Trastorns Emili Soro tema 3 part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 3:TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA).SEGONA PART.
ENFOCAMENTS D’INTERVENCIÓ Tot i que actualment prevalen les intervencions psicoeducatives per tractar els TEA, al llarg de la història s’han posat de moda altres enfocaments que avui en dia, en menor o major mesura, se segueixen utilitzant.
Les intervencions més rellevants són les següents: INTERVENCIONS PSICODINÀMIQUES Ara gairebé no s’apliquen, però entre 1943 i 1963 eren les que més s’utilitzaven. Segons aquestes teories, l’autisme sorgeix com a dany emocional secundari a la falta d’un vincle estret amb els pares.
INTERVENCIONS CONDUCTUALS Aquestes intervencions van tenir molt èxit entre 1963 i 1983 i se centren sobretot en la teràpia.
INTERVENCIONS BIOMÈDIQUES Des d’aquestes intervencions se sosté que els TEA es poden “curar” prenent uns medicaments indicats per a aquesta finalitat i/o fent modificacions en la dieta de manera que s’aportin o es restringeixin Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 substàncies Actualment relacionades aquestes amb el intervencions desenvolupament no compten amb dels TEA.
evidència científica.
INTERVENCIONS PSICOEDUCATIVES Són les que més s’utilitzen actualment i pareixen de que l’educació que rebin les persones amb TEA serà molt important per a la seva posterior adaptació a les diverses situacions de la vida.
Aquest enfocament defensa la importància de que l’educació es realitzi en un context natural, és a dir, que sempre que sigui possible el nen aprengui a realitzar activitats en el mateix entorn en què li seran útils aquestes habilitats. A més, també posa de relleu la importància de que la persona pugui participar en diversos contextos, de manera que es facilita la seva inclusió en aquests. Per fomentar la participació i el benestar en aquests entorns naturals, és útil dissenyar entorns estructurats i previsibles, ja que les persones amb TEA solen tolerar malament els canvis. A l’hora d’ensenyar els comportaments adaptatius s’ha d’adoptar un estil directiu però sense deixar de respectar els interessos de la persona a qui s’intenta ajudar. També resulta útil organitzar activitats de respir i suport per als familiars de persones amb TEA.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Per a que tinguin la màxima eficàcia possible, es recomana que els procediments emprats des de l’enfocament educatiu tinguin les següents característiques:  Que siguin intensius, és a dir, que es facin moltes repeticions.
 Que siguin estructurats.
 Que siguin funcionals, és a dir, que tinguin alguna utilitat en la vida de la persona.
 Que es basin en l’aprenentatge sense errors, ja que a les persones amb TEA els costa especialment “desaprendre” quelcom que ja han après malament. Per evitar al màxim que es cometin errors es poden emprar diversos mètodes, com ara presentar les tasques quan la persona està atenta i creiem que serà capaç de resoldre-les. Es poden emprar tants suports com siguin necessaris, i aquests s’aniran retirant de manera progressiva a mesura que la persona millora. A més, els reforçadors s’han de donar de manera immediata ja que sinó no associen la conducta que volem reforçar amb la conseqüència positiva (el reforç).
 Que siguin primerencs: com més petit sigui l’infant quan se’l comenci a atendre, més oportunitats de millorar tindrà.
 Que siguin transdisciplinars, és a dir, que involucri molts contextos de manera que ajudin a la persona amb TEA a integrar-se en tots ells.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Que siguin evolutius, és a dir, que variïn segons l’edat de la persona.
 Que s’adaptin a les característiques particulars de la persona, ja que com s’ha comentat dintre dels TEA hi ha molta varietat de perfils.
 Que promoguin la generalització del que s’ha après a altres contextos i situacions.
Tots aquests procediments es poden aplicar a diversos àmbits de la vida de la persona, els més rellevants són els següents:  Comunicació i llenguatge: és important implicar-hi tots els contextos, ja que en tots ells la persona s’haurà de comunicar.
Per exemple, en un nen que no parli i faci servir un llibre amb pictogrames, se n’haurà d’informar tant als seus familiars com als mestres de la seva escola, així com als monitors de les extraescolars on vagi, als seus companys, als metges que l’atenguin, etc. A més d’aquests sistemes alternatius de comunicació, en persones que sí que puguin desenvolupar un llenguatge és essencial rebre un bon suport logopèdic per superar possibles dificultats en la parla derivades del trastorn.
 Comprensió del món: per tal de facilitar el funcionament del nen en els diversos àmbits de la seva vida, és molt útil una bona estructuració de l’espai i sobretot del temps, pel fet que Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 toleren malament els canvis en la rutina. Així, sol ser molt útil explicar-los-hi per mitjà de suports com un calendari o una agenda les activitats que realitzaran al llarg del dia o de la setmana. A més, per tal que comprenguin les relacions causals és essencial que aquestes es donin amb la màxima contingència: per exemple, si volem fer-li veure a un nen que si diu “aigua” se l’hi donarà aigua, durant l’aprenentatge d’aquesta paraula hem de disposar sempre d’aigua per podern’hi donar quan la demani.
 Conductes disruptives i/o desafiants: El que es vol fer amb aquestes conductes és eliminar-les o almenys reduïr-les tant com sigui possible, i per això és útil recollir-ne informació dels antecedents i els conseqüents. Per exemple, pot ser que un nen que crida ho segueixi fent perquè d’aquesta manera obté atenció (conseqüent). En aquest cas, si se l’hi retira l’atenció quan crida probablement a la llarga ho faci menys.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...