Tema 5. Introducció a les algues (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LES ALGUES 1. PLASTIDIS I CLOROPLASTS Plastidis: orgànuls de plantes i algues amb funcions diverses segons les necessitats.
 Etioplast: fase pre-cloroplast. Contenen tots els precursors dels cloroplasts, però no estan en funcionament.
 Cloroplast: plastidi amb funció fotosintètica. Conté pigments responsables de captar l’E llumínica.
 Cromoplastidis: funció d’emmagatzemar pigments fotosintètics (carotenoics).
Ex: flors, fulles, fruits. No en algues.
 Leucoplast (plastidis no pigmentats): plastidis de reserva.
 Aminoplast: emmagatzema aminoàcids.
 Oleoplast: emmagatzema lípids.
 Proteinoplast: emmagatzema proteïnes.
Origen comú  proplastidi: orgànul que es troba en el teixit meristemàtic (teixit encarregat de dividir-se i diferenciar-se).
Els proplastidis s’aniran diferenciant en els diferents plastidis segons les necessitats.
* Pirenoides: només en plastidis d’algues i hepàtiques. Estructures associades als cloroplast amb funció de fixació i concentració de CO2. Això es necessaris per les plantes aquàtiques, ja que el CO2 en l’aigua està poc disponible.
Estan formades per enzims proteics, sobretot Rubisco.
2. FOTOSÍNTESI Les primeres bacteris fotosintètics eren anaerobis, però amb el temps van evolucionar en aerobis gràcies al continu alliberament d’oxigen d’aquests primers bacteris.
1 En les zones més fredes, les concentracions d’algues són majors. Això indica que hi ha hagut un ascens d’aigües profundes (de capes més profundes a la superfície). Aquest moviment d’aigües aporten molt nutrients a les algues.
Zones amb altes [ ] d’algues: pols, equador, costes oest (aigua circula en sentit cap a l’est).
Les algues són molt importants, realitzen un 60-70% de les reaccions de fotosíntesis.
2.1. TIPUS DE PIGMENTS Clorofil·les: a, b, c, d i e.
Les diferencies venen donades per diferencies estructurals dels seus radicals. Segons aquests, cada clorofil·la absorbeix un determinat longitud d’ona.
Les clorofil·les són els receptor últims que reben els e- que perd l’aigua.
Carotenoides: carotens (tenen O2) i xantofil·les.
Eviten processos de fotoxidació, cosa que és imprescindibles per les plantes.
Ficobilines: ficocianina i ficoeritrina.
Es troben a les fitobacteries i a les algues vermelles. Aquestes emmascaren els colors de les clorofil·les. Tenen diversos tipus de absorcions a diferents longituds d’ona.
Bacterioclorofil·les 2.1.1. Zones de l’espectre d’absorció *com major longitud d’ona menys energètica és la llum.
Clorofil·les: absorció a 400 i 600nm aprox.
2 2.1.2. Tipus de metabolismes 3. FILOGÈNIA *Dues linies  verdes i vermelles.
Origen per endosimbiosi primària fa 1500ma: cianobacteri + org eucariota no fotosintètic.
Aquestes simbiosi passa a ser permanent, ja que l’eucariota en treu profit de tenir el cianobacteri dintre. Parts dels gens dels cianobacteris passen al eucariota.
D’aquesta endosimbiosi sorgeixen  algues verdes-cloròfits, algues rojes-rodòfits (conserven pigments de cianobacteris) i glaucocistofits.
Aleshores hi ha una endosimbiosi secundaria. Eucariota endosimbiont es fusiona amb un alga, de manera que sorgeixen els plastidis complexes.
Els cloroplast tenen entre tres o quatre membranes  heteroconts, etc Si el nucli de l’alga es manté en forma de nucleomorf clorarachniofits i cryptofita.
3 4. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ Les algues es poden classificar segons:  Composició pigmentària  Substàncies de reserva  Paret cel·lular  Nombre i disposició dels flagels  Nombre de membranes cloroplàstiques  Morfologia del tal·lus (filamentós, pseudoparenquimàtic, hístic, tubulós, laminar...) També, segons el tipus de creixement:  Difús o general  Localitzat: apical, basal o intercalat L’altre banda, segons conceptes ecològics, classifiquem: - Concentració salina: dulciaqüícoles, salobroses, marines.
- Concentració de nutrients: oligotròfiques, eutròfiques.
- Acidesa de l’aigua: acidòfiles, neutròfiles, basòfiles.
- Comunitat: planctòniques, neustòniques, bentòniques.
- Llum: fotòfiles i esciòfiles.
- Moviment de l’aigua: lòtiques i lèntiques.
- Zonació litoral: supralitoral (superfícial), mediolitoral (entre marea alta i baixa), infralitoral (fins a 20-30m, algues fotòfiles defineixen límit), circalitoral (algues acidòfiles) i barial (no hi ha algues).
4 ...