CLASE 20 DRET ADMINISTRATIU TEMA 5 5.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj TEMA 5.- Formes d’actuació de l’ Administració Pública 1.- Les formes d’actuació: policia, foment i servei públic; iniciativa pública econòmica Mitjans que essencialment son dos: -L'administració té la potestat reglamentaria i per tant pot dictar normes reglamentaries que amparin la seva intervenció/activitat i per altre part dicten actes administratius (decisions i resolucions administratives) es dicten per adaptar a situacions concretes (no son reglaments, no son normes per a tothom, tenen destinataris concrets i a ells va adreçada l'obligació) Introducció a l'activitat i les formes que ha de guardar l'administració: ·L’administració publica: que fa? I que ha de fer? Que fa l’administració? L'administració realitza tot una sèrie de funcions que ens permeten captar el que es l'activitat de l'administració publica «l'administració publica desenvolupa diverses funcions i activitats que les podem classificar d'alguna manera» 1. Desenvolupa unes funcions d'exercici de la sobirania: fa referència a aquelles competències i funcions estatals que justifiquen l’existència dels poders públics. Dins d'aquestes funcions de sobirania engloba la protecció de la seguretat ciutadana que engloba a la seva vegada el respecte i la defensa dels drets i llibertats de caràcter fonamental reconeguts per la constitució.
La protecció civil davant de riscos de caràcter general. La defensa ( la política de defensa) que hi hagin unes forces militars de defensa de l’estat. Les relacions internacionals amb la resta d'estat.
I l'administració de justícia ( que no s'ha de confondre amb el poder judicial) es el conjunt de mitjans humans i materials que l’administració publica posa a disposició del poder judicial perquè aquest pugui desenvolupar les seves funcions, per tant quan parlem de administració de justícia estem parlant de pura administració publica ( edificis on es desenvolupa l’activitat judicial i tot el personal judicial fins arribar al nivell de jutges i magistrats que aquests no son administració publica,pertanyen al poder judicial) 2. En segon lloc, l'administració publica desenvolupa uns serveis de caràcter social, existencial, i de solidaritat. Entre aquests podem incloure la sanitat publica, l’ensenyament públic, la seguretat social (inclòs el sistema de pensions) el servei social d’assistència de persones dependents, discapacitades o en risc d’exclusió social i també el dret de tenir un habitatge digne.
3.En tercer lloc, l'administració publica ha de defensar els bens col·lectius, per tant, ha de protegir el medi ambient, el patrimoni històric, artístic i cultura. Ha de ordenar com s'utilitza el territori, i per tant dins d'aquesta ordenació territorial quina es la política que s'ha d'aportar en matèria d'urbanisme ( tant de planificació urbanística com d’execució d'aquesta i ha d’encarregar-se de FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj l’administració i de vigilància i control dels bens públics: aigües, costes, minies, hidrocarburs, etc.
Perquè es considera que son propietats que pertanyen a la col·lectivitat sense perjudici de que puguin ser objecte d’utilització pels particulars.
4. En 4rt lloc, l’administració ha de dur a terme una polític d’infraestructures, això significa que ha de portar una política referent a l'establiment i conservació d'una xarxa viaria, ferroviària, de ports, d'aeroports, i d'obres hidràuliques d'entre altres obres publiques.
5. En 5e lloc l'administració ha de dur a terme tasques de ordenació econòmica. Malgrat que la constitució parla de que l'estat te la potestat de planificar l'economia, aquest concepte de planificació de l'economia avui esta una mica desfasat, no es tracta tant de planificar en aquests moments, com de assegurar que la economia vagi per uns camins que permetin una utilització racional dels recursos i un excés dels usuaris a aquests recursos, llavors en aquest sentit l'administració ha de mantenir uns serveis que vigilin la lliure competència que assegurin l'estabilitat i la transparència dels denominats mercats (mercats de valors, d'energia, etc) hi ha de també protegir, els drets dels treballadors i dels consumidors.
6. Com una conseqüència lligada a la ordenació econòmica trobem en 6é lloc unes funcions de l'administració referents al desenvolupament econòmic. L'administració pot intervenir en determinats sectors sobre tot per tractar de que es mantinguin i es desenvolupin adequadament.
En aquest sentit tota la política agrícola, ramadera i pesquer que ja esta fixada amb caràcter general per la UE va en aquest sentit, també de la reestructuració industrial (intentar que la evolució tecnològica sigui implantada en l’àmbit industrial de forma especifica) també ha de proveir una política de protecció de la recerca / investigació científica.
7. En 7e lloc, l'administració publica ha de mantenir el que sen diu en terminologia de la UE els serveis econòmics d’interès general ( son aquells serveis que es considera que han de existir per proporcionar un benestar a la població de caràcter general i per tant aquí s'englobaria els serveis de subministrament de tota classe d'energies, sobretot de l'energia elèctrica i de l'aigua, un sistema de transports públics, un sistema de telecomunicacions que sigui accessible a la població, un sistema de correus. El “CORREUS” te interès la UE que es mantingui en les seves formes mes tradicionals perquè entén que no tota la població té accés als mitjans mes moderns de comunicació. Dins d’aquests interès de caire general s’engloba el que es denomina la política d’avals del sistema financer, es a dir, que l'administració respongui fins a una determinada xifra dels dipòsits dels comptes bancaris de les inversions en entitats financeres perquè en cas de fallida els consumidors puguin tenir un mínim de garantia, també avui es considera una obligació i competència de l’administració.
8. Finalment, l’administració ha de obtenir i gestionar mitjans econòmics: en aquest sentit hi ha 2 grans besants, una es la recaptació tributaria i un altre l'administració de tots els bens de qualsevol tipus que posseeixi l'administració.
A imposició de tributs es una competència del poder legislatiu (l'administració té poc a dir) però si que correspon a l’administració mantenir les estructures necessàries per poder fer efectius aquests FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj diners ( recaptar els diners d'aquests tributs) i fins i tot en alguns aspectes la potestat reglamentaria de l’administració permet que es puguin fixar alguns tributs, alguns preus públics, algunes taxes, sempre desenvolupant la llei prèvia que els autoritzi i els ampari. Per un altre part l'administració publica es propietària de bens: mobles i immobles, de tot tipus. Llavors el que ha de fer l'administració es gestionar/administrat tots aquests bens i tractar de treure el màxim rendiment econòmic de tots aquests bens en benefici de la col·lectivitat.
Evidentment, l’administració el que fa es moltes vegades complir unes orientacions politiques, per tant la composició dels parlaments i la composició dels governs, donarà lloc a que aquestes tasques/funcions es desenvolupin amb mes o menys intensitat, de que prenguin una intervenció mes o menys intervencionista. I de fet, si veiéssim l’evolució de l’administració publica al llarg dels 2 últims segles veuríem que s'ha passat d’un regim liberal poc intervencionista a un regim molt mes intervencionista fins la 2GM i ara torna a haver una retirada de cert intervencionisme administratiu.
Per tant, les funcions/competències administratives son enormes. L’administració te un cúmul d'activitats a complir.
Com ho ha de fer l’administració? Ara, el dret administratiu no s'ocupa tant de quines son aquestes finalitats com de com es porten a terme aquestes finalitats. Es a dir, el dret administratiu no ens dirà si un municipi ha de intervenir o no a la política de habitatge i com ho ha de fer, sinó que en dirà com articula aquella administració les competències en matèria d'habitatge subjectant-les a unes normes jurídiques, aquesta es l’essència del intervencionisme administratiu ( que es diversifica en activitats diferents de l'administració publica) La doctrina ha establert al llarg del temps 3 formes típiques d’activitat de l'administració publica.
Es diu que l'administració desenvolupa una activitat de policia, de foment i de servei públic. I aquesta terminologia es unànimement acceptada i utilitzada avui a la legislació.
·Activitat de policia: (abans de l’aparició del dret administratiu el dret públic rebia abans el nom de policia, desprès aquesta terminologia la va recuperar el dret administratiu però li va donar un sentit molt específic) quan parlem de policia parlem de que l’administració exercita una competència/facultat de control sobre els activitats dels particulars ( dels administrats) → exercita aquest control per veure si aquestes activitats s’adeqüen/compleixen el principi de legalitat. Hi han establertes per lleis i reglaments una sèrie de condicionants per l’exercici de determinades activitats, i per tant, en tant en quant l'administració exercita un control per al exercici,esta exercitant una activitat de policia.
Mes modernament es diu que, no es tracta solsamènt de que l'administració vigili que les activitats dels particulars s’adeqüen al principi de legalitat, es que, a mes d’això hi ha una qüestió important que l’administració ha de gestionar, que es l’exclusió del risc/ riscos. El risc 0 no existeix en cap activitat. Ara be, les activitats dels particulars s'han d'ordenar i controlar de tal manera que aquests riscos siguin els menys possibles per la població, i que aquests riscos permetin a la població tenir uns certs nivells de seguretat a la seva vida normal i habitual.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Llavors, com exercita l’administració aquesta activitat de policia? L'exercita d'una forma preventiva en alguns caos i mitjançant un control posterior en altres. Quan una activitat que vol desenvolupar un particular esta sotmesa a l’autorització d'un permís/llicencia per part de l'administració. Aquesta es una actuació preventiva, per la qual l'administració ha de examinar si els mitjans i condicions que aquella persona esta posant per desenvolupar aquella activitat son els que preveu el principi de legalitat. Però al mateix temps pot haver un control posterior: l'administració no es pot limitar a dir que aquella activitat compleix uns requisits, sinó que ha de vigilar que aquells requisits siguin sempre actualitzats, idonis etc. Per tant te una funció d’inspecció de les activitats dels particulars.
Quan l’administració porta a terme una tasca d’inspecció i arriba a la conclusió de que aquella activitat necessita una correcció, llavors l’administració pot requerir/ordenar al titular d'aquella activitat que posi els mitjans /actuacions necessàries en aquest sentit.
L'activitat de policia també te un altre conseqüència: que si els particulars infringeixen L'OJ en el desenvolupament de les seves activitats, l’administració pot imposar sancions administratives.
Estem davant del que se’n ha dit el «poder punitiu» del estat. Aquest poder es diversifica en 2 grans besants: la penal i l'administrativa.
La llei penal castiga determinat fets comesos pels particulars, fins i tot alguns d'ells que fan referència a les activitats controlades per l'administració. Ara be, al marge de l’actuació del marge penal que li correspon sentenciar-la al poder judicial, l'0adminstracio te atribuïda la potestat d'imposar sancions administratives.
L’administració pot incoar un procediment per determinar responsabilitats que poden acabar en imposició d'una sanció, que pot ser una multa pecuniària, una retirada temporal o definitiva de l'exercici d'u determinat dret, una determinada activitat, etc. Amb un límit que es el de la privació de llibertat. Aquestes sancions mai poden arribar a privar de llibertat. Ni de forma directe ni de forma subsidiària. Aquesta es una atribució que només te el poder penal. A més a més, si be la administració pot imposar aquestes sancions, pot arribar a executar forçosament aquestes sancions, si l'administrat no compleix voluntàriament sempre li quedarà el destinatari d'aquesta sanció administrativa la possibilitat de impugnar les decisions de l’administració davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. Però cal tenir clar que, son àmbits separats. La jurisdicció contenciosa administrativa revisarà si se li demana la sanció que hagi imposat l’administració. Però la imposició de la sanció i la seva execució es exclusiva de l'administració publica.
·Activitat de foment: És una expressió difícil de trobar en altres ordenaments administratius perquè es una expressió de creació anterior al dret administratiu, típica del sistema Espanyol.
A l’activitat de foment, l’administració publica el que fa es ajudar/estimular/incentivar activitats dels particulars que es considera que tenen un interès públic.
L’administració no intervé directament, l’administració estimula de diverses maneres els particulars perquè facin determinades activitats, i aquesta activitat de foment que es considerava fins no fa molt que era una activitat una mica residual ha pujat al primer pla en l’àmbit administratiu per la senzilla reunió de que la UE, gran part de la seva política econòmica la basa precisament en l’activitat de foment, a traves principalment dels determinats ajuts públics.
Ajuts públics que en la majoria dels casos es concreten en la política de subvencions.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Les subvencions son quantitats de diners que l'administració dona als particulars per que així puguin desenvolupar en millor condicions determinades activitats. I el repartiment d'aquest diners s'ha convertit en una eina/instrument que la UE fa servir per executar determinades polítiques, sobretot la política agrària. De tal manera que, en tant en quant s’està adoptant decisions de incrementar els ajuts públics a un sector i disminuir-los en un altre, s’està optant per una determinada política publica.
En altres casos, l’administració en canvi de donar/entregar el que fa es deixar de rebre ( la política de desgravacions fiscals de quotes de la seguretat social etc van en aquest sentit → alleugera la carrega que han de desenvolupar els particulars per fomentar les activitats.
La política de foment (principi que ha estat adoptat per tots els paisos membres) te un límit general : la protecció de la lliure competència. La protecció de la lliure circulació de persones i de bens, i que les politiques d'ajuts públics (específicament de les subvencions) no falsegin el mercat.
En tant en quant hi hagi sectors o subsectors que en beneficiar-se de les subvencions es trobin en una posició mes avantatjosa respecte dels seus iguals en aquell sector.
·Activitat de servei públic: A principis del SXX va sorgir a França el que se’n va dir «l'escola del servei públic» que era una corrent doctrinal sostinguda per una sèrie de professors de dret administratiu que deia: l'administració publica només pot justificar la seva existència si ofereix seguretat i benestar als ciutadans, per tant qualsevol activitat administrativa ha d'anar en aquest sentit.
En conseqüència qualsevol activitat administrativa es activitat de servei públic.
Això continua sent sostingut per una part de la doctrina però evidentment ha sofert mititzacions.
Hi ha un concepte ampli del poder públic que s'ha de matisar: hi ha un concepte mes restringit/limitat que diu que, es servei públic aquelles activitats de l’administració en que l'administració les desenvolupi ella x si mateixa o les doni als particulars que tenen com ha efecte augmentar el benestar, la seguretat, el progrés de la població.
De vegades el servei públic no es tant pur com sembla, moltes vegades l'administració ha declarat com ha servei públic activitat com a raons purament econòmiques i purament recaptatòries, però això eta d'alguna manera canviant no a tots els països de la UE de igual manera.
Hi ha països com França on encara estan molt adherits de que tota la activitat administrativa es servei públic. I fins i tot mantenen que hi ha activitats que per la seva transcendència social han de estar en mans de l’administració, que es el que passa a França amb el subministrament de gas en canvi i ha altres països en que el concepte de servei públic ha anat cap a un sentit mes restrictiu, de proporcionar un benestar a la població però sense que l'administració hagi d’assumir el protagonisme del servei.
Lo interessant de tot això es que a la UE, per tant, obligatori a tots els estats membres ha sorgit un nou concepte de servei públic, que son els serveis universals : es considera que son activitats que l'administració publica ha de desenvolupar amb caràcter obligatori, per assegurar benestar a la població i cohesió social ( es a dir que totes les capes de la població es puguin beneficiar d'aquest servei) estaríem parlant per tant de: sanitat, ensenyament, de sistemes de serveis socials ( SS etc) i també de serveis que s'han de mantenir en unes condicions perquè puguin ser utilitzades x tota la població: el servei de correus, de subministrament d'aigua, gas, electricitat. No es que hagin d'estar necessàriament en mans de l'administració ( que les ha de gestionar l'administració) el que FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj diu la UE, que l’administració si es que no es gestiona directament, ha de mantenir i controlar que l’actuació dels particulars s’adeqüi a uns determinats paràmetres, que son 2: la cobertura territorial completa i el preu assequible del servei ( es a dir, que totes les persones que es troben en l’àmbit dels estats membres puguin tenir un mateix accés a aquests serveis públics) per un altre part, que el preu a pagar x aquests serveis públics, sigui un preu assequible ( que la majoria de la població i pugui arribar) i també que s'arbitrin mesures perquè aquelles persones que no puguin arribar a pagar aquest preu puguin gaudir de beneficis / avantatges en el sentit de reduccions o d’ajuts per poder gaudir d'aquests serveis de caràcter …? Aquestes 3 formes típiques d'activitats administratives no son compartiments tancats, constantment es barregen aquestes activitats sobre un mateix objecte/sector.
P ex: un servei públic d'ensenyament que porta a terme una escola privada/concertada es objecte de control (per tant d'activitat de policia per part de la administració) i aquesta activitat pot ser objecte d'ajuts de tot tipus i per tant i confluirà també l'activitat de foment) Per tant es barregen constantment les 3 formes d'activitat.
Quan es parla d'alguna d'aquestes 3 formes malgrat que no estiguin definides de forma expressa, aquests son valors entesos /perfectament assumits per l'administració i per la jurisdicció contenciosa administrativa. I per tant serveixen per qualificar les activitats de l’administració i en definitiva per a entendre que esta fent i com ho fa l’administració respecte d'un sector.
...