Sistema excretor (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 16/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR SISTEMA RENAL Funcions Filtració - - controla el balanç d’aigua de l’organisme i controla la OSMOLARITAT de la sang: el que importa no es la osmolaritat de la orina sinó de la sang. Si la osmolaritat baixa l’aigua se’n va cap els teixits. El sistema limfàtic ajudarà a agafar l’aigua però no es suficient: EDEMA. Pot haver extravasació de líquid cap el cervell i aquest no es pot expandir perquè té el crani.
manté la osmolaritat mantenint l’equilibri hídric a traves de la reabsorció d’elements.
reabsorbir substàncies útils com la glucosa, HCO3-, potassi...
regulació pH: si el ronyo perd tampons (bicarbonat) la sang s’acidifica.
eliminar les substàncies tòxiques control de la pressió arterial: controlant la reabsorció d’aigua i sal Hormones: - EPO: síntesi d’eritròcits renina: control volum sanguini i pressió Si tenim osmolaritat alta s’allibera ADH=vasopressina, que retè aigua. En canvi si la pressió sanguínia disminueix s’alliberaran ADH (captar aigua) i aldosterona (captar sal).
Relació entre volum i pressió? Perquè si ronyo incrementa volum sang puja la pressió? la major quantitat de sang esta a les venes. si tenim hemorràgia perdem sang principalment de les venes.
de manera que si e ronyo capta mes líquid augmentant el volum, augmenta la sang venosa.
augmenta el retorn venós. Augmenta el volum telediastòlic. Augmenta el volum sistòlic.
Circulació sistèmic i pulmonar estan en sèrie: el flux es, doncs, el mateix. El volum de sang/min es igual. Això permet que si el volum tele diastòlic augmenta també ho farà el sistòlic. Això es la llei de Frank-Starling: si entra més sang, surt més sang: sempre treballa al 100%. Ai el volum es mes gran es fan mes contactes entre actina i miosina augmentant el treball muscular. Si augmenta el treball augmenta la pressió arterial: Augmenta el volum sistòlic. augmenta el treball: W=Volum sist·Frec. I P=W·RPT (W es output cardíac).
pH: fem servir bicarbonat i no fosfat: per que? quin es l’òrgan mes important en manteniment oh? pulmons: regulen la freqüència respiratòria, així es regula el CO2. aquest es transport a la sang en forma de bicarbonat. Si fos una solució tancada seria millor tampó el fosfat, però resulta que el bicarbonat el podem regular a traves de la respiració. L’anhidrasa carbònica ens permet passar-ho a CO2 i expulsar-lo. Ronyo recupera bicarbonat (fosfat també).
si hi ha situació d’acidesa el ronyo pot secretar protons: pot acidificar la orina: tot lo contrari passa a la sang (igual que amb l’osmolaritat). com participa en homeòstasi àcid base: captant tampons i secretar protons o HCO3 en funció de l’acidesa de la sang.
Com influeix el potassi en les nostres cèl·lules? com a les musculars. En una cèl·lula hi ha mes potassi dins que fóra. Mes sodi fora que dins. Per que es així? per la bomba Na-K: gasta energia traient sodi i entrant potassi gastant ATP. així crea una diferència de concentracions. per què els ions no es mouen? Perquè la membrana es impermeable als ions perquè tenen càrrega. Es mou 1 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR l’aigua. Hi ha transportadors: canals iònics de sodi i potassi. per què el sodi no es mou? perquè els canals estan tancats. En canvi els de potassi estan sempre oberts: el potassi es mourà lliurement i pararà quan s’equilibrin les concentracions i arribin a l’equilibri del potassi=-80mV.
Si mesurem el potencial de repòs duna cèl·lula muscular es el mateix. Les conductàncies que estan obertes determinen el potencial de repòs de la cèl·lula.
si cèl·lula per m moviment potassi arriba a -60 esta mes despolaritzada: si la cèl·lula es excitable i s’arriba a un potencial Umbral s’obriran els canals de sodi i entrarà a favor de gradient: es despolaritzarà encara mes. Quant mes despolaritzada estigui la membrana mes fàcil es excitarla.
després d menjar se secreta insulina i les cèl·lules agafen mes potassi. si no es treu baixarà l’excitabilitat de les cèl·lules. es tracta d’un excés de potassi que s’ha d’eliminar. Seria una hiperpotasemia a la llarga. Com que el ronyó regula l’homeòstasi de potassi 9/11/16 ESTRUCTURA coretx y medul·la. Nefrona es la unitat minia funcional.
Nefrona: - glomèrul: entra sang per arteriola aferent y surt la que no es filtra per arteriola eferent tub proximal: majoria de la reabsorció de soluts nasna de henle: part ascendent (part prima i part gruixuda) i descendent tub contornejat distal tub recol·lector FILTRACIO podocits: cèl·lules que envolten la sang i per on han de passar la sang per filtrar-se.
Les forces de starling indueixen la filtració: tenim la presio hidrostàtica al capil·lar que a mesura que avaça baixa ja que augmenta la resistència perquè disminueix el radi. La sang te proteïnes: això provoca pressió col·loidoosmòtica/oncòtica: es mante al llarg del capil·lar: 2 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR Ley de Starling: la presión de la sangre en el capilar tiene un gradiente. En el extremo arterial hay una presión superior a la presión coloidosmótica plasmática: esto implica que salga líquido del capilar, disminuyendo la presión, filtrando. En el venoso la presión sanguínea es menor a la coloidosmotica, de forma que entra líquido en el capilar, aumentando la presion, absorbiendo así los nutrientes que recoge el retorno venoso. Así hay salida y entrada de líquido.
- En el arterial: presión sanguínea > presión colodoismótica  sale liquido del capilar = ↓ presión (filtración). Interviene la presión arterial: como la pared es muy fina se favorece la salida.
En el venoso: presión sanguínea < presión colodoismótica  entra líquido al capilar = ↑ presión (absorción).
Proteínas retienen líquido: proteínas plasmáticas actúan como un factor de retención de agua.
Impiden la salida, sino precipitarían y proteínas extracelulares ayudan a extraer parte del agua del capilar.
El que determina principalment la filtració es la pressió hidrostática/arterial de l’arteriola eferent: a mes pressió mes filtració?? Molecules petites i ions passen perfectament i es filtren. Però molècules grans com proteïnes (albúmines) i aquestes no s’haurien de filtrar.
en cas que es filtressin proteïnes seria indicatiu d’algun problema renal com una lesió al glomèrul: si tenim un bacteri que no es pot filtrar i es queda allà provoca una infecció renal que afecta les cèl·lules del voltant provocant que es filtri malament. Es una manera de mirar si hi ha infecció bacteriana. Orina es pot tornar fosca perquè poden arribar a filtrar-se eritròcits que li donaran coloració.
El ronyó a diferencia dels altres òrgans te una particularitat als vasos sanguinis: el ronyo ha de filtrar però també rebre nutrients: té doncs, dos sistemes de capil·lars - capil·lars juxtaglomerulars tenen els de filtració després de l’arteriola eferent surt una xarxa de capil·lars implicat en l’intercanvi dels nutrients en el ronyó: imita la forma dels capil·lars a la nefrona (basa recta): això es degut a que les cèl·lules que formen la nefrona han de rebre nutrients y els vasos s’adeqüen a la forma de la nefrona: son els capil·lars peritubulars Com es la pressió hidrostàtica als capil·lars peritubulars? molt baixa ja que permet que hi hagi intercanvis entre sang i túbuls.
3 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR Òrgans que mai poden deixar de rebre flux: cor i cervell. Allà el principal mecanisme de control serà un local, al contrari que el múscul.
Si la pressió baixa ho detecten baroreceptors que incrementarà SNS i increment en la resistència.
Aquests sistemes de control son no locals.
Al ronyó necessita menys que el cervell però mes que el múscul.
El ronyo amb una pressió entre 8 i 180 es capaç de mantenir la quantitat de sang que es filtra: si no tingués cap mecanisme de control si la pressió puja es filtraria mes i si baixes els filtraria menys. Però no en el cas del ronyo perquè te un mecanisme d’AUTOREGULACIÓ o RETROALIMENTACIÓ TUBULOGLOMERULAR. Com fa que sigui regular? - si la pressió puja hem de fer vasoconstricció de l’arteriola aferent si baixa s’ha de fer vasodilatació d’aferent Es pot jugar amb la eferent? També: 4 FISIOLOGIA HUMANA II - SISTEMA EXCRETOR si vasoconstrictem l’eferent la filtració augmenta si la vasodilatem l’eferent disminueix la filtració Per sobre o per sota del rang el ronyó ja no és capaç de mantenir-ho.
Si no ho fes seria com la pell o el múscul. si ho fes extremadament seria com cervell.
Com ho fa el ronyo per fer vasoconstricció i vasodilatació? A mes del propi ronyo es pot fer via hormonal.
Mecanisme del ronyo per controlar el flux: FEEDBACK TUBULOGLOMERULAR: entre túbul i glomèrul. Això es dona perquè tenim l’aparell juxtaglomerular amb la macula densa: son capaces les cèl·lules de l’aparell de detectar la quantitat de sal del túbul: si s’ha filtrat molt hi haurà molta sal i per tant es indicatiu de que la pressió es alta. Si s’ha filtrat poc hi haurà poca Sali i indica que la pressió era baixa.
El ronyo, doncs, participa en l’homeòstasi global de la pressió a mes de la pròpia regulació del seu flux.
Baixa pressió: vasodilata arteriola aferent. Les cèl·lules secretaran de manera local prostaglandina E2. Arriba a arteriola aferent i produeix vasodilatació. Però a més aquestes celules també produeixen renina, que es una proteasa que proteolitza l’angiotensinogen I. Que viatja arriba als pulmons i l’enzim ECA la transforma en angiotensina II que provoca vasoconstricció generalitzada (baixa flux, pal·lidesa) però al ronyó com que te la prostaglandina es vasodilata artetiola eferent (contrarrestant efecte de l’ansiotensinogen aquí i equilibrant tot).
senyora amb hemorràgia li cau la pressió. Pren aspirines de mode que no funciona prostaglandines perquè inhibeix la COX. Si li disminueix el flux durant molt de temps li deixarà de funcionar el ronyó . ???????? Angiotensina també facilita producció de ADH=vasopressina incrementant la reabsorció al ronyo: mes aigua i mes sal?. així incrementem el volum sanguini que augmentarà la pressió.
També secretem aldosterona.
PREG EXAMEN SI LA PRESSIO CAU A 100MMHG QUE LI PASSARA A LA PRESIO RENAL? ES QUEDA IGUAL A 60 DISMINUEIX.
10/11/16 Com s’estudia la funció renal? demanan orina: guardar orina duran 24h, que es fara un volum de 3 litres aprox. si es una persona amb pedres o duabetic: volem mesurar la glucosa mitjançant un espectrofotòmetre. anàlisi de sang on també es mesura la glucosa.
[𝒄𝒐𝒏𝒄𝒆𝒏𝒕𝒓𝒂𝒄𝒊𝒐] = 𝒎𝒂𝒔𝒔𝒂 𝒗𝒐𝒍𝒖𝒎 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 = [𝑐𝑜𝑛𝑐𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑐𝑖𝑜] · 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 podem calcular la quantitat de glucosa que hem excretat.
· 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑒𝑥𝑐𝑟𝑒𝑡𝑎𝑟𝑑𝑎 = 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 · [𝑔𝑙𝑐 𝑒𝑛 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎] punt davant e quantitat per mostrat en un determinat temps.
5 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR quanta glucosa es reabsorbeix per saber quant s’ha filtrat.
la glucosa que entra al túbul a la nefrona te procés de reabsorció i la porta de retorn a la sang: per tindre un paràmetre que no tingui cap procés de secreció ni reabsorció, no va be. es per això que mesurarem una altra molècula: un indicador: una molècula que es filtre lliurament que ni s’absorbeix ni es secreta: normalment s’utilitza la creatinina. per la creatinina sabem que · 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎 𝑒𝑥𝑐𝑟𝑒𝑡𝑎𝑑𝑎 𝑑𝑒 𝑐𝑟𝑒𝑎𝑡𝑖𝑛𝑖𝑛𝑎 = 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑐𝑟𝑒𝑎𝑡𝑖𝑛𝑖𝑛𝑎 𝑓𝑖𝑙𝑡𝑟𝑎𝑑𝑎 = 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 · [𝑐𝑟𝑒𝑎𝑡𝑖𝑛𝑖𝑎 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎] = [𝑐𝑟𝑒𝑎𝑟𝑖𝑛𝑖𝑛𝑎 𝑠𝑎𝑛𝑔] · 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑠𝑎𝑛𝑔 això es la velocitat de filtració glomerular o aclariment de substancia x: volum de sang que s’ha de filtrar a fi i efecte de trobar la quantitat de x a la orina, suposant que x ni es reabsorbeix ni es secreta. Es un valor virtual, no existeix.
𝐶 = 𝑉𝐹𝐺 = 𝑣𝑜𝑙𝑚 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 · [𝑐𝑟𝑒𝑎𝑡𝑖𝑛𝑖𝑛𝑎]𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 [𝑐𝑟𝑒𝑎𝑡𝑖𝑛𝑖𝑛𝑎]𝑠𝑎𝑛𝑔 Una persona n diabètica no te glucosa a la orina. quin hauria de ser l’aclariment? 0.
glucosa entra per arteriola aferent i va a tub proximal on es reabsorbeix.
quocient d’excreció fraccional: quocient daclariment de x/quocient daclarariment de indicador<1 vol dir que ronyo fa reabsorció de x en canvi coses que no sabsorbeixen es poden inclús secretar desde la sang quan no ha passat pel túbul i es secretara per la orina. aquestes molec: aclariment de molec que te secreció/aclariment indicador/VFG>1 hi ha mes a orina que a sang.
imaginem una molec que el ronyo es molt actiu: nomes amb una vegada que la molecula passi ja selimina tota de la sang: PAH acid amino noseq aclariment PAH>>>>VFG aclariment PAH representa el líquid plasmàtic que sha filtrat.
exemple: si VFG=120ml/min aclariment PAH=590ml/min arriba al glomèrul 590ml per minut.
quina part es filtra? 120 dels 590.
la fracció de filtració: 120/590=CFG/RPT si li arriba 1l de sang 0,2 es filtren i 0,8 no.
6 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR PREG: al ronyo te un problema que li passa al potassi? puja. el pH baixa. que li passa a creatinina? es tracta dun indicador. hi haurà mes a la sang pq el ronyo no filtra/ho fa malament. creatinina en orina baixa.
si creatinina a la sang esta elevada=problema renal per vasoconstricció o algo així.
la capacitat que te el ronyo per filtrarn canvia ADH baixa excreció fraccional d’aigua: aclariment d’aigua serà menor. hi haurà menys aigua a lorina.
Na: aldosterona i ADH baixen excreció fraccional=ronyo reasbsorbeix sodi. si es secreta ANP (pepti natriuretic noseq) quan pressió esta elevada intenta disminuir pressió: el ronyo incrementa lexcrecio fraccional=perdre mes sodi per orina, es a dir, baixar volum=baixar pressió.
celules del túbul tenen moltes microvellositats així incrementen area dintercanvi. quins mecanisme hi ha pq les molècules es reabsorbeixin o sexcretin? una molecula que es permeable a les membanes biològiques e smou per difusió a favror de gradient quimic. si la molec esta carregada té mes difícil travessar: tenen canals, es un procés de difusió facilitada i com lanterior es mou per gradient, en aquest cas electroquímic. Per moure una molec en contra del gradient electroquímic cal energia: treient sodi i absorbint potassi gastant E: antiport, transport actiu primari (sense acoblacio). si volem entrar glucosa desde túbul però no pot anar a favor de gradient tindrem un transport actiu primari que crea un gradient electroquímica pel sodi: sodi entra be per difusió facilitada i glucosa s’acobla aprofitantse i entra també la glucosa a dins: transport actiu secundari.
si es tracta dun AA neutre com Ala o Leu: trasnp actiu terciari?? canvi ppt TRANSPORT D’UREA Es filtra al 100%. al proximal es reabsorbeix el 50%. arribem a henle: aquí el ronyo secreta urea i la torna al túbul. al col·lector reabsorbeix un 70%. al final del que es filtra es secreta un 40%.
per què ho fa així? per que la torna a secretar? així hi ha molta urea a linsterstici renal: pq serveix aixo? aixi tenim un interstici hiperosmotic. pq així passa aigua que es mou per difusió facilitada (aquaporines). quant mes elevada sigui mes capacitat tindra el ronyo de reabsorbir aigua. si no hi ha gradient dosmolaritat tot i que hi hagi aquaporines no es mou l0aigua.
si mengem bistec=moltes prots=reduir micció com es transporta urea? PROFE DIU NO CAL APRENDRES NOMS. SABER: urea es transporta per difusió facilitada: per gradient químic. si concentració durea es alta en túbul i baixa a linterstici urea va a interstici. i a linreves.
7 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR NO DECIR NUNCA PARA pq organismo no tiene intenciones ni finalidades. es una maquina.
a mes urea excretada mes urine flow: pq com? C=m/V, per tant si hi ha mes volum al túbul la concentració serà menor: flux de linterstici al túbul, de manera que augmenta la quantitat d’urea que sexcreta.
pq la urea excreted depèn de urine flow? secrecio de sang a túbul excreció eliminar substancia per orina reabsorció de tubul a sang 15/11/16 TRANSPORTE DE GLUCOSA tot es reabsorbeix a túbul proximal: al tub proximal primerenc S1: trobem molta glucosa que es fa amb transport sodi dependent: baixa afinitat, alta capacitat. A S3 (part mes llunyana de tub proximal): alta afinitat.
un cop a entrat al cèl·lules túbul viatja a espai intersticial via transcelular transport per difusió facilitada.
que li passa a la [glucosa]ronyo en funció de la [glucosa]plasma. quan arribem a un determinat umbral comença a aparèixer glucosa a orina: ronyo te capacitat saturable de glucosa: hi ha un límit per al reabsorció. en vermell la quantitat de glucosa que es capaç de reabsorbir: puja fins que es satura.
mirar gràfica grisa. Màxima quantitat de glucosa q ronyó pot reabsorbir: Tm. Capacitat màxima 400. però comença a aparèixer glucosa a orina a 300. pq? 400 es un valor mitjà del que fan totes les nefrones individualment. per això es di que la corva de saturació de 8 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR glucosa te efecte de “esplai”. una persona diabètica tindran valors superiors: la orina dels diabètics serà dolça.
que els passa als diabètics respecte a l’aigua o la micció? orinen molt ja que la glucosa es un osmolit que augmenta la osmolaritat i si es com diabètics tenen molta glucosa arriben a la capacitat maxima de reabsorció. després del tub proximal encara els queda glucosa. ronyo pot reabsorbir-la? no, pq no pot travessar la membrana i ja no te transportadors aquí. així la glucosa es queda dins el túbul, on tmb hi ha aigua. per a q aigua surti de túbul i vagi a la sang es necessari que es mogui per gradient d’osmolaritat: no es mou ja que a dins la osmolaritat es mes alta que a l’interstici degut a la presencia de glucosa. el gradient d’osmolaritat entre túbul i interstici ha de ser +++, sinó l’aigua no es pot moure. a diabètics el gradient es mes baix i així no es podrà reabsorbir l’aigua. No es per falta d’aquaproines. Glucosa del túbul actua com a diürètic. A més diabètics tenen molta set: tenen molta pèrdua de líquid i tenen la osmolaritat per presencia de glucosa augmentada. El sensor de l’osmolaritat que esta a l’hipotàlem ho detecta i incrementa hormona ADH=vasopressina que en teoria augmenta la reabsorció d’aigua augmentant les aquaporines.
Però no funciona ja que el gradient no deixava que l’aigua sortís.
preg: ronyo participa en el control de la glucosa de manera clara? No. un teixit que si que ho fa es el múscul esquelètic. estem a 90 mirar gràfica, si estiguéssim a 400 si que participaria. ?????? Aclariment (C) glucosa (surt a lexamen segurament): inulina es un bon indicador ja que tot el que es filtar sexcreta.
a concentracions baixes aclarimern glucosa es 0 ja que C=(volum orina·[glucosa]orina)/[glucosa]sang si glucosa a orina es 0, C es 0 si puja glucosa com q es satura comença a pujar C de glucosa.
excreció fraccional a valors fisiològics es 0 pero si puja puja anàlisi sang a diabètic i es calcula el sodi: expressió fraccional de sodi ha augmentat: increment daigua dins del túbul afectarà a tots els soluts que es moguin per difusió facilitada. així dibaetic te perdia sodi i urea.
Si en condicions normals de glucosa, hi ha mes aigua dins el túbul: comq gastem energia per transportar glc es independent del gradient. tots els soluts que es transportin activament seran insensibles a canvis en el gradient química.
urea i sodi passiu. urea actiu.
la quantitar de spdi que secrteta depèn de la quantitat daigua.
9 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR perdre pes: prendre diuretic que fa perdre liquid: però reslta que no nomes perdem liquid sinó tmb tots els soluts que vagin per difusió facilitatda. el que mes el potassi: hipopotassemia, cosa que afecta a la excitabilitat.
una molec negativa costa mes ficarla endins pq membrana ja es troa en potencial -. el ronyo el q fa es oure una molec de dues carregues negatives i la intercanvia en una altra negativa.
TRANSPORT ÀCIDS I BASES FEBLES poden passar per difusió si no estan carregades. la forma carregada no podrà travessar les membranes del ronyo.
com àcid salícilic: a major ph major excreció fraccional de forma que hi haurà mes algu que es pren moltíssimes aspirines: que li donem pq elimini aspirines? un diuretic perq hi hagi aigua al ronyo. com q aquestes molec es mouen per difusió la entrada al ronyo depèn de gradient químic: posar aigua a tubul disminueix la concentració d ela molec dins el tubul de forma ue no podrà sortir per gradient.
també se li pot baixar el pH (bicarbonat).
TRANSPORT DE CALCI es transporta al llarg de la nefrona en diferents sistemes. es molt important el transport de la nansa de henle: trasnportador que trasporta sodi potassi clorur a la apical. a la basolateral tenim sodi potassi ATPasa treu sodi entra potasi. clorur te un canal de clorur a la part basolateral que surt. a la part apical tenim un canal que treu potassi. que aconseguim amb aquesta ultuma sortida de potassi cap el tubul: un excés de carregues positives. el gradient d epotencial entre tubul i interstici pq molec com ca2+ i mg2+ utilitzin la via paracelular per moures a favor de gradient elèctric.
si hi ha calci molt elevat a la sang (cosa q pot ser perillosa) el ronyo per tal d’ajudar haurà dexcretar calci: a la membrana basolateral hi ha receptor de ca2+ plasmàtic. receptor inhibirà el canal de potassi: disminueix gradient electric favorable per moviment ca2+ i mg2+.
10 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR PREG: excés de ca2+ hipercalcemia provoca: hipercalcuria(increment calci a la orina) y increment de diüresi. per que? hipercalcuria el mecanisme que acabem de dir. pq porta a un increment elevat de diüresi? pq hi ha molta mes aigua al ronyo? ca2+ dins de tubul no actua com a diuretic pq les concentracions no son suficientment elevades, no es com la glc q un cop passat el tubul no hi ha res a fer, hi ha mes segments que el reasboreixen.
si canal potassi sinhibeix al trasnportadir de sobre (el de els 3 ions) no li arriba potassi i deixa de funcionar : la sal no es reabsorbeix: sencarrega dle transport actiu de sal que va a lintersici del ronyo. aquest es molt important per transportar aigua.
TRASNPORT SODI CLORUR AIGUA en trasnport de laigua per si sol es per osmolaritat però tot junt per la pressió arterial.
Sodi es transporta al llarg de tota la N: al tubul proximal 67% reabsorbit a tubul proximal. A henle 25%, 5% tub distal i 3% al tub col·lector: però aquí ultim es lefecte principal de la aldosterona: principal efecte per incrementar de captació de sal es al tub col·lector que nomes fa un 3%. si hi ha algun problema a algina de les zones la resta poden contribuir a captar mes sal, a diferencia de la glc.
com es fa la captació? proximal: sodi entra gracies a transpoirtador sodi dependents com els de la glc o aa o protons.
amb la sodi potassi adtpasa va al canto basolateral i surt a la sang . a basolateral tmb hi ha un intercanviador hco3-na. Com es fa el bicarbonat? per la anhidrasa carbònica. un inhibidro de la anhidrasa carbonixca com la acetolamina fa de diuretic pq inhibeix la síntesi de bicarbonat i el sodi no podrà anar cap a la sang: es reabsorbeix menys sodi a aquesta part del tub.
A nansa de henle: transportador de sodi potassi clorur (el d’ahir). es tracta de trasnportactius A distal: transpoirtador a apical sodi clorur A col·lector: canal de sodi a diferencia de la resta q eren actiu secundari, aquí es difusió facilitada.
tant a henle com a col·lector a apical trobem canal de K+ que es important per crear gradient electric per afavorir transport de ca mg via paracelular, pues el mateix canal esta a les cèl·lules del col·lector: hem dit que l’acció principal de aldosterona es dona a col·lector que facilita mes recaptació de sodi (fent mes canals p.e.): quin efecte te entrada sodi sobre la cèl·lula? es despolaritza i potassi sortirà pels canals.
Després el col·lector a la nefrona no hi ha res (res mes on absorbir): acció de aldosterona provoca dues coses: ajuda a recaptar sodi per recuperar la pressió arterial però te un cost: nivells vasos de potassi en sang: s’incrementa la excreció fraccional de K. Fa que perdem K+ per la orina.
Inhibidors de transport de sal actuen com a diürètics, com inhibidor de anhidrasa carbònica i molts altres. Però inhibidors de transportadors a la nansa de Henle a sobre provoquen pèrdua de potassi. en canvi diürètic de tub col·lector provoca ganància de potassi.
11 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR Si no entra sodi cèl·lula no es despolaritza i el gradient elèctric de potassi estarà disminuït i el potassi queda dins: no s’excreta. en canvi els altres degut a la entrada de sodi fan que el potassi surti per excés de carregues positives a dins.
cosa encara mes difícil: diürètics provoquen que la creatinina en la sang pugi: si puja creatinina a la sang vol dir que no hi ha tanta filtració. De que depèn la filtració? glomèrul amb arteriola aferent i eferent: la filtració depèn de les forces de starling amb la pressió hidrostàtica: pressió hidrostàtica depèn ela vasodilatació i vasoconstricció de les arterioles. Si creatinina puja a sang hi ha vasoconstricció de l’arteriola aferent. Per què? pel feedback tubuloglomerular: macula densa o aparell juxtaglomerular: si cau la pressió es filtra menys pq arribava menys sang. macula detecta la pressió perquè hi ha menys sal. si cau pressió secreta renina i secreta vasodilatador paracrí prostaglandina perquè ronyo mantingui el seu flux.
un diürètic a Henle acumula sodi que detecta la macula densa (que esta just després de Henle) detectarà molta sal de forma que la macula densa ho interpreta com si hagués molta pressió i farà vasoconstricció i disminueix secreció de renina i prostaglandina i així puja la creatinina.
això pel que fa a sodi. clorur mirar diapo Transport aigua 12 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR Glucosa quan es filtra en inici la concentració de glc es igual a plasma. però a mesura que es reabsorbeix la concentració disminueix.
Inulina (indicador com creatinina): ni es recapta ni es reabsorbeix... pq puja la concentració? pq la concentració es massa/volum: la massa no varia durant el procés. el volum baixa pq hi ha reabsorció d’aigua: a tubul proximal es recapta aigua.
Osmolaritat: es constant cosa que vol dir que l’absorció d’aigua es ISOSMOTICA. igual que es capta aigua s’han de captar altres osmòlits de manera que no variï la osmolaritat.
Com es que el ronyó reabsorbeix aigua? ronyo a ha ser capaç de captar aigua per adaptar-se a les situacions. Ronyo ha de ser capaç de recaptar aigua i soluts de forma separada perquè sinó sempre serà isosmotica i això no sempre va be, quan varien les condicions: si ens deshidratem hem de recaptar nomes aigua no soluts. Com ho pot separar? Com pot ser independent la recaptació? h ¡i ha dues maneres: mitjançant transport actiu d’aigua cosa que ni passa perquè seria molt car. El ronyó crea en la nefrona segments amb permeabilitat diferencial: segments impermeables a aigua però no a soluts i al reves.
Com varia osmolaritat al llarg de tubuls: Al proximal es isoosmotica: tant de solut es recapta com aigua.
A henle descendents la permeabilitat d’aigua es gran: es mou molta aigua però no es mouen els soluts. PERBEAMBLE A AIGUA PERO NO A SOLUTS.
henle ascendents: baixa osmolaritat: es dilueixen soluts pq soluts surten i aigua es queda: PERBEAMBLE A SOLUTS IMPERMEABLE A AIGUA.
son simètriques part ascendents i descendents? no, si fossin simètriques la segona part no baixaria tant sinó que baixa mes. per això sen diu que la part ascendent dilueix: aquesta dilució s’aconsegueix per transport actiu de soluts: gasta energia per diluir fluid. això coincideix amb quan parlàvem abans del trasnport de sal amb gest aenergeic a henle etc.
13 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR en situació de retenció hídrica augmenta osmolaritat pq s’incrementa la permeabilitat d’aigua a zona blava. si sobra aigua osmolaritat segueix disminuint: no es capta aigua sinó soluts .
per entendre gràfics: línia roja: falta aigua. línia blava: sobra aigua Henle treballa disminuint osmolaritat gastant energia transportant sang a interstici.
Els segments següents tindran regulació de permeabilitat aigua en funció de l’estat hídric: es modula per les aquaporines. Si tenim molta aigua no hi haurà aquaporines i l’aigua es perdrà.
Com aconseguim que l’aigua es mogui: hem de tenir interstici medul·lar hiperosmòtic: 1.
mitjançant transport actiu: gastar energia traient sal. 2. urea: ficar soluts a interstici per facilitar que aigua vagi a l’interstici.
ratolí de desert nefrona U gran. alemania nefrona U petita. peixos encara mes petita i fina palet no U. la forma en U de la nansa ajuda al ronyó a concentrar aigua: la part ascendent es que es permeable a la sal i impermeable a aigua. si no hi ha cap procés de transport actiu la osmolaritat serà igual al túbul igual q a la sang. però si. si arribem a la part ascendent que gasta energia per treure soluts a l’interstici de forma que la osmolaritat baixa a dins del túbul. La part descendent que es permeable a l’aigua. si l’aigua nota que hi ha diferencies d’osmolaritat es mourà per equilibrar: sortirà aigua per equilibrar la osmolaritat dins del túbul. La forma U d ela nefrona com hi ha diferencies de permeabilitat afectarà al moviment d’aigua en la part descendent: es el mecanisme de CONTRACORRENT. lo q passa al segment ascendent influirà sobre la osmolaritat del descendent. quan mes gran sigui la forma podrem arribar a valors d’osmolaritat mes elevats: a desert es molt mes elevada que la de un ratolí amb abundància d’aigua. es a dir com el ronyo aconsegueix captar aigua? per la diferent permeabilitat, pel transport actiu i pel reciclatge d’urea, per una geometria adequada que permet el contracorrent per elevar osmolaritats.
17/11/16 Sigui quin sigui l’estat hídric la nansa de Henle dilueix el fluid. es a la part final que es reabsorbirà aigua en funció de les necessitats.
Vem dir que el ronyo presentava dos sistemes de capil·lars: juxtaglomerulars i peritubulars. La pressió hidrostàtica als capil·lars peritubulars es mes baixa. Son dos capil·lars en seria: en capil·lars disminueix radi, augmenta resistència, disminueix pressió. quan surt d’un capil·lar es troba amb un segon sistema de capil·lars: als peritubulars encara es mes baixa la pressió. Això es important perquè dona temps a fer l’intercanvi.
Peritubulars imiten la forma de la nefrona: vasa recta. Això es important: que la pressió sigui mes baixa i imitin la forma ajuda a fer la funció que fan. Si els capil·lars fossin com tots els soluts i l’aigua es mourien lliurement: a mesura que baixen es trencaria el gradient. però com el capil·lar va en forma de U quan descend la osmolaritat siguala amb l’exterior: la sang a mesura que avança cap a medul·la te mes osm. però quan torna al còrtex troba osmolaritat mes baixa i es torna a equilibrar. Així es tindrà perfusió renal: es poden intercanviar soluts amb les cèl·lules de dalt sense trencar el gradient de les cèl·lules de baix. ???’ Si osmolaritat de la sang es elevada es secreta ADH que fa efecte a tub col·lector: hi haurà mes aquaporines a la membrana. vasopressina fa mes efectes: incrementa transportador de sodi potassi clorur: mes gradient de sal. mes canals de urea a m apical de col·lector: si hi ha mes urea es pot captar mes 14 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR El flux aigua depèn de que aquest pugui passar (aquaporines) i gradient d’osmolaritat: modificant transport de sal/urea.
La gent que tenen molta vasopressina per causa p.e. d’un tumor com te la pressió arterial? Mes o menys Igual: ja que si tenen molta ADH, tenen moltes aquaporines, es reabsorbeix més aigua, però no mes sal: aigua anirà cap a la sang. si sang capta mes aigua osmolaritat disminueix, l’aigua es mourà cap els teixits provocant edema: així ni puja ni baixa la pressió.
Si baixa la pressió la filtració glomerular es redueix, es secretarà renina amb aldosterona que actua principalment al tub col·lector incrementant la captació de sal: incremento gradient de forma que també captaré més aigua.
Si tinc tumor que secreta molta aldosterona com serà la pressió? Alta. Perquè aquesta porta a absorció de aigua i sal isosmoticament: puja volum extracel·lular, amb ADH nomes es capta aigua.
REGULACIÓ HOMEOSTASI ÀCIDS I BASES Cada dia entren de nou 70mM d’àcid: el ronyó que participa en el control del pH ha de fer alguna cosa amb aquestes àcids que no son volàtil (com el sulfúric, fosfòric, es a dir, que no es poden eliminar). El ronyo te la funció de controlar l’equilibri dels àcids no volàtils.
El ronyó fa 3 coses (revisar això) - - tot l’HCO3- que es filtra es tampó de forma que es necessari recuperar-lo: REABSORCIÓ DE BICARBONAT FILTRAT sintetitza diàriament HCO3- de novo per compensar l’acidesa que arriba de nou: forma uns 70mM que corresponen als 70mM d’àcid que entren. TITRACIÓ: Com es forma bicarbonat? o àcids no volàtils o forma el seu propi tampó d’amoni: passa a NH4+ . amb anhidrasa carbònica es forma h2co3 q es dissocia en bicarbonat i protons i els AA que capta. titrar: gastar protons per passar duna forma aniònica a laltra cèl·lules renals al tub col·lector (alfa beta intercalades) que eliminen àcid (alfa) o bicarbonat (beta) en funció del pH de la sang. Si es àcid el pH es secreta àcid per eliminar-lo o si el pH es alt es secretarà HCO3 per excretar-lo.
15 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA EXCRETOR a alfa quan secretem protons cap a una banda es secreta bicarbonat cap a l’altra.
a les beta es secreten protons a la sang i bicarbonat a lumen.
Si pH àcid les cel alfa estaran mes actives que secreten protons cap a l’orina. I al revés.
Si el ronyo falla tindrem acidesa.
Es forma HCO3 agafant acids no volàtils ronyo secreta bicarbonat a la part basolateral i a apical protons.
ronyo fa hco3 a partir d’amoni no podem secretar molts protons a la orina: es acida però no molta.
amoni???? carrega filtrada: quantitat de A que es filtra. massa=[]xV []plasma i volum filtració (VFG) 16 ...

Tags:
Comprar Previsualizar