BLOC 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2015
Páginas 30
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments del Periodisme FONAMENTS DEL PERIODISME BLOC DE CONTINGUT 1. INTRODUCCIÓ A LA REDACCIÓ PERIODÍSTICA 1. Definició de periodisme Harold D. Laswell fou un dels primers teòrics de la comunicació. Ha fet de la comunicació un objecte d’estudi científic. D’ell en sorgeix el famós “Paradigma de Laswell”: “QUI diu QUÈ, en quin CANAL, A QUI i amb QUIN EFECTE?” Qualsevol acte de comunicació es podria resumir amb aquest enunciat:  QUI: emissor, qui controla la comunicació.
 QUÈ: el contingut.
 CANAL: l’estudi dels mitjans (per on es transmet), ja que pot influir en la manera com es transmet un missatge.
 A QUI: estudis d’audiència, qui rep el missatge, els receptors.
 QUIN EFECTE: estudi dels efectes, les conseqüències que comporta l’acte de comunicació.
 Funcions de la comunicació social:  La vigilància de l’entorn: detectar amenaces o oportunitats (e.g.: Ministeri d’Exteriors).
 Posar en relació els membres de la societat (e.g.: mitjans de comunicació).
 Transmetre l’herència social (e.g.: professors, l’Escola, pares...).
Els mitjans de comunicació tenen més funcions, com la d’entreteniment.
Charles R. Wright ho va teoritzar.
 Canals i/o àmbits de la comunicació social: ▪ Televisió ▪ Missatgeria, Whatsapp ▪ Internet i xarxes socials (Facebook, Youtube...) ▪ Premsa ▪ Ràdio ▪ Xerrades, reunions o moviments socials ▪ Cinema  Els mitjans de comunicació  Què és un mitjà de comunicació? Un mitjà de comunicació és un grup de persones que amb el suport d’una estructura tecnològica es dediquen a assabentar-se què passa i ho transmetent a la societat. Però els periodistes no són els únics en transmetre informació. També trobem, per exemple, bloggers. La frontera 1 Fonaments del Periodisme entre aquests es troba en el rigor a l’hora de fer la feina, de transmetre la informació. Un periodista comenta o informa de manera rigorosa, en canvi, moltes vegades els bloggers es venen o tracten els temes sense suficient rigor.
 Quin és el model de negoci d’un mitjà de comunicació? El model de negoci d’un mitjà de comunicació consisteix en vendre audiència als anunciants. Les persones, per tant, som el producte d’aquesta venta. Els periodistes s’ocupen d’aquesta “xarxa”, de que la seva qualitat sigui la millor. Nosaltres, som els “peixos” que piquen.
 Com és el treball en un mitjà de comunicació? Hi ha un grup que es dedica a la informació, la redacció de notícies, Però hi ha un altre grup que s’encarrega sobre la qualitat de mitjà. Com més gran és el mitjà, més separats estan els dos grups. Com més petit, més barrejat. Hi ha un altre grup que decideix què es publica i què no.
Per tant, la funció bàsica del mitjà es posar en relació les diferents parts de la societat.
MEDIACIÓ (fa de mitjancer). Formes de la mediació:     Reuneix un públic Exterior al públic Mediació política: Polis Entreteniment (complement) Formes de mediació política: 1. Algú està interessat en que el mitjà difongui quelcom.
2. El mitjà a vegades també s’ocupa de sortir i assabentar-se sobre què passa. Pot cobris des de grans esdeveniments fins a fets més propers.
3. El mitjà diu el què caldria fer: opina. (E.g.: un article d’opinió) 1 2 3 2 Fonaments del Periodisme El periodista, què fa?  Coneix què ha passat.
 Decideix què cal explicar.
 Explica, estructura i situa un context.
 Si cal, comenta.
No es considera un “mediador” titular.
Paral·lelismes:  Gatekeeper: aplicat als mitjans de comunicació ho va formular Kurt Lewin, entès en el sentit de qui decideix què es publica i què no. Ha arrelat molt en els estudis de comunicació i es basa en uns criteris per triar les notícies.
Hi ha una gran quantitat d’informació que arriba als mitjans, però molta d’aquesta no s’acaba publicant. Influeixen moltes coses, com la ideologia de mitjà (tot i que no ho afecta tot, com per exemple els articles d’opinió o editorials), decisions subjectives, el que treuen els altres mitjans...
També influeix, per exemple, el coneixement dels temes tractats: com més es coneix un tema més se’n pot parlar d’aquest. Però hi ha moltíssims criteris més, de tota mena.
Nivells: 1. El reporter tria els fets que recull.
2. El cap de secció tria les notícies: no és una tria neutra, està basada en uns criteris com hem explicat anteriorment.
3. El realitzador tria on posa la càmera 4. Altres...
 Advocat: és una altra figura sobre com podem veure a un periodista, no alternativa al gatekeeper sinó complementària.
El periodista s’entén com a advocat d’aquells qui necessiten una defensa, tothom qui no tingui veu o estigui oprimit, el defensor de causes nobles o perdudes.
E.g.: el periodisme d’investigació moltes vegades destapa fets que hi ha gent que no vol que se sàpiguen, però que són necessaris de que la societat els conegui.
Molt implicat I I I I I Molt implicat Aquests són els qui millor informen  Crític de la societat: el periodista és un subjecte, per això no podem parla d’objectivitat sinó més aviat de neutralitat. El 3 Fonaments del Periodisme periodista intenta des d’una certa neutralitat “defensar” aquells que n tenen veu.
 Al servei dels que cal defensar.
 Funció secundària.
 Cal professionalitat i independència.
 Com podem definir el PERIODISME? Llorenç Gomis ho defineix com un mètode d’interpretació successiva de la realitat social. Tria allò més important de la realitat i decideix què es diu de tot el que ha passat últimament. S’encarrega d’explicar què passa: allò actual. S’ha de donar la màxima idea d’actualitat, per això, s’han d’explicar els fets en present.
▪ Com fa aquesta interpretació el periodisme? 1. Tria (gatekeeper), entre tot el que succeeix, allò més interessant/important.
2. Tradueix a un llenguatge estructurat cada unitat. Els titulars, per exemple, han de ser breus i complets.
3. Comunica les informacions i intenta situar-les, explicar-se i, a vegades, jutjar-les.
▪ Per què (més) serveix el periodisme? Funcions (segons F. Fraser Bond):  Informar: què ha passat o passarà.
 Explicar: el perquè dels fets.
 Guiar: donar consells al públic, formar una opinió (editorial, articles d’opinió, crítics...).
 Divertir: entreteniment.
Bill Kovach i Tom Rosenstiel van exposar: El propòsit principal del periodisme és proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se a si mateixos.
Per aquest motiu és important la pluralitat de mitjans de comunicació: necessitem molta informació i de diferents fonts per realment formar la nostra opinió.
També van exposar els elements del periodisme:  L’obligació de dir la VERITAT: acostar-s’hi el més possible.
 Té un compromís amb els CIUTADANS: ha d’informar-los.
 L’essència del periodisme és la VERIFICACIÓ: l’important és contrarestar la informació i assegurar-se de que allò que diem és veritat.
4 Fonaments del Periodisme  Els periodistes han de mantenir la seva INDEPENDÈCNIA sobre aquells que informen.
 CONTROL DE PODER: els periodistes han d’exercir un control indepent del poder.
 El periodisme ha de proporcionar un FÒRUM PÚBLIC per la crítica i el comentari.
 Els periodistes han d’esforçar-se per fer allò que sigui SIGNIFICATIU/IMPORTANT sigui atractiu i rellevant. A vegades hi ha notícies molt importants, però avorrides: s’han de fer atractives.
 Les informacions han de ser EXHAUSTIVES i proporcionades: explicar allò que cal saber i de manera justa.
 Els periodistes tenen una obligació sobre la seva CONSCIÈNCIA personal.
Pel que fa també a les funcions del periodisme, The Missouri Group va exposar:      Fan públiques les notícies.
Supervisen el poder.
Revelen les injustícies.
Narren històries impactants i emocionants.
Són el sistema nerviós de la comunitat.
 Supòsits del periodisme:  Reducció en el temps: el periodisme es centra en allò més proper, en allò més actual o d’interès en l’actualitat.
 Fragmentació: els periodistes fragmenten la realitat, la retallen a trossets petits i els converteixen en notícies.
 Fets  Pseudofets: són aquells fets pensats per convertir-se en notícia. L’objectiu és que els mitjans ho amplifiquin al màxim.
Hi ha una part molt important de pseudofets ens els mitjans de comunicació.
 Assimilació en temps variable: no tothom es mira les notícies de la mateixa manera, per això s’han de donar les notícies d’una manera que tothom, ja sigui gent que llegeix molt o només fullegi les pàgines, pugui està informat en una certa manera.
 Adaptació a l’espai disponible: el periodista ha d’adaptar la informació segons l’espai, temps... del qual disposa.
 Gèneres periodístics: hi ha diferents formes d’explicar les coses que passen, es poden donar diferents enfocaments. E.g.: notícia, reportatge, article d’opinió...
5 Fonaments del Periodisme  Nivells d’interpretació del Periodisme (gèneres periodístics)  Informació: el periodista informa sobre uns fets, exposa el què ha passat, qui ho ha dit, en quin lloc i moment... 1  Explicació: el periodista situa/interpreta un fet en el context, contextualitza la informació, i exposa quina transcendència ha tingut, quins efectes, quines en són les causes... 2  Comentari: el periodista jutja/comenta el fet i també recomana, diu com cal actuar. En aquest cas es tracta d’opinió i és molt important saber diferenciar quan un periodista opina i quan no ho fa: si hi ha aplaudiments (agrada), xiulets (no agrada) o dóna recomanacions envers el fet, podem parlar d’un text d’opinió. 3 2  Els gèneres periodístics (relacionat amb els nivells d’interpretació) ▪ Notícia (gènere informatiu): diu simplement el què ha passat. 1 ▪ Interpretació (gènere interpretatiu): diu què li sembla que ha passat (context, causes, conseqüències...) 2 ▪ Argumentació (gènere d’opinió/argumentatiu): valora el que ha passat i què caldria fer en conseqüència. 3 2 2 2 Per a què serveixen aquests gèneres periodístics? Els gèneres periodístics ens permeten estar informats del què succeeix al món, així com aprendre i transmetre a un públic informació.
A més, podem considerar els gèneres periodístics com a filtres de la informació: filtren la informació segons el tipus de gènere i la exposen segons la seva finalitat: informar, interpretar/contextualitzar o argumentar/opinar.
Els diferents gèneres periodístics alhora tenen una sèrie de tipus de texts periodístics: * * * 2 2 2 * 2 2 2 * 2 2 2 2 Els veurem amb profunditat més endavant.
*Informe: notícia allargada 6 Fonaments del Periodisme *Reportatge informatiu: variant de reportatge, s’hi fan servir tècniques literàries i fa servir més recursos sense anar més enllà de la informació objectiva.
*Article: opinió d’algú personal *Editorial: opinió del mitjà; no hi ha una persona que ho firmi sinó que el mitjà n’és l’últim responsable.
*Columna: opinió d’algú que és famós/popular i que hi escriu de manera periòdica.
2. L’estil del discurs periodístic informatiu per a premsa, ràdio i televisió.
Estil: és el conjunt de trets d’ideació i d’expressió propis d’una època, un gènere o una persona. Parlem també d’ideació ja que no només importa com s’escriu (output) sinó el què s’escriu (input). Un periodista, un poeta o un novel·lista poden tenir el seu propi estil, dins del gènere que conreen.
 Tipus de periodisme: o Escrit o Radiofònic o Televisiu o Multimèdia/digital: Internet o Cinema: actualment ja no existeix. Abans era molt important, ja que la televisió no existia o només era present en molt poques cases.
Abans de les pel·lícules, es passava un noticiari i el gènere cinematogràfic va tenir un gran desenvolupament.
Cada canal té un sistema de signes concret: La tipografia fa referència al tipus de lletra, mida, color... i la disposició a on i com està organitzada la informació.
Són dos indicadors importants a l’hora de classificar la informació, ens poden indicar quina informació és més important que una altra.
Els conceptes en negreta i vermell són els codis principals corresponents a cada canal.
7 Fonaments del Periodisme  Codi i forma expressiva La combinació de codis més l’actitud del receptor, diferent en cada canal (en el diari el receptor mostra molta atenció; en la ràdio menys ja que s’acostuma a escoltar mentre es fa una altra acció, en televisió es poden donar els dos casos: molta atenció o menys; en Internet majoritàriament la informació és completa...) determinen/conformen la forma expressiva de mitjà.
L’element comú dels diferents estils periodístics és el codi lingüístic:  Trets de l’estil periodístic:  Correcció: s’han de transmetre les dades amb precisió.
Majoritàriament s’ha d’utilitzar un llenguatge col·loquial/culte, que tothom pugui entendre i evitar confusions. Quan citem expressions d’una altra persona no tenen perquè ser literals: la feina del periodista és escriure-ho de manera que el públic ho pugui entendre, transcriure-ho. S’hi es cita literalment, s’han d’utilitzar les cometes.
També cal evitar artificis i complicacions i utilitzar paraules concretes al moment concret: paraula pròpia, simple i exacta.
 Concisió: dir la màxima informació en el mínim de paraules possibles: estalvi de paraules. Per això predominaran les frases curtes, evitarem adjectius innecessaris i tot allò superflu, només ens centrarem en allò important.
8 Fonaments del Periodisme  Claredat: s’han d’utilitzar expressions que tothom comprengui, que no puguin deixar de ser enteses: eficàcia comprensiva (que tothom ho entengui de manera immediata. Per això s’utilitzaran paraules amb sentit precís, verns en indicatiu i en veu activa així com evitar vulgarismes.
 Captació del receptor: s’ha de captar l’interès del receptor de seguida. Per això s’utilitzarà un titular amb força, la “piràmide invertida” (començar per allò més important i anar detallant) amb un lead ben construir on s’indiquin les informacions més importants i escollir amb cura les primeres imatges, aquelles que puguin captar l’atenció.
 Llenguatge de producció col·lectiva: un text fins a que és publicat pot arribar a passar per moltes persones diferents (teletip, corresponsal, redactar, caps de secció...), hi ha diferents graus de responsabilitat, i per això és molt important que els periodistes no tinguin un estil molt propi, sinó el més neutre i general possible: evitar estils massa personals.
 Llenguatge mixt: els diferents codis s’influeixen entre si i es complementen. El codi rector és condicionat pels altres: una via sensorial principal i diversos mecanisme intel·lectuals en marxa.
Cadascun dels quatre canals té uns trets específics pel que fa al seu propi estil:  Periodisme escrit: hi tenen molta importància els elements paralingüístics i icònics ja que determinen la jerarquia informativa, anuncien el gènere periodístic i caracteritzen el mode de periòdic (hi ha diferents tipus de diaris: informatius, interpretatius, populars, sensacionalistes...).
 Extensió: disposa de més espai que els mitjans audiovisuals i s’hi ha d’adaptar.
 Distància dels fets: el diari s’escriu d’avui per demà, per això cal tenir present que quan escrivim una notícia d’avui els lectors ho llegiran dema: hem de datar correctament. A 9 Fonaments del Periodisme més, no hi ha proximitat física o temporal (és un simple text) però es pot aprofundir molt.
 Periodisme radiofònic: gaudeix d’una proximitat psicològica ja que se sent directament la veu humana. És, per tant, llenguatge parlat que disposa d’una entonació concreta i citacions (talls de veus de les mateixes persones que han dit la cita. E.g.: el president de l’Estat).
Destaca per la fugacitat: les paraules se les emporta el vent. Com hem dit abans, hi trobem un dèficit d’atenció perquè solem escoltar la ràdio mentre conduïm, cuinem, planxem...
 Laconisme: significa que en periodisme radiofònic hi ha d’haver la màxima concisió possible, reduir al mínim la informació. Només s’han de citar els fets essencials, les explicacions imprescindibles i els talls de veu precisos.
És important dominar els instruments (veu, talls i so), ser intel·ligibles, introduir personatges i emocions (com si expliquéssim una història), introduir pauses (jugar amb aquestes), organitzar la informació (principi-nus-final), utilitzar l’entradeta com a titular (donar la idea sobre la notícia) i un final arrodonit que ens pugui tornar a conduir cap al principi. Això té relació amb la redundància: repetir conceptes i idees claus al final sense ser avorrit.
 Periodisme televisiu: gaudeix també d’una proximitat amb la persona/periodista ja que és a qui sempre veiem. A més, són molt importants les imatges espectaculars per cridar l’atenció. Trets del mitjà:  Visualització: els esdeveniments es veuen i com més espectaculars són més fort és l’impacte emocional en l’espectador.
 Protagonisme: el periodista apareix i s’identifica, hi ha una proximitat amb aquest (Star System).
 Espectacularització: s’han d’utilitzar imatges espectaculars, ja que com més millor sigui la imatge, més importància tindrà la notícia. Es parla moltes vegades d’espectacle de varietats: notícies de tot tipus.
Trets estilístics de la TV:  Contrapunt: la paraula actua com a contrapunt de la imatge. No cal explicar allò que ja ensenyen les imatges, sinó allò que les imatges no poden explicar. Cal precisar, per tant, aquelles imatges que podrien portar confusió.
 Estructura de relat: la notícia no pot ser retallada ja que no s’entendria: si s’elimina, s’elimina sencera. En TV la notícia s’ha de crear com una peça única i sencera, 10 Fonaments del Periodisme donant preferència a les imatges més espectaculars. Per això diem que la notícia és una unitat dramàtica formada per un nus-plantejament-desenllaç.
 Ciberperiodisme: s’utilitzen tots els tipus de mitjans. Per això parlem de combinació de llenguatges: pot aprofitar recursos dels mitjans escrits i dels audiovisuals. També és un procés instantani: és una producció senzilla i de difusió instantània.
 Hipertext: qualsevol part del text es pot enllaçar amb altres continguts i el lector decideix si els vol consultar.
 Multimedialitat: pot utilitzar diferents codis en cada unitat: textuals, visuals i/o sonors.
 Interactivitat: els interlocutors poden interaccionar.
Poden aportar respostes, comentaris, més informació, reaccions, participació (l’ús de les xarxes socials és molt important per captar informació i difondre’n)...
 Actualització: la informació es pot actualitzar constament. Per això és important indicar l’hora i la data exacta. Desapareix la periodicitat: actualitat permanent.
La vigència és relativa i el receptor pot sol·licitar rebre avisos.
 Convertir a l’estil periodístic: la informació s’ha de saber redactar d’una manera rigorosa, evitant artificis innecessaris.
3. Els gèneres periodístics informatius: la notícia.
 Elements que la caracteritzen:  Actitud del periodista: pot ser neutra (informatiu), pot ser d’anàlisis, explicativa (interpretatius) o pot ser crítica (opinió).
11 Fonaments del Periodisme  Relació temporal amb l’esdeveniment: en els gèneres informatius és d’immediatesa (les notícies s’han de transmetre de la manera més ràpida possible). En canvi, en gèneres interpretatius, l’anàlisi necessita una mica més de temps. En l’opinió, la relació és més distant: no hi ha tanta urgència.
 Estil: en els gèneres informatius ha de ser breu, clar, concís, neutre...
En gèneres interpretatius es poden utilitzar, a més a més, metàfores, diàleg... I en els gèneres d’opinió l’estil és lliure (l’editorial és més “seriós” ja que és responsabilitat del diari).
 Autor: en els gèneres informatius els redactors són els encarregats d’escriure les notícies; en els interpretatius els escriuen periodistes més especialitzats amb el tema; en els d’opinió, escriuen els crítics, que no necessàriament són periodistes. Els editorials però, els escriuen els redactors en cap, periodistes especialitzats... en una reunió s’acorda quins temes es tractaran.
 Definició: no hi ha un criteri universal per definir què és notícia i què no.
Però les notícies existeixen i en podem fer diferents definicions.
Parlem de notícia a partir de moment en que un mitjà de comunicació ho difon. Anteriorment, parlem de fets. Els fets, per tant, serien la matèria prima amb que una notícia es forma.
“És notícia que un home mossegui un gos, però no que un gos ho faci a un home” → Idea: les notícies són fets inusuals, coses que no passen cada dia.
 Tradició anglo-saxona  Tradició llatina “És el gènere periodístic per excel·lència que dóna a conèixer d’una forma succinta però completa un fet actual o actualitzat, digne de ser conegut i divulgat i d’innegable repercussió humana” G. Martín Vivaldi És relatiu, ja que depèn de a quin col·lectiu es dirigeixi la notícia.
12 Fonaments del Periodisme “És el text que “serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia un fet nou”, Llorenç Gomis Una notícia pot contextualitzar, però no sempre té perquè! “Un fet veritable, inèdit o actual, d’interès general, que es comunica a un públic que pot considerar-se massiu, després que ha estat recollit, interpretat i valorat pels subjectes promotors que controlen el mitjà utilitzat per a la difusió”, J.L. Martínez Albertos Inèdit: a vegades trobem fets que no són notícia fins el moment en que es coneixen. E.g.: caso Bàrcenas Trobem una doble dimensió entre esdeveniment, fet (matèria prima) i notícia (text que parla de l’esdeveniment).
 Elements comuns d’una notícia: ▪ Fet-esdeveniment ▪ Actualitat-novetat ▪ Interès públic-utilitat ▪ Periodista en mitjà: qui ho difon (periodista, blogger...)  Quatre grans tipus d’esdeveniments (Gomis) → Un mateix fet es pot incloure en diferents tipologies.
    Resultats: esdeveniments esportius, sentència judicial, resultats electorals, enquestes, taxa d’aturats, loteria, inflació... Són gets innegables, temes tancats, no cal donar-hi gaires voltes. Des d’un punt de vista periodístic són ideals perquè majoritàriament no cal contrastar-los: és allò i prou, tot i que se’n pot fer després una interpretació.
Aparicions: notícies relacionades amb declaracions (surt algú i diu quelcom). Són més complicades perquè s’ha d’interpretar què ha dit la persona en qüestió. No necessàriament ha de ser algú conegut, però majoritàriament és així.
També poden ser desaparicions (e.g.: algú famós es mor).
Desplaçaments: notícies sobre moviments, viatges, de persones cèlebres o no, com per exemple les migracions (e.g.: refugiats de Síria).
També hi podem incloure materials (e.g.: diners del Bàrcenas). Parlem per tant, de mobilitat en general (e.g.: manifestacions) i solen ser fets anunciats.
Explosions: fets inesperats, imprevisibles: accidents, fets naturals (volcà en erupció, terratrèmol...), catàstrofes, atemptats, aiguats...
13 Fonaments del Periodisme  Estructura  Interna: es refereix als elements del contingut. La notícia ha de respondre a la fórmula de les 6W’s: s’hauria de respondre de manera immediata a aquestes.
WHAT/QUÈ WHO/QUI WHEN/QUAN WHERE/ON WHY/PER QUÈ HOW/COM “Qui diu què, a qui, en quin canal i amb quin efecte”, Laswell No té perquè haver-hi una jerarquia (tot i que normalment és qui/què) però es determinades situacions es dóna més importància a algun.
 Antecedents en la retòrica clàssica i medieval Estudiaven la retòrica, l’art de parlar i persuadir als altres. Com s’ha d’estructurar un discurs perquè sigui consistent i convincent.
Relació: la notícia d’alguna manera vol persuadir/convèncer de que allò que expliquem és cert.
QUÈ L’esdeveniment que ha succeït, el motiu/nucli central de la notícia.
QUI El subjecte de la notícia, la persona o persones involucrades amb ella.
Depèn de la persona, si és cèlebre, implica que majoritàriament les seves accions són notícia. Persones no tant conegudes, s’han de presentar.
14 Fonaments del Periodisme QUAN El moment en què es produeix el fet. Per a ser notícia ha de ser quelcom recent o inèdit. També poden ser fets passats/històrics que per algun motiu tornen a ser notícia: descobriments, aniversaris, fets que no eren coneguts fins el moment...
ON El lloc dels fets. Com més pròxim és, més importància se li donarà a la notícia. → Factor proximitat Proximitat psicològica: no només és important la proximitat en km, sinó també cultural. Per exemple, les notícies les notem més properes si succeeixen en països més semblants al nostre (EEUU, França, Alemanya...).
COM Ens aclareix les circumstàncies en que han succeït les coses: la manera en com s’han desenvolupat. En notícies tipus successos és important perquè s’han d’explicar el desenvolupament dels fets. En, per exemple, declaracions no és important. Hi ha d’altres notícies en que el com ho és tot: pot ser crucial per aclarir el què, qui...
PER QUÈ Les causes, el motiu dels fets. No és obligatori posar-ho, rarament surt en el lead, però ajuda a contextualitzar els fets. A vegades pot ser problemàtic, perquè et pots apropar al gènere interpretatiu.
 Externa: es refereix a la disposició dels elements (títol, text i il·lustració) així com a l’ordenació dels continguts: estructura de la piràmide invertida.
 Ordenació dels elements (aplicat sobretot a diaris):  Títol+avantítol/subtítol (complements del títol): majoritàriament es contesta el qui+què.
 Lid/lead: primer paràgraf de la informació, on s’haurien de contestar les 6W’s. Acostumen a ser 4-5 línies amb 2-3 frases.
 Cos: la resta de la informació, on es detalla allò més important.
 Foto  Peu de foto  Destacats: respon a un fi topogràfic, de disseny, més que no pas informatiu. D’aquesta manera al lector se li fa més amena la lectura.
15 Fonaments del Periodisme o Entradeta: a més a més de respondre les 6W, també resumeix la notícia. Tipogràficament sol estar diferenciada.
Per tant, el lid es centra en allò més important i l’entradeta va una mica més enllà.
 Elements bàsics del text  Lead/lid: nucli fonamental, CONTÉ LES 6W.
 Cos: explicació de la notícia, ampliació del lid, informació de context (no sempre) i material secundari.
Lead 2 3 4  Ordenació de la informació: Llei de l’interès decreixent → Piràmide invertida: primer s’explica el més important i a continuació allò més secundari. Trenca amb les normes clàssiques d’introducció-nus-desenllaç i d’ordre cronològic.
 Orígens de la piràmide invertida Es remunta a l’època d’Abraham Lincoln, quan uns periodistes van cobrir la guerra de secessió. Es va donar el cas que periodistes anaven al front i el telègraf va permetre enviar la informació a gran distància i ràpidament. D’aquesta manera la informació es difonia més ràpid. Tot i això, era un mitjà insegur perquè es podia tallar la connexió fàcilment. D’aquesta manera els periodistes es van adonar de que si ficaven la informació més important a l’inici, es rebia primer i si la connexió es tallava no suposava un problema tant greu. Van esdevenir eficients: s’ha d’anar al gra, per això també és important el titular.
A l’hora de redactar una notícia ens basem en fets, no en aparences. Per tant, hem d’evitar expressions del tipus “sembla ser”.
16 Fonaments del Periodisme  Elements bàsics  Titular: inclou avantítol, títol, subtítol...
 Lid: és el nucli fonamental que conté, totes o algunes, les 6W.
 Cos: s’hi explica la notícia i s’amplia el lid. També pot incloure informació de context, però no sempre, a més de material secundari.
Aquests elements bàsics han d’estar interrelacionats entre si i han de mantenir una coherència temàtica. En definitiva, la informació del titular s’ha d’ampliar al lid i explicar detalladament al cos de la notícia.
o TÍTOL: condensa en poques paraules l’element dominant d’una informació. Hi ha temes complexos i s’han de sintetitzar sense deixar la informació important. S’ha de decidir quina és la notícia dominant, ja que es pot donar el cas que tinguem, per exemple, dues declaracions: hem de saber escollir i d’això depenen diferents factors. El títol també ha de cridar l’atenció del lector cap al que es vol destacar i ha de partir del contingut del lid. → És millor primer escriure el lid, i a continuació el títol: ha de sorgir del lid.
També és la clau per conduir a la lectura del text. Ha de ser atractiu, suscitar curiositat. És veritat que molts mitjans se centren només en impactar (sensacionalistes, esports...).
▪ Tipus de títols: a) Expressius: un “crit d’alerta” que ni tants sols indica el tema.
b) Apel·latius: criden l’atenció però no diuen res en concret: costa entendre’ls en un primer moment. Ens acosten al tema, aproximen la informació, però no acaben d’explicar de la mateixa manera que els titulars informatius.
c) Informatius: qui+què: dóna una informació objectiva.
a) b) c) 17 Fonaments del Periodisme ▪ Elements de titulació:  Títol  Subtítol  Titolet: microtítols que entretallen el text.
 Avantítol: és més informatiu que un epígraf: informa.
 Epígraf/”cintillo”: inclou diferents notícies o informacions centrades en un mateix tema (desenvolupat en diferents pàgines, tot i que pot estar en una sola pàgina).
 Paraigües: el mateix que l’epígraf però quan es troba en diferents pàgines.
 Sumari: és una mena d’entradeta que resumeix en 3 o 4 punts una informació. Sol situar-se abans del cos, tot i que a vegades pot anar damunt del títol, al costat... Es diferencia tipogràficament.
Diferència amb el lid: el lid és el primer paràgraf de la noticia, no es distingeix tipogràficament i explica més detalladament la informació.
El titular implica temps i experiència i forma part del treball diari dels responsables de la redacció. Requereix concisió, claredat, precisió, veracitat, ganxo... i es condicionat pel mitjà, gènere, secció, espai...
o LID: conté els elements més importants de la informació i s’ha d’entendre per si mateix: sentit autònom. Resumeix el sentit global de la notícia.
No s’ha de confondre entradeta i lid: l’entradeta està diferenciada tipogràficament i és un resum general de la informació. En canvi, el lid no està diferenciat i es centra en el nucli fundamental de la informació.
El lid no necessàriament ha de repetir exactament el titular, però ha de dir la informació que s’hi presenta.
18 Fonaments del Periodisme o “TIEN IN” o COLL DE LA INFORMACIÓ: un o dos paràgrafs després del lid per presentar identificacions massa extenses (no tota la informació la podem ficar al lid, ja que sortiria massa extens), un o dos fets secundaris significatius, per vincular la notícia a fets precedents o per anticipar algunes conseqüències (s’ha de vigilar, ja que ens podem acostar al gènere interpretatiu). S’acostuma a utilitzar en notícies de continuïtat, és a dir, aquelles que surten als mitjans durant un temps.
És fa servir més en cròniques que en notícies.
o COS: és l’ampliació del lid i els paràgrafs de context, on s’amplia tota la informació.
o COMPLEMENT o “DESPIECE”: acostuma a respondre qüestions tipogràfiques, però també informatives. A vegades hi ha notícies que interessa tenir un requadre per explicarles. És una peça a part que forma part, es relaciona, amb el conjunt de la notícia. E.g.: quan parlem d’un partit del FCB, on el Messi es lesiona, farem un complement per parlar de la lesió.
 Piràmide invertida  Inconvenients: destrueix el suspens que busquen alguns lectors, ja que acostuma a començar pel desenllaç; és igual a tots els mitjans (s’ha desmentit, perquè cada mitjà tracta la informació d’una manera o altra); indueix a llegir/escoltar menys; estil mecànic i estereotipat (no té perquè: si es té un domini del llenguatge es pot tenir un estil més dinàmic, sense deixar de ser objectiu).
 Avantatges: és FLEXIBLE, es presenta la informació principal i per això és senzill talla’l: estem segurs que la informació impactant està a l’inici; és EFICAÇ; és CONVINGUT, allò bo es trobarà al principi (l’audiència i el mitjà tenen un conveni: els lectors saben que la informació important està al principi i no necessàriament ha de llegir fins al final.
 Tipus de notícia segons...
▪ Irrupció  Fortuïtes: no les podem preparar, no sabem quan passaran. E.g.: accident de cotxe 19 Fonaments del Periodisme ▪ ▪ ▪ ▪  Previsibles: les podem preveure més o menys, les podem preparar “un pél”. E.g.: un aiguat, si sabem que plourà molt; si hi ha una mania podem preveure detencions  Programades: sabem que passaran ja que tenim una informació: les podem preparar. E.g.: la visita del Papa de Roma a Washington Contingut  Interès humà: és subjectiva ja que pot interessar a un col·lectiu concret i no dóna una informació essencial. E.g.: la mort de la duquessa de Alba  Interès públic: notícies que ens interessen a tots: d’alguna manera o altra ens poden afectar. E.g.: la pujada de preu de la gasolina Identitat de la font  Oficials: representants públics o portaveus, se’ls pot citar.
 Oficioses: fonts (oficials) que no es volen identificar.
 Extraoficials: no vinculades a l’entitat objecte de la informació.
Ens pot arribar per diferents fonts: hem de vigilar! Proximitat de la font  Primer nivell: el periodista ha accedir directament al fet(document/informació: veiem/presenciem el fet, llegim un document...
 Segon, tercer, quart... nivell: hi ha intermediaris: agències, altres mitjans, gabinet de premsa...
Estructura  Simple: un sol esdeveniment del qual en sorgeix una sola idea bàsica.
 Múltiple: més d’un esdeveniment o idea bàsica; diversos fets vinculats entre si. E.g.: roda de premsa de ministres 4. Els gèneres periodístics interpretatius i argumentatius. Classificació i característiques. Complementar amb apunts lectura 6 Si recordem, el llenguatge informatiu és sec, rigorós i cenyit al fil de la notícia.
Per altra banda, el llenguatge interpretatiu té més llibertat expressiva, va més enllà de la notícia però continua lligat al deure d’informar. Es parla sense personalitzar: el periodista té un paper actiu però ha d’evitar intervenir. A més, no es jutgen els esdeveniments.
20 Fonaments del Periodisme  Què pot diferenciar un text interpretatiu? Aporta explicacions, situa els fets en el context (què passa i perquè), té un estil més literari i pot utilitzar recursos com la metàfora, hipèrbole... Té un to més personal, tot i que no es personalitza, i no segueix la piràmide invertida.
 Elements diferencials Afegeix a l’esdeveniment principal antecedents i context, reaccions i interpretacions (donar veu als testimonis i persones involucrades) i també fa anàlisis valoratives, al cap d’un temps d’haver seguit l’esdeveniment.
 Titulació ▪ Combinació: parlem de combinació perquè títol i avantítol/subtítol enunciatiu es necessiten mútuament: el títol per captar l’atenció (no dóna sempre informació, sol no s’entén) i l’avantítol/subtítol per precisar.
 Títol indicatiu: no té perquè seguir S+V+C, ha de ser un element atractiu que mostri un cert balanç interpretatiu.
 Avantítol/subtítol enunciatiu: referència informativa del tema/notícia, dóna més explicacions.
GÈNERES INTERPRETATIUS CRÒNICA “Narració directa i immediata d’una notícia amb certs elements valoratius que sempre han de ser secundaris respecte a la narració del fet en si. Intenta reflectir el que s’ha esdevingut entre dues dates, d’aquí li ve el seu origen etimològic en la història de la literatura. Integra una gran varietat de subgèneres.” J.L. Martínez Albertos  Tipus segons...
 Continuïtat  Persona: corresponsal, enviat especial  Tema: judicial, social, local  Ambient: esports, toros, viatges La crònica té arrels llatines i es considera un gènere híbrid: parteix d’una notícia però permet la interpretació. Es troba vinculada a l’actualitat: notícia (sempre en parteix). Té més llibertat d’estil i d’estructura i pot interpretar: integra elements valoratius.
21 Fonaments del Periodisme  Estil Segons El País: situat a mig camí entre la notícia, l’opinió i el reportatge. Ha de tenir elements noticiosos i pot incloure anàlisi i, per tant, certa opinió o interpretació. No és tolerable la postil·la que reflecteix opinions personals o hipòtesis aventurades. Segons G. Martín Vivaldi: l’estil és lliure, però està subjecte al fet noticiós sobre el qual s’escriu.
L’ús de la piràmide invertida i de l’ordre descendent és opcional. No podem fer comentaris personals en una crònica: tenir més llibertat no permet l’opinió; es pot interpretar sense opinar.
Opinió o interpretació no significa literatura o ficció!  Estructura El cronista se sent més lliure per triar i ordenar els fets. Pot començar amb una anècdota o amb la descripció d’un ambient (com en un partit de futbol, concert...) i pot incloure testimonis, figures retòriques, més complexitat expressiva...
El periodista veu i interpreta els fets a partir d’un fet noticiós, però no dóna la seva opinió, simplement a partir d’uns fets interpreta sota el seu punt de vista: no s’ha de confondre amb un gènere argumentatiu, tot i que hi ha seccions que, com els esports, poden incorporar opinió.
 Tema  Política  Informació social  Successos/judicial  Financera  Esportiva  Local  Taurina  Cultural  Rosa  De viatges  Diferència amb el reportatge Un reportatge pot estar relacionat amb un fet noticiós però és més atemporal, no té perquè: pot parlar de temps d’interès generals que no tenen perquè ser de total actualitat. Una crònica sí: parteix d’una notícia.
Stand up (en TV): el periodista, en el lloc dels fets, apareix i parlar directament a càmera (no sempre apareix).
22 Fonaments del Periodisme REPORTATGE “El relat periodístic –descriptiu o narratiu– d’una certa extensió i estil literari molt personal en el qual s’intenta explicar com han tingut lloc uns fets actuals o recents, encara que aquests fets no siguin notícia en un sentit rigorós del concepte.” J.L. Martínez Albertos “El reportatge satisfà les necessitats informatives que la notícia no cobreix. El lector vol veure, sentir, entendre les coses com si hagués estat en el lloc dels fets, comprendre l’articulació d’una sèrie de fets i les circumstàncies en què s’han produït.
El reporter s’acosta al lloc dels fets, als seus actors, als seus testimonis, pregunta, recull dades, les relaciona i després acosta el resultat al receptor amb els recursos de la literatura i la llibertat d’un text signat.” Pilar Diezhandino El reportatge no està estrictament lligat a una notícia d’actualitat, sinó que tracta temes d’interès general (no en revistes especialitzades!). Amplia la informació i les dades i utilitza diferents fonts. S’utilitzen recursos literaris però es manté en la línia informativa. Satisfà les necessitats d’aquells lectors que no satisfà la notícia, perquè a més d’explicar uns fets els interpreta i amplia, per tant, implica una investigació prèvia.
 Característiques  Extensió molt variable.
 Llenguatge menys rígid que la notícia.
 Estructura lliure, pot ser complexa.
 Admet antecedents, anècdotes, testimonis...
 Estil: recursos literaris, narratius, cinematogràfics... També utilitza infografia, informació complementària, iconografia...
 Valoració ben administrada: no opina lliurement, simplement valora.
A la pràctica però, pot passar.
 Ha de cridar l’atenció.
 Les 4 regles d’or (El Mundo)  Mostrar persones fent coses.
 Deixar que les persones parlin.
 Escriure econòmicament: no fer servir més paraules de les necessàries, a no ser que es vulgui utilitzar un recursos en concret per donar èmfasi.
És una norma generalitzada en tots els gèneres periodístics.
23 Fonaments del Periodisme  No deixar que la història perdi ritme.
En ràdio s’hi pot incloure música, testimonis... En TV també pot incloure stand up, però no té perquè. En Internet (multimèdia) barreja text, vídeos, iconografia...
Quan tractem temes delicats, hem de donar veu a totes les parts.
ENTREVISTA “Una conversa duta a la lletra impresa” Manuel del Arco → És més que això! Quan una entrevista es transcriu es fan modificacions, hi pot haver llenguatge no verbal que el periodista haurà d’especificar... A més, hi ha unes intencions: el periodista té uns objectius a l’hora d’entrevistar algú. Una entrevista és pregunta-resposta, en canvi, en una conversa les dues parts estan equilibrades.
També hi ha d’haver un pacte entre entrevistador i entrevistat: es pot modificar la informació per acotar o deixar-ho més maco, canviar l’ordre...
“Les entrevistes es poden vendre com la mera reproducció d’una conversa natural. No hi ha res més elaborat, en canvi, que una entrevista.” Javier Díaz Noci L’entrevista és un dels gèneres periodístics amb més acceptació popular: ÈXIT  Tipologia  Declaracions: es busca que la resposta de la persona sigui la notícia.
E.g.: roda de premsa  De personalitat: ens interessa una persona en concret per motiu “x”: qui és, què a fet...
 Fórmules preestablertes: entrevistes que d’alguna manera ja hem decidit com estarà feta.
 Enquesta: mateixes preguntes a diferents persones.
 Estil o Entrevista informativa → Interessen, bàsicament, les declaracions  Fidelitat: respecte màxim a la literalitat de les paraules i la intenció del discurs.
 Anotacions mínimes.
 Llenguatge senzill i concís.
 Tracte sempre de “vostè” 24 Fonaments del Periodisme o Entrevista de personalitat/literària → Interessa tot en general: qui és, què ha fet... És una excusa per parlar d’un tema general.
 Personal: intervenen especialment les dots personals de qui la realitza: observació, ambient, suggestions...
 Llenguatge: narratiu i creatiu. El text té valor per les declaracions de l’entrevistat com per si mateix.
RETRAT “<Biografia incompleta>, reportatge en el qual es traça el retrat d’un personatge procurant ressaltar tot el que sigui psicològicament revelador. El retrat no esgota tota la vida d’un home, sinó que posa l’accent periodístic en les fites biogràfiques fonamentals. L’anècdota és de gran valor, sempre que sigui fidedigna i ben escollida.” Gonzalo Martín Vivaldi “Es cenyeix a una persona (o personalitat). No és precís conversar amb el protagonista ni centrar la informació en les seves declaracions sinó, per exemple, en les de terceres persones que opinen sobre ell. No obstant, sempre convé incloure frases del personatge en qüestió que hagin estat pronunciades en mitjans o actes públics.” Àlex Grijelmo  Elements segons J.L. Benavides i C. Quintero → Depenen molt de l’autor  Entrevista amb el personatge  Anècdotes i vivències  Informació biogràfica  Descripció de llar o feina  Entrevistes amb altres fonts  Usos habituals  Premis, nomenaments, eleccions, successos de gran impacte, obituaris/necrològiques...
 Estructures segons Àlex Grijelmo  Cronològica: relat biogràfic ordenat amb un criteri temporal.
 Importància: revisió en importància descendent dels esdeveniments més destacats.
 Afinitat: agrupació dels fets biogràfics per afinitats o temes.
 Constants: elements que es repeteixen en la biografia d’una persona i que serveixen com a element conductor.
25 Fonaments del Periodisme ANÀLISI “És el negatiu fotogràfic de la crònica” Àlex Grijelmo Per tant, la diferència bàsica es troba en el tractament de la informació: la crònica es basa sobre uns fets i a partir d’aquests interpreta; l’anàlisi és una interpretació constant: l’essència és la interpretació dels fets.
 Estil  Construir: donem hipòtesis, no tesis. Poden plantejar-se hipòtesis alternatives a la principal, però mai fem veredictes.
 Interpretar: l’analista explica les accions o els fets i raona significats i causes,  sense donar opinió personal, amb arguments trets de dades, informacions...
Excloure judicis de valor i crides a l’acció.
ECO/SOLT → Reflexió breu sobre un tema, no hauria d’incloure opinió “Una croniqueta: l’essència, l’escuma, l’esbós d’una possible crònica. La breu glossa d’un fet, d’un succés, d’una idea, d’una petita notícia. Es diferencia d’una simple nota perquè no només informa, sinó que jutja i valora, encara que el judici i la valoració siguin expressats a vegades amb una sola paraula.” Gonzalo Martín Vivaldi “Reflexió breu sobre algun afer d’actualitat que apunta un tema sense esgotar-lo amb una extensió que va de 100 a 300 paraules i que alguns diaris utilitzen com a mitjà a través del qual expressen la seva posició ideològica.” Luisa Santamaría 26 Fonaments del Periodisme  Característiques  Breu: entre 100 i 300 paraules.
 Usos diversos: comentar notícies, expressar crítiques i introduir humor.
 Indefinició: textos de tipologia i extensió molt diverses.
 Revelador: mostra fílies i fòbies.
 Estil  Flexibilitat: text lliure i desenfadat, estructura poc rigorosa i absència d’argumentació.
 Graduable: lleu interpretació, crítica àcida, posició doctrinal.
 Risc: imposició d’idees.
GÈNERES ARGUMENTATIUS Què converteix un text en opinió? És aquell que provoca aplaudiments, xiulets, dóna recomanacions...
Es basen en un estil molt lliure (a excepció dels editorials) però tenen algunes limitacions: preocupació per l’inici i el final del text, submissió al llibre d’estil i respecte a la llibertat de resposta del lector. Dóna opinió i té sentit del judici.
 Titulació  Títol breu i contundent.
 Tres o quatre paraules que indiquen el tema o l’orientació.
 Sovint conté el sentit del judici exposat.
EDITORIAL “Article periodístic SENSE FIRMA que explica, valora i jutja un fet noticiós d’especial importància. Aquest judici col·lectiu i institucional es formula d’acord amb una convicció d’ordre superior que reflecteix la postura ideològica de cada diari.” J.L. Martínez Albertos – Luísa Santamaría És l’opinió del diari respecte de les notícies que publica. Per tant, l’últim responsable del què es diu és la direcció del diari. No necessàriament ha d’estar referit a una noticia puntual, pot tractar qualsevol tema o fenomen social.
 Tipologia  Polèmic: pren una posició clara i intenta convèncer per la vida de l’argumentació. Té diferents subtipus, segons el grau de crítica i combativitat.
27 Fonaments del Periodisme Interpretatiu/explicatiu: primer estudia els fets minuciosament, després pren  una posició subjectiva. Analitza causes, conseqüències, transcendència, interrelacions... Utilitza raons comprovables o arguments científics o tècnics.
Objectiu/analític: exposa els fets sense una presa de posició clara. Actitud  freda ja que apunta cap a la realitat de fets comprovables. Conté molt poca opinió i és més pròxim a l’anàlisi. El diari es reserva l’opinió o es manté a l’expectativa.
 Estil Claredat: ha de ser entenedor, concís i breu. S’ha de llegir sense esforç.
To digne i una mica solemne. No hi ha lloc per al “jo”.
  CRÍTICA “…quan es parla de crítica, s’entén la referida als sectors de l’activitat humana que, un cop exposats al públic, requereixen l’oportú judici de l’expert que interpreta i valora. La crítica periodística, al temps que jutja, informa.” Gonzalo Martín Vivaldi No només jutja, també informa: dono una opinió però també informo com és quelcom.
 Àmbits o Clàssics: arts plàstiques, arts escèniques, música, televisió...
o Nous: arquitectura i urbanisme, gastronomia, hotels, moda, automòbils i motocicletes...
 Característiques  Ha de ser informativa: ha de contenir per entendre i situar l’obra, al marge del judici del crítica.
 Cal un criteri elaborat: s’ha de conèixer a fons el tema i estar-ne al dia.
Equànim: que no depengui de moment o persona. Reconèixer els valors positius i negatius.
 Estructura o Títol: breu i valoratiu. Pot portar avantítol i/o subtítol.
o Fitxa tècnica: conté les dades de l’obra.
o Text: estructura i estil molt lliures. Ha d’informar i jutjar: necessita un veredicte.
28 Fonaments del Periodisme ACUDIT GRÀFIC “És l’expressió signada d’una opinió personal. En aquest sentit és similar a una columna o a qualsevol article signat.” Luísa Santamaría CARTES DELS LECTORS El lector pot opinar sobre qualsevol tema. Ha de signar, es fa responsable de les seves paraules. El mitjà estableix normes de bon gust i d’extensió i sovint són abreujades pel diari.
ASSAIG “Gènere literari i periodístic en el qual s’estudia didàcticament un tema cultural, sense esgotar-lo, sense arribar al tractat exhaustiu. Escrit que exposa un problema qualsevol, amb intenció didàctica, desenvolupament personal i fragmentari, en ocasions més intuïtiu que erudit, més suggeridor que definitori.
L’assagisme és més propi de la revista que del diari.” Gonzalo Martín Vivaldi  Característiques o Extensió: molt llarg (normalment més d’una pàgina).
o Llibertat temàtica: habitualment cultura, política, ciència i tecnologia...
o Lloc de publicació: propi de suplements culturals i revistes especialitzades.
29 Fonaments del Periodisme ARTICLE “L’escrit en el qual es desenvolupa una idea o es comenta un fet, preferentment d’interès general.” Gonzalo Martín Vivaldi  Característiques  Considerat el gènere argumentatiu per excel·lència.
 L’autor es dóna a conèixer: signa amb nom i cognoms, inicials o pseudònim.
 No és exclusiu de grans noms: cada diari té els seus articles.
 No és exclusiu de gran temes: es poden dedicar a tota mena de qüestions.
 Estil o Similar a l’editorial: clar i entenedor, fàcil de llegir.
o Trets diferencials:  El tema i el tipus d’article condicionen el to.
 Pot utilitzar un estil més literari o col·loquial.
 No necessàriament ha de prendre partit.
 L’estructura és lliure però convé anar al gra.
 Tipus o Tribuna lliure: espai cedit a col·laboradors més o menys habituals.
Normalment es troba a les pàgines d’opinió.
o Comentari: dedicat a temes concrets i, per tant, surt a la secció corresponent. A càrrec d’especialistes o periodistes destacats.
o Columna (personal): espais de tema absolutament lliure, com un xec en blanc. Per a periodistes/escriptors famosos: han de signar. La periodicitat és regular: diària, setmanal o d’altra mena. Gran llibertat d’estils i temes. Solen ser breus i no subjectes a l’actualitat. Barregen periodisme i literatura.
30 ...