B2: Cultura: Desenvolupament Infantil i Pobresa (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 16

Descripción

Resumen de la lectura obligatoria de evolutiva con el texto de las diapositivas de clase

Vista previa del texto

B2: CULTURA DESENVOLUPAMENT INFANTIL I POBRESA Pobresa a Catalunya Un de cada 4 menors està en risc de pobresa: El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008, i el 13,7% viuen en llars amb nivell de pobresa alta.
En 714.000 famílies tenen nens i estan tots els adults a l’atur.
Són les dades de risc de pobresa més altes d’Europa: espanya és el país amb més desigualtat.
Concepte de Pobresa Necessitats definides socialment. Expectatives creades i percepció de poder-les assolir.
Recursos per assolir la inclusió social.
Efectes en el desenvolupament - Majors riscos per la salut - Dificultat per accedir a una estimulació psicosocial adequada - Barreres per assolir nivells educatius - Alts nivells d’estrès (estrès psicosocial): el desequilibri que es produeix entre les demandes a les que es veuen exposats els individus i els recursos adaptatius que posseeixen, o que creuen posseir, per tal de fer-lis front.
Model multifactorial de l’estrès psicosocial  Factors predisposants: biològics, familiars, socials i culturals.
 Factors mediadors: sistema social de recolzament, real o percebut.
 Factors precipitants: successos, etapes vitals i la seva interpretació; estrès subjectivament percebut.
Vulnerabilitat Els factors de risc situen als individus en una situació de vulnerabilitat (menor resistència). Les conseqüències destructives del risc varien durant el cicle vital en relació als processos de desenvolupament, les condicions de protecció i els recursos per efectuar ajustaments o integracions transformadores de la situació.
Resiliència La capacitat de l’ésser humà de recuperar-se de l’adversitat i, més encara, transformar factors adversos en un element d’estímul i desenvolupament.
La resiliència aporta una susceptibilitat menor a l’estrès i disminueix la potencialitat de veure’s afectat per esdeveniments negatius, fins i tot, alguns danys.
Es reflecteix en el fet que en moments diferents de la vida de les persones mostren major capacitat per afrontar, resistir i recuperar-se de factors que poden ser destructius.
Estudis llatinoamericans Trets Socials Amuntegament, absència de vida privada, alta incidència d’alcoholisme, violència intrafamiliar, iniciació sexual molt joves, mares abandonades, autoritarisme familiar, inexistència de la infància com etapa de vida, baix nivell educatiu i analfabetisme.
Trets Personals Orientació cap al present, pocs desitjos de planificar el futur (hedonisme de curt termini), sentiments de fatalisme, creença en la superioritat masculina, les dones es consideren màrtirs, sentiment de marginalitat i inferioritat i desconfiança social.
Pobresa i Significat Humà Els essers humans necessitem un “guió per viure”, un pla coherent, una narració que es pugui integrar en el passat i el present, que es pugui projectar en el futur de manera que constitueixi una base de predictibilitat, ordre i respecte de sí mateix.
Lectura Obligatòria Desenvolupament Infantil Temprà: Lliçons dels Programes no Formals Introducció Les experiències durant la primera infància modelen el desenvolupament del cervell i fan que es creïn les actituds, capacitat, emocions i habilitats socials. La naturalesa del desenvolupament temprà: 1. És modelat per una interacció dinàmica i contínua entre biologia i experiències.
2. La cultura influeix i això es veu reflectit en les pràctiques de criança i creences, orientades cap a l’adaptació.
3. L’augment de l’auto-disciplina és la base que passa per totes les àrees del comportament.
4. Els nens són participants actius d’aquest, exploren i dominen l’ambient que els envolta.
5. Les relacions humanes i els seus efectes construeixen un model saludable.
6. La varietat de diferències individuals entre els nens dificulta distingir entre canvis normals i anormals.
7. El desenvolupament dels nens es fa en camins diferents i individuals, hi ha continuïtats i discontinuïtats i transicions significatives.
8. Està modelat per la continua interacció entre fonts de vulnerabilitat i fonts de resiliència.
9. El nen continua sent vulnerable a riscos i influencies fins l’edat adulta.
10. El curs del desenvolupament es pot alterar en la primera infància amb intervencions efectives que canviïn el balanç entre risc i protecció augmentat la possibilitat d’adaptació.
La Ciència del Desenvolupament Infantil Temprà La intervenció d’hora en els nens preescolars pot reduir la separació entre nens pobres i rics, fent que arribin a l’escola amb la mateixa preparació. El cervell es desenvolupa molt ràpid en aquesta etapa i depèn de l’ambient en el que estigui: la cura, lactància, nutrició afecten directament a les connexions que s’originen. Investigadors han evidenciat que els primers anys de vida (0-3, experiències) marquen la pauta per al desenvolupament d’habilitats i aptituds per a la vida: l’estructura del cervell no està totalment determinada per la genètica.
El desenvolupament del cervell té una corba de creixement ascendent: primer les regions més regulatòries i després les superior adjacents i més complexes. Això està guiat per l’experiència, que fa canviar les sinapsis. Cada regió necessita d’un tipus específic d’experiència (ex.: material visual pel sistema visual). Els períodes on això es produeix s’anomenen crítics o sensibles.
L’aprenentatge en l’escola depèn de la competència social i emocional desenvolupada en els primers anys. Un nen amb bones competències: és segur de sí mateix i amigable, té bones relacions amb els demés, és persistent, pot comunicar-se bé...
Vinculant la ciència amb les polítiques i els programes Els nens que participen en els programes DIT (Desenvolupament Infantil Temprà) mostren menor grau de repetició i abandonament en l’escola, i tenen més probabilitat de progressar cap a nivells més alts d’educació. Una bona educació és la millor predicció per a l’èxit. Els nens que es veuen més beneficiats són els que tenen pares amb menor nivell educatiu.
Això té implicacions polítiques: si no es té cura dels nens, aquestes generacions en un futur seran menys productives. El repte es troba en portar els programes DIT a gran escala: - Els DIT a gran escala depenen dels marcs institucions i la capacitat local. Consisteixen en projectes que involucren de 15 a 20 nens. Per tenir èxit aquests depenen del suport de pares, comunitats, ONG’s, etc. Si es fa a escala més gran, es necessitaria el suport d’institucions socials per la capacitació, intercanvi d’informació, control de qualitat i avaluació.
- Les polítiques per sí soles no produirien resultats, aquests dependran del poder que se li doni a diverses institucions i persones per implementar les polítiques i programes i que arribin als beneficiaris objectiu.
L’èxit de portar aquests programes a escala depèn de la voluntat política i la coordinació i combinació d’esforços per atorgar als nens una millor oportunitat.
Característiques comunes a l’èxit dels programes: ͦ Enfocs centrats en el nen ͦ Participació dels pares i suport familiar ͦ La comunitat s’apropia dels programes ͦ Sostenibilitat cultural i financera ͦ Capacitació i reforçament de la gestió ͦ Integració dins d’un marc de desenvolupament més ampli ͦ Associació en els sectors públic i privat Lliçons Apreses 1. Les institucions (formals i no formals) nacionals han de complementar la capacitat i el compromís local.
2. Els programes han de recolzar-se a nivell nacional per a que siguin sostenibles financerament.
3. El seguiment i avaluació són importants. Ha de ser un procés cíclic i interactiu, que comenci a la fase inicial del disseny.
Paper de la Societat Civil Pot fer un paper efectiu traslladant les evidències científiques dins del desenvolupament i implementació de les polítiques que beneficiaran a grans grups de nens.
La societat civil té un rol important associant les necessitats i interessos de les comunitats.
Consisteix en un grup de persones que per iniciativa pròpia participa com a grup de ciutadans en la identificació i solució d’assumptes d’interès i preocupació comú. S’inclourien en aquestes associacions, ONG’s, esglésies...
Les ONG són molt importants, actuen com a mediadores entre la societat i el govern. Les seves activitats són diferents: finançament a través de donacions, creació de projectes i desenvolupament de materials acadèmics. S’estructuren horitzontalment.
En els DIT la societat participa en el disseny, desenvolupament, execució i avaluació de programes.
Programes no Formals en Amèrica Llatina i El caribe L’educació inicial no escolaritzada o no formal és una contribució llatinoamericana a l’educació universal. Inclou el desenvolupament social de les comunitats i la millora de les condicions de vida. Aquestes alternatives han fet possible arribar a les àrees més pobres per poder aplicar els programes.
Els programes no formals són més flexibles en quant a maneig i estructura administrativa i menor cost. Fan servir més varietat de materials. Reflecteixen la cultura, valors i pràctiques de criança i costums de la comunitat. Són considerats agents efectius de canvi social, millorant els coneixements dels pares i la participació de la comunitat.
Fites  Oferir als nens accés equitatiu a l’estimulació intel·lectual, comunicació, socialització, etc., per promoure un desenvolupament saludable físic, mental i social.
 Enfortir el paper educatiu de la dona per millorar la seva situació econòmica i estimular el desenvolupament intel·lectual del nen.
 Impulsar el treball conjunt dels pares i la comunitat.
 Generar programes d’educació inicial flexibles.
 Millorar l’eficàcia dels programes.
Pràctiques  Que diferents institucions treballin juntes en programes d’educació infantil.
 Conduir capacitacions continues per pares, voluntaris, educadors...
 Organitzar activitats dels programes d’educació inicial en locals de la comunitat, cases, parcs...
 Involucrar a líders de la comunitat i altres voluntaris en l’adaptació de programes.
 Realitzar estudis de seguiment i avaluació dels programes i dels resultats del treball dels voluntaris.
Exemples: visites a la llar, cura dels pares i les seves capacitat, cura integral de la salut, cura amb base en la llar de nens i embarassades, cura grupal de nens, utilització de medis de comunicació per educar a distància.
Conclusió Els programes d’educació inicial representen una alternativa per desenvolupar la capacitat dels pobles en la lluita contra la pobresa. La seva expansió a nivell nacional és un gran repte.
Depenen econòmicament d’institucions locals, regionals i nacionals. Consisteixen en milers de microprojectes, els quals depenen de la participació i contribució de pares, voluntaris i treballadors comunitaris.
La societat civil té un rol important en el recolzament al desenvolupament infantil. És un component de les xarxes integrals que són necessàries per a sostenir els programes, i que a més a més formen part integral d’esforços combinats de les institucions locals, regionals i nacionals.
...