Tema 4. Desenvolupament cognitiu en nadons (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura DESENVOLUPAMENT DE LA INFANCIA
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Desenvolupament a la infància TEMA 4. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN NADONS > PRIMERA PART: COGNICIÓ 4.1. Com s’estudien les capacitats dels nadons Com sabem si un nen distingeix els color? Com fem perquè l’observació i les mesures fisiològiques ens aportin informació sobre les capacitats dels nadons? • Mètode de preferència: El que hem de fer és posar dos estímuls i veure si li agrada més una cosa que l’altre. Si mira més una cosa que l’altre és que el distingeix (discrimina), en canvi, si mira els dos de la mateixa manera no sabem si és que li agraden igual o que no ho distingeix. • Mètode de habituació: quan s’ha cansat de veure una cosa, quan li canviem aquesta cosa, torna a interessar-se. És ad ir, presentem un estímul fins que deixa d’interessar-li, s’habitua. Es presenta un estímul diferent i es veu si torna interessarse (es deshabitua) per tant vol dir que el reconeix com a diferent. Per saber si s’interessa podem tenir en compte la mirada, canvis en el ritme cardíac o en la respiració. • Potencials evocats: presenta estímuls i mesura els canvis en l’activitat cerebral • Condicionament clàssic i operant • Electroculograma: es realitza col·locant petits elèctrodes a prop dels ulls per registrar i mesurar els moviments d’aquests • Mètode de succió: per mitjà d’un xumet que quan es xuma ràpid activa els estímuls que va disposant l’investigador, el nado pot controlar la seva aparició (podem comprovar l’habituació i deshabituació quan es canvia d’estímul). Abans s’ha d’haver mesurat el ritme normal de succió. Pot combinar els mètodes d’habituació, referencia i condicionament operant. 4.2. Processos bàsics. Percepció visual • Del naixement als dos mesos: o Detecta els canvis en la intensitat de la llum o Detecta algunes diferencies de colors o Pot seguir els objectes en moviment lent. Si l’objecte va ràpid el perd. o L’agudesa visual és menor que els adults (de 1m a 30m) o No regula voluntàriament l’enfoc (enfoc natural a 20 o 30 cm). És un problema d’aprenentatge, perquè els nens han d’aprendre a enfocar i també a convergir. Tenen menys agudesa, si esta lluny no ho enfoquen. o No regula voluntàriament la convergència dels dos ulls o Li agraden les cares, les imatges contrastades i amb detalls no massa petits • Dels dos mesos al any: o Als dos mesos ja discriminen els colors basics. o Aprenen a organitzar el que veuen en formes estables o Cap als dos mesos comencen a discriminar les cares conegudes de les desconegudes o Milloren ràpidament les capacitats d’enfoc i convergència o Aprenen a percebre distancia i profunditat: § Claus cinètiques (1-3 mesos) § Estereoscòpia (3-5 mesos) § Claus psicòtiques (6-7 mesos) o Als vuit mesos interpreten les expressions de les cares. Mira a la gent que coneix per interpretar si les situacions són perilloses o no o Milloren les capacitats exploratòries. Millora molt com miren. § D’ “on és” a “com és”? 1 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod § Dels controls exteriors als detalls interiors. Els nens miren molt els contorns i cada vegada l’atenció és més dirigida. Fins a la vellesa no començ a descendir. Abisme visual Cap als 3-4 mesos veuen perfectament. Els petits no distingeixen profunditat i, per tant, no tenen por. Comencen a tenir por quan comencen a gatejar. Cada cop distingeixen més profunditat amb l’edat. 4.2. Processos bàsics. Percepció auditiva • En el nado Agudesa lleugerament menor que la d’un adult. Coneixen la veu de la mare i alguns patrons sonors escoltats abans de néixer. Els sorolls suaus i ritmis el tranquil·litzen. A més, reconeixen la direccionalitat i discriminen el volum, la duració i el to. Des de que neixen saben d’on ve un soroll, intenten molt aviat dirigir la cara, els ulls, la mirada cap a la font de soroll. • Dels dos mesos en endavant Cap als 4 mesos l’audició és igual que la d’un adult. Dels 3 als 6 mesos discriminen més finament els fonemes que els adults. Hi ha preferència cap a l’idioma familiar i tenen la capacitat de reconèixer les persones conegudes per la veu i els esdeveniments familiars a partir dels sons. 4.3. Processos bàsics. Percepció, tacte gust i olfacte Des del naixement ja estan completament desenvolupats i són molt importants pels primers mesos pel desenvolupament dels vincles afectius. Cada vegada anem captant més olors (és una font de memòria). Per tant, aquest procés esta molt desenvolupat en els primers mesos per el desenvolupament dels vincles afectius. 4.4. Processos bàsics. Percepció intermodal Els nens tenen més proporció de pell que de pes; és a dir de petit tenen més pell è per això els nens petits tenen més calor i més fred. La percepció intermodal consisteix en la integració de la informació procedent de diferents sentits. Per exemple reconèixer amb el tacte allò que s’ha vist. 2 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Hi ha controvèrsia entre si aquesta integració és innata o adquirida: • E. Gibson è innata • Bahrick è adquirida (d’amodal a intermodal) Sembla que hi ha alguna cosa des de l’inici, perquè hi ha molt d’aprenentatge, però hi ha uuna gran controvèrsia. Se’an fet molestes proves amb tocar i veure-ho. Com per exemple, demanar-li al nen que posi coses a la bossa, després, que sense mirar, fiqui la mà a dins de la bossa i que tregui un quadrat. Sobre el que el nen toca, construeix una imatge mental sobre el que ell esta tocant. Es veritat que el nen es capaç d’això? Un altre exemple és que els nen miren més el xumet que tenien a la boc en aquell moment, si tenien el llis doncs el llis i sinó el de punxes. Això es una fot d’aprenentatge, donat que reben coneixement des de diferents fonts. Gràcies als estímuls amodals es poden lligar a altres estímuls. Si coincideix la imatge que veus, amb el ritme s’apren molt més. 4.5. Aprenentatge Memòria Memòria de reconeixement • Hi ha memòria des d’abans de néixer, una evidencia seria el reconeixement de la veu de la mare. • Al néixer perquè una cosa quedi enregistrada en la memòria ha d’haver-hi una llarga exposició o moltes exposicions al mateix estímul. (evidència: habituació) • La rapidesa en la deshabituació correlaciona amb la intel·ligència posterior • L’oblit és molt ràpid si no hi ha nous episodis d’exposició. A mida que passen els mesos es va allargant el temps d’oblit. Record (evocar absència de l’estimul) • Al principi només és possible si hi ha claus contextuals (evidències als 2/3 mesos) • Als 7 mesos record sense claus i més permanent. Amnèsia infantil S’oblida tot el que s’ha viscut a la primera infància? • No hi ha consciència però queden patrons de comportament. • Motiu: falta de llenguatge, falta del concepte d’un mateix. Condicionament Des dels primers dies la memòria procedimental hi és, és a dir, hi és des del començament en conductes molt senzilles com xupar, girar el cap. Els nens són més lents i el condicionament es dona al cap de moles exposicions i a més l’aprenentatge és d’oblit ràpid. Tendències evolutives: cada vegada s’aprèn més ràpid. • Augment de la complexitat de les conductes • Disminució de les exposicions • Augment del temps de record Imitació Es dóna proimitació en nadons. Els hi costa molt, necessiten molt temps d’exposició per construir, ja que nomes són capaços d’imitar conductes que ells facin. L’aprenentatge per imitació és dóna a partir dels 8 mesos. Aquí ja comencen a aprendre coses noves i normalment, les coses van lligades a situacions d’aplaudir, a dir adéu, donar petons... coses molt emocionals i racionals (gestos estandarditzats de la família). Però es dona seguidament després del model; o contigu o seguit al model. La imitació diferida seria ja al voltant de l’any, quan el nen imita el que el seu germà feia el dia anterior. Al principi són conductes emocionals i més endavant funcionals. Augmenta constantment el temps possible entre observació i imitació, com el cas del nen que imita al seu germà el dia després. Per tant, diferida és quan ho imita en una diferencia de 2 o 3 hores mínim. 4.6. Intel·ligència sensoriomotora (Piaget) 3 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Piaget parla d’una etapa des del que es neix fins al voltant dels 2 anys. Subestadi 1 (1er mes) Ell diu que es comença quan el nen pot fer les coses de manera innata i involuntàriament. Per tant, és una activitat molt reflexa. • Ignora desaparició objectes Subestadi 2 (1-4 mesos) Arriba un moment en que el nen pot fer voluntàriament allò que sap fer, ja no faig les coses com a reacció d’un estímul sinó que ho faig volent. Són reaccions circulars perquè el que fa o fa perquè li agrada. Són reaccions primàries perquè les accions les fa sobre el propi cos. • Mira per on desapareixen els objectes Subestadi 3 (4-8 mesos) Les reaccions circulars secundàries ja serien accions que no són sobre el propi cos, sinó amb els objectes. • Busca els objectes si hi ha indicis de la seva presència Subestadi 4 (8-12 mesos) Les reaccions circulars secundàries es van coordinant per aconseguir coses. Es comencen a utilitzar com a eina per aconseguir alguna cosa. Combian coses per aconseguir unes altres. Utilitza com a eines els instruments que té. • Busca l’objecte si ha vist on s’amaga i només s’ha amagat a un lloc Subestadi 5 (12-18 mesos) Les reaccions circulars terciàries serien ja que amb un objecte extern aplico tot el que jo se fer. Quan tenen un objecte son uns grans exploradors. Així coneixen les característiques dels objectes i els hi posen nom als objectes. • Busca al últim lloc on s’ha amagat l’objecte Subestadi 6 (18-24 mesos) Esquemes simbòlics à capacitats d’entendre imatges i dibuixos, fer jocs simbòlics. Els autistes són incapaços de fer-ho; es comença a detectar aquesta malaltia. • Busca l’objecte encara que no pugui saber on és. Saben que les coses no desapareixen. 4.7. Avenços Els nens es queden estranyats de les situacions impossibles. Perquè no pot ser que hagi desaparegut. Són conscients de que els objectes existeixen encara que no els vegin. La pell reacciona més quan estàs més excitat. SUBESTADI PEROPERATORI 2 – 7/8 ANYS SUBESTADI D’OPERACIONS CONCRETES 7/8 – 11/12 ANYS 4 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Pensament no operatori: els diferents conceptes estan aïllats, no estan relacionats entre si. Pensament intuïtiu: es deixen portar molt per les aparences. El nen ja sap coses, però tot allò amb el que s’havia basat com la oïda, la vista, etc. li es molt important i moltes vegades li “pesa molt” sobre el pensament. Invariants qualitatius: si no canvia, no canvia. Per exemple, si això es aigua no ha canviat. Un exemple seria; si jo tiro totes les boles al terra i li pregunto al nen si són boles i ell em diu que si. Un altre exemple; poso un got d’aigua transparent i li pregunto al nen si és aigua i ell em diu que si. L’aigua la passo a un got verd i el nen em segueix dient que això és aigua però que l’aigua es de color verda, mentre que un nen gran em diria que segueix sent aigua transparent perquè el que canvia és el color del got. Egocentrisme: veure les coses des del propi punt de vista i, en canvi, les coses des del punt de vista dels altres són molt difícils de veure. És a dir, l’egocentrisme és pensar que els altres veuen les coses des del mateix punt de vista que les veig jo. Centració: centrar-se nomes en un aspecte de la qüestió. No poder tenir al cap diferents conceptes al mateix temps. Els nens grans poden combinar dues propietats, en canvi, els petits no. Irreversibilitat: combinació d’operacions. Amb els més petits, penses en una direcció però tornar a una direcció enrere és molt difícil. Problemes en la lògica de classes i en la de relacions: problemes en les coses que pertanyen en un conjunt, com per exemple, entendre que la seva mare és mare i a la vegada filla. Per exemple, problemes en ordenar coses de petit a gran à es descobreix el mitjà més tard. Pensament operatori concret Pensament inferencial Invariants quantitatius: si el nen conserva les coses o no. • De quantitat: a partir dels 7 anys. • De pes: com per exemple, si segueix pesant igual la bola de plastilina. A partir dels 9 anys ja saben si pesarà més si li afegeixes més quantitat. • Del volum: com per exemple l’aigua en un got d’aigua. A partir dels 11 anys ja saben fins a on pujarà l’aigua si omples un got. Superació de l’egocentrisme Descentració Reversibilitat Lògica de classes i lògica de relacions TEMA 4. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN LA INFÀNCIA > SEGONA PART: PIAGET I PROCESAMENT DE LA INFFORMACIÓ 4.1. Desenvolupament cognitiu segons Piaget Per Piaget, el conflicte cognitiu és el que fa avançar a la persona... Experiment Laura (7/8 anys) i Guillem (6/7). La Laura no es conforma amb les dues boles, desconfia que les boles no siguin iguals. Un nen de 10 anys diria que per estar segur s’haurien de pesar. La laura ja es troba en el pensament inferencial, en canvi el guillem no, ell es troba e el pensament intuïtiu. El Guillem quan veu una propietat no veu l’altre, es centra en una, combinar les dues li es molt difícil (reversibilitat). La laura no fa aquest argument, ella té un argument més d’irreversibilitat. El Guillem, tot i així sap que sempre es plastilina, sempre diu és carn però “de plastilina”. El guillem té imatges construïdes poc mòbils, és a dir, té un pensament no operatiu. Crítiques i avenços al voltant de la teoria de Piaget: • Moltes probes no distingeixen entre capacitat i execució (Wynn). • Entén que el coneixement es comença a construir partint nomes unes actuacions motrius primàries (Meltzzof, Gelman, Karmiloff-Smith). • Té poc en compte com els materials, la situació i el llenguatge poden dificultar una tasca (Margarita Donalson). Per tant, ella va mirar molt els materials, el llenguatge... ja que amb els experiments de Piaget no tothom té la mateixa dificultat en la tasca. 5 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod • Té en compte les influències culturals i l’experiència ja que potser els nens tenen camins diferents, hi ha diversitat... ja que Piaget és molt determinista en el sentit que tothom seguirà un seguit d’etapes fins a arribar a un mateix punt. (Vigotsky, processament d’informació, Teoria de la Teoria). 4.2. Avenços segons les teories del processament de la informació 1. TEORIA DE LA TEORIA (Karmiloff-Smith). Compara el cervell amb l’ordinador; vol veure els processos de la maquinaria humana. Principalment, es vol saber com es guarda, com es rep i com s’organitza la informació. 1. Entrada ambiental 2. Magatzem sensorial: encara esta allà 3. Memòria a curt termini o de treball: coses que tenim al cap 4. Memòria a llarg termini: tot allò que sabem i que tenim guardat. Tant de coneixement, com d’estratègia... En els punts 2 – 3 – 4 s’estudien tots els processos de control executiu o metacognició. Regulació de l’atenció, processos de retenció i selecció d’estratègies, control de les respostes. Hem de tenir en compte que tenim una maquinaria, el que seria el hardware, on es donen canvis deguts a que la maquinaria cada vegada es més competent, ràpida, etc. • Augment amb l’edat del lapse de aprehensió o quantitat d’informació a la qual es pot atendre sense operar mentalment sobre ella: fins a 3 en nens de 0-10 ans i 3,45 en adults à augmenta les coses que podem fer actuant conscientment? • Augment amb l’edat del lapse de memòria o quantitat d’informació que es pot manifestar en al memòria a curt termini: de 2,5 elements als 2 anys, fins 6,5 aprox. als 12 anys (memòria de dígits). à augmenta les coses que podem fer actuant inconscientment? • Canvis en la rapidesa de processament de la informació. Com evoluciona la maquina? Es va omplint de contingut i a més es va organitzant. El software canvia. • Increment progressiu dels coneixements en dominis específics. Tots aquestes coneixements s’organitzen en marcs, xarxes, seqüencies... es creen prototips. Quan més coneixement, més fàcil et serà classificar, organitzar, recordar... Els coneixements no augmenten en global, sinó en relació a les tasques que ens anem fent experts, és a dir, en dominis específics. • Adquisició progressiva d’estratègies. Explicació de les estratègies de memòria i tasca de record. Cada vegada hi ha mes estratègies per solucionar, recordar i arribar als objectius. • Desenvolupament de la metacognició: coneixements sobre la cognició i autoregulació de la pròpia actuació cognitiva. Tasca record. Factors que expliquen els canvis Evolució neurològica dóna lloc a més incidència en els canvis del hardware. Però també l’experiència i l’educació provoca més incidència en els canvis del software. 6 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Com més base de coneixement tens, més aprens. Això rep el nom d’efecte Mateu. Adquisició d’estratègies Les estratègies es van aprenent a base de veure els altres, d’assaig i error, de provar-les... per tant, són accions mentals intencionals que s’apliquen per mirar de resoldre una tasca cognitiva. Cada vegada s’incrementen les estratègies i també cada vegada saps més quan utilitzar-les. El desenvolupament del pensament estratègies és un procés lent i poc homogeni (depèn de variables de tasca, contextuals...) Els nens fan servir estratègies? En relació a una estratègia concreta? És miren els següents punts: • Moment en que no es fa servir l’estratègia • Període en el que el nen no aplica espontàniament l’estratègia però si quan se li explica i se l’indueix a aplicar-la (deficiència de producció) • L’estratègia s’aplica espontàniament, encara que al principi amb dificultats (deficiència d’utilització). Estratègies de memòria > Magatzematge • Repàs: rarament a preescolar. Repàs senzill als 6-7 anys; repàs actiu a partir dels 10 anys aprox. • Organització: rarament abans dels 9-10 anys • Elaboració: rarament abans del 9-10 anys Si se’ls hi ensenya les tres estratègies als 5 anys les saben fer, en canvi si és als 9, no. > Recuperació • Record lliure: generalment pobre en els infants preescolars. Aquest record augmenta amb les preguntes. • Record guiat: millora la recuperació en els infants preescolars. Els hi anem dient: era alt? Era prim? Perquè normalment, els nens petits no se’n recorden lliurement Metacognició És l’autoregulació de la pròpia actuació cognitiva i l’adquisició de coneixements sobre la cognició referits a les persones, a les tasques i a les estratègies. És una consciencia que tens ment. Normalment els nenes, quan són petits es sobrevaloren. 2. MODULARITAT INNATISTA (Fodor) 3. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ (Atkinson i molts altres) Ho veurem amb els dibuixos 4.3. Temàtiques concretes: el joc i la cognició social El joc és una Activitat que satisfà en si mateixa sense buscar una finalitat. Conducta que permet desenvolupar i executar competències incipients; això últim és quan et poses regles a tu mateix: com no trepitjar les línies del carrer, nomes els quadrats). La filogènesi és típic de cadells de les especies superiors, es va sofisticant amb l’evolució. Compleix la funció de provar i exercitar minimitzant conseqüències. El joc fa avançar molt a la societat, quan hi ha canvis grossos a la societat (canvi d’habitat), els adolescents que encara juguen són els que aporten més coses noves per adaptar-se al nou lloc. Això passa amb els humans però també amb els animals, com per exemple els micos. • Moments evolutius d’aparició de tipus de joc: o Des del naixement: joc d’exploració (Què em dóna això? Què fa aquesta joguina?) i joc d’exercitació (moure les cames, etc.) o Cap als 8 mesos: jocs socials de forma repetitius (quan el nen reconeix a les persones, apareix el joc de canvi de rols) i jocs funcionals (per aprendre, com jocs d’exercitació però no són tant per moure les cames sinó per aconseguir tal cosa). 7 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Al segon any de vida: joc simbòlic (requereix molta creativitat i inversió d’un mateix; jo què faig amb aquest camió?, amics invisibles...). Al any ja es comença a donar una mica de joc simbòlic (fer veure que dormen però no, fer veure que ho tinc a la boca però no). I cada vegada són coses més complexes fins a arribar als jocs de rol que es comparteixen amb altres nens. o Cap als 6 anys: jocs de regles (tots han de complir una normativa en el joc, o per exemple, dir: “no tocaré res fins a les 9 del vespre”.). Desapareixen els amics invisibles i volen distingir les aparences i la realitat. Als 10 anys s’entén que le regles venen per un consens i que es poden canviar (per exemple, preguntar i tu com jugues al parxís? Doncs jo tinc unes altres regles, quines agafem?). El joc simbòlic exigeix una representació dual (el que és i el que representa). S’inicia amb conductes molt senzilles i properes a la realitat. Es fa més complexa amb l’edat; més possibilitat de distanciar-se de la realitat, més capacitat de reproduir situacions complexes de la realitat i rols socials, major capacitat de coordinar el joc amb companys). Els beneficis es donen en tos els àmbits del desenvolupament. Per tant, és una conducta que va evolucionant. És una part molt important. o 4.4. Àrea del coneixement social 1. Coneixement de les persones com a ésser socials i psicològics: teoria de la ment Etapes en l’evolució de la teoria de la ment La intersubjectivitat primària és entesa com una especial motivació vers el contacte físic, sensorial i emocional amb les persones. La intersubjectivitat secundària a més de la interacció amb l’altre persona també hi ha objectes. Des del moment de naixement, els bebès actuen sobre la base de que la resta de persones són com ell mateix. Actuar adjudicant als altres les propietats atribuïdes a un mateix seria una característica específicament humana. Quan tu mires a un bebè que esta trist tu també fas cara trista i quan esta content tu fas cara contenta, això, els bebès ho fan des del moment que neixen. Des de petits tenen la capacitat de seguir la mirada i els gestos de la gent, per tant, mostren habilitats d’atenció conjunta (seguiment de la direcció de la mirada i dels gestos de l’adult, imitació d’accions sobre els objectes, direccionalment de l’atenció de l’adult cap a determinats aspectes de l’entorn a través del gest...). És una capacitat que fa que després puguin compartir moltes coses. Compartir l’atenció es fonamentaria en una capacitat innata de l’infant per apreciar que comparteix amb els altres un mon comú i que hom pot, fins i tot des del principi, determinar que crida l’atenció d’una altra persona en aquest mon seguint la seva línia de mirada. Al voltant dels 8 – 9 mesos d’edat, els bebès es veuen a si mateixos i als altres com agents intencionals. És a dir, es veuen a si mateixos com a nens que fan alguna cosa. Ja poden buscar que volen fer, aquesta capacitat va creixent fins adonar-se que ell pot fer el que ell vol i no el que l’altre li obliga a fer. Un agent intencional és un esser animat que tria les seves metes, els mitjans conductuals per assolir-les i un focus d’atenció per tal de regular els seus progressos vers les metes. Ara, el nen ja veu que ell fa coses, però que els altres poden fer coses diferents. Per tant, als 2 – 3 anys com ja sap que els altres volen fer coses diferents intueix que hi ha desitjos i preferències diferents a les pròpies. Als 3 anys ja manegen l’engany, comprenen que existeixen falses representacions i saben induir-les en els altres. Exercici sobre la teoria de la ment amb un llapis i lacasitos. Si tinc teoria de la ment, se que només ho tinc jo, però si aquesta encara no l’he desenvolupat diré que hi ha un llapis, perquè penso que si jo ho se, ela resa també ho saben. Abans dels 4 anys no diferencien, és a partir dels 4. 8 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Als 4 anys hi ha metrarrepesentació. És considera alhora la representació de l’estat de les coses i la representació de com algú es representa l’estat de les coses (resolució correcta de les tasques de falsa creença, com la de Wimmer i Perner). Els nens autistes no superen proves com aquestes sobre la teoria de la ment. En canvi, les persones amb síndrome de Down si que tenen teoria de la ment. 9 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Tasques de segon ordre: inici cap als 6 anys i en desenvolupament al llarg de la vida. Pescar les ironies, metàfores, sarcasmes i posades de pota (un exemple és dir a un nen ho has fet al peu de la lletra i el nen diu com? Jo no he escrit res... és perquè no entén la metàfora o una posada de pota / metedura de pata seria quan li dius al nen que no digui res i ell li diu a la seva mare se una cosa però no te la puc dir). Requereixen tenir en compte el context i major memòria executiva. Recursitivtat: pensar que l’altre pensa sobre el meu pensament. 2. Coneixement sobre les relacions interpersonals (assumpció de rols i concepte d’amistat) Salman va dir que els infants es coneixen més a si mateixos, als altres i les relacions que s’estableixen entre ambdós en funció del nivell d’assumpció de rols. Relacionat amb la teoria de la ment però te mes en compte el rol social. Igual que hi ha la teoria de la ment, això implica diferents maneres d’anar-se relacionant-se amb els altres. No cal saber-se que passa a cada any. 3. El desenvolupament moral Fonaments del desenvolupament moral segons Hoffman + Rawls: • Empatia i altruisme innats. Un exemple seria quan el nen li diu que no vol anar a l’escolai el pare li diu que ell va a treballar també encara que no vulgui. • Tasca socialitzadora dels pares • • • Afectivitat (en el marc de la família) Socialització en una comunitat més extensa (escola, cercle d’amistats familiars, família extensa...) Reflexió sobre els contractes socials: entendre que hem de posar unes normes per que tot vagi millor. Entendre les normes que s’han posat. Primers estudis: tipus de de moral segons Piaget • Moral heterònoma: 5 – 10 anys. Emana de l’acatament de l’autoritat; les normes són fixes i inalterables • Moral autònoma: emana de la reflexió, la discussió i el consens; les normes són el resultat d’una acord i modificables ab consentiment mutu. Estadis del desenvolupament moral segons Kohlberg Nivell 1. Pre-convencional. Els actes són bons o dolents per al nen segons les conseqüències materials o les recompenses o càstigs que comporten per a ell. • Estadi 1. Orientació cap a l’obediència i el càstig (3 o més) • Estadi 2: orientació hedonista ingènua (5 o més) Nivell 2. Convencional. L’actitud global de la persona és de conformitat amb les expectatives i l’ordre social. • Estadi 1. Orientació cap al bon noi (7 o més) • Estadi 2. Oientaci ocap a la llei i l’ordre (11 o més) 10 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Nivell 3. Post-convencional. (Etapa d’operacions formals assolida). Els principis i valors es conceben com a quelcom independent dels grups socials que els professen • Estadi 1. Orientació cap al contracte legal (voluntat de la majoria i benestar col·lectiu) • Estadi 2. Orientació cap a la consciencia i els principis 3.1. Noves orientacions en l’estudi del desenvolupament moral TIPOLOGIA DE NORMES SOCIALS a. Morals Criteris prescriptius i categories sobre el que esta bé i el que està malament Estructurades per: Conceptes de justícia Exemple: qüestions de benestar, drets, distribució, justa de recursos, confiança Criteris: impersonalitat, possibilitat de generalitzar-se a tota mena de situacions, obligació, independència de les normes i de l’autoritat, inalterabilitat b. Convencionals Pautes regulars de comportament que estructuren les interaccions socials dins de cada sistema social Estructurades per: conceptes d’organització social Exemples: tractament, indumentària, rols sexuals, bones maneres Criteris: contingència alterabilitat, dependència del context, relativitat, subjecció a les normes i a la jurisdicció d’una autoritat c. Prudencials Actes que tenen conseqüències negatives per al jo Estructurades per: conceptes de la persona Exemples: actes relacionats amb la seguretat, la comoditat, la salut; per exemple, portar guants a l’hivern, no tocar els endolls. Criteris: utilitat, possibilitat de generalitzar-se a situacions de tota mena, contingència 3.2. Principals conclusions de les recerques sobre desenvolupament moral a la infància Segons Smetana els infants entre 30 i 57 mesos: Diferencien entre transgressions de les normes morals i de les convencionals Consideren que les transgressions morals són més inacceptables i més greus, mereixen més el càstig i no depenen tant del context Segons Weston i Turiel Els infants es guien per les normes quan pensen en transgressions convencionals - Els infants es guien per les conseqüències negatives que eles actes ocasionen en les persones quan pensen en transgressions morals Segons Tisak Els infants en edat preescolar tenen una comprensió clara de les normes prudencials (destinades a protegir la seguretat física), però les consideren menys importants que les normes morals i troben menys greus les transgressions corresponents. ORIGENS DE LA COMPRENSIÓ DE LES NORMES SOCIALS • La comprensió de les normes morals es desenvolupa principalment partint de la interacció amb els altres infants. • La comprensió de les normes convencionals es desenvolupa principalment a partir de l’experiència amb les regulacions vigents en els diferents contextos socials. • • • • Els conflictes amb els germans sorgeixen sobretot amb qüestions morals (possessions, danys físics...). Els conflictes amb els pares sorgeixen sobretot per qüestions convencionals (normes d’urbanitat, normes de la llar familiar, convencions culturals...). Els adults proporcionen més explicacions i justifiquen més adequadament les normes morals que les convencionals. Els infants d’entre 6 i 11 anys (i els adolescents) posen límits a l’autoritat paterna en qüestions que consideren de caràcter individual i privat (elecció de les amistats, forma de vestir...). 11 ...

Tags:
Comprar Previsualizar