Plantes Vasculars. Tema 10 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Plantes Vasculars
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 18/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Es va fer un experiment amb la hipòtesi de que les altes concentracions de CO2 en l’atmosfera del Devònic van endarrerir l’augment de la mida foliar.
I pel que fa a l’oxigen, la necessitat d’O2 augmenta amb la grandària, de manera que quan va augmentar al Carbonífer els animals van poder ser més grans.
Com més licòfits hi hagués, més equisetates, més carbó que va quedar fòssils, per tant més oxigen i com a conseqüència més animals i més grans.
TEMA 10: MONILÒFITS II: LES FALGUERES TÍPIQUES Les falgueres eusporangiades - Subclasse Psilotidae - Subclasse Ophioglossidae Les falgueres leptosporangiades - Subclasse Maratiiidae - Subclasse Polypodiidae (= Filocopsida, les filicates): els pteridòfits típics Ordre de les filicals Ordre de les salvinials: les hidroptèrides, les falgueres aquàtiques Les falgueres típiques tenen fulles megafil·les, fulles amb més d'un rastre foliar, formades a partir de branques dicòtomes planeres on els espais es van omplir de parènquima.
Les falgueres típiques són el grup més nombrós i divers de pteridòfits i més complex morfològicament, el més evolucionat. Són el grup que van tenir màxima importància des del Carbonífer al Mesozoic, període en que es van originar les famílies actuals.
Es caracteritzen per: - Tija complexa, mai protostèllica, sinó eustèlica Amb xilema complex amb traqueides (tràquees a les més evolucionades) Presentar fulles megafil·les (anomenades fronda) amb làmina sencera o molt dividia Les més primitives amb esporangis tipus eusporangis i les evolucionades amb leptosporangis.
Com hem dit hi ha esporangis de 2 tipus: eusporangis i leptosporangis Eusporangis leptosporangis Mida Nombre d’espores Nivell evolutiu Origen + grans + espores + primitiu En un grup de cèl·lules epidèrmiques 1a divisió + evolucionat En una única cèl·lula epidèrmica 1a divisió + petits - espores Gametòfit clorofíl·lic, sense teixit vascular, laminar, amb 1 sola capa de cèl·lules i amb rizoides (= protal·lus) Viuen a tots els ambients de la terra, fins i tot als països àrids, però són més abundants als països humits i als tropicals. Se’n coneixen unes 12 000 espècies i molts de fòssils.
Tradicionalment es fan els 4 grups següents: Les protoptèrides (= prefalgueres [†]) o Les ofioglòssides (eusporangiades típiques) o Els pteridòfits típics (O. de les filicals ) o Les hidroptèrides (falgueres aquàtiques) } eusporangiades } leptosporangiades Falgueres eusporangiades Lles ofioglòssides, Ordre de les OFIOGLOSSALS Grup de falgueres amb caràcters primitius i amb aspecte també primitiu: - Plantes rizomatoses de fins 40 cm amb fulla única que té 2 ramificacions, dividides o no, totes verdes, una de les quals porta un espiga fèrtil - El rizoma, curt i micorízic, creix per 1 sola cèl·lula apical; a les plantes adultes, una àrea parenquimàtica perfora el xilema abans de la sortida del feix foliar; l'endodermis roman completament exterior, o sigui una sifonostela (l'estela intermèdia entre la protostela i la solenostela) - Les fulles no neixen circinades, sinó d'un primordi més o menys planer, però no en 1 sol pla (o sigui q no hi ha planació) - Esporangis de desenvolupament eusporangiat, grossos i sense estructura especial per a la dehiscència - Gametòfit carnós, gros, i subterranis, amb desenvolupament i fecundació lents; no són verds i s'associen amb fongs Botrychium (raïm), 3 espècies als Països Catalans: - B. lunaria - B. matricariifolium - B. Símplex Ophioglossum (llengua de serp), 3 espècies als Països Catalans (O. vulgare, O. lusitanicum, O.
azoricum) Helminthostachys: un gènere asiàtic i de la Polinèsia, freqüents als camins de l'Índia, on es mengen les fulles tendres USOS Ophioglossum s'emprava abans per curar ferides, per la semblança amb la llança de Crist.
Botrychium és més o menys tòxic o estimulant per les vaques. No se'n coneixen de fòssils i l’origen era poc clar fins fa poc.
Subclasse Maratiiidae, MARATTIALS Grup de falgueres tropicals, amb molts fòssils coneguts; alguns arborescents. Tenen fulles grans amb estípules q persisteixen quan la fulla cau i amb vernació circinada.
Tiges complexes fetes de meristeles dins un teixit fonamental; la tija creix per un meristema massiu i no pas per 1 cèl·lula apical (únic cas a les falgueres actuals); les fulles, doncs, fan una corona al capdamunt de la tija i reben un feix extens de diversos feixos de teixit vascular: l'estela, doncs, és un complex fet de meristeles que es poden anastomosar. Tenen esporangis soldats i reunits entre si (= sinangis) a sota o al marge de les fulles, gametòfits tal·losos i clorofíl·lics i perennes. Un exemple és Marattia, Angiopteris.
Falgueres leptosporangiades ELS PTERIDÒFITS TÍPICS (Ordre de les filicals ) Inclou la majoria de les espècies actuals de Pteridòfits i és el grup més divers (unes 9.000 espècies). Existien ja pel Carbonífer i les famílies actuals es van originar al Mesozoic.
Tenen importància a les regions tropicals i subtropicals: són les falgueres homospòriques típiques de les regions temperades. Es caracteritzen per: - Tiges creixen per 1 sola cèl·lula apical - Vernació circinada a les fulles - Esporangis agrupats en un sorus i poden ser protegits per un indusi - Obertura de l’esporangi especial en els grups més evolucionats - Gametòfit típicament cordats i clorofíl·lics, a vegades dioics i llavor el mascle és més petit En algunes espècies s'ha vist que el gametòfit fa un anteridiògen (una substància semblant a les gibberel·lines de les angiospermes) que provoca que en 25 cm al voltant, els altres gametòfits també facin anteridis, quan són joves; però quan són madurs ja són insensibles i després fan arquegonis: és, doncs, un mecanisme de fecundació creuada. Els espermatozoides es mouen cap als arquegonis nedant amb els flagels.
Quan al laboratori s'ha intentat posar en contacte espermatozoides amb arquegonis d'espècies diferents, els mucílag els immobilitza i no hi ha fecundació.
Alguns exemples: Família de les osmundàcies: una de les primitives, on esporangis no tenen anell d'obertura, com Osmunda regalis.
Phyllitis scolopendrium, Asplenium scolopendrium [del grec, llengua de cérvol, i semblant a una escolopendra], tenen fulles enteres.
Ceterach officinarum (Asplenium ceterach) [nom grec de la planta], té esquames al rizoma i a les fulles.
Cheilanthes (Notholaena) marantae [del grec cheilos, llavi, marge, pels esporangis marginals i del grec nothos, bastard, perquè l'indusi és substituït per pèls; B. Maranta, metge i botànic italià (1559-1571)].
Blechnum spicant [nom grec d'una falguera; spicant: nom germànic de la planta], amb sorus i amb fulles un sol cop dividides i 2 tipus de fulles.
Polypodium vulgare [del grec, pop petit] ssp. serrulatum (P. cambricum) i Polypodium vulgare spp. Vulgare tenen esquames al rizoma.
Adiantum capillus-veneris [del grec adianton, no humit, que no reté l’aigua i per això viu en llocs humits]; la veneris dels grecs perquè com una donzella envoltada d'homes. Els cabells de Venus dels romans per les tiges negres i brillants, com els cabells de la deessa de l'amor té sorus marginals.
Pellaea calomelanos [del grec pellaia, ombra, fosca, pel pecíol fosc de la fulla; i de kalos, bell i melas, negre] també té sorus marginals, a l’igual que Pteridium aquilinum [del llatí aquilinus, aquilí, de l'àliga, ja que l'estela del pecíol sembla una àguila heràldica].
Crytogramma crispa [del grec kryptos, ocult i gramme, línia, perquè els sorus fan una línia i són amagats pel marge del fronda].
Anogramma leptophylla [del grec ano, cap a dalt i gramme, línia, perquè els sorus apareixen primer a l'àpex de les pínnules joves; i de leptophyllos, fulles primes], amb sorus no marginals.
Asplenium ruta-muraria [del llatí ruda dels murs, perquè les fulles són semblants a les de la ruda].
Polystichum setiferum [del grec, moltes línies, ja que els sorus es disposen en nombroses línies i del llatí seta, pèl, perquè en té] i Polystichum lonchitis [nom grec i llatí d'una falguera], tenen sorus circulars i indusi persistent.
Dryopteris filix-mas [nom grec d'una falguera], té sorus circulars i indusi persistent.
Cystopteris fragilis [del grec kystis, vesícula, ja que els sorus són inflats], té sorus circulars i amb indusi.
Athyrium filix-femina [del grec, thyrion, sense porta, ja que indusi petit], té sorus allargats i indusi petit i caduc.
Gymnocarpium robertianum, [del grec gymnos, nu, ja que els sorus no tenen indusi], tenen sorus circulars sense indusi.
USOS Algunes espècies tropicals són epífits amb rizoma gruixut i buit i les formigues hi fan el niu i en disseminen les espores.
De Pteridium es poden menjar els rizomes, però cal coure'l primer, ja que té una substància cancerígena i ecoïsona, una hormona que mata els insectes Els troncs de les arborescents serveixen per fer barraques i cases, ja que no es podreix i és molt resistent als terratrèmols. Moltes espècies són emprades en jardineria.
TEMA 11: LES HIDROPTÈRIDES Les hidroptèrides són les falgueres aquàtiques o d'ambient humits que periòdicament poden ser eixuts. Tenen poc aspecte morfològic de falguera a causa de la important adaptació que han fet al medi aquàtic. S'inclouen dins el grup de les filicals, tot i que amb dubte, ja que són heterospòriques.
Es caracteritzen per tenir els microsporangis i els megasporangis aplegats a l'interior de receptacles arrodonits, els ESPOROCARPS i per tenir esporangis tipus leptosporangiat, de paret prima, però sense anell d'obertura.
Ordre SALVINIALS (hidropteridals): família de les marsileàcies i salviniàcies Família de les marsileàcies Marsilea (Marsigli, botànic) plantes de 10-15 cm amb fulles dividides en 4 peces, com un trèvol de 4 fulles.
Pilularia (pilula, píndola) petites plantes de < 5 cm amb fulles erectes i primes com un filament Esporocarp Regnellidium diphyllum (Regnelli, botànic) (Amazonia) Es caracteritzen per: - Tenir tiges estoloníferes (rizomes) rastreres, allargades i ramificades, d'on surten arrels adventícies Tenir fulles erectes fora de l'aigua o surant (dividides o no), amb estomes a les 2 cares o si suren només a la superior Esporangis dins estructures especialitzades o cavitats, els esporocarps Els esporocarps s'haurien format a partir d'una fulla no dividida, que es cargola, es solda i fa la cavitat, s'acaben endurint i actuen com òrgan de repòs. Dins els esporocarps hi ha els sorus amb els 2 tipus d'esporangis: - A Marsilea 1 megàspora terminal, diversos microsporangis i fins i tot amb l'indusi Pilularia meitat de microsporangis i meitat megasporangis Els esporocarps es van fent més durs a mesura que maduren, ja que les cèl·lules de les capes superiors es lignifiquen i les parets es fan més gruixudes ...

Comprar Previsualizar