Anatomia de les meninges (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 24

Vista previa del texto

Anatomia de les meninges.
1. Generalitats.
Membranes que envolten el sistema nerviós central, l’encèfal i la medul·la espinal. La seva funció principal és la de protecció. Tenim tres tipus:    Duramàter: la més externa Aracnoide.
Piamàter: la més interna. Es fica per les cissures del cervell.
Trobarem una sèrie d’espais entre aquestes membranes: - - Epidural: espai situat entre la duramàter i el os. A nivell vertebral està ocupat per teixit adipós. Però a nivell cranial no existeix, és un espai virtual, únicament apareix quan hi ha una hemorràgia.
Subdural: situat per sota la duramàter i per sobre l’aracnoide. És un espai virtual o potencial, tant a nivell encefàlic com medul·lar.
Subaracnoidal: situat per sota l’aracnoide i per sobre de la piamàter. Per aquest trobem trabècules i circularà el líquid cefaloraquidi. També passaran arteries, venes i nervis a nivell encefàlic.
2. Duramàter.
Membrana fibrosa que es troba adherida al crani. Presenta dues capes:   Capa endostal o periosteal.
Capa meníngia: és més interna i es relaciona amb la següent meninge, l’aracnoide.
En determinats llocs es separen i formen unes cavitats que s’omplen de sang venosa i es coneixen com sins de la duramàter o sins venosos.
Aquesta forma uns envans que fa que l’encèfal no es mogui tant dins de la cavitat craniana i que es relacionen amb els sins venosos.
- - - - La falç del cervell: Envà vertical situat dins la cissura sagital i per tant separa els dos hemisferis cerebrals. Arriba fins el marge superior del cos callós. Es relaciona amb: o Si venós sagital superior o Si sagital inferior o Si recte o Confluència del sins.
La falç del cerebel: envà vertical que separa els dos hemisferis cerebel·losos. En forma de triangle: o La part posterior es relaciona amb el os occipital.
o la part superior es relaciona amb el si recte o la part anterior amb el vermis.
La tenda del cerebel: envà més o menys horitzontal que separa els hemisferis cerebrals dels cerebel·losos. Aquest té un orifici a la part del mig per que passi el tronc encefàlic, que es coneix com incisura de la tenda o incisura mesencefàlica. Divideix la cavitat craninana en dues parts: Cel·la supratentorial o cerebral i cel·la subtentorial. Es relaciona amb el: o Si recta o Confluència de sins o Si transvers El diafragma sellar: envà situat per sobre la hipòfisi.
3. Aracnoides.
Membrana prima situada entre la duramàter i la piamàter. Per sobre aquesta es situa l’espai subdural i per sota tenim l’espai subaracnoidal. Aquest segon en determinades zones de l’encèfal es torna mes gran, les anomenades cisternes subaracnoidals.
   Cisterna interpeduncular: es troben entre els peduncles del mesencèfal.
Cisterna prepontina: per davant de la protuberància.
Cisterna magne o cerebel-medul·lar o cerebel-bulbar: entre el cerebel i el bulb i l’inici de la medul·la.
Vellositats aracnoïdals: l’aracnoide travessa la duramàter i es projecta dins del sins venosos.
Plenes de líquid cefaloraquidi, i es drenat a la circulació venosa. El que te mes vellositat es el si sagital superior, on drena mes líquid cefaloraquidi.
En la gent gran es calcifiquen.
4. Piamàter.
Membrana molt prima que s’adhereix a la superfície de l’encèfal. Es troba en contacte del sistema nerviós central. Es situa dins dels solcs i de les cissures.
Aquesta forma els plexes coroïdals, on es produeix el líquid cefaloraquidi. Són capil·lars envoltats de piamàter.
5. Meninges de la medul·la espinal.
Les principals diferencies amb les encefàliques: La duramàter i l’aracnoide arriben fins a S2. De manera que formen entre L1 i L2 fins S2 el sac dural, que esta omplert de líquid cefaloraquidi. També surten per els forats intervertebrals o de conjunció i acompanyen al nervi espinal formant el mànec meningi.
La piamàter arriba fins L1-L2 i posteriorment forma el fílum terminale, cordo fibrós que va del marge inferior de la medul·la espinal i que s’insereix a nivell de la primera vertebra coccígia fixant la medul·la.
Les principals diferencies dels espais: L’espai epidural es troba ocupat per teixit adipós, per tant no és potencia, i per aquest passarà el plexe venós vertebral intern. Es en aquest punt en el qual es donaran les anestèsies epidurals.
L’espai subaracnoidal a la part més inferior forma la cisterna lumbar on es fan les puncions lumbars, de manera que sempre han de ser inferiors a la medul·la espinal, inferiors a L1-L2, normalment es fan a L4.
...