B4: Medul·la espinal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 53
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- Medul·la espinal: El SNC es compon de: 1. Prosencèfal (telencèfal i diencèfal).
2. Tronc de l’encèfal.
3. Medul·la espinal: Extret d’apunts de Fonaments Psicobiologia II. B 4. Fuentes, S. (2016) de MÈDULA ESPINAL:        Divisió més caudal del SNC.
Estructura cilíndrica (42-45cm llarg, 1cm diàmetre), tub arrodonit que s’estén a continuació del tronc de l’encèfal però fora de la cavitat cranial.
Al centre de la medul·la espinal (és un tub) trobem el canal central per on circula LCR.
En la zona més caudal, el grossor de la medul·la disminueix formant el con medul·lar.
Discorre pel canal vertebral des de la 1ra Recuperat de Torres, M. i Vale, A.
vertebra cervical fins la 2na vertebra lumbar.
(2009). Estructures del sistema És més curta en longitud que la columna nerviós. Abril 7, 2016, de UOC. Web: vertebral  a partir de la 2na vertebra lumbar http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e23 57e5d4bb2c5e757cf383eb9612/4415 ja no hi ha medul·la, només axons que busquen 35/PID_00144882/modul_4.html#w2 el camí de sortida, format la cua de cavall.
6aac11b9 Està protegida per: a) La columna vertebral:  La medul·la s’ubica dins del canal vertebral (a l’interior de les vertebres).
 Entre vertebra i vertebra, hi ha forats per on surten el nervis espinals.
Recuperat de Sallem, F.. (2011). Lesões medulares - Algumas informações. Abril 7, 2016, de Neuroinformaçao Sitio web: http://neuroinformacao.blogspot.com.es/2011/12/lesoes-medulares-algumas-informacoes.html Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    b) Les meninges (membranes que recobreixen el SNC i eviten que estigui en contacte directe amb l’os):  La medul·la s’uneix a les vertebres mitjançant la duramàter (capa més externa de les meninges).
Les seves funcions són: a) Enviar a l’encèfal la informació sensorial procedent del tronc i les extremitats (tant superiors com inferiors).
b) Intervé en la coordinació motora del tronc i de les extremitats, sota el control de l’encèfal.
c) Conté circuits locals que controlen les respostes reflexes.
Té un grossor similar al del dit petit, encara que és major en els eixamplaments cervical i lumbar  nivells en els que s’insereixen els nervis espinals que innerven els braços (cervical) i cames (lumbar).
Lateralment està envoltada pels nervis espinals.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 7, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html #w26aac11b9 1.2.- Nervis espinals: NERVIS ESPINALS:    Axons de neurones (nervis) que entren i surten de la medul·la i la comuniquen amb la resta del cos.
Cada nervi espinal està format per una arrel dorsal (o posterior) i una arrel ventral (o anterior).
De la medul·la entren i surten 31 parells de nervis (un per a cada costat de la medul·la), a través dels forats invertebrats (localitzats entre 2 vertebres successives): o 8 cervicals.
o 12 toràcics.
o 5 lumbars.
o 5 sacres.
o 1 còccic.
Extret d’apunts de Fonaments de Psicobiologia II. B 4. Fuentes, S. (2016)  Participen en: o La recepció d’informació sensorial procedent d’extremitats, tronc i de molt òrgans interns.
o El control del moviment i la regulació de funcions viscerals.
o Compleix una funció integradora per algunes activitats reflexes que es desenvolupen sense mediació encefàlica.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Senyals: o Senyals ascendents  informació sensorial que envien a l’encèfal o Senyals descendents  informació motora. Controlen respostes reflexes sense passar per encèfal.
NERVIS CRANIALS:      Nervis que parteixen de l’encèfal.
Sorgeixen del tronc de l’encèfal i després de sortir de la cavitat cranial es dirigeixen als seus respectius destins perifèrics.
La major part d’ells arriben a estructures del cap i del coll a les que proporciona innervació sensorial i motora.
Existeixen 12 parells de nervis cranials.
Extret d’apunts de Fonaments de Psicobiologia II. B 4. Fuentes, S. (2016) La medul·la és l’única estructura del SNC amb un patró clar de segmentació:  Segment medul·lar o metàmera: tros de medul·la delimitat per la inserció de cada parell de nervis espinals  s’anomenen d’acord a la zona de la qual parteixen els nervis espinals: o Metàmeres cervicals (8 segments): que Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009).
controlen la part superior del cos (sobretot Estructures del sistema nerviós. Abril 7, 2016, de UOC. Web: braços i esquena).
http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c o Metàmeres toràciques (12 segments): 5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul que controlen la part del cos corresponent _4.html#w26aac11b9 al tronc.
o Metàmeres lumbars/sacres (5 segments lumbars / 5 segments sacres + 1 segment còccix): controlen les cames.
 Mitjançant el seu parell de nervis espinals, la metàmera controla una franja del cos (DERMATOMA) sensorial i motorament  Cada dermatoma (franja del cos) està controlat únicament per una metàmera.
Ex: dermatoma c4 (cervical 4) està controlat per la metàmera c4.
 Els dermatomes són molt útils en les exploracions clíniques per determinar si hi ha lesions en la medul·la espinal o en el nervi espinal: o Un nervi espinal conté tant axons sensorials com motors, pel qual es considera que són mixtos  una lesió que afecta a tots el nervis espinals produeix pèrdues tant en funcions sensorials com motores.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  o Una lesió especifica d’arrels dorsals o ventrals  afectarà a funcions sensorials o motores respectivament.
Cada nervi està unit a la medul·la espinal per mitjà de dos arrels  l’arrel dorsal (posterior) i ventral (anterior).
Cada arrel dorsal abans d’unir-se amb l’arrel ventral, per formar un nervi espinal, s’eixampla i forma un gangli (agrupació de somes).
A. LES ARRELS VENTRALS:  Estan formades per fibres (axons) eferents de les neurones de la medul·la espinal que controlen l’activitat dels músculs esquelètics (FIBRES EFERENTS SOMÀTIQUES) i per els axons de les divisions simpàtiques i parasimpàtiques del SNA que arriben fins la musculatura llisa i les glàndules (FIBRES Recuperat de Pacheco, L. (2007). La medula espinal. Abril 7, 2016. Web: EFERENTS VISCERALS).
http://163.178.103.176/Fisiologia/neuro_prac_bas_p4_8.html  Aquestes neurones: o Tenen el soma en la medul·la, l’axó surt de la medul·la per l’arrel ventral, i els botons terminals estan en el tronc.
o Les neurones són multipolars tipus Golgi I.
o L’axó s’uneix a les neurones sensorials per formar el nervi espinal.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 7, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4 .html#w26aac11b9 NERVIS ESPINAL = SENSORIAL (ARREL DORSAL) + MOTOR (ARREL VENTRAL).
B. LES ARRELS DORSALS:  Estan constituïdes per fibres (axons) aferents que porten informació sensorial cap a la medul·la des de els receptors sensorials de músculs, pell i vísceres.
 Els somes de les neurones sensorials es localitzen en el ganglis dorsals, situats fora del SNC.
 Són neurones en forma de “T” (pseudomonopolars).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Recuperat de Pedraza, N., Hernández, S. & Còrdoba A.(2012). Sistema nervioso y substancias. Abril 4, 2016. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_0014 4882/modul_4.html#w26aac11b9 Com podem saber quina part és la dorsal, i quina la ventral de la medul·la?  Mirant el gangli de l’arrel dorsal.
 A la part ventral de la medul·la hi ha el solc anterior.
3.1.- SUBSTÀNCIA GRISA:    Si fem un tall transversal observem que en la part central, la medul·la té una forma similar a una papallona o “H”  la substancia grisa que es localitza a la part central de la medul·la espinal.
La seva aparença es deu a que forma dos extensions simètriques a cada costat de la línia mitja, que estan unides per una zona central Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós.
(denominada comissura Abril 7, 2016, de UOC. Web: gris), per la qual descendeix http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441 el canal central del sistema 535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b9 ventricular (i per on circula el LCR).
La forma i mida de la substància grisa de la medul·la varien en els diferents segments medul·lars.
La substancia gris està parcel·lada en 3 zones bastant delimitades: a) BANYA DORSAL O POSTERIOR: o Es localitza en la part dorsal o posterior de la medul·la.
o És sensorial, rep informació sensorial de les neurones sensorials que entren en la medul·la per l’arrel dorsal, on moltes d’aquestes neurones estableixen sinapsis a nivell de banya dorsal.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 b) ZONA INTERMÈDIA O DE TRANSICIÓ: o Està formada per interneurones que són neurones locals, els axons de les quals no surten de la mateixa medul·la espinal.
Moltes d’elles són segmentals perquè els seus axons no surten del segment on es localitza el cos neuronal (soma) i poden arribar a neurones del mateix costat o d’ambdós costats de la medul·la (interneurones comissurals).
o En la zona intermèdia de TOTS els segment toràcics i dels primers lumbars, es forma un tercera banya que es denomina banya lateral:  Funció vegetativa.
 Es situen els somes d’una part de les neurones preganglionars (eferents) del SNA.
c) BANYA VENTRAL O ANTERIOR: o Es localitza en la part ventral o anterior de la medul·la.
o És motora i és on es localitzen els somes de les motoneurones que després formen el nervi espinal.
3.2.- SUBSTÀNCIA BLANCA:  La substancia blana medul·lar esta dividida en columnes o cordons.
A cada costat de la medul·la trobem: a) COLUMNA DORSAL  situada a la part dorsal.
 Formada per fibres aferents somàtiques dels nervis espinals que s’agrupen en els fascicles prim (o Gràcil) i cuneat (o cuneïforme) que ascendeixen per la Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema medul·la espinal sense nerviós. Abril 7, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb96 realitzar sinapsis fins 12/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b9 arribar al bulb raquidi.
b) COLUMNA VENTRAL O ANTERIOR  situada en la part anterior.
c) COLUMNA LATERAL  situada a la part lateral.
 Les columnes (blanques) ventrals i laterals estan formades per tractes (vies) ascendents que s’originen en la pròpia medul·la espinal, i per tractes descendents que s’originen en diferents estructures de l’encèfal.
 La substancia blanca està formada pels axons de les neurones sensorials, els axons descendents de l’encèfal i les fibres centrals de les neurones sensorials dels ganglis espinals.
Els axons i les fibres s’agrupen formant els tractes, els fascicles. Aquest fascicles recorren la medul·la en sentit longitudinal, pel que se diferencia 2 tipus de fascicles: A. FASCICLES ASCENDENTS (SUBSTÀNCIA BLANCA):  Són els que porten la informació sensorial de la medul·la fins l’encèfal.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   Porten informació somatosensorial o somastèsica  porten informació sobre la sensibilitat general del cos: tacte, dolor, temperatura i de la propiocepció (localització de músculs i articulacions).
Tota aquesta informació somatosensorial del tronc i les extremitats entra al SNC per la medul·la a través dels nervis espinals.
Els principals fascicles que recorren la medul·la són: o FASCICLE DE LA COLUMNA DORSAL: format per 2 fascicles:  Fascicle de Goll (Gracilis): situat a la part més medial de la columna dorsal. Porta la informació de la part inferior del cos (del tòrax cap avall). Recorre tota la medul·la espinal  Fascicle de Burdach (Cuneatus): situat a la part més lateral. Porta la informació de la part superior del cos (del tòrax cap amunt). Recorre a partir del sisè segment toràcic.
 Aquests fascicles estan relacionats amb:  El tracte epicrític: tacte fi, discriminatiu, que ens permet saber on s’està rebent una estimulació tàctil. ex: lectura de Braille.
 I amb la propiocepció conscient (informen del moviment i posició del cos).
o FASCICLE ESPINOTALÀMIC. També format per dos fascicles:  Fascicle espinotalàmic anterior.
 Fascicle espinotalàmic lateral.
 Aquests fascicles condueixen informació al encèfal del tracte protopàtic (no específic, generalitzat) del dolor i temperatura.
B. FASCICLES DESENCENTS (SUBSTÀNCIA BLANCA):  Porten la informació des de l’encèfal fins la medul·la  Fascicles motors.
 S’originen en diferents estructures de l’encèfal.
 Porten informació motora a les motoneurones de la medul·la espinal amb la finalitat de que les motoneurones controlin els moviments del tronc i les extremitats.
 Els principals fascicles descendent són: Controlen els  El fascicle corticoespinal lateral (piramidal lateral). moviments  El fascicle ruboespinal.
voluntaris de les extremitats.
 Fascicle extrapiramidal: relacionat amb els moviments automàtics i semiautomàtics que acompanyen als moviments voluntaris.
o Recullen i envien a l’encèfal informació sensorial (tant somàtica com visceral) del tronc i extremitats  Fa un primer processament de la informació i envia aquesta informació sensorial cap l’encèfal.
o Rebre de l’encèfal i distribuir cap a la perifèria informació motora i vegetativa de tronc i extremitats, per a controlar posicions i moviments.
o També fa servir aquesta informació amb independència de l’encèfal per organitzar les respostes reflexes de tronc i extremitats.
...