Historia - Tema 1 i 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts dels primers temes.

Vista previa del texto

Judith Garcia HISTORIA D’ESPANYA I CATALUNYA - APUNTS Tema 1: Les transformacions dels 700 Al 1714 Catalunya estava dins de la monarquia hispànica, composada pels cinc estats sobirans. Tenia les seves Instituciones polítiques: Les Corts i la Generalitat. Tenia la seva pròpia moneda, uns impostos diferents i una llengua: el català.
Aquest estat arriba al 1700 en un període de decadència. El sobirà era compartit amb altres estats. Visitava Catalunya una vegada cada 25 anys i sempre estava a Castella.
El rei no podia delegar les Corts si no hi estava present.
Catalunya tenia 400.000 habitants, vivia un temps de crisi i el sistema polític també. La crisi econòmica, social i política que afectava els reialmes de la monarquia va enllaçar en acabar el regnat de Carles II amb el problema successori.
El 1700, Carles II va morir i hi havia dos candidats a substituir-lo: Felip V i Carles d’Àustria, el que va provocar la guerra de successió.
El 1701 Felp V va ser coronat rei però al 1705 la gent agafa les armes perquè creu que el rei no simpatitza amb el sistema. L’onze de setembre de 1714 cau Barcelona, acaba la guerra i guanya Felip V.
Llavors, els regnes hispànics es van dividir en dos bàndols: els de la corona d’Aragó estaven amb Carles d’Àustria i Castella amb Felip V.
Els catalans, valencians etc defensaven una Espanya pluriestatal i la resta la volia unitària. Però el final de la guerra va ser el final de l’estat català i els territoris derrotats es van incorporar a Castella.
Al 1716 es va crear el Decret de Nova Planta, un nou disseny de Catalunya que establia un model nou d’administració, de caràcter absolutista i centralitzat. Van desaparèixer les Corts, la generalitat i el Consell de Cent i es van perdre les lleis –excepte el dret civil–.
A més, la única llengua oficial va ser el català. Però això no va afectar gaire perquè el 90% de la gent era analfabeta.
A partir de la fi de la guerra a Catalunya van haver-hi tres fases: 1) Catalunya tenia 400.000 habitants i 85 anys després en tenia 900.000. Va haverhi una concentració demogràfica a Barcelona a causa de la immigració interior.
2) Té lloc una transformació i una expansió de l’agricultura perquè hi ha més gent per alimentar i més braços per treballar. Les famílies jovent van recuperar els masos rònecs abandonats. Es passa d’una agricultura de consum a una d’exportació. Podien guanyar molts diners amb la vinya i s’abandonen els cereals.
3) El vi i l’alcohol s’exporten, sobretot a les Indies. Comerç amb vaixells de vela.
Descobreixen que a Amèrica hi ha pells, cacau etc i van aprofitar les tornades dels vaixells per portar aquests productes. Comerç transatlàntic. A partir de 1740 sorgeixen a Catalunya les indianes, una indústria tèxtil que es dedica a filar i teixir cotó i a produir teles de colors. Es posa en marxa una revolució industrial a Catalunya a partir de mitjans del segle XVIII amb fàbriques destinades al comerç colonial. Cultura explotadora i capitalista. Tot això va ser molt importat Judith Garcia HISTORIA D’ESPANYA I CATALUNYA - APUNTS perquè només va passar a Catalunya. Es van crear grups d’obrers i propietaris de les fàbriques.
Tema 2: La crisi de l’Antic Règim i la laboriosa revolució liberal L’economia catalana descansa sobre la indústria tèxtil i a la exportació de teles a Amèrica. Una economia molt vulnerable perquè depèn del comerç marítim amb Amèrica.
Al llarg del s.XVIII la política exterior de l’Espanya borbònica porta a guerres que posen en perill aquesta economia. Espanya té una bona relació amb els borbons francesos però no amb els anglesos, amb qui tenen guerres i els qui acaben amb els seus vaixells.
Aquesta aliança entre Espanya i França fa que els catalans comencin a tenir un sentiments anti francès, a més del sentiment que ja tenien després de 1714, quan els del país veí van enviar el seu exèrcit contra els catalans.
A partir de 1793 es radicalitza la revolució i maten al rei. Llavors Espanya es torna enemiga de França i s’alia amb els anglesos, el que es una bona notícia per Catalunya.
La petita guerra entre Espanya i França es batejada com “la guerra gran”. Al 1795 s’arriba a un acord de pau, la pau de Basilea. Però al cap d’un any Espanya es va tornar a aliar amb París. El pacte que va haver al 1796 entre els dos països es va anomenar Fontaineblau.
Els darres anys del s.XIX hi ha sentiment antifrancès. Es pena que el problema és a Espanya i comença un rebuig contra el sistema de poder de rei absolut. Però el poder real l’exerceix Godoy, que es guanya la confiança cega del rei. Això és el context de l’explosió bèl·lica del que es diu ‘la guerra de la independència’ contra Napoleó. El desencadenant de la crisi de 1808 és al si de la família reial. El Príncep Ferran decideix fer una mena de cop d’estat per destronar el seu pare i posar-se ell al tro. Aquest cop d’estat es el motí d’Aranjuez.
Finalment es va destronar Carles IV i ell es va posar en contacte amb Napoleó i Felip VII també. Napoleó va fer que tots dos renunciessin a la corona i la deixessin a les seves mans i va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte, convertit en Josep I de França.
En aquestes circumstàncies el poble es va revoltar i es va donar pas a una guerra contra Napoleó, la crisi de legitimitat. Aquesta crisi permet que una petita minoria liberal engegui una revolució política que pretén acabar amb l’absolutisme. Aquesta revolució té dos episodis: la convocatòria i la reunió de Cadis al 1810 i la aprovació al 1812 de la Constitució de la monarquia espanyola coneguda com la Constitució de Cadis.
Les Corts de Cadis van aprovar la primera constitució de la història d’Espanya el 19 de març de 1812. La nova constitució va determinar un model liberal d’estat, fonamentat en la divisió de poders, i va reconèixer els drets de la religió catòlica. L’estat adoptà la forma de monarquia limitada, donà amplies atribucions a les Corts i deixà a les mans del rei el govern i l’administració del país.
A Espanya entre 1808-1812 van haver-hi dos processos: La petita minoria liberal estava a Cadis. Des de principis del s. XVIII era el principal port entre Espanya i les colònies i era la ciutat més internacional. Els liberals redacten una constitució molt moderna mentre que la resta d’Espanya continua la guerra contra Napoleó, les ‘guerrilles’. Pensen en retornar l’absolutisme a Espanya sobretot pensant pel clero.
Judith Garcia HISTORIA D’ESPANYA I CATALUNYA - APUNTS Napoleó va ser derrotat, l’imperi francès es va acabar i Ferran VII tornà a Espanya. Va acabar amb la constitució de Cadis i amb la primera experiència liberal d’Espanya. Per tant, al 1814 es restaura l’absolutisme.
Des de llavors Catalunya no va poder seguir la seva fórmula de creixement econòmic perquè es va començar el procés d’independència de les colònies espanyoles i ja no importaven tèxtil català. El mercat català va buscar expandir el seu mercat i crear el mercat intern espanyol. Per això s’havia de modernitzar la agricultura i per tant acabar amb els privilegis de l’església i la noblesa. Van buscar el liberalisme.
Entre 1814-1820 alguns militars liberals espanyols van fer aixecaments militars, coneguts com ‘pronunciamientos’ per obligar al rei a acceptar la Constitució de 1812. El pronunciamiento de Riego de 1820 va triomfar i va començar un parèntesi liberal de tes anys, el ‘Trienni liberal’ i es van fer reformes polítiques, com el restabliment de la constitució. Però no es va consolidar el nou sistema. La Santa Aliança (potències absolutistes europees) va enviar les tropes ‘cent mil fills de Sant Lluis’ i va derrotar el liberalsme i al 1823 Ferran VII va restablir l’absolutisme. Va començar la ‘ominosa dècada’. Per l’economia catalana això va ser un fracàs.
Entre 1823 i 1830 la minoria liberal creix perquè pensen que el rei és massa tou. Es creen els ultra absolutistes que no volen cap canvi.
A partir de 1830 neix un altre problema. El rei va tenir descendència femenina. La llei sàdica deia que les dones no podien governar, però els liberal volien que si que poguessin perquè si el rei moria i la corona la tenia una dona, seria més feble i la podrien derrotar. Llavors els van crear els isabelins, qui volien que la reina fos Isabel i no pas Carles Mª Isidre, el germà del rei. Els ultra absolutistes eres carlins. Al 1833 el rei va morir i va esclatar una guerra entre les dues minories.
...

Tags: