període d’or de la socialdemocràcia Acaba amb la crisi del petroli - Clau: Wellfare o Estat del Benestar Concepció de la llibertat que ha de ser preservada de les limitacions que l’imposa la democràcia La justícia depèn d’un sistema de transaccions legítimes (Nozick) Concepció pública de la justícia que pugui ser assumida per tots els individus d’una col·lectivitat Liberalisme social New right, noliberalisme, neoconservadorisme *Sping Andersen  models de socialdemocràcia - Molt alta intervenció  Països nòrdics (5080% impostos) - Molta intervenció  Anglosaxo - Mig intervencionista  centre-europa ESTAT LIBERAL-DEMOCRÀTIC  - Estat del benestar  estats democràtics contemporanis  Tercera via (Giddens) : mig camí entre el liberalisme i la socialdemocràcia Liberalisme = igualtat-justícia + llibertat  Clàssic: es basa en les lleis estrictes de l’economia que s’autoregula  Una sola cleavage (divisòria)  Friedman : responsabilitat empreari = donar beneficis  llocs de treball, sanitat, educació = beneficis pels treballadors  Línia no intervencionista  Absolutisme ---evolució--- liberalisme = llibertat ---evolució--- lliure mercat *Bipartidisme  la societat està d’acord en tot, excepte en la manera de veure l’economia Els elements de l’estat: població, territori i sobirania Condició necessària, però no suficient 1. El territori i els seus límits : Un territori delimitat (per fronteres, controlat i reivindicat, superfície-subsòl-espai aeri, constitutiu i inalienable excepte via guerres/tractats de pau) 2. La identificació de la població: Una comunitat, població identificada (conceptes de ciutadania, drets i deures, nació-nacionalitat-nacionalisme) 3. Les limitacions de la sobirania : Cessió i distribució de poder estatal (capacitat de coacció, de prendre decisions per població/territori sobre qualsevol altre font d’autoritat, contradiccions-UE, ONU, OTAN, intervencions militars, FMI, transnacionals, ingerència humanitària) *Benestar  progrés  globalització = relació entre Estats (després de les GM)  Societat de Nacions  ONU = marc de reconeixement mutu dels Estats Un conjunt de regles i institucions (permanents, estables) - Permanents i estables: institucionalització Són regles que queden definides en un text legal (constitució) o deriven de la dinàmica política històrica acordada col·lectivament en un text legal Subjecte a: interpretacions, vigència, consens ciutadà, modificació o reforma, acompliment i respecte Distribució territorial del poder dins dels Estats - - Estats unitaris : Poder polític centralitzat, estat liberal uniforme i centralitzat, coexistència de govern local tutelat per estat central  Ex: França Estats compostos  Federació  Múltiples models, no patró únic. Distribució constitucional de competències federació-estats federats, model de finançament, de competències federació-estats federats, model de finançament, representació dels estats en les institucions federals, constitució pròpia de cada estat federat, tribunal central. Neixen per integració front amenaces externes, diversitat front dependència colonial o assegurament diversitat d’un estat unitari  Ex: EUA, Suïssa, Alemanya, Índia, Brasil, Bèlgica  Autonomia  Menys competències subestatals  Ex: Espanya, GB  Confederacions (encara que no són un tipus d’estat)  Agrupacions d’estats que actuen integradament en alguns àmbits polítics  Ex: UE, CEI 3.-DICTADURES I DEMOCRÀCIES De l’estat liberal a l’estat liberal-democràtic Liberalisme clàssic ---evolució--- liberal-democràcia  Revolució de les masses - Industrialització  llibertat/ política de masses Els treballadors expressen les seves reivindicacions (dret d’associació, dret a la informació)  clubs socials de treballadors = futurs partits polítics CRISI DEL LIBERALISME DEL S XIX I PPIS S XX  processos de modernització, sufragi, revolució social, política de masses Concepte de democràcia dels clàssics - Aristòtil: forma corrupta – decisions col·lectives preses per massa desinformada, sense responsabilitat ¿QUI exerceix el poder? Un SOL Uns POCS MOLTS FINALITAT del poder Interès COMÚ Interès PROPI (formes desitjables) (corrupció) Monarquia Tirania Aristocràcia Oligarquia Politeia - República Democràcia Definir la democràcia - 193 estats reconeguts per ONU  130 són monocràtics  Menys de 30 són democràtics (15% població)  Avançant cap a model post-democràtic (poliarquia): El poder resideix en unes determinades elits polítiques i econòmiques El poble ha cedit la seva capacitat de decisió a una sèrie de representants polítics, socials, econòmics...
Democràcia procedimental: procés legitimació de les elits Segons Dahl per acabar amb poliarquia  democràcia directa Giovanni Sartori - Cal definició realista per poder trobar “realitats democràtiques” No es pot comparar ideal amb real per definir democràcies (per exemple: democràcia occidental vs democràcia popular/comunista) Introdueix democràcia lligada a poble i poder:  Majoria i respecte a les minories  Societat de masses  Poder del poble sobre el poble  Democràcia com legitimitat Robert Dahl - Democràcia ideal vs poliarquies Participació efectiva (igualtat oportunitats) Igualtat de vot i capacitat política de decisió Accés al coneixement, informació i recursos - Institucions polítiques  Càrrecs públics electes  Eleccions lliures  Vulneració drets/llibertats humans  límit il·legalització partits polítics  Llibertat expressió  No monopoli grups informatius  Fonts alternatives informació  Autonomia de les associacions  Legalització sindicats  Partits polítics de masses (primer socialistes, després organització de la burgesia)  Associacions estudiants, AMPAs, comitès ètics (sanitat)...
 Ciutadania inclusiva  Tothom pot gaudir de les llibertats en igualtat de condicions Churchill - Democràcia: “pitjor sistema polític a excepció de la resta”  Crisi de representativitat i legitimitat  noves tecnologies i globalització  Renovació democràtica  continu procés de canvi Monocràcia (dictadura) i democràcia - Monocràcia i democràcia = diferents formes de fer política en funció de: distribució de la capacitat política, accés a recursos i instruments per fer política, encaix entre decisions polítiques i preferències ciutadanes Monocràcies - Concentració poder Personalització autoritat Control i repressió ciutadania Inestabilitat i arbitrarietat legal SISTEMES TOTALITARIS - Poder: culte a la personalitat - Doctrina global. Control de TOTES les esferes de relació - Ús sistemàtic del terror     SISTEMES AUTORITARIS - Poder: coalició d’actors - Legitimació per ideologia o principis (pàtria, família, progrés, etc) - Acció repressiva, sense extermini del dissident Alemanya 39-45 Gulag Stanilista URSS 36-52 Cambodia 75-79 Règim franquista 39-75  Primaveres àrabs Democràcies - Titularitat del poder atribuïda a tota la comunitat Protecció dels drets de les minories front la majoria Selecció de governants per decisió popular - Intervenció popular en les decisions socioeconòmiques    Democràcia ideal vs poliarquies (Dahl, Sartori, Bobbio, Touraine) Democràcia majoritària vs Consens (Lijphart) LIBERAL-DEMOCRÀCIA  SOCIAL-DEMOCRÀCIA  POSDEMOCRÀCIA Capitalisme i democràcia OFFE Teoria social democràtica o de l’economia social de mercat Teoria liberal-pluralista o teoria liberal de mercat Teoria post-democràtica o del mercat financer global - BASE DESCRIPTIVA (FETS, QUÈ): EXEMPLES DE RELACIÓ ENTRE FENÒMENS ECONÒMICS I FENÒMENS POLÍTICS BASE NORMATIVA (NORMES, COM): JUSTIFICACIÓ, BASE TEÒRICA QUE SUSTENTA ELS FETS Pacte social  polítiques Keynesianes  asimetria de poders (fins a les primeres crisis del petroli)  Poder polític > Poder econòmic o - La política regula els mercats, estabilitza l’economia, regula els monopolis corporatius, juga amb la balança d’importacions i exportacions...
Postdemocràcia  poliarquia  Poder econòmic > Poder polític o Riquesa dinàstica (economia no productiva)  4-5% > economia productiva  2-3% = Hereditari Proposta per trencar (Picketty)  taxa global sobre la riquesa heretada o Exemple: No tancament Volkswagen  pèrdua llocs de treball 4.- SEPARACIÓ DE PODERS PAÍS ESPANYA CAP D’ESTAT Felip VI CAP DE GOVERN Mariano Rajoy (P) GRAN BRETANYA Isabel II David Cameron (PM) FRANÇA François Hollande (P) Manuel Valls (PM) ITALIA Sergio Mattarella (P) Matteo Renzi (PM) ALEMANYA J. Gauck (P) ESTATS UNITS Barack Obama Angela Merkel (cancellera) Barack Obama VENEZUELA Nicolás Maduro Nicolás Maduro ARGENTINA Cristina Fernández de Kichner Vladimir Putin (P) Cristina Fernández de Kichner Dimitri Medvedev (PM) Li Keqiang (segon en jerarquia al Partit Comunista9 Shinzo Abe (PM) RÚSSIA XINA Xi Jinping (líder Partit Comunista) JAPÓ Akihito (E) MODEL Monarquia parlamentària Monarquia parlamentària República semipresidencial República democràtica República federal República federal presidencial República federal presidencial República federal presidencial República semipresidencial República popular – Estat socialista Monarquia parlamentària Distribució funcional del poder - Estat absolutista = concentració de poder (monarca absolut) + institucionalització i especialització de la política Establerta en la visió liberal de l’estat per distingir les principals funcions polítiques  Montesquieu = separació funcional del poder en diferents institucions especialitzades Liberal democràcia  establir si els poders es controlaran entre ells i com  règims de poder  Presidencialisme (els poders no es combinen)  cap estat i cap de govern = mateixa persona   Semipresidencialisme (els poders no es combinen) Parlamentarisme (cooperació i combinació dels poders)  cap estat i cap govern = persones diferents Legislativa PARLAMENT (CONGRÉS, CORTS, CÀMERA) - - Òrgan designat per elecció popular, subjecte a un sistema electoral, que representa i expressa les demandes socials, legitima les grans decisions, controla l’executiu i designa alts càrrecs institucionals.
El parlament aprova, esmena o rebutja propostes de legislació Gestiona les peticions de les minories S’hi discuteixen demandes i s’arriba a decisions acceptables per a la majora a través de lleis d’obligat acompliment (legitima les PP) Designat per elecció popular, amb renovació periòdica (legislatura)  SISTEMES ELECTORALS Distribució seguint tendències polítiques: PROPORCIONAL (èmfasi en consens) Intenta generar governs de consens Societats heterogènies  Sistema de partits fragmentats Assigna els escons respecte al nombre de ciutadans d’una manera proporcional  representació de les minories Exemple: Espanya Distribució que prima l’opció més votada: MAJORITARI (èmfasi en estabilitat) Parlament fort amb majories àmplies (el consens és bastant clar perquè els partits no estan ideològicament molt allunyats) Societats homogènies  Sistema bipartidista Es basa en el percentatge de vots  el partit que té més vots acaba governant Exemple: Gran Bretanya  En funció de: districte, fórmula, modalitat vot, barrera electoral Districte: distribuïts geogràficament  “Gerrymandering”  va redibuixar, redefinint els districtes, el mapa per obtenir més vots Fórmula: Sistema assignació escons = Regla de 3 sense generar decimals  Espanya: Llei d’Hondt = afavoreix els partits majoritaris (converteix el sistema proporcional en majoritari)  Nombre total de vots : 1,2,3....
 Preu mig de cada escó : 916.000 vots 1 2 3 A (majoritari) 4 milions (primer escó) 2 milions (quart escó) 1’3 milions (setè escó) B 3’5 milions (segon escó) 1’75 milions (cinquè escó) 1’166 milions (vuitè escó) Número total d’escons en joc  Vot en blanc  castiga les minories C 2 milions (tercer escó) 1 milió (novè escó) 666 mil (onzè escó) D (minoritari) 1’5 milions (sisè escó) 750 mil (desè escó) 500 mil (dotzè escó)  No participació  no té cap efecte percentual, però afecta a la legitimitat del futur parlament Modalitat vot  Llistes tancades  la formació política decideix qui serà parlamentari = Lògica de partit  Llistes obertes  es vot votar a qui es vulgui de qualsevol llista. El principal problema és l’interès personal de cada candidat i la possibilitat de corrupció Barrera electoral: Percentatge mínim de vots que cal obtenir per tenir un escó (Espanya  3%)  Objectiu : protegir la democràcia de moviments que siguin antidemocràtics i de manipulacions personals - Corts Generals  Cambra alta/senat reticències conservadores al sufragi universal i distribució territorial del poder  Cambra baixa (assemblea nacional, cambra comuns, dieta federal. Congrés, cambra de diputats)  Composició: presidència, grups parlamentaris, comissions, plenari  Funcions: representació i expressió de demandes socials, legitimació de decisions, control sobre executiu, designació alts càrrecs institucionals *Espanya: bicameralisme asimètric  La cambra baixa té més poder que la cambra alta  Senat: cambra de representació territorial que assessora i modela el parlament (2 senadors d’assignació directa + número de senadors en relació amb el nombre de població) - - Mocions de censura o confiança: mecanismes de relació entre parlament i govern Pèrdua d’importància per: negociació es produeix en altres àmbits des del sufragi universal; disciplina del partit duu a la relació govern-oposició i no govern-parlament; executiu té més força; media concentren el debat; personalització de la política Parlament vs Referèndum (democràcia representativa vs democràcia directa) Executiva - Impulsa i dirigeix les grans intervencions polítiques i les aplica a situacions concretes Sistema piramidal:  GOVERN (cúpula) : tasques de representació institucional i execució de les lleis  Executiu dual  monarquies i repúbliques o Govern (ministres, primer ministre-president-canceller) o Cap d’Estat (monarca / president república) Rei representació institucional i cap de les forces armades, manté de manera simbòlica les atribucions dels reis dels estats absoluts medievals i renaixentistes President república Alemanya/Itàlia  gairebé cap atribució institucional President república França/Rússia  atribucions institucionals  Executiu monista  només repúbliques o un sol òrgan – presidència EUA  ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (base)  funcionaris  Organització integrada per personal professionalitzat, dotada amb mitjans materials i econòmics de titularitat per dur a terme les decisions de l’executiu o Administració burocràtica (Weber) Racionalitat instrumental, estabilitat, definició clara de tasques, propietats, protocols definits, organització jeràrquica. Nova visió: Nova gestió pública o Funcionaris de per vida  evitar corrupció i garantir que no canviïn segons els governs Mecanismes per controlar malapracsis en la funció pública  Funcions: aplicació de regles, prestació de béns i serveis, captació i gestació de recursos, acumulació d’informació  Control: autoritats, gabinets assessors, parlament, defensor/síndic, ciutadans, mitjans, organitzacions socials Judicial TRIBUNAL I JUTGES - Regulen el conflicte sobre l’aplicació i interpretació de les normes produïdes pel sistema polític.
Dos models: jurat de ciutadans seleccionats per sorteig, jurat de magistrats i jutges Dos organitzacions: per especialització i per jerarquia.
Conceptes bàsics:  Imparcialitat i independència.
 Carrera judicial i immobilitat dels jutges. Autogovern  Responsabilitat. Derivada dels anteriors. Difícil avaluació Models de govern - Les formes (models) de govern poden venir determinades per: 1. El plantejament tradicional de distribució de poder funcional en les tres institucions clàssiques (executiu, legislatiu, judicial) que genera 4 models ideals de relació entre aquestes institucions (sobretot executiu i parlament):  Model assembleari  Model parlamentari  Model semipresidencial  Model presidencial 2. Un plantejament alternatiu que recull la realitat actual en què la distribució funcional del poder està subjecte a equilibris i relacions més complexes entre les institucions clàssiques i la realitat social (Lijphardt):  Model majoritari (democràcia majoritària)  Model de consens (democràcia de consens) Model presidencial/semipresidencial - Majoria absoluta: 50% + 1 Majoria relativa : guanya el que té més vots Sistema de dues voltes : primera votació amb tots els partits polítics, segona votació amb els partits que superen un llindar de vots establert a la Constitució  vol garantir que les majories es vegin representades (els partits minoritaris s’uneixen en coalició i així queden representats) ...