Tema 1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Fonaments del treball Social
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 29/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 1.1.INTRODUCCIÓ Cal conèixer l’evolució històrica el TS (concepte SXIX) per conèixer la seva naturalesa i el seu objecte i a quins límits podem arribar.
El TS és un procés que dóna resposta a situacions de carència. Totes les civilitzacions, per motivacions diverses tenen tendència a socórrer al desvalgut, protegir al dèbil, alliberar l’oprimit...
L’origen del TS es basa en l’actitud innata que tenim els humans per ajudar als altres, a donar una resposta social. L’evolució politicoeconomicosocial ens porta al que és ara el TS.
-El TS no obeeix a criteris atemporals -> no ha sigut igual a totes les èpoques, dóna respostes diferents en un temps concret.
-TS forma tècnica de fer el bé: Resoldre problemes i donar respostes eficaces mitjançant una disciplina, metodologia, objecte i reflexió.
-TS: Disciplina que s’ocupa de construir coneixement vers la necessitat de la dependència.
-Societat -> conjunt d’individus amb necessitats, fets i vivències que depenen de les seves relacions, fets i esdeveniments.
-Els fenòmens socials i els fets històrics no existeixen aïllats i inconnexos. No podem fer-ne una comprensió LINEAL ja que estan condicionats per política/societat/economia.
-Distingir: Història (any,dia,lloc.. (objectiu) // Narració (qui ho explica (subjectiu) // Interpretació (Qui ho escolta i ho interpreta (subjectiu)).
-Intervenir en necessitats socials, donar una assistència social: prescripcions, caritat, beneficència, filantropia... Cal resoldre les necessitats socials perquè no apareguin conflictes.
-TS = forma d’ajuda racionalitzada per neutralitzar els fenòmens de desorganització social, producte de situacions de desigualtat.
1.2.EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE D’AJUDA 1.2.1.AJUDA NO INSTITUCIONALITZADA -Acte espontani, primari com un consell o una almoina.
-Necessitat de l’home de fer el bé (sentir-nos millor, abocar interès en l’altre) -Ajuda basada en raons humanitàries, religioses, valors, creences, mites... (hi ha alguna raó) -Actes aïllats i lliures -Antigues civilitzacions: Codi Hammurabi (1r document escrit que parla a nivell polític i social de força represiva (lleis). 1r moment que algú escriu allò que s’ha de complir), Egipte, Xina, Grècia (idealització Déus Olimp, vellesa com a font de coneixement), Roma (Mataven nens deformats i fills entre diferents classes), Poble Hebreu (inici del cristianisme).
1.2.2.AJUDA MÚTUA I CARITAT -> BENEFICIÈNCIA -Acte conscient i deure social -Legislació (Com/qui he d’ajudar) -Institucionalització de centres docents -Repressió i coacció moral (càstigs) que provoca una responsabilització social i apareixen mecanismes de manteniment de pobres (reformadors) Ens trobem a l’època feudal on l’església pren poder. Són actes conscients i en principi manats per algú de fora, normalment un polític (senyor feudal) o religiós (l’església). Apareixeran els reformadors socials com a mecanismes de manteniment de pobres i les ajudes són repressives.
Hi ha càstigs morals imposats per l’església que no prestarà ajuda a aquells que no treballin.
1.2.3. AJUDA MÉS ORGANITZADA: FILANTROPIA. ACTIVITAT “PROFESSIONAL” -2 Preocupacions: productivitat i l’ordre social (evitar conflictes) -Preocupació conseqüències de la pobresa (generen conflictes) -Qüestionament de l’activitat de l’església: No deixa de tenir poder però se li qüestiona -Apareixen els il·lustrats, augment antropocentrisme, amb un seguit d’idees liberals: cooperació entre institucions, eliminació de duplicitat d’ajudes.. Tot i així hi ha un qüestionament de fons ja que la seva resposta no és eficaç degut a un augment de les necessitats.
Filantropia: organitza les ajudes i les parcel·la perquè cadascú pugui cobrir la part que li pertany.
Conflicte relacionat amb desigualtat social -> Motivacions (canviants) a nivell emocional i religiós -> Programes organitzats i racionals -> Organització de l’ajuda i reforma social.
1.3. VARIANTS EN LES PRIMERES FORMES D’ASSISTÈNCIA I BENEFICIÈNCIA (NATIVIDAD DE LA RED) Les necessitats es divideixen en 4 etapes segons els recursos que s’hi dediquen: 1-Pretècnica: Formes d’acció social: Caritat i Beneficència. Antiguitat – Mitjans SXVIII 2-Tècnica: Sistemes de seguretats socials. Estat lliberal - estat intervencionista (fins 2GM) 3-Precientífica: Aparició de mètodes, tècniques i professionalització. Consolidació dels SS 4-Científica: TS, estudi de la realitat social i dels fenòmens socials.
1.4.INICI DE LA CARITAT ORGANITZADA 1-ÈPOCA FEUDAL Elements definitoris -Trànsit progressiu d’esclaus a servs.
-Creixement demogràfic (mortalitat existent) -Família extensa (avis, tiets..) -Mecanismes de socialització -> Gremis i agrupacions -Aparició de ciutat -> misèria -Model social dividit en estrats.
-A l’edat mitjana apareixen hospitals, és l’església qui dóna cobertura a partir de nobles, bisbes i famílies riques que donen diners a canvi de protecció.
-SXII al SXIII: hi ha un progrés social i cultural. Apareix el comerç, hi ha millora de tècniques.
-Apareixen els grups socials, desperten la consciència -> GREMI: nova classe social que dona inici del comerç. Apareix la possibilitat d’un canvi d’estament social. S’ajuda segons afinitat.
2-RENAIXEMENT: INICI DE LA CARITAT ORGANITZADA (1492 SXV-SXVI) -Període entre EMitjana i EModerna (SXV-SXVI) -Pensament basat en el poder de Déu. Hi ha Canvis: posicions antropocèntriques, es comença a -Camp->ciutat qüestionar el poder de l’església i hi ha un cert -Relacions Papat -> imperi allunyament.
Apareixen moviments -Aparicions de les monarquies absolutes humanistes -> Luteranisme.
-Desenvolupament del comerç -1520 impuls de la política de beneficència -> -Descobriment del nou món buscar una altre resposta a la cobertura de les -Aparició de la burgesia necessitats. Ajuda només a qui realment ho necessita (qui no pot treballar) EDAT MITJANA-RENAIXEMENT Resposta social vers la pobresa: 1)Ajuda mútua: família, comunitat veïnal, gremis. Grups amb algun vincle que fan un intercanvi.
2)Caritat: alleugeriment del patiment als més desfavorits (església) 3)Tancament o recolliment (SXVI-SXVIII): Tanquen als pobres perquè deixin de donar problemes al carrer.
-Oferir una resposta a les necessitats bàsiques -Evitar Mendicitat -Segregar-los: evitar contagi i propagació de malalties.
RENAIXEMENT-ÈPOCA MODERNA -Avantatges socials i d reeducació de la reclusió i del treball.
-SXVIII: Mercantilisme d’aquestes institucions: utilitzen els reclosos com a moneda de canvi (mà d’obra barata) 1.5.DRET DE POBRES: Procediment tècnic per fer front a la pobresa (The Poor Law) Marc normatiu d’Isabel I -LLEI 1572: Vagabunds=Lladres. Concepte de mobilitat desconegut, ningú es trasllada d’un lloc a l’altre sense rumb, considera impossible no tenir ningú amb un lligam (família, amics).
Propòsit -> Eliminar els pobres de les ciutats. Dóna almoina a les persones que no podien treballar i obligarà a fer-ho als que poden (Able-bodied poor).
-LLEI 1576: No sap com obligar-los a treballar. Creació -> Houses of correction i “llocs de residència” per als impotents (desvalguts). 3 CLASSES DE POBRES: Impotents, aturats i ganduls.
-LLEI 1598: PREVENCIÓ i eliminar les causes (canvi d’objectiu). Proporciona treball als pobres i estableix: ajuda als pobres que o poden treballar, aprenentatge als infants (d’una feina), i inspectors de pobres (control a aquells que diuen que no poden treballar. No creu el que li diu la població i comença a investigar les causes de la pobresa) -CODIFICACIÓ DE 1601 (readaptació): Confirma la responsabilitat de les parròquies pel manteniment de pobres. 3 classes de pobres: 1) aptes per treballar 2) Desvalguts (impotent poor): recollits a les cases de misericòrdia 3)Infants a càrrec d’altres (dependent children) A tot aquesta llei de pobres hi trobem una església forta al darrere que n’obté un benefici. Les lleis van encadenades.
1.6.REFORMADORS SOCIALS 1r moment en què pensen en la situació de pobresa.
1-Comprendre la història de l’acció social i les respostes a les necessitats socials 2-Reconèixer la tasca realitzada (causes sociopolítiques i recursos) 3-Evolució de solucions i respostes 4-Possibilitat de respostes a l’actualitat 5-Evitar errors d’actuació-> com que analitzen la situació poden avançar sobre allò que ja s’ha fet.
6-Virtut cristiana -> Pauta bàsica en les materialitzacions de l’ajuda als pobres.
SXVI 1) J.L.VIVES -Nascut a València amb una influència materna molt religiosa. Es trasllada a Brugues on n’analitza la situació social.
-Té en compte totes varies disciplines socials (psicologia, pedagogia, sociologia i política dels SS) per poder fer un anàlisi complert de la realitat -Aportacions: Estudi de l’ésser humà de forma concreta i directa, preocupació pels pobres i pels fets polítics.
-“Tratado del socorro de los pobres” -> propostes per abolir la mendicitat de la ciutat de Brugues (ho proposa abans de la Llei de pobres i més tard Isabel I ho utilitzarà).
2 llibres: 1-Origen de la mendicitat: Necessitats humanes en els seus diferents nivells. Com s’ha arribat a aquesta situació? 2-Necessita un Estat intervencionista amb polítiques socials preventives. Investiga els pobres (utilitat en el treball, formació, educació pobres vàlids) 2 pensaments: 1-Filosòfic (idealista): Vol resoldre la problemàtica de la pobresa. Compartir. Repartiment equitatiu de béns per l’estat. Almoina a canvi de formació, instrucció i treball.
2-Social (proposta): Promoure org. Benèfiques de l’Estat que creein feina perquè puguin integrar-se en la societat.
Punts destacats de la seva doctrina: -Dret a una assistència efectiva no com a favor o gràcia. Ajuda com a DRET no com a caritat.
-Problema d’una persona necessitada: S’ha d’estudiar, formular un diagnòstic i trobar una solució adequada -Tractament individualitzat. No solucions prèvies.
-Assistència -> mesures curatives i preventives.
Idees principals: -Redistribució de la riquesa: Suplement salarial (arribar al llindar mínim) -Recolliment, classificació i investigació de necessitats -Cura dels centres assistencials per part de les autoritats.
2)MIGUEL DE GIGINTA (Perpinyà) -Obra: “Tratado de remedio de los pobres” -> Diàleg entre 3 interlocutors vers els pobres.
Manifest en defensa dels pobres.
-Propostes: Projecte de la casa de misericòrdia i el seu model educador d’aquests centres (abans llei de pobres) -Cases de misericòrdia: instrucció i treball.
3) CRISTÓBAL PÉREZ DE HERRERA -Metge de cambra de Felip II -“Amparo de los pobres” -> Entrellaça 3 components bàsics de la prosperitat nacional: treball, població i producció.
-Construcció d’una xarxa general d’albergs: ordenació global de la mendicitat.
SXVII 4)ST VICENTE DE PAÚL “Les filles de la caritat” amb Luisa de Marillac: Visitar malalts hospitals i pobres al domicili.
Home d’acció. Macon -> fa un anàlisis d’allò que hi ha i presenta una proposta: 1-INVESTIGACIÓ detallada per conèixer el nombre de pobres i quins podien treballar 2-CLASSIFICACIÓ: persones incapaces de guanyar-se la vida-> rebre el necessari per sobreviure.
Persones que es guanyin una part -> se’ls dóna la resta. Joves –> Formació per aprendre un ofici.
3-FINANÇAMENT: mitjançant contribucions voluntàries, impostos municipals i col·lectes organitzades.
Punts bàsics de la seva doctrina: -Individualització: Problema igual i persona diferent -> Tracte diferent // Diferent persona i mateixa situació -> Actuació diferent // Mateix problema que afecta a persones diferents -> depèn de les circumstàncies.
-Relacions entre assistents i assistit han de ser positives per tal de que siguin eficaces SXVIII –SXIX 5)BENJAMIN THOMPSON -Compte de Rumford -Recorre a la mendicitat impulsat per: treball, habitatge alimentació control i utilització de diners (no només treball i diners com a solució).
-Crea escoles, habitatges protegits, dietes alimentaries, control i identificació de pobres, treball a casa...
-“Sistema Elberfeld”: impostos públics (“estat benestar” actual) Punts destacats: - Tractament individual -Confiança en les possibilitats de realització de la persona que té necessitat d’orientació i formació i d’actuar per ella mateixa per desenvolupar les seves possibilitats.
6)THOMAS CHALMERS -Control de pobres i evitar la perillositat (pas enrere, torna la “por”) -XIX: “Investigació completa de les situacions personals i familiars” -Ajuda de reforma privada, basat en l’ajuda mútua (conseqüència politicoeconòmica) -4 passos per decidir l’actuació més correcta: 1) Determinar la veritable causa de la pobresa i les possibilitats d’auto manteniment.
2)Estimular a parents, veïns i amics a fer-se’n càrrec (ajúda mútua edat mitjana) 3)Buscar un ciutadà ric (Caritat) 4) El mossèn de l’església busca ajuda als fidels (poder de l’església) -Estudi del cas i buscar recursos “naturals” o recórrer a l’ajuda pública (última opció) -Voluntary visitors com a cerca d’informació (dones formades per visitar cases) -Precursor del TS – Casework (treball de casos) -Refusa el caràcter impersonal de l’ajuda, fa visites al domicili per conèixer problemes ocults.
-Descontent amb l’assistència pública. Vol un sistema d’individualització de la persona, possibilitats de rehabilitació i importància e les relacions humanes.
...