Microbiologia II Tema 7 Deltaproteobacteris i Epsilonproteobacteris (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

-Filum delta-proteobacteria L'únic que no conte patògens del home.
Desulfovibrio: redueixen S a sulfufur d'hidrogen i impedeix el creixement de plantes i animals, en condicions anaeròbiques. Creixen en ambient aquàtics. Fa un precipitat de color negre amb mala olor. S'evita que creixin aquests bacteris. Controlar també als edificis, a les canonades, es poden erosionar Mixobacteris: lisen altres bacteris o organismes microscòpics. En forma de bacil gram-, moviment per deslliçament en grups, lamines que fan ones en superfícies solides. Si no tenen nutrients, fan unes mixospores que poden resistir molts anys en el medi ambient, els cosos fructífers serveixen per identificar l'especie. Són microdepredadors Myxococcus fluvus, Stigmatella sp, Stigmatella aurantica Bdellovibrio: moviment de molta velocitat en ambients aquàtics i xoca amb el bacteri que vol depredar, fa un forat a la paret i es posa a l'espai periplasmic i comença a inactivar els processos de replicació del bacteri hoste, es replica en el seu interior, fa un filament molt llarg i es divideix en diferents cèl·lules, multifisio.
-Classe epsilon-proteobacteria Gram negatius petits, costa mirar en microscopi.
Flagel·lació polar o bipolar Oxidasa positius Microaerofils (5-7% de oxigen) Metabolisme oxidatiu Bacteris exigents, medis selectius sense hidrats de carboni perquè no l'utilitzen.
Genere Campylobacter: campylo vol dir corbat, lleugerament helicoïdal.
Campylobacter jejuni, Campylobacter fetus, Campylobacter coli. Són zoonosis, reservori animal, sol ser bestiar de granja o animals domèstics, podem trobar animals portadors asimptomàtics. La malaltia en els animals afecta a l'aparell reproductor causant molts avortaments. Eliminen el bacteri per les femtes i per la llet. Aigües contaminades fecalment o aliments del animals (carns i llet). Carns blanques sobretot.
Causa diarrea (més freqüent que Escherichea coli).
Es poden fer proves bioquímiques per a diferenciar les 3 especies. (mirar el quadre de les diapos) Catalasa i oxidasa +.
Patogenicitat: Campylobacter jejuni es sap que té fímbries, lipid A endotoxic, enzims i verotoxines responsables de la infecció. S'ha de ingerir amb dosi elevada perquè pH acid de estomac els destrueix, dosis infectives superiors a 10^5. Al intestí s'uneix per els adhesines, i altera la motilitat peristàltica de la zona i fa una invasió de la mucosa intestinal invaïnt les cèl·lules de l'epiteli. Això també s'ha vist en E. coli. A Campylobacter fetus té un altre factor de patogenicitat, la capa S (capa proteica externa que li permet evitar el sistema de complement i disseminar-se pel cos).
Causa enteritis (Campylobacter jejuni, coli i fetus) i septicèmies (Campylobacter fetus) Incubació: salmoneles tenen hores, Campylobacter jejuni són dies (fins a 10 dies).
Diarrea aquosa acompanyada de febre, apareixerà sang a mesura que vagi augmentant la infecció. Resolució espontània, fer tractament asimptomàtic. la recuperació dura més temps: Salmonela 2-5 dies, Campylobacter pot durar mes de una setmana Complicació de enteritis: síndrome de Guillan-barre, és poc freqüent, la persona pateix una malaltia autoimune que afecta al sistema nerviós perifèric, sobretot el soques de Campylobacter jejuni amb serogrup O19. La persona perd força de totes dues parts del cos i dura varis dies.
Tractament antibiòtic i costa molt recuperar-se per a recuperar la força inicial, pot quedar alguna seqüela de tipus neurològic.
Campylobacter fetus pot passar de intestí a sang, tindrem bacterièmia, disseminació i causar septicèmia en nens i persones grans.
Diagnostic: microscopia no es útil, cultiu en medis especials tenir en compte la atmosfera microaerobica (suplementar amb CO2) Tractament: eritromicina, quinolones com alternativa (però és molt resistent).
Prevenció: no veure ni menjar coses contaminades. Carns i llet ojocuidao, llet pasteuritzada (70ºC) i escalfar sang a temperatures superiors de 42ºC. Higiene, vigilar infecció fecal-oral. L'estat de portador del hoste animal es difícil de tractar.
Genere Helicobacter: mirar quadre de les diapos.
Medis de cultiu complexes, perquè es un bacteri molt exigent (sang, sèrum, carbó, mido, rovell d'ou, microaerofilia) Helicobacter pylori: de pilor, que es on es va trobar, no s'ha trobat en animals. Ureasa +, nitrats -. La ureasa descomposa urea en amoniac i aixi es basifica el pH de l'estomac.
No està comprovat que creixi per contaminació feco-oral, però es sospita. La persona adquireix Helicobacter pylori sobretot en països desenvolupats, es sospita que la via de transmissió es per contaminació feco-oral per manca de higiene.
Persones asimptomàtiques. Hi han dos malalties: gastritis superficial crònica i les úlceres pèptiques que són produïdes de forma majoritària per Helicobacter pylori.
Mòbil per flagel·lació polar, moviment helicoïdal tipus espiroquetes. Ha de travessar la capa de mucus fins arribar a l'epiteli gàstric. Mentre es mou va secretant una proteïna inhibeix que no secreti l'acid i permet que pugi penetrar. Té tendència a adherir-se a cèl·lules gàstriques secretores de moc, es multiplica, fa ureasa i es basifica el medi.
Produeix enzims: mucinasa fosfolipasa i citoxina vacuolitzant. Si no es dona tractament antibiotic mai desapareix del cos, el sistema immunitari no pot destruir el bacteri. A mesura que arriba a capes inferiors produeix una ulcera gàstrica o duodenal.
També produeix catalasa i superoxidismutasa que permet evitar la fagocitosi i sobreviure dintre dels macròfags i dismenirar-se per sang. A les ulceres pèptiques hi ha sang.
Es pot complicar amb càncer d'estomac, però esta disminuint. Pero augmenten els càncer d'estomac i la malaltia del reflux gastric a causa del tractament, es desconeix perquè.
Diagnostic: cultius a partir de biòpsies, cultiu en medis especials i condicions especials.
Pots fer la proba de la ureasa o la del ale. Ingereixes papilla i el carboni 13 fara CO2 que s'expulsara per lale, es mira quant de carboni marcat s'expulsa, ja que sols s'expulsa quan hi ha activitat ureasa. Anàlisi semicuantitatiu. Microscopia amb anticosos fluorescents.
Tractament: antibiòtics i protectors d'estomac durant dues setmanes. Tetraciclina, metonidazol (resistències), bismut i omerazol (com a protectors del estomac). El tractament profilàctic no es útil, la persona pot patri igualment la malaltia, no es disposa de vacuna.
...