Pràctica 1. Tincions i teixit epitelial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial 1. Tincions i el teixit epitelial 1.1. Tècniques histològiques bàsiques Les classifiquem en 2 grans blocs, segons…  Els processos que cal fer per tenyir la mostra.
 El tipus de tinció. Cal tenyir la majoria de teixits ja que són incolors.
1.1.1.
Processat de la mostra 1) Obtenció de la mostra. .
2) Fixació de la mostra per: a.
Impedir la putrefacció del teixit.
b. Mantenir l’estructura microscòpica del teixit tal com estava in vivo.
La fixació es fa amb fixadors. En funció de quins fem servir, preservarem un tipus de molècules o uns altres.
3) Deshidratació. Es fa mitjançant un procés d’aclariment, es treu l’aigua del teixit amb banys d’etanol de menys concentrat a més concentrat per tal de substituir l’aigua per etanol.
Mitjançant un aclariment després de la deshidratació, canviem l’etanol per xilol (que és un dissolvent apolar) de tal manera que després es pugui incloure en parafina.
4) Inclusió. Es banya la mostra amb parafina líquida per tal de substituir el xilol que té la mostra per parafina (el xilol es dissol en la parafina) i es deixa solidificar. El fet de fer blocs és per després obtenir seccions primes del teixit, és més fàcil tallar-les en una estructura rígida que en una tova.
5) Tall. Es fan talls molt fins amb el micròtom o l’ultramicròtom. Les seccions tallades es pesquen en un bany d’aigua amb un portaobjectes.
6) Abans de tenyir la mostra, cal tornar a donar-li les condicions a què estava inicialment, es treu la parafina dissolent-la en banys de xilol i es va introduint aigua començant per introduir l’etanol i acabant per aquesta amb un procés invers a l’aclariment (banys en xilol, 100% etanol, …, 20% etanol, aigua). Un cop fet, es pot passar a tenyir la mostra.
1 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial 1.1.2.
Tinció de la mostra En aquesta pràctica es treballaran dos tipus de tincions:  Hematoxilina-eosina. L’hematoxilina és un colorant bàsic que tenyeix estructures àcides en blau (nucli, orgànuls rics en àcids nucleics, reticle endoplasmàtic…) , i la eosina és un colorant àcid que tenyeix estructures bàsiques de color rosat vermellós (tenyeix el citoplasma de forma homogènia). La unió dels dos colorants és el que coneixem com a tinció d’hematoxilina eosina.
 Blau alcià – Roig nuclear. El blau alcià és un colorant que només tenyeix de blau mucopolisacàrids (per exemple, tenyeix les cèl·lules secretores de substàncies mucoses) .
El roig nuclear marca la resta d’estructures que no marca el blau alcià, és una contratinció, tenyeix més o menys la cèl·lula de manera uniforme.
1.2. Teixit epitelial Dintre del teixit epitelial, trobem 2 grups:  Epitelis de revestiment, que recobreixen superfícies.
 Epitelis glandulars, que secreten substàncies.
1.2.1.
Epitelis de revestiment Els epitelis de revestiment es classifiquen en base al nombre de capes i a la morfologia de les cèl·lules. Si tenen una capa parlem de teixit epitelial simple, mentre que si en tenen més parlem de teixit epitelial estratificat. Pel que fa a la morfologia cel·lular, si les cèl·lules són allargades parlem d’un teixit pla, si són quadrades direm que el teixit és cúbic, i si són rectangulars el teixit és prismàtic.
Dintre d’aquesta classificació hi ha dos excepcions, el teixit pseudoestratificat, que té una única capa amb cèl·lules de diferent alçades i el teixit epitelial de transició o uroteli, en el qual les cèl·lules es poden estirar si apliquem pressió.
1.2.1.1.
Ronyó de conill/rata Epiteli pla simple. La nostra mostra ha estat tenyida amb PAS-hematoxilina. És PAS positiva perquè s’ha tenyit de rosa, i el que ha estat tenyit és la làmina basal (matriu del teixit).
La càpsula de Bowman és una part del ronyó, lloc on es filtra la sang. És una mena de copa on trobem capil·lars sanguinis. Trobem dues capes de cèl·lules, la capa visceral, que és la propera als vasos sanguinis, i la capa parietal, propera a la paret de la càpsula.
2 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial Túbul proximal (amb microvellositats) Càpsula de Bowman Capa visceral, la paret que envolta els vasos sanguinis és d’epiteli pla simple Capa parietal, la paret que envolta la càpsula també té epiteli pla simple Túbul distal (sense microvellositats) Quan la orina es filtra a la càpsula, va a parar als túbuls contornejats al voltant dels quals trobem un epiteli cúbic simple tancat en sí mateix. En funció de la distància dels túbuls a la càpsula, podem parlar de túbuls proximals (presenten microvellositats) i de túbuls distals (no presenten microvellositats). Les microvellositats es tenyeixen d’un rosa més intents perquè hi ha més glúcids, tenen el glucocàlix molt desenvolupat i perquè és una tinció PAS positiu.
Epiteli cúbic simple present als túbuls renals de la rata Túbuls proximals, presenten uns “pèls” roses que són les microvellositats 3 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial En la següent imatge, veiem clarament dibuixades les parts que acabem d’observar: 1.2.1.2.
Intestí prim d’Amphiuma A l’intestí trobem epiteli prismàtic simple. Només hi ha una capa de cèl·lules i tenen forma rectangular.
Podem observar les cèl·lules del teixit conjuntiu (fibroblasts) així com cèl·lules caliciformes a les cèl·lules prismàtiques, són com vesícules esfèriques (cèl·lules secretores de mucinògena o mucosa). És més dens i rosat a la cara apical del teixit degut a la presència de microvellositats.
Cèl·lules caliciformes Epiteli prismàtic simple 4 Microvellositats Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial 1.2.1.3.
Llengua de Macacus/rata En la llengua trobem epiteli pla estratificat. La mostra està tenyida amb hematoxilina eosina.
Trobem recobriment per tots els costats. Diem que és pla estratificat perquè trobem moltes capes de cèl·lules (estratificat) i perquè la primera capa de cèl·lules és plana.
Capa de cèl·lules superficials planes estratificades Múltiples capes de cèl·lules Teixit conjuntiu 1.2.1.4.
Tràquea de Macacus/gos(recobrint la llum del tub) Trobem epiteli pseudoestratificat. La nostra mostra ha estat tenyida amb hematoxilinaeosina, veiem nuclis blavosos. Té cilis per al transport de substàncies. També presenta cèl·lules caliciformes.
Cèl·lules pseudoestratificades 5 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial 1.2.1.5.
Urèter de Macacus Trobem epiteli de transició o uroteli. El trobem recobrint les vies secretores de l’organisme.
Té dues conformacions, relaxada o estirada, nosaltres hem observat la forma relaxada ja que tenim cèl·lules epitelials inflades, com amb forma de “bolet”, a més, n’hi ha alguna que és binucleada a la part superior, aquest últim fet ens indica que és la conformació relaxada. La conformació estirada es dóna quan les cèl·lules estan totes planes degut a que s’exerceix una pressió sobre elles.
Cèl·lules inflades, relaxades 1.2.2.
Epiteli glandular És aquell que té capacitat de secretar substàncies. Trobem dos tipus de glàndules:  Glàndules exocrines. Secreten substàncies a través del tub amb superfície o a la superfície. Aquestes substàncies fan funcions a prop de la glàndula.
 Glàndules endocrines. El producte de secreció és vessat en el torrent sanguini.
1.2.2.1.
Pàncrees de Macacus El pàncrees és un òrgan on trobem els dos tipus de glàndules, tant exocrines com endocrines.
 Les glàndules endocrines són els illots de Langerhans, que són regions menys tenyides perquè sintetitzen moltes proteïnes, i el seu citoplasma està ple d’elles i per tant els acúmuls de proteïna (que són zimògens, cumulacions d’enzims digestius) fan que no es tenyeixi tant.
6 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial  Les glàndules exocrines són els acins serosos¸ que són bosses fetes per la dilatació del tub. Secreten substàncies per una llum estreta. Les substàncies de secreció són substàncies proteiques poc glicosilades.
Acins serosos Illots de Langerhans 7 Sonia López Pérez Guió de pràctiques d’histologia. Pràctica 1: El teixit epitelial 1.3. Tincions realitzades Hem fet una tinció hematoxilina-eosina, i una tinció blau alcià-roig nuclear. La foto de l’esquerra és una tinció hematoxilina-eosina i la de la dreta una blau alcià-roig nuclear.
Com es veu a la tinció ampliada, s’han tenyit de blau les estructures secretores de mucinògen, que són les cèl·lules caliciformes, secreten mucopolisacàrids.
8 ...