Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tres punts determinen la història de la discipina Tema 1: INTRODUCCIÓ Qué és la psicologia social? La Psicologia Social és una disciplina científica ( ens hem de fer preguntes sobre quin sentit té allò que ens estan explicant) que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals.
Apareix en un moment del positivisme, en el qual una disciplina era considerada una ciència si utilitzava el mètode de l'experimentació, i ser considerada així era un sinònim de poder. Però segons aquesta doctrina només es pot estudiar allò que és observable, com per exemple les conductes en les persones.
La Psicologia posa una persona en una situació determinada per veure les seves respostes (conducta). Aquestes persones eren en un laboratori, en el qual entre altres procesos, s'intentava canviar les conductes negatives d'aquestes a partir d'un estil positivista, es a dir, del métode de l'experimentació.
positivista.
E R (conducta) Cognició ex: Gos de paul, quan sonava la campana li donava menjar.
Ens diferenciem dels animals per la raó, per la cognició que existeix entre la situació en que es posa a una persona i la resposta d'aquesta. També ens diferenciem pel llenguatge, no hi hauria pensament si aquest no existis, i a més només podem pensar en allò que té paraules.
   La definició que es fa del social com del psicològic: La conceptualització de la relació entre amdos La proposta metodològica.
Tipus de Psicologia social:    Psioclogia social psicològica: més aprop del individualisme Psicologia social sociològicamés aporp de lo social Psicologia social constructiva Separació entre el que és social i el que és psicològic.
Ningú dubta de la importància i la influència que tenen els factos socials en la configuració psicologíca de les persones però no hi ha consens sobre el grau en que la dimensió social incideix.
Conclusió: És impossible separar ambdós components per veure quin és l'impacte de cadascun, perquè el llenguatge fa que siguin inseparables.
Dues realitats: La psicologíca i la social. La part psicologíca és la primera (materia bàsica) i la social nodreix la psicologica amb continguts concrets i donant-li formes particulars.
Fusió entre el que és social i el que és psicològic Molts psicòlegs qüestionen la suposada separabilitat del que és social i del que és psicològic. La importància que se li concedeix al llenguatge en el desenvolupament humà ha contribuït a difuminar aquesta separació.
Ex: Si tens una llana per fer un teixit, en el moment que aquest útlim s'esta realitzant la llana deixa de ser simplement una llana i passa a denominar-se d'una altra forma.
Alguns psicòlegs socials diuen que no és una cosa que es pot separar, que fa pensar que el concepte individual i psicològic son inseparables pel llenguatge.
Aquest es troba a l'interior i a l'exterior perquè l'aprenc però, jo contribueixo a canviar-lo i costruir-lo. Per tant, El concepte social i psicològic és un a cosa Grans orientacions teòriques de la psicologia social Psicologia social sociologica ▪  Interaccionisme simbòlic Psicologia social psicològica ▪ ▪ ▪  van canviant. També n'hi ha que canvien pels valors com per exemple l'aparició de noves famílies( dos mares o dos pares). Negociem els significars que donem a la realitat, no hi ha una realitat igual per tothom i que sigui verdadera, i si existies mai no arribarem.
Un mur pot tenir significats molt diferents: la teva casa(seguretat), presó (no llibertat).
conjunta.
 Nosaltres som actius i ajudema fer més forts els significats i per això aquests socioconductisme    Es una branca experimenta purament objectiva de la ciència natural.
El seu objetiu teòric és la predicció i el control de la conducta.
L'orientació conductista recull un conjunt divers de teories que tenen en comú l'estudi de la conducta oservable de les persones i d'explicar-la mitjançant fenòmens també observables.
psicoanalisi sociocognitivisme psicologia social construccionista ▪ Socioconductisme: John Broadus Watson 1913 psicologia discursiva: pren com a punt funamental el llengutatge i la manera d'aproparse a estudiar el que els pasa a les persones, és mitançant el llenguatge, també el que fem.
Psicoanàlisi: Freud 1921 Freud va desenvolupar importants anàlisis psicosocials sobre els grups socials, les relacions interpersonals i el lideratge. Els seus seguidors van fer importants aportacions sobre la formació de l'autoritarisme com a tre de personalitat.
Interaccionisme simbòlic: George Mead, Inici S. XX    Importància dels significats En la vida d'un individu, l'altre exerceis el paper d'un model, d'8n objecte, d''un importància de la interaccio social social o un adversari (Freud, 1921).
importància del caràcter actiu de la persona George diu que nosaltres mai podrem saber com és la realitat perquè sempre ens hi apropem d'alguna manera amb el nostre llenguatge, coneixements...
Sociocognitivisme Es centra en l'estudi dels procesos inferencials que caracteritzenel pensament humà, i en el camp de la psicologia social, analitza l'impacte que tenen els factors socials en els mecanismes i en els resultats del l'activitat intel·lectiv.
Per a què serveix la psicologia social? Sha convertit en la principal orientació d ella psicologia social convencional.
La teoria de la Gestalt (teoria de la forma) i la dificultat d'analitzar les relacions interpersonals sense la intervenció dels aspectes cognitius ( les intencions, interpretació de significats, representació de l'altre) donen lloc a aquesta orientació.
• • • • Es important establir relacions entre les persones, perque es aquí també on es poden construir significats, i a partir d'aqui es comença a treballar la part Sociocontstruccionisme: Gergen (finals anys 60)  Enfocament alternatiu de caràcer crític que dóna lloc a una nova forma d'entendre la disciplina.
 Proposa dilucidar els processos mitjançant els quals es persones descriuen, expliquen i donen compte del món en que viuen.
 Els termes en els quals es comprén el món són artefactes socials que resulten dels intercanvis, històricment situats, entre les persones.
 Reprèn les premises de l'interaccionisme simbòlic però aquesta orientació accentúa encara més el paper del llenguatge.
 La realitat social es construeix literalment mitjançant les pràctiques socials que desenvolupen les persones en la vida quotidiana.
 La realitat social construïda per aquestes pràctiques reverteix en elles mateixes definint el marc de possibilitat Els nostres costums produeixen coses i aquestes coses modifiquen els costums.
Investigació aplicada.
Investigació/acció (Lewin).
Intervenció en problemes socials.
◦ ◦ ◦ Recordar imatges de la pissarra, cerco cose sque conegui per recordar aquestes.
cognitivista.
Investigació bàsica.
• • • • • Reducció de l'hostilitat fruit dels prejudicis socials Metes supraordenades (Sherif, 1967) Categorització social (Tajfel) Dinàmica de grups.
Fenòmens col·lectius.
Psicologia jurídica.
Psicologia ambiental.
Recerca.
...