Apunts CCAA_Tot (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura CCAA
Año del apunte 2009
Páginas 71
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LES CCAA 1- INTRODUCCIÓ A L’ECOLOGIA. BIODIVERSITAT.
1.1 La vida només és coneguda al planeta Terra. Aquest tipus de vida és possible en gran part a les capes que envolten la terra (atmosfera, hidrosfera, litosfera, biosfera...) - ATMOSFERA: És la capa d’aire que envolta el planeta. Està composta per dues capes: - TROPOSFERA: és la capa que va des dels 0-17 km. En aquesta capa hi ha grans quantitats de N (78%) i O (21%). Això fa possible la respiració per part dels éssers vius, ja que respirar és cremar O.
- ESTRATOSFERA: és la capa que va dels 17-48 km. En aquesta capa hi ha l'O3 (Ozó). Aquesta capa frena l’entrada dels raigs ultravioletes, i això és important pq la vida no pot tolerar aquestes radiacions.
L’home ha fet malbé aquesta capa de dues maneres: mitjançant l’ús dels CFC, aquests es combinen amb l’O3, trencant la molècula y produint així el FORAT DE LA CAPA D’OZÓ.
Un altre problema que s’ha trobat ha estat el del sobreescalfament de l’atmosfera per l’EFECTE HIVERNACLE. Per l’excessiva concentració de CO2 a l’atmosfera, els raigs solars penetren en ella sense sortir completament, , produint un efecte semblant al d’un hivernacle. Això és positiu ja que possibilita la vida a la Terra, ja que evita que estigui congelada, però s’ha arribat a un extrem en què hi ha massa concentració de CO2, cosa que fa que hi hagi aquest sobreescalfament i el canvi de clima, desglaç...
- HIDROSFERA. La hidrosfera és la capa d’aigua que envolta el planeta.
- LITOSFERA. Es tracta de l’escorça terrestre, el sòl.
Totes aquestes capes es poden considerar geològiques, ja que tan sols s’ha parlat del medi físic. Hi ha una altra capa, introduïda pels ecòlegs.: - BIOSFERA. És la part del planeta on hi ha organismes que interaccionen amb altres organismes vius i inerts. Aquesta capa reuneix algunes de les capes de què s’ha parlat anteriorment: l’atmosfera(fins on arriba la vida), l’hidrosfera( No els mars profunds on no hi ha vida), la litosfera (però excloent-ne l’interior de la terra, allà on no hi ha vida).
1.2 ECOSISTEMA: RELACIONS ENTRE FACTORS BIÒTICS I ABIÒTICS.
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ.
COMPONENTS: Partícules subatòmiques – àtoms - molècules - cèl·lules – teixits – òrgans – sistemes orgànics – sistemes – organismes – poblacions – comunitats – ecosistema– ecosfera (biosfera)–terra – planetes – sistemes solars – galàxies – univers.
- POBLACIÓ: grup d’individus d’una mateixa espècie en un determinat moment.
Hi ha dos tipus de distinció: - ECOLÒGICA: segons el lloc geogràfic.
- GENÈTICA - COMUNITAT: grups de poblacions que interaccionen entre sí en un mateix lloc.
- ECOSISTEMA: comunitat de diferents espècies on interactuen unes amb les altres i amb els components ambientals abiòtics (matèria i energia).
Els ecosistemes estan formats per factors biòtics ( animals, vegetals...)i abiòtics (sòl, aigua, llum...).
FLUX D’ENERGIA I CICLE DE MATÈRIA.
La matèria és fixa, és a dir, forma un cicle tancat, és l’anomenat cicle de la matèria (CM), això és degut a que de matèria no se'n perd durant el cicle, sinó que es va transformant.
L’energia no és cíclica, es un flux que va perdent energia a mida que passa d’un nivell a un altre. L’energia travessa els ecosistemes, fa moure els cicles de la matèria i fa possible la vida.
Cicle de matèria travessat pel flux d’energia.
1.3 RELACIONS TRÒFIQUES Els ecosistemes tenen relacions entre ells. Els éssers que hi ha en un ecosistema també. Es poden establir diferents tipus d’éssers segons la seva alimentació: AUTÒTROFS: Utilitzen l’energia del sol per a convertir-la en matèria orgànica. La que no utilitzen la converteixen en biomassa que és el que mengem.
HETERÒTROFS: Són tots aquells que s’alimenten d’altres éssers vius. Hi ha de tres tipus: HERVÍBORS (els que només s’alimenten de vegetals), CARNÍVORS (només s’alimenten d’animals) i OMNÍBORS (aquelles que es poden i s’han d’alimentar tant de plantes con d’animals) DESCOMPONEDORS: aquells q s’alimentem d’éssers en descomposició. Són molt importants ja que tanquen els cicles de matèria.
-RELACIONS entre els diferents éssers d’un ecosistema: - COMPETÈNCIA en un espai, per un territori...
- Relació PREDACIÓ-PRESA, hi ha d’haver un equilibri entre carnívors, herbívors... Quan en un ecosistema hi ha una mancança de vegetals, això comportarà una mancança d’herbívors, que farà disminuir el nombre de carnívors. S’ha d’establir un equilibri. Si hi ha massa carnívors, hi haurà més competència, cosa que farà que disminueixi el seu nombre, ja sigui per inanició o per que emigrin.
- SIMBIOSI és la relació entre dos organismes que s’associen entre ells, ajudant-se mútuament.
- El PARASITISME es dona quan un organisme s’aprofita d’un altre, creant-li algun mal.
1.4 SUCCESSIÓ La successió és el procés d’estructuració d’un ecosistema. Hi ha dos tipus de successions: - SUCCESSIO PRIMÀRIA: es aquella que es dóna en formar un ecosistema completament nou. Es tracta de la nova colonització, fins arribar a l’estabilitat de l’ecosistema final, a l’estat de clímax. (Com el que va succeir a Finlàndia quan en una erupció volcànica es van crear noves illes, també es van crear nous ecosistemes) - SUCCESSIÓ SECUNDÀRIA: es tracta de la recuperació d’un ecosistema fins arribar a l’estabilitat original, al clímax ecològic. És el cas d’un incendi.
Els ecosistemes són dinàmics, així que quan s’arriba al clímax torna a canviar, cap a pitjor, però això es dóna perquè estan en continu moviment.
1.5BIOMES Els biomes són grans regions terrestres vegetals q ocupen grans extensions al planeta. Es tracta de grans sistemes d'ecosistemes, ja que en un bioma podes haver-hi un gran nombre d’ecosistemes.
Si mirem el planeta des d’una vista aèria, podríem distingir un nombre limitat de biomes, les grans extensions que es diferencien dins dels continents, les que marquen els climes. Les grans regions de l’Amazones, la tundra... són biomes perquè són regions bastes vegetals.
1.6 BIODIVERSITAT La biodiversitat sorgeix pel nombre d’espècies que trobem a un ecosistema, i la diversitat que hi ha a dins d’una mateixa espècie.
- NIVELLS DE BIODIVERSITAT: - GENÈTICA - per ESPECIES - per ECOSISTEMES També hi ha diversitat: - SILVESTRE - AGRÍCOLA (plantes i animals domesticats, hi ha més variabilitat en alguns casos o menys en altres. El que sí es cert, es que la mà de l’home ha fet que hi apareixen combinacions que a la natura no ho hagueren fet. També hi ha hagut cops que l’ha “frenada”.
Cada cop hi ha menys diversitat. S’ha produït una uniformitat genètica, és fa ús de la mateixa varietat. Aleshores, si hi ha una plaga, afecta a major nombre pq hi ha espècies amb molt nombre d’individus, en comptes de moltes espècies de poc nombre d’individus, cosa q faria q les plagues fossin menys dolentes.
Hi ha espècies clau als ecosistemes.
Els beneficis de la biodiversitat són, entre altres: - Provisió d’aliments - Resistència dels ecosistemes - Investigació mèdica - Valors culturals i estètics CONVENCIÓ SOBRE BIODIVERSITAT BIOLÒLICA: Document important.
L’acció d’un cicle per la conservació de la biodiversitat, la conservació sobre la diversitat biològica, conservació de vivendes a la natura, intercanvi de l’home amb la natura, la sisena extinció...
Hi ha hagut cinc grans extincions, s’està parlant q potser estem entrant a la 6ª, ja q aquestes extincions comporten una davallada de la diversitat, però no és una davallada natural, sinó q és causada per l’home. A cada extinció es perden espècies, a l’últim període hi ha un domini dels mamífers.
La conseqüència de les davallades és inestabilitat ecològica.
2- CICLE DE L’H2O La terra és el planeta de l’aigua, és el lloc on es va originar la vida. 1/3 de l’aigua total del planeta és dolça, q és la q es pot utilitzar. Un 75% d’aquest terç està glaçada.
Del 25% restant, un 98% està sota terra, això q només queda un 2% utilitzable.
La distribució de la vida està lligada a l’aigua, on hi ha + aigua hi ha + vida. La natura només utilitza l’aigua en estat líquid.
El cicle és el moviment de l’aigua pel planeta. Aquest cicle PURIFICA l’aigua, per EVAPORACIÓ i també la DISTRIBUEIX. Si no hi hagués cicle tot aniria als oceans.
Va a la terra Infiltració i escolament Precipitació Evaporació MARS La infiltració i l’escolament(aigua provinent de rius) és molt necessària per tancar el cicle.
La condensació és la conversió del vapor d’aigua en aigua.
Tb hi ha aigua retinguda en forma sòlida (glaceres) Hi ha aigua q no està en contacte amb el cicle, com l’aigua de Vichi, q és de l’època dels romans, es va infiltrar (no té pol·lució ).
Fonts d’E del cicle:- SOLAR: E q permet l’evaporació - GRAVETAT: Permet la infiltració, precipitació, escolament...
La distribució d’aigua pel planeta no és tota igual. Sempre hi ha distribució d’aigua, q condiciona el tipus d’ecosistema. El cicle està equilibrat, cada any hi ha un m3 d’aigua, la quantitat d’aigua precipitada i evaporada, és 973 mm.
Hi ha suficient aigua al planeta, però el problema és la distribució social: - als mars precipitació<evaporació - als continents, la precipitació>evaporació Hi ha llocs on no es tanca el cicle (com al mar Mort). L’aigua entra amb sediments (prové dels rius), però no es produeix un renovament, no es filtren, els sediments es queden al mar, en canvi, l’aigua s’evapora, cosa q fa q la salinitat creixi.
Els boscos fan circular l’aigua al seu microecosistema, ja q fan + evaporació q fa + precipitació, per això tenen + aigua, l’utilitzen millor.
El cicle té un problema, com és tan dinàmic, la contaminació dels rius es distribueix molt bé, però també és + fàcil de detectar el focus de contaminació i parar-lo. Al mar no es nota la contaminació fins q no hi ha massa, pq no hi ha taxa de renovament de les aigües.
El cicle no és neutral, té efectes a nivell ecològic. L’activitat humana moltes vegades augmenta l’erosió del cicle, com als casos dels deltes: quan construeixen embassaments, els sediments dels rius queden als embassaments, aleshores el riu arriba al delta sense sediments, cosa q provoca q el delta no es formi o ho faci + lentament, i el mar es va menjant el delta. Aquest és un exemple d’erosió per part de l’home.
Un altre exemple es troba en els boscos. Els arbres frenen l’erosió, si destrueixen boscos, augmenta l’erosió. La canalització dels rius tb afecta a l’ecosistema, ja q trenca l’ecosistema de la ribera.
ASPECTES HUMANS AL CICLE DE L’AIGUA: Hi ha regions del planeta amb dèficit d’aigua: Àfrica, Orient mitjà...
Hi ha altres regions q tenen massa: Oest Índia, Bangladesh...
Pèrdua d’aigua subterrània, hi ha llocs subterranis (aqüífers) q són afectats per les activitat humanes. A BCN hi ha un gran aqüífer q no es pot utilitzar pq està contaminat. Els aqüífers poden ser una font principal d’obtenció d’aigua. L’aqüífer d’Ogallala (EUA) està perdent 1m3 a l’any i és un aqüífer q ocupa 8 estats.
Hi ha usos diferencial de l’aigua, i manera d’estalviar-ne: - estalviar consum - evitar contaminació d’aigua - construir petits embassaments en llos de grans obres - privatitzar o posar major cost, pq la gent n’estalviï.
3. CICLE DEL CARBONI.
Aquest cicle és important per a la vida i comporta alguns problemes. Els cicles q, com aquest, circulen a través dels organismes i de l’ambient són fonamentals per a la distribució.
Aquest és un cicle gasós, com el del nitrògens. El del fòsfor i el del sofre són sedimentals pq es troben als sediments.
El C és fonamental per la vida pq és l’element de q estan constituïdes totes les biomolècules.
La presència de C a l’atmosfera en forma de CO2 es fonamental pel planeta; ja q el CO2q queda dins de l’atmosfera facilita l’escalfament del planeta, pq els raigs solars, quan reboten contra la superfície del planeta, en comptes de sortir a l’exterior, una part d’ells es queden dins, per la [CO2], q no deixa sortir a tots els raigs. Això és l’anomenat EFECTE HIVERNACLE, q fa possible la vida al planeta, però q si hi ha massa [CO2] escalfa massa el planeta. Així doncs, el C és essencial per a la TERMOREGULACIÓ del planeta.
El C s’integra a la vida pels organismes autòtrofs.
CO2 + llum Autòtrofs Heteròtrofs Respiració Descomponedors Durant la nit, les plantes només respiren, no fan fotosíntesi, no produeixen O2.
L’IMPACTE HUMÀ: El petroli són restes d’éssers vius q han quedat sedimentats a Terra. Quan es crema per aconseguir E es torna CO2. Aquestes restes sedimentades triguen molt a formar-se, i estem acabant amb els recursos pq no es poden crear de noves.
La desforestació tb afecta al cicle (no es produeix O2, els autòtrofs són els únics q poden proporcionar una font d’O2 a la resta d’éssers.
Les activitats humanes fan q augmenti la [CO2] a l’atmosfera. Els processos de sedimentació són molt lents, cremant combustible fam q augmenti la [CO2] i q l’efecte hivernacle sigui + poderós, quant + CO2 + escalfament, i per tant: - les glaceres retrocedeixen - el nivell d’aigua canvia - la temperatura varia, els ecosistemes tb.
- Es produeix una major dessertització.
3.1. CICLE DEL NITROGEN És un cicle tipus gasós. En aquest cicle col·laboren alguns bacteris, són molt importants, j q sense ells no es produiria el cicle.
El N es troba en l’atmosfera en forma d’ N2. Els autòtrofs no poden absorbir el N d’aquesta manera, però existeixen BACTERIS FIXADORS DE N q transformen l’N2en amoníac: N2 + 3H2O 2NH3 + 3/2O2 Aquests bacteris són CIANOBACTERIS ( al sòl i l’aigua) i RIZOBIUM de les lleguminoses, bacteris q viuen en simbiosi NH3+1/2H2O NH4+ +1/4 O2 a les arrels de les lleguminoses, al seu microambient els fixen el N q necessiten. Per això, a molts camps, quan han de fer-los descansar, planten lleguminoses, pq nitrifiquin el sòl.
Aquest és el procés de FIXCIÓ, després té lloc el procés de NITRIFICACIÓ per parts d'uns altres bacteris, els NITRIFICANTS, q passen l’NH3 a NO2- ( q és tòxic) i el passen a NO3- q ja pot ser consumit pels autòtrofs.
N2 fixació NH3 NH4+ bacteris desnitrificants nitrificació NO2- (Tòxic) nitrificació NO3- Autòtrofs Heteròtrofs Descomponedors IMPACTE HUMÀ: Utilitzem productes q alliberen NO en la seva combustió, i aquest, en cremar-se, forma NO2, q quan es posa en contacte amb H2O forma HNO3, q forma la PLUJA ÀCIDA, j q al haver-hi molt NO2a l’atmosfera, quan plou reacciona i forma nítric.
+ H2O(pluja) NO + O (de l’aigua) NO2 HNO3 De forma natural, a l’atmosfera no hauria d’haver tanta quantitat d’NO, ja q naturalment l’N2 no reacciona amb l’aigua, però nosaltres alliberem (fàbriques) NO q es dissol a l0aigua fent HNO3 q crema les plantes i l’ecosistema. Tb s’allibera NO amb el menjar del bestiar i els àcids inorgànics de fertilització.
Un conreu massiu acaba amb la font de N del sòl. Les aigües residuals tenen massa N.
3.2. CICLE DEL FÒSFOR El fòsfor circula per l’aigua i pel sòl. És un cicle lent, pq és sedimentari. Els cicles q no passen o passen poc per compartiments orgànics són lents.
Per activitats geològiques naturalment s’acumula el P als oceans ui foses. Els ecosistemes necessiten P, però en una quantitat no massa gran.
El guano és una entrada de P a un ecosistema. Ocells q s’alimenten de mar i desprès entren a terra porten molt de P als seus excrements.
Fosfats dissolts PO42- Productors 3% Consumidors Guano + esquelets Descomponedors IMPACTE HUMÀ: Mitjançant els fertilitzants, l’home intervé si no hi ha s’acumula als oceans, fent variar l’ecosistema oceànic.
El P costa molt de temps q retorni al cicle.
suficient P, aleshores 3.3. CICLE DEL SOFRE El S es necessari per a poques molècules, però si no tenen S, aquestes molècules no funcionen correctament ( la cisteïna és un aa, necessita 2 àtoms de S, sinó no serveix per a res) IMPACTE HUMÀ: 1/3 del S és alliberat per activitats humanes. El 99% del sulfur és alliberat pels humans, per la combustió de matèries per aconseguir E.. El sulfur (SO2) q alliberem és tòxic. En posar-se en contacte amb l’aigua de la pluja, produeix àc. sulfúric, i així PLUJA ÀCIDA.
2SO2 + 2H2O 2H2SO4 4. L’ÚS ENDOSOMÀTIC I EXOSOMÀTIC D’ENERGIA PELS HUMANS.
FONTS D’E. TRANSFORMACIONS DE L’E. USOS ENERGÈTICS AL MÓN, PER FONTS, PER SECTORS I PER ÀREES TERRITORIALS. EVOLUCIÓ DEL CONSUM I USUOS ENERGÈTICS. LES ENERGIES RENOVABLES.
UNITATS DE MESURA DE L’E.
La energía es muy difícil de definir. Podría decirse q es la habilidad para hacer un trabajo.
Todo funciona con E. Se puede definir si se define antes un sistema q hace una conversión.
· TRASFORMACONES DE LA E Ingreso salida SISTEMA Alimentación Movimiento, trabajo · USOS ENERGÉTICOS EN EL MUNDO= En China los excrementos humanos se utilizan para abono de los cultivos. En BCN los excrementos son un costo: deben empaquetarse i secarse. Así q en China es un recurso, en la ciudad es un costo. Todo depende del sistema del q se hable. Al hablar de E no se puede dar ninguna definición precisa si no se relaciona con el contexto.
E es conversión, relación entre cosas.
· UNIDAD DE MEDIDA= JOULE, CALORÍA, KILOCALORÍA La manera de pensar en E era el calor, pq la E es algo q no se ve, no se siente.
Un humano consume de media entre 2000 i 3000 kcalorías. ¿Pq un humano necesita 1500 i otro 3500?, pq las calorías necesarias para cada ser están en relación con la actividad física, edad, sexo, población...
La media del peso de las personas en los países desarrollados es de 60 Kg.
La media en los países subdesarrollados es de 30 Kg.
Esta diferencia se da pq la DIETA es diferente en los países desarrollados q en los menos desarrollados. Los piases desarrollados tienen en su dieta + nutrientes i + vitaminas entre otras cosas. La calidad de una dieta depende de la variedad, de los lípidos (animales, vegetales, frutos secos...), de las proteínas (carne, legumbres...), de los carbohidratos (dan E inmediata)...
Otra unidad es el CABALLO, pero no mide la E sino la POTENCIA= Watts, kilowatts. W= J/s. (E/t) · E ENDOSOMÁTICA= es la E q consumen los humanos (a partir de la comida como fuente de ingreso). Esta E implica una calidad, no un nº de calorías. La E se transforma en trabajo. Es la E q utiliza el cuerpo humano.
Cada vez q hay conversión hay pérdida de calor.
LA E q se necesita es: MC x MR x IA Masa corporal Metabolismo Indice de actividad · E EXOSOMÁTICA= es la E q desprende el sistema. La E de las máquinas.Es la E metabolizada en la sociedad, fuera del cuerpo humano: máquinas en la sociedad. Lo q las máquinas necesitan. La E q la sociedad utiliza.
Exosomática/endosomática= 5/1 (paises pobres) , 100/1 (paises ricos) · EVOLUCIÓN DEL CONSUMO I USOS ENERGÉTICOS.= Si la sociedad humana utiliza los recursos (excrementos humanos) de forma lenta, es bueno para el ecosistema. En la ciudad se acumulan los excrementos, va todo demasiado rápido.
Esto no es nada bueno para el ecosistema, no puede administrarlo. Los hombres fuerzan el flujo de E.
No se puede incrementar la E del suelo, acaba con el suelo. No puede cambiarse el ritmo, la velocidad a la q se mueve el ecosistema.
· E RENOVABLE I NO RENOVABLE= La E q proviene de la combustión de petróleo, carbón y gas no es renovable, en cambio, la q proviene del sol, el agua (la del movimiento del agua), la del movimiento del viento i la nuclear son E renovables.
Para extraer E (convertir algo( sol, petróleo, movimiento...) en E) se necesita un proceso.
No es posible definir la E sin tener en cuenta otros factores.
España tiene un consumo final de e exsosomática de 225000 TJ (1 TJ= 1012J) Se reparte así: - casa: 23% ( calefacción, dependiendo de el clima, vivienda, riqueza..., electricidad luz, TV, radio electrodomésticos...) - Industria 35% ( Mucha electricidad. Un poco de petróleo (fósil) - Transporte 42%: Mucho petróleo, menos electricidad.
El 80% de la E en España es fósil. (180000TJ) El 20% es electricidad. (45000 TJ) Pero éstas dos E (fósil i electricidad) no son de igual calidad. Para conseguir 1 TJ de energía eléctrica se necesitan 3TJ de E fósil, así q se hace una conversión, con una nueva medida q se llama TOE (tonelada de Oil equivalente). El España, como hay mala calidad del carbón i otros factores, la relación es más o menos de 4/1 en lugar de 3/1.
Así pues, los 45000 TJ son 135000 TOE i en España unos 150000 TOE.
El 20% es más importante q el 80%. No es la misma.
CÓMO SE GENERA ELECTRICIDAD: El 51% de E es fossil (23000TJ=69000 TOE) hay q añadirle 30000TOE por el gasto q supone volverla utilizable.
El 40% de E es nuclear (20000TJ=60000TOE) El 7% es renovable (3000TJ=9000TOE) Hay un mix de usos de energía en calidad de exosomática: electricidad i petróloe.
Hau demanda de electricidad q se puede cubrir. La electricidad no se puede medir omo renovable o no. El proceso q se usa es lo q lo hace renovable o no. El viento, esol, el agua es la q es renovable.
De esta forma sólo puede cubrirse el 7%. Se ha de utilizar un sistema no renovable, el nuclear (parte del 42%) antes se utilizaba + esta E, pero ahora no tanto. Wes muy difícil manejar el material, desmantelar una central nuclear cuesta + q montarla.
Ahora se intenta canviar, utilizae el hidrógeno, pc...
La eficacia de kas centrales suele ser 3(oil)/1(eléctrico), el España 4/1.
El consumo total es de 360000 TJ = 180000 + 150000 + 30000 Fóssil Eléctrica necesaria para convertirla La sociedad tiene un metabolismo exosomático. La electricidad no es renovable o no renovable, depende de la fuente, si proviene de fossil, no es renovable, si proviene del movimiento del agua, es fossil.
El metabolismo endosomático se puede definir así: Comida Æ Actividad Carbohidratos BMR Proteinas Grasas Fibras tipo de personaÆ Metabolismo (comida/kg)Æ body mass Æ niño 1,8 /1 BMR bebés mujeres hombres Ancianos 1,17 w/kg 1,21 w/kg 1/150 ¼ 3/6 6/40 30/100 30/80 El problema con los seres vivos i cocac vivas (sociedad)es q debe luchar contra la 2ª lei termodinámca. Cada vez q hay flujo de E se está usando un gradiente, pero el gradiente se acaba, El agua se va acabando, la turbina se para.
Si alguien quiere mantener el metabolismo debe hacer útil para conservar el gradiente.
Energía SOCIEDAD E para conseguir E Hay diferente tipos de poblaciones: - población de un país pobre: YANOMANO (indios q viven en el bosque) Mueren pronto.
Muchos niños.
Mala condición de vida.
Muy poca masa corpórea.
- población de BURUNDI (África): la mayoria son niños pocos adultos(muerte infantil elevada) - Población de SUECIA: es una población cuadrada. Hay el mismo nº de niños q de mayores.
En los paises ricos hay + gente q no trabaja q en los países pobres. Tiene q ver con la masa corpórea. Si la sociedad es muy pobre todos trabajan (los niños trabajan desde los 5 años, los únicos q no son los de 0-4), el problema es cómo distrubuyen la E.
Cuando en una sociedad no hay casi niños, o pocos ancianos es q es pobre, porque son los + débiles.
Capacidad de trabajo: 90 w (hombre adultos. El ejército, sólo hombre adultos) 75 w (esclavos, hay hombres y mujeres adultos) 43 w (países desarrollados) 53 w (países pobres, trabajan todos menos los bebés i los ancianos) Una población como la de Suecia necesita mucha productividad de trabajo, ha de mantener a mucha población con poca población trabajadora. Se consumen muchas mas horas q la q se trabajan.
Lo q se puede gastar depende del tipo de conversión q puede hacersa. Una parte muy grande de E q se puede gastar con mejor calidad de vida depende de la E q se gasta en cambias la materia.
La cantidad de masa humana q se puede mantener en una población depende de la cantidad de E q se produce i se gasta.
Se usa parte de la E q crean en crear + E. En una sociedad desarrollada, trabajan menos personas i menos tiempo, pero la E q crean la utilizan en crear + E (tienen + máquinas).
Se puede relacionar directamente de calidad de vida con el impacto ambiental.
E q se consume en un país/ tiempoÆ Producto Interno Bruto: 0,89 Æ % agricultura: 0,85 Æ fuerza en agricultura: 0,93 (Esto es en países ricos) En hacer un trabajo productivo se gasta mucha E. Para producir INPUT ha de interacción con el ambiente.
Se gasta en niños, ancianos, metabolismo, descanso. Es la E imprescindible para vivir.
Familia produce E E gastada en trabajo no productivo (hacer la Sociedad Comida, limpiar...) (servicios?) E en trabajo productivo (ahorrar, lujos, lo q sobra) Para tener una mejor E, se puede canviar la dieta.
ENDOSOMÁTICA Población q no Comida trabaja Metabolismo (dormir) Trabajo productivo La E fósil no tiene una demanda de espacio, no cambia la gráfica.
La estructura de la población depende de la esperanza de vida, está vinculada en el tipo de sociedad en la q vive. Si es pobre la sociedad no puede permitirse mantener a los ancianos.
Si la sociedad es sólo de campesinos, producen las comida q se comen.
EXOSOMÁTICO E para conseguir Combustible (comida) E q no es del Combustible E q se produce E gastada en la máquinas La E fósil produce demasiado CO2.
AGRICULTURA: Se supone q el medio es sostenible de por sí, pero esto no es real. El medio consume y deshecha. La sostenibilidad sólo puede estar referida a un sistema abierto q forme un ciclo, debe haber renovación.
Para q cualquier sistema natural funcione, debe haber Sol. Es importante mantener un equilibrio de los ciclos. Son sistemas dinámicos, sihay una fluctuación entre CO2 i O2, desaparece el sistema: SOL Plantas(Q1) Herbívoros(Q2) Carnívoros (Q3) CO2/O2 Detritus descomponedores La posibilidad de mantener el equilibrio es algo muy delicado, existen retroinhibiciones, feedback en cuanto a la E.
El sistema suele regularse solo.
La agicultura intenta controlar los flujos de producción positivos, disminuir los “inútiles” y eliminar los supuestamente negativos.
Hay diferentes tipos de agricultura: TRADICIONAL nutrientes agroecosistema Extracción humana nutrientes esta economia establece q el control natural de los animales se produce con poco input energètico, existe un bajo impacto ambiental. La productividad es muy poca, y ahí está el problema cuando hay q alimentar a una población muy grande, no pueden sobrevivir con una agricultura de este tipo.
MONUCULTURA: en este tipo de agricultura, se altera la Q1 (se arrancan todos los vegetales q habitaban aquella tierra y se sustituyen por otro tipo de plantas), entonces se alteran a los productores del sector, y los consumidores suelen desaparecer pq no són útiles a la agricultura.
De esta manera se acaba con los nutrientes, hay q poner nutrientes artificiales, así se cambian las condiciones del suelo, y los microorg, i gusanos, insectos... q viven en el suelo desaparecen. En un ecosistema existe un equilibrio de por sí, los insectos se comerían la cosecha, pero al hechar pesticidas, además de afectar a los insectos, afecta a otros organismos, plantas, suelo... los pesticidas acaban con los nutrientes, el suelo tienen estrés y tb cambia las sales, es un proceso q cada vez va a +.
Casi no se utiliza ningún tipo de regulación natural, pues los agricultores ponen incluso los nutrientes.
FACTORES Q CAMBIAN LA AGRICULTURA: • • PRESIÓN DEMOGRÀFICA: se necesita producir + pp hay + gente, debe haber + producción por hestárea (ha) PRESIÓN SOCIO-ECONÓMICA: necesidad de producir comida para conseguir beneficios. Producción por hora de trabajo por agricultura muy alta.ç Los países ricos necesitan producir mucha comida por hora de trabajo.
Tierra arable 7 6 5 4 3 2 1 E población Cada año se pierden terrenos de cultivo, por el aumento de la población, se necesitarían 200 años para recuperarse.
Los países ricos tienen menos fuerza de tabajo de su gente en agricultura, hay menos agricultores pero tienen + medios.
Si la población de un país está trabajando en agricultura, halamos de un país pobre.
Los países con menos campesinos tienen una productividad de trabajo muy alta.
Presión socioeconómica Alta baja alta Europa China Presión demográfica Japón Egipto Baja USA Subsistencia Canadá tradicional (Àfrica) Producción/hora USA UE África China, Egipto Producción/ha (las flechas indican las tendencias de los países) En USA, no tienen demasiadas ha, pero en cambio, tienen muchas máquinas con las q hacer mucha producción /h. USA está intentando disminuir la h/cápita pq están sufriendo un aumento demográfico muy fuerte.
En China pasa lo contrario, no tienen máquinas pero tienen mucha gente trabajando, y muchos fertilizantes. China está intentando mover a los agricultores para q hagan otros trabajos. Deben producir + por hora. Los países q utilizan muchos fertilizantes es pq tienen muchos campesinos pero no tienen maquinaria.
En África se encuentran en una situación precaria, se trata de países en desarrollo, están acabando con los recursos.
Se puede producir + por h ó ha añadiendo E fósil, maquinaria, se hace + impacto ambiental. Cuanta + alta productividad de tierra, se empeora el medio ambiente (se añade N, se utiliza mucha E fósil...) A todo esto, la comida necesita una transformación.
Si la velocidad de los flujos de la sociedad es = a la velocidad de los flujos del ecosistema, no hay problema. Si hay demasiada basura, la velocidad de los flujos de la sociedad es muy alta, el ecosistema no puede absorberla.
La manera de variar el entorno y utilizar los recursos puede ser buena o mala, dependiendo del contexto en q nos encontramos.
8. POBLACIÓ I RECURSOS AMBIENTALS. EL DILEMA MALTHUSIÀ.
L'IMPACTE AMBIENTAL DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. LA NOCIÓ DE CAPACITAT DE CÀRREGA" ÉS APLICABLE A L'ESPÈCIE HUMANA? LA NOCIÓ DE PETJADA ECOLÒGICA".
POBLACIÓ I RECURSOS NATURALS: La població està relacionada amb els recursos pq la població depen en tots els sentits dels recursos del medi. Si no hi ha prous recursos, la població decreix.
MALTHUS: "els recursos naturals creixen en progressió aritmètica, mentre q les poblacions vives tendeixen a créixer en progressió geomètrica.
Una POBLACIÓ és un conjunt d'individus de la mateixa espècie que ocupa una àrea determinada al mateix temps. Aquest lloc és l'HÀBITAT. Les poblacions de totes les espècies q ocupen un espai particular són les COMUNITATS.
ECOSISTEMA és una comunitat d'espècies diferents q interactuen entre sí, i amb els factors químics i f´`isics q constitueixen el sue ambient no viu. Un ecosistema és una xarxa sempre canviant d'interaccions biològiques, químiques i físiques q sustenten una comunitat, i el permeteixen respondre a canvis a les condicions ambientals.
El clima general d'una regió és el factor primari q determina els tipus i abbundància de la vida, especialment els vegetals, q es troben a una àrea de terra particular. Els BIOMES són regions ecològiques de gran extensió habitades per certes tipus de vida, especialment vegetació: boscos, deserts, prats...
Cada bioma consta de gran nombre d'ecosistemes les comunitats dels quals s'han adaptat a diferències petites al clima, sòl, i altres factors ambientals.
La població creix de manera exponencial, això comporta un problema pq els recursos són finits.
Les poblacions varien en la seva capacitat per crèixer exponencialment.
El POTENCIAL BIÒTIC d'una població és la tassa màxima (r = (neixements-morts)/població inicial)x100) aquest potencial varia segons l'estat de desenvolupament de la població.
Amb recursos ilimitats i condicions ambientals ideals, una espècie pot produir descendents a la seva taxa màxima. Aquest creixement s'inicia lentament i després creix amb rapidesa per produir una gràfica de creixement exponencial. (corba en forma de J.
No importa la rapidesa de creixement d'una població, pq sempre arribarà a un tamany límit imposat per l'escasseig d'un o més factors limitants, com llum, aigua, espai o nutrients. El creixement infinit no pot ser sostengut indefinidament a un ambient amb el tamany i recursos finits.
LA NOCIÓ DE CAPACITAT DE CÀRREGA ÉS APLICABLE ALS HUMANS? La RESISTÈNCIA AMBIENTAL consisteix en tots els factors q actuen conjuntament per limitar el creixement d'una població. Determinen la CAPACITAT de CÀRREGA (K), el número d'individus d'una espècie donada q pot ser sustenetat indefinitament a una àrea donada. No és fixa i pot variar en el temps amb els canvis ambientals. El gràfic d'aquest tipus de creixement és de corba en S.
Quan s'apropa als límits dels recursos, es requereix un temps pq la taxa de natalitat declini i la de mortalitat s'elevi.
Disminucions brusques a les poblacions humanes han passat en diversos països a través de la història. Però a pesar de certs desastres puntuals, la població humana a continuat creixent (els països subdesenvolupats aporten un major nombre d'individus (78%) mentre q tenen un 20% dels recursos). Els humans han efectuat canvis tecnològics, socials i culturals q han estes la K de la Terra per la seva espècie (producció d'aliments, control de malalties, habitar zones q no podrien ser habitables, s'adequen a tot tipus de medi i per això usen els recursos de tot tipus.
Però el q passa és q els recursoso són finits, i arribarà un moment en q els esgotarem i degrararem molt el medi. Aleshores ja població haurà de decrèixer pq no tindrà suficients recursos.
Quan una població s'expandeix amb rapidesa, excedint la K, arriba un punt en q la població declina fins a una nova K q acostuma a estar per sota de la K anterior: Nº individus K Nova K temps NOCIÓ DE PETJADA ECOLÒGICA: La PETJADA ECOLÒGICa és un indicador espaial, intenta traduir en termes d'espai el territori q presisa algú (ciutat, país, ciutadà) per obtenir requeriments ambientals (aliment, E, CO2, quantitat de boscos per absorvir el CO2 q alliberem).
La petjada ecològica és menor a països en vies de desenvolupament q en desenvolupats.
SESIÓN DE DIAPOSITIVAS (11/11/99): (CHINA) Las dispositivas tratan sobre la vida en China.
Los países pobres (como China) no pueden usar E fósil ( a excepción del carbón) como gasolina o petróleo pq no tienen, y cuesta mucho dinero.
Casi toda la E q consumen y utilizan es endosomática ( prviene del propio cuerpo, la hacen ellos mismos).
- Como medio de transporte utilizan las bicicletas.
- Los tractores los usan como transporte, pero no como máquinas agricultoras. Ellos distribuyen las semillas, aran el campo...
- Para la pesca utilizan pájaros cazadores.
- Los bueyes los utilizan como medio de trabajo, no comen carne de buey, sólo cerdos y pollos. El buey se usa para trabajar.
Usan pesticidas prohibidos en Europa y el mundo, no hay controles, se produce así una contaminación masiva de los suelos, la [N] es muy alta. LA FAO ha “solucionado” el problema haciendo desaparecer los datos de los pesticidas utilizados.
La E exosomática q utilizan es el carbón. Tienen mucho, les sale barato. Hay una alta densidad de población, deben hacer polvo el carbón y prensarlo. Pero este tipo de E fósil contamina mucho. Todo el ambiente está contaminado y es muy malo para la salud.
Este hecho de usar E endosomática para transportar E exosomática es poco usual.
La misma cantidad de E se puede llevar + fácilmente en gasolina q en árboles. Una lata de gasolina ocupa mucho menos q un camión lleno de troncos, pero posiblemente se obtenga el mismo calor.
Los trabajos q hacen son muy laboriosos y no tienen e fñosil apenas. Han de trabajar con la suya propia, endosomática. La gente no tiene casi nada personal, tienen un abrigo para toda una familia.
Al no tener fábricas, trabajan en la calle, hay poca seguridad y poca sanidad.
En ciudades grandes como la de Meying hay pocos automóviles, muchas bicicletas.
La comida la venden por la calle, todo tipo de comida, como en unas paradas.
Existió una revolución, en la q se creía q cuanto + se produjera era mejor para el hombre. Se colapsó totalmente el suelo. Ahora hay una parte central de ls China q está totalmente desierta pq acabaron con los recursos. Se está intentando rehabilitar, pero fue un desastre ecológico total y social, al final de la revolución, Chia tuvo grandes problemas por malnutrición y hambruna.
Antes de actuar, debe haber una idea de los límites geofísicos de la tierra, los recursos. Calcular lo q se puede hacer y lo q no.
CONCLUSIÓN: los países pobres se ven obligados a usar E endosomática, como no pueden ahorrar, no pueden conseguir E exosomática. Es un círculo vicioso.
China es un país en desarrollo, está aumentando; pero el uso de carbón es excesivo, i además es mucho + ineficiente ara producir calor. En China usan + carbón pq lo tienen, pero es muy perjudicial para la salud y para el medio. China no parece q tenga ninguna posibilidad de desarrollarse.
10. ECONOMIA I MEDI AMBIENT Sovint en parlar d’aspectes ambientals hi ha aspectes econòmics.
p. ex. l’emissió de CFC pq és + barat, o la pol·lució, o la contaminació dels rius.
Però tots aquests aspectes són perjudicials per l’ambient.
L’economia i el medi estan relacionats.
CAUSES ECONÒMIQUES q condicionen el medi ambient: Si les causes són econòmiques, les solucions tb poden ser-ho. El medi hauria de poder formar part del fonament del sistema econòmic vigent.
“La riquesa de les nacions”Æ llibre clàssic d’economia: “ el capitalisme és metodològicament individualista. Individus egoistes, el model d’home és l’homo econòmicus.” Això condueix a un benefici comú. El conjunt d’individus egoistes genera un benefici social. La “mà invisible” és l’oferta i la demanda, això ajuda a q el sistema capitalista generi un benefici social, crea un equilibri.
Homo econòmicus Mercat CONDICIONS Assignació eficient de recursos Si no hi ha les condicions adequades, no s’arriba a l’assignació eficient.
Els plantejaments generen interrogants. Sembla q al llarg de la història s’ha demostrat q els individus arriben a solucions.
No tots els individus són homo econòmicus.
CONDICIONS: - Q existeixi competència perfecta. Q no hi hagi monopolis (pocs venedors o compradors). L’Estat desenvolupa polítiques antimonopolistes. Si hi ha monopolis, el preu ja no el fixa el mercat o l’Estat, sinó q ho fan unes empreses determinades. L’Estat intenta q el poder no recaigui sobre una sola empresa.
- Pq l’assignació de recursos sigui eficient no n’hi ha d’haver EXTERNALITATS. La majoria d’impactes ambientals es poden considerar externalitats des d’un punt de vista econòmic.
Externalitat: efectes colaterals de la producció pels q no es paga o no es produeix pagaments.// Efecte extern q es produeix sobre tot com a resultat de l’acció d’una persona o empresa.// Transacions entre agents del mercat q tenen conseqüències q no estan limitades sobre aquells q decideixen fer-les, sinó q afecten a tercers. Aquestes conseqüències reben el nom d’externalitats.
TIPUS D’EXTERNALITATS: Æ NEGATIVA: un gos q borda i molesta al veí// el forat de la capa d’ozó // contaminació d’un riu// fums tòxics.
En aquests tipus d’externalitats es tranfereix un cost.
Æ POSITIVA: apicultor (les abelles q polinitzen el camp d’algú)// jardins (les persones q gaudeixen d’un jardí q no és el seu, quan el veuen).
Hi ha una trasferència de beneficis.
Æ MEDIAMBIENTALS: efectes sobre els ecosistemes • LOCALS CONCRETS: afectacions ambientals a activitats productives.
• GLOBALS DIFUSES: pluja àcida, efecte hivernacle...
• PRESENT: sorolls, olor...
• FUTUR. nuclears, efecte hivernacle, capa d’ozó Æ SOCIALS: l’efecte recau sobre el benestar.
La majoria d’impactes ambientals poden ser externalitats pq són causats per algú però afecten a molta gent.
Una política ambiental hauria de reduir l’externalitat. Sembla q l’únic mètode per competir amb impactes ambientals és política ambiental. Una de les posibles solucions (no per això massa bona) sería donar un valor real econòmicament parlant al medi. No s’ha de posar preu al medi ambient.
Aplicant política ambiental a les externalitats es pot aconseguir una millora econòmica i ambiental.
RAONS de les externalitats: Els motiu principal de l’existència d’externalitats negatives és pq s’adequen perfectament al sistema econòmic. Una forma de competir amb ventatges és reduir costs, externalitzar el màxim possible dels costs.
Externalitats negatives èxit en trasferència de costs (costs shiring success) Això explica pq hi ha + negatives q positives. És molt + atractiu transferir costs a 3º q no beneficis. Això condueix a q l’impacte ambiental sigui de proporcions molt grans. Si totes les empreses tenen èxit en la transferència de costs a altres, la competitivitat desapareix.
“La economia verde.” Michael Jacobs (Icaria editorial 97) Parla sobre el “colze invisible” és la competitivitat entre les empreses, unes s’emputgen a les altres. Tothom busca el seu benefici, transfereix a 3º tots les costs.
Això provoca un desastre (econòmic i ambiental).
CONCLUSIÓ: Per evitar i corregir les externalitats és necessari un desenvolupament de polítiques ambientals definides des de fora del mercat q garantitzi els objectius ambientals i socials q aquest(el mercat) no pot garantitzar.
Han d’incorporar objectius socials. El mercat és un assignador eficient de recursos. El criteri d’eficència és important a tenir en compte, però n’hi a d’altres, com la justícia.
Tb la política ambiental pot venir de dins del mercat, reportar benefici individual i ambiental. Hi ha pocs casos com aquest, sovint tenir en compte el medi ambient reporta costs. La informació q arriba a la població és força escasa.
La política fora del mercat pot estar representada dins del mercat, és legal.
Els objectius socials els defienix la societat, no depén del sistema en q es trobi la societat(capitalista, comunista...).
Segons tot això, les externalitats apareixen en bona part pq la societat humana infravalora sl medi. El valor del medi NO és MONETARI.
El medi realitza algunes funcions econòmiques importants: - Regulació (protegeix d’influències còsmiques nocives. Cicles vitals. Sovint aquestes funcions només les pot fder el medi. Cap sistema econòmic té sentit plantejar-lo a banda del medi.
- Suport( físic. Assentaments humans, animals...ecosistemes) - Producció d’O, aigua, matèries primeres...els béns no tenen valors monetaris.
- Informació(estètica, espiritual, històrica... hi ha una part de valor monetari i una altra q no.
Un bosc pot tenir beneficis monetaris: fusta, plantes medicinals.... hi ha altres q no són beneficiosos monetàriament: clima, cicle de l’aigua, ecosistema, biomassa... el valor existeix però no té preu econòmicament parlant. Un parc natural no té preu per entrar, però el cost és el q costa desplaçar-se fins al parc.
Hi ha valors del propi bosc q no són susceptibles de ser monetitzats. Hem de reservar un bosc pel valor de legat q té, per deixar a generacions futures el bosc.
Tb hi ha certs béns q tenen un valor pq sí, per existència.
MODEL ECONÒMIC NEOCLÀSSIC: Diners Productes FAMILIES (Consumidors) EMPRESES (Productors) Factors productius Diners És el model actual d’economia (potser una mica canviat des del s. XVIII.), però com q en aquell temps el medi ambient no tenia importància (era molt + difícil fer-lo malbé, es recuperava ràpidament), des del punt de vista ambiental, aquest model té moltes objeccions.
No hi apareixen restriccions ambientals. Si el medi no apareix és pq se suposa q no hi ha limitació del medi, q és infinit i q té un preu excessivament baix.
L’impacte sobre el medi de les societats humanes era gairebé negligible fa 200 anys. Ara el medi limita.
Hi ha diferents corrents econìmiques q han intentat incorporar el medi: • ECONOMIA AMBIENTAL: Té en compte les externalitats però vol internalitzar-les. Les externalitats s’escapen al mercat, vol internar el cost al mercat, mitjançant impostos.
Hi ha un problema: el cost extern q generen els contaminadors el traslladen, però el cost sobre el medi es desconeix, evaluen monetàriament el cost extern, l’impacte ambiental es torna monetitzable.
El cost sobre el medi és diferent del cost d’integració (descontaminació) del medi.
El cost augmenta de forma no constant: Un llacamb HCl. El primer litre d’HCl quasi no contamina, no té cost ambiental.
S’arriba a un límit crític, on la contaminació es comença a notar i naturalment no es pot combatre. El cost sobre el medi és marginalment creixent.
Cost Contaminació Si tenim aigua molt bruta, netejar la primera unitat de contaminació és fàcil, però com menys contaminació hi ha és + difícil netejar-la, és + car Cost Contaminació(descontaminar) L’economia ambiental evalua els costos sobre el medi, fa pagar els danys a qui els provoca. Aquest sistema pot provocar dificultats d’avaluació monetària: - Teòriques: Valorar les funcions indispensables del medi. No es pot valorar pq aleshores pagant un nº de diners podrien acabar amb el medi.
Impactes irreversibles: impactes q no sabem o no podem corregir (pèrdua de biodiversitat), passen com amb els anteriors, és perillós posar preu pq poden acabar amb ells.
Afectacions sobre qui no pot expressar les seves preferències. El canvi del medi no només afecta a les generacions presents, tb ho fa sobre les futures, q no poden opinar en el moment present.
Alta complexitat en problemes ecològics d’abast important. Hi ha molta complexitat. El SO4 és dolent pq provoca la pluja àcida, però ajuda a regular l’efecte hivernacle.
A vegades té sentit valorar monetàriament el medi ambient. Si els efectes ambientals no són molt importants o extensos es pot fer d’aquesta manera amb resultat efectiu.
• • ECONOMIA ECOLÒGICA: LES IMPLICACIONS TERMODINÀMICA: ECONÒMIQUES DE LES LLEIS DE LA Diu q el model neoclàssic no és correcte: no té en compte els recursos no cap limitació de caràcter físic.
Les implicacions de caràcter físic des del punt de vista econòmic té: Æ1ª llei de la termodinàmica: la matèria i l’E no pot crear-se ni destruir-se.
- això vol dir q hi ha recursos finits.
- Hi ha molt poques coses q realment es produeixen (el petroli s’extreu i es crema, però no es produeix) - Es generen residus i aquests no s’eliminen ( es transformen, es poden tractar però mai poden destruir-se) - (MATÈRIA)Qualsevol recurs q entri en un sistema econòmic, es convertirà en un residu.
- (ENERGIA)L’E és degradada, tanta E com entri sortirà en forma de calor residual.
Æ 2ª llei de la termodinàmica: mentre no hi hagi fonts externes d’E, l’entropia sempre creis ( el desordre sempre creix) la vida és una resposta d’aquesta llei.
- l’E es degrada.
- No existeix el perpetuum mobile ( màquina q es mou eternament, sense aportació d’E) - Els recursos es converteixen en residus q només poden tornar a esdevenir recursos amb l’aportació externa d’E.
Matèries primeres Residus materials reciclatge E útil E solar ECONOMIA NEOCLÀSSICA E residual Calor dissipat RIQUESA I AFECTACIONS SOBRE EL MEDI AMBIENT.
Enfocacions clàssiques: CERCLE VIRTUÓS DEL CREIXEMENT: LIBERACIÓ DEL COMERÇ ECONÒMIC CREIXEMENT +importacions exportacions, producció de ganàncies efecte acumulatiu CREIXEMENT SUSTENTABLE recursos financers addicionals PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT Cal liberalitzar el comerç pq és la via per aconseguir un creixement econòmic + ràpid. Això aporta riquesa i recursos per invertir-los en protecció al medi ambient. La base econòmica és + forta.
Els màxims beneficiaris del creixement són els béns privats, normalment, per a les empreses privades no hi ha voluntat per fer-los servir en la protecció del medi ambient. L’Estat té un paper pobre, no pot recaptar els beneficis pel medi ambient.
• CURVES DE KURSVEC Degradació ambiental Ingresos per càpita Quan la població és pobre, hi ha menys degradació. A població rica hi ha + degradació. A partir d’un cert ingrés, la degradació disminueix (major ingrés permet acumular recursos i invertir-los en protecció al medi.) Si la riquesa ñes privada i la protecció és pública, no acostuma a utilitzar-se els recursos per millorar o protegir el medi.
Per arribar a un cert grau d’ingrés, s’ha hagut de passar per una degradació ambiental alta. No hi ha impactes ambientals irreversibles (segons el gràfic); però la realitat sí que té impactes irreversibles, si hi ha irreversibles, el 2º trau de la corba no es pot donar, mai tornaria al nivell de degradació inicial.
REALITAT: Hi ha diversos gràfics de Kursvac, el que amida la [SO4] és molt semblant al teòric: Impacte Renta En societats pobres, molt poc movilitzades, l’impacte és baix. Si creix, en una ciutat capital de sud-amèrica, p.ex, les emissions són molt altes. A Europa, s’ha de portar catalitzadors, filtes...pel cotxe, així q l’impacte torna a disminuir.
En canvi, a les poblacions pobres, la corba acostuma a ser diferent: Hi ha corbes q mostren q l’impacte sempre és creixent. Amb els residus per persona, o el CO2 per persona.
Per qualsevol increment de l’ingrés, l’impacte ambiental tb s’incrementa. La major font d’emissió de Co2 prové del cremat d’E fóssil.
L’impacte + difícil de rectificar és el d’emissió de CO2, ja q comportaria una reducció del combustible fóssil, i la nostra societat té la seva font d’E en el fòssil.
Els impactes ambientals, els origir¡nen els rics majoritàriament.
La 4ª part de la població té accés al 75% de les riqueses. Les altres terceres parts es reparteixen el 25% restant.
DESIGUALTATS.
Æ ELS RICS SÓN CADA DÍA + RICS I ELS POBRES CADA DÍA + POBRES No hi ha quelcom q eviti aquest fet. En la societat capitalista en q vivim, succeeix aquesta mala repartició.
Si es té riquesa es pot estalviar, i utilitzar els diners estalvials per fer-se + rics + endavant, tb es pot gastar els diners. Té opcions.
Els pobres no tenen l’opció d’estalviar, no poden gurdar res pel futur. No tindran la possibilitat de fer-se rics.
Les societats amb Estat poderós i democràtic (socialista, comunista...no de dretes) la desigualtat és menor: % riquesa mateix 100% d’igualtat. Tothom té el Finlàndia, Suècia, Noruega.
Actualitat d’un sistema capitalista mig % població Si no hi ha cap entitat q faci inferències entre els rics i els pobres, la riquesa tendeix a concentrar-se.
No pot existir un sistema amb el 100% pq el benefici privat és el motor. Necessita desigualtat per funcionar.
La superpoblació és un problema ambiental, però té + impacte el q fan els rics q la superpoblació dels pobres.
GLOBALITZACIÓ: És l’intercionalització del comerç (ometre fronteres comercials). Des d’un punt de vista ambiental no hauria de ser ni bo ni dolent.
PROS: el comerç possibilitat l’especialització, producció de béns. Incrementa els avantatges del comerç.
CONTRA: No miren pel medi. Si no hi ha control públic es produeixen deficiències: externalitats... Les multinacionals creixen (+ privatització) La mà d’obra del 3º món és + barata, no hi ha un marc social q garanteixi els drets. Al camp medi ambiental passa el mateix (indústries pesants químiques es traslladen a Àfrica pq allà no hi ha controls; posen a Marroc centrals nuclears...) Es traslladen costos ambientals a un marc + favorable on no hi ha normativa q impedeixi l’ubicació.
La globalització es regeix per aspectes econòmics, s’ha de promitjar amb el medi.
SOLUCIÓ: Harmonització internacional de polítiques socials i ambientals.
Cada cop hi ha – barreres per capitals i béns però hi ha + barreres per les persones.
Hi hauria problemes pq hi hauria molta immigració de països pobres a rics si s’obriren barreres. Però això faria q es veurien molt les desigualtats.
13. POLÍTICA ECONÒMICA AMBIENTAL: La política ambiental és una eina de q disposa la societat per corregir els impactes ambientals. És una eina per fer minbar les externalitats.
Aquesta política es pot aplicar mitjançant: mormes, impostos amientals, permisos d’extracció, posar límits a emissions, planificació, cotes, etiquetatge...es necessita intervenció pública = política ambiental.
Els mecanismes + importants són: - normes - impostos ambientals.
Fruit de la lògica individualista hi ha impactes ambientals pq no es protegeix el medi, ja q el medi és públic, i a un privat no l’interesa gastar el seu diner en coses públiques.
Cal una altra lògica, de caràcter social. La principal condició d’intervenció pública és la DEMOCRÀCIA (no és privada), pot perseguir objectius públics.
Se suposa q el mercat és democràctic pq hi som tots, creem oferta i demanda, es crea una assignació de recursos. Aquesta assignació no és democràtica pq en el mercat s’expressa millor aquell q té diners.
Democràcia de mercat ------------1 vot-------1 pta.
Democràcia política----------------1 vot-------1 persona.
Pq una administració persegueixi objectius públics ha de ser democràtica, l’administració ha de vetllar pels interessos públics.
• NORMES: instruments de l’administració. Fixa un límit, sinó compleix, ha de pagar una multa, és un instrument de mandat i control. És l’instrument + aplicat.
L’extrem de les normes és la PROHIBICIÓ.
P.ex.extraccions mineres a l’Antàrtida.//No construcció de centrals nuclears (això no evita utilitzar les q ja hi ha).
Es pot presentar un PROBLEMA: q la multa sigui + barata q el q costa el compliment de la norma.
• IMPOSTOS: recaptar al causant de l’impacte una quantitat proporcional a la de l’impacte ambiental q ha produït (pèrdues de productivitat). Es tracta d’una recaptació monetària. Es pot presentar si en aquesta cas s’està monetaritzant el medi. Segons les corrents econòmiques q tenen en compte el medi: - Economia ambiental: avaluen els costos ambientals de la contaminació i hi posen un import d’igual valor. Això és la INTERNALITZACIÓ dels costos als seus responsables. Els impostos s’han d’aplicar amb criteri especial.
- Economia ecològica: no es pot monetaritar el medi, prè es poden recaptar impostos: Si es posa un preu afegit, un impost, sobre un bé, el preu d’aquest bé pujarà, si el bé porta associada una contaminació ambiental, com q hi haurà menys gent q compri el producte, no es contaminarà tant. La quantitat q es produeix és més baixa.
Per fer això s’ha de saber la relació preu/quantitat, aleshores poden saber quin impost posar.
Preu p(impost) pi nova q ambiental.
qi quantitat de bé q porta associada una contaminació No cal economitzar el medi, només fer la relació preu/quantitat.
INTERNALITZACIÓ D’EXTERNALITATS: Hi ha mètodes per internalitzar-les. Ha ha una manera no monetària de traslladar l’externalitat a internalitat, fent responsables a les empreses, fent q el primer perjudicat sigui l’empresa.
L’emissió de fums va cap a la mateixa empresa.
Acabaria estant nul·la.
Aquest cas no és real, però a Anglaterra, es va fer una cosa semblant amb una empresa q contaminava un riu. En comptes de fer q les aigües contaminades sortissin per sota de l’empresa (cosa q no els afectava), feien q en sortissin per sobre, així l’aigua bruta era la q havia d’utilitzar la pròpia empresa. El 1º perjudicat és l’empresa.
A vegades donen incentius q no són ambientals. P ex, l’estalvi d’E.
14. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Un DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE és aquell q atén les necessitats presents sense comprometre les capacitats de les generacions futures d’atendre les seves pròpies necessitats.
És un concepte q té implicacions de caràcter social, econòmic i ambientals. Són tres punts de vista diferents per un mateix problema, s’ha d’arribar a un equilibri de les parts.
SOCIALSÆ parlen de les generacions futures.
ECONÒMICSÆ s’ha de mantenir les pròpies necessitats.
AMBIENTALSÆ el preservament del medi ambient és molt important pel futur.
A la societat actual s’està fent un desenvolupament força sostenible.
A veades hi ha problemes alhora de posar d’acord els tres punts de vista. Quan es parla de substituir els combustibles fòssils per biodegradables s’està produïnt una sostanibilitat social i ambiental, però no econòmica (no hi ha recursos suficients i es perden diners en fer la substitució): per obtenir H2 com a substituent s’ha d’hidrolitzar l’aigua, és un procés molt energètic, és molt car i molt perillós.
RECURSOS: Des del punt de vista de la sostanibilitat n’hi ha tres tipus de recursos: • CONTINUS: són inesgotables. (Sol, vent, marees...) Æ Per la sostenibilitt no presenten cap problema.
• RENOVABLES: No implica q no es puguin exhaurir. Es pot consumir fins a un cert límit, despres no n’hi ha o no és possible conseguir-ne. (aigua, sòl. Pesca, animals, fusta...) ÆLa taxa d’aprofitament ha de ser igual a la taxa de regeneració ( no passa res si en un moment donat es consumeix molt si després es consumeix poc).
• NO RENOVABLES: des del punt de vista de la sostanibilitat aquests són els q presenten + problemes. (combustibles fòssils i minerals).
ÆS’ha d’utilitzar el mínim possible. La demanda dels recursos al llarg del temps és constant, es poden utilitzar si al mateix temps es troben substituts (aleshores baixa la demanda, sempre el q s’ha de procurar és q baixi la demanda. Es pot aconseguir pujant els preus o creant + producte (reciclatge)).
RESIDUS: Des del punt de vista de la sostenibilitat n’hi ha de 2 tipus: • RESIDUS FLUX: el medi pot assumir els residus. (orgànics, CO2, inerts...) si no són molt abundants, si no n’hi ha un colapsament.
Æ la taxa de deposició d’aquests residus no pot excedir la taxa de regeneració del medi. Si la taxa de deposició puja, es produeix contaminació.
• RESIDUS ACUMULATIUS: el medi no té capacitat d’assimilar els residus (residus nuclears, metalls pesats, plàstics...) tb hi ha bioacumulatius, com el PVC q s’acumula al teixit dels éssers vius.
Æ no es poden abocar, tota descàrrega redueix la puresa del medi receptor. El principi d’equitat internacional exigeix no generar-los de cap manera.
CONCLUSIÓ: la sostanibilitat és la forma d’equitat (igualtat) entre membres de la mateixa generació i entre membres de generacions futures.
Georgescu-Roegen= pare de l’economia ecològica. Parla sobre el principi d’equitat, però era molt radical.
15. LES FORMES DE PROPIETAT I LA GESTIÓ DE RECURSOS: Hi ha diversos tipus de propietat: • BÉNS Q NO TENEN PROPIETAT.
Aire, Llum, Calor solar, vida humana (formalment no té propietari, no es pot comercialitzar amb la vida humana).
(La majoria de boscos són privats).
• RECURSOS D’ACCÈS COBERT O LLIURE.
Són recursos sense propietat (com l’aire) o de propietat pública. És un bé amb accés obert o lliure.
L’any 1968 Garret Hardin, un home determinista, creu q les coses sempre succeeixen d’una manera determinada, l’atzar no existeix; unes coses s’encadenen a les altres d’una manera inamovible, no es pot fer res per canviar-lo. Va escriure “The tragedy of the commons” (la tragèdia dels béns comunals); un dels exemples q donava per explicar la seva teoria era q un terreny de pastures obert a tothom (un be amb accés obert) tothom aniria a aprofitar-se’n, tots els pastors portarien els seus ramats i la pastura s’exhauriria. Cadascú té un ingrés particular però els costos són col·lectius, això comporta un exhauriment del bé ambiental.
Si no hi ha legislació anticaça de balenes, tothom pot anar a caçar i l’exhauriment de balenes és col·lectiu; compensa molt + caçar, però si els costos són molt abundants per fer aquella caça, no compensa anar a caçar, això és el q passa quan hi ha poques balenes, es fa molt difícil agafar-les i hi ha molta competència. Succeeix sempre abans de l’extinció, és una manera natural de frenar-la.
La proposta de Hardin davant aquest fet és privatitzar el medi. Si el medi és privat, els costos recauen sobre el q fa l’acció, no sobre el col·lectiu. Però és una solució q requereix d’unes condicions concretes.
Una diferència d’aquest tipus de béns respecte als q no tenen propietari és q els béns poden pertànyer a l’Estat (no són béns sense propietat, pertanyen a tots aquells q formen l’Estat), però l’Estat accedeix a q siguin de lliure accés.
• PROPIETAT COMUNAL (béns comunals).
És una propietat d’una sèrie de persones.
A Europa ja no existeixen ,suposadament, els béns comunals. Sí q existeix a Suramèrica.
Existeixen unes regles pròpies q s’automarca l’Estat o les persones per aquest tipus de propietat. Es poden utilitzar com a medi de conservació del medi.
La seva sostanibilitat depen de les aputes q segueixi cada propietari comunal.
És important pensar q la societat té un horitzó temporal infinit, mentre q la individual no és infinita, acaba quan s’acaba la vida de la persona.
• PROPIETAT PÚBLICA.
Es tracta, per excel·lència, de la propietat estatal.
Les titularitats dels rius és privada. Si vols extreure aigua l’ho has de demanar, t’han de donar permisos. L’aigua seria suposadament un bé sense propietari, però el mètode de extreure-la és privada.
Q la propietat pública sigui sostenible o no depèn de l’Administració.Formalment les eines q poden conduir a una política sostenible lEstat les té.
• PROPIETAT PRIVADA Uns exemples de propietat privades de bé ambiental: - Boscos - Coto privat de caça (el bé privat és l’animal).
- Petroli (l’Estat no explota el sòl, però el sòl és seu. El q fa és deixar q altres l’explotin i així reben concessions).
- Sòl (la inmensa majoria és privat).
Quan es privatitza el medi s’ha de seguir un conjunt de normes: DRETS DE PROPIETAT SOBRE EL MEDI: Privatitzar el medi és una possible solució pq no es faci un ús excessiu d’aquest i el seu posterior exhauriment.
Quan es privatitza el medi s’ha de tindre en compte un seguit de requisits: 1) L’àrea sobre la q es confereixen els drets de propietat s’han de poder delimitar, han de ser susceptibles d’una demarcació clara.
2) El recurs sobre el q s’estableix dret de propietat ha de generar drets q es puguin portat al mercat. Ha d’existir un incentiu.
3) La grandària del bé o recurs ha de ser suficient com pq la rendibilitat depengui de la seva conservació o manteniment. (si algú té a les seves mans un bosc molt gran, no li ve d’aquí treure’n un tros).
4) Els ingressos derivats de la seva explotació han de ser suficients per cubrir els costos d’exclusió (costos d’exclusió = costos q genera el tenir una propietat privada, vigilar q un altre no la utilitzi...) 5) Q no es violi cap altre imperatiu ecològic com a resultat de l’explotació del recurs sobre el q recauen els drets de propietat.
El sòl compleix aquests 5 requeriments.
A vegades es produeix una asimetria temporal entre costos i ingressos. Els ingressos acostumen a ser immediats, mentre q els costos no es recuperen tant ràpidament, i a l’inrevés. Però és + perillós pel medi q els ingressos siguin fàcils d’obtenir pq s’explota +.
Hi ha aspectes molt importants de caràcter ètic i distributius.
ÈTICÆ ¿amb quin dret l’espècie humana s’apodera drets de propietats sobre altres espècies? DISTRIBUTIUSÆ hi ha béns ambientals q es poden considerar drets bàsics. No s’ha de privatitzar el medi totalment.
Alguns exemples de béns ambientals privats: - reserva natural privada on s’ha de pagar entrada.
- Parcs arqueològics on s’ha de pagar.
- Agricultura ecològica (aquella sostenible); el bé ambiental es paga al mercat.
S’ha d’arribar a un equilibri entre les diferents formes de propietat.
16. INTRODUCCIÓ A LA MODELITZACIÓ AMBIENTAL CREIXEMENT UNIFORME, EXPONENCIAL, LA FUNCIÓ LOGÍSTICA...
• CREIXEMENT EXPONENCIAL: Per a representar el q es el creixement exponencial es pot posar un exemple: “Hi havia dos reis q els agradava molt jugar a escacs, es van jugar un dia q el perdés hauria de posar a cada casella dels escacs el doble de grans q a la casella anterior. Començant per posar un gra a la primera casella: 1+2+4+8+16+32+... això es pot representar genèricament: 20+21+22+23+24+25+...+264= 600 vagades la collita anual de blat a la Terra.” Un altre exemple: “Si poguéssim doblegar un full consecutivament 42 vagades, el paper tindria un gruix de 242 x 10-4m (0,1mm de gruix el paper) = 439804 km (major dongitud q la distància Terra- Lluna q és de 386400 km).
250 x10-4 = distància Terra-Sol.” Si representem gràficament els resultats, obtindríem un gràfic: 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 f (x)=2x 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Aquest tipus de gràfic es diu q és una CORVA EN FORMA DE “J”; és característic del creixement exponencial.
• CREIXEMENT UNIFORME: Si en comptes de posar a cada casella de la taula d’escacs el doble de l’anterior, posem simplement un més q l’anterior, la gàfica resultant és diferent q la q ha sortit abans: 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 f (x)= x 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Cada casella creix a la mateixa proporció q l’anterior.
“Si cada any es compra el mateix nombre de coses, l’augment serà igual.” “Si es construeix una carretera, i s’usen sempre els mateixos treballadors, q treballen les mateixes hores, el seu creixement serà uniforma, p.ex: cada any creixerà 1 Km.” • L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ HUMANA: Pocs individus. Baix creixement, molta mortalitat Actualitat Encara q es pensa q el creixement brutal de la població de les últimes dècades és degut a la superpoblació dels països subdesenvolupats, això no és cert, pq als països desenvolupats és on hi ha la major densitat de població.
Quan la funció té poca pendent és pq hi havia pocs individus, hi havia un baix creixement demogràfic pq hi havia moltes mortalitats.
El creixement de la població es pot representar de diverses maneres: - Si només es té en compte els naixements i les defuncions: Naixements Població Defuncions Segons això, POBLACIÓ1= Població inicial + naixements – defuncions. La població de l’any següent serà la P1 + naixements – defuncions.
Si inicialment tenim 1000 individus, 200 naixements i 100 defuncions: Any 1Æ 1000+200-100=1100 individus Any 2Æ 1100+200-100=1200 individus Any 3Æ 1200+200-100=1300 individus ...
Però segons aquest model, la població és creixent uniformement, lineal.
- S’ha de tenir en compte q quan la població creix, tb creix el n1 de naixememtns i de defuncions, amb un % determinat.
Naixements Població 4% Defuncions 3% Segons aquest model: Any 1Æ 1000+4%1000-3%1000= 1000+ 1%1000= 1000(1+0,01)=1010 Any2Æ (1000+4%1000-3%1000) + 4%(1000+4%1000-3%1000)3%(1000+4%1000-3%1000)= 1010+4%1010-3%1010= 1010+1%1010= 1000(1,01)2 Any nÆ 1000(1,01)n D’aquesta manera el creixement és exponencial.
Tb es pot donar el decreixement exponencial.
• ALTRES CREIXEMENTS EXPONENCIALS: * [CFC] a l’atmosfera: El creixement exponencial és molt accelerat, cosa q comporta q, si es tracta per exemple de [CFC] a l’atmosfera, quan ens adonem del problema, el temps q es trigui en intentar solucionar-lo sigui molt important, pq representa poc temps però molt canvi a la concentració i per tant, la capa d’ozó decreixerà a una gran velocitat.// Tb s’ha de tenir en compte q quan deixem de produir CFC, a l’atmosfera encara quedarà el q estava ja pujant. El CFC des q s’emet fins q arriba a l’atmosfera, passa molt de temps, q a l’eix de [CFC] augmentarà molt. Tot això s’ha de tenir en compte a l’hora de treballar amb problemes q tendeixen a un creixement exponencial.
* [CO2] i [CH4] a l’atmosfera: Aquests dos gasos són els principals causants de l’efecte hivernacle. Des de la industrialització, el creixement d’aquests dos factors ha estat exponencial.
* Pèrdua de la biodiversitat: El nº d’espècies q s’extingeix per any és molt accentuat als nostres dies. Per això parlen d’una 5ª extinció, ja q davant de cada extinció hi ha hagut una pèrdua important de biodiversitat. Però aquesta extinció, seria aquesta vegada per causa humana, ja q és l’home el q ha fet disminuir la biodiversitat entre altres coses.
* El producte nacional brut tb és exponencialment creixent.
* Els diners del banc poden ser: LinealÆ fent un interès simple, és a dir, sigui quin sigui els diners q tinguis al banc, sempre et donen el mateix interès.
ExponencialÆ aplicant un interès compost. És a dir, l’interès va en relació amb la quantitat de diners q tens. És un % del capital.
• QUANTIFICAR COSTOS FUTURS: Quan es fa un projecte, s’ha de valorar el futur, pensar en la sostenibilitat i el cost q pot portar fer-lo i utilitzar-lo per les generacions futures. S’ha d’actualitzar els valors futurs al present.
Exemple: Els RESIDUS NUCLEARS, és un problema q afecta a moltes generacions pq la seva degradació és molt lenta. Els costos presents són costants, però al futur pesen molt més pq el diner val menys.
Posem q el q ara consta 1 milió per nosaltres, a les generacions futures els costa la meitat: Generació 1Æ 1 milió Generació 2Æ ½ milions Generació 3Æ ¼ milions Generació 4Æ 1/8 milions Generació n Æ 1/2(n-1) milions El tipus d'interès del mercat q fan q els costos es devaluïn d’aquesta manera: Busquem l’interès q fa q 1 milió es devaluï durant 20 anys 6 10 /(1+i )20 = 106/2 Æ i =3,52% Totes les generacions futures valen = q la present: 1+ ½ + ¼ + 1/8 +...= (rn+1-1)/(r-1) =2 1+ 1 =2 • CREIXEMENT LOGÍSTIC: La pesca és un recurs renovable, però això no vol dir q no es pugui esgotar. Es pot viure de l’extracció de peixos (capital), però quan s'extingeixen (exhauriment del capital) ja no es generen interessos, q es el q mou tota l’economia.
L’explotació sostenible és la q ens permet any rera any fer una explotació infinita.
Hi ha molts nivells d’explotació sostenible. Des d’un punt de vista econòmic s’ha d’intentar explotar el nivell sostenible màxim, sense comprometre el recurs a llarg termini.
La CAPACITAT DE CÀRREGA d’un sistema referit a una espècie és el número màxim d’individus d’una espècie q pot sostenir un ecosistema.
Si tenim una població petita de peixos i no fem cap captura, aquesta captura creixerà fins la capacitat màxima de càrrega (K) (quan en un ecosistema hi ha un nº molt gran d’individus, els nutrients s’exhaureixen, així q el creixement tendeix a un nº constant, q és la capacitat de càrrega, l’ecosistema no pot sostenir a + individus).
Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆAl principi, el gràfic mostra com una base demogràfica petita produeix un creixement lent, hi ha poc individus, els costarà molt trobar-se, el creixement és lent.
ÆQuan la població va augmentant esdevé el creixement, q no és exponencial pq hi ha un limitant, però sembla exponencial.
ÆEls individus creixen fins q els recursos no són suficient per a tots, a +, el nombre de depredadors augments pq hi ha molts individus, així q la població s’estabilitza, pren el valor de K (capacitat màxima de càrrega).
L’equació del creixement de la població en funció del nº d’individus (tamany): G(x)= r·x(1-x/k) G(x)= creixement en funció del nº d’individus.
r= taxa intrínseca de creixement. Pròpia de cada espècie.
x= nº d’individus k= capacitat de càrrega.
El q és interessant, és mirar el Nº MÀXIM DE CAPTURES SOSTENIBLE, sense q s’extingeixi la població.
- Si no es captura res, la població creix fins la k.
- Si baixa la k, arriben abans al seu nivell de creixement màxim.
- Si baixa el valor de r, la reproducció és + ràpida.
Però com q el valor de k i r no es pot dominar, s’ha de jugar amb el nombre de captures.
ÆSi inicialment capturem un nº qualsevol de peixos, no hi haurà cap tipus de creixement, pq inicialment, el nº d’individus és tan petit, q no poden reproduir-se.
ÆSi es capturen un nº moderat d’individus, quan la població ja és vella, es produirà una nova estabilització, serà una captura sostenible: Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆSi es capturen massa individus, es col·lapsa la població. La captura ja no és sostenible: Nº ind.
Creixement K t No és sostenible El rendiment màxim sostenible és d’un cert nº d’individus. Quan s’arriba a una estabilització, qualsevol q sigui la captura d’individus tendirà a estabilitzar-se al mateix valor: k/2.
Creixement Rendiment màxim sostenible x x màx=k/2 k Si ens volem situar al punt on el creixement és màxim (tb on el rendiment és màxim): G’(x)=r(1-2x/k) G’(x)=0 x= k/2 17. MODELITZACIÓ AMBIENTAL (EXEMPLES PER ORDINADOR) LA RESPOSTA D'UN PARC INDUSTRIAL A DIFERENTS POLÍTIQUES AMBIENTALS.
Si volem observar com funciona un recurs renovable a través del temps, s’ha de mirar un model logístic.
FUNCIONAMENT DE LA POBLACIÓ HUMANA MITJANÇANT UN ORDINADOS: - Si introduïm un patró uniforme: Valor inicial de la població: 1000 persones.
Naixements (150) Població Defuncions (100) si cada any actualitza la població (diferència de naixements i defuncions i sumar-la a la població inicial), tenim un creixement uniforme, una recta.
La realitat no és així.
- Introduir un model + complicat, on els naixements depenen de la població i d’una taxa de naixement i de mort.
Naixements Taxa Població Defuncions Taxa Els naixements i les morts depenen de la població i d’una taxa de naixememnts (pot considerar-se constant: 0,015%natalitat i 0,01% la de mortalitat).
La gràfica obtinguda és exponencial, + aproximada a la real.
- Per q sigui + semblant, es relacionen les taxes: Naixements Població Defuncions Taxa Taxa 0,025% La mortalitat ha de ser 2,5 vegades inferior a la natalitat.
EXEMPLE D’UN PARC INDUSTRIAL: LA RESPOSTA D'UN PARC INDUSTRIAL A DIFERENTS POLÍTIQUES AMBIENTALS.
Amb aquest model logístic, es tracta un polígon industrial pensant en aspectes industrials. En aquest cas, un RESIDU s’ha de convertir en un RECURS.
Un parc industrial és aquell en q el q entra per un lloc, surt per un altre, per servir d’entrada a un altre empresa.
Parc de producció i tinció de cotó: En funció de les polítiques administratives sobre l’abocament a rius d’aigua contaminada i fangs, el component de l’empresa varia.
El diagrama de fluxes és complicat.
Tot el q entra surt. Quantitativament ha de quadrar.
El paràmetre principal és la fracció d’aigua i pins abocats al riu en %.
L’empresa es queda amb el valor mínim. Intenta minimitzar els costos.
H2O Camps de cotó Planta de producció de cotó Pins H2O de baixa qualitat H2O + pí = residu Cotó tintat Si hi ha control de l’Administració ó llei q obligui a depurar: Depuradora Pins Riu H2O + pins Equalitzador Pins Si no hi ha control de l’Administració: Fang (contamina) H2O El tractament de residus o el seu abocament direce al riu, depen de la política ambiental de l’Administració encarregada d’aquell parc.
El programa d’ordinador calcula els costos per una política ambiental (impostos) q facin minimitzar els costos.
Els costos depenen de la política ambiental, dels impostos q imposi l’Administració. El cas òptim és minimitzar el cost del cotó.
PER IMPOSTOS: cost kg cotó té depuradora però tb ha de pagar. No li surt massa rentable si no hi ha política ambiental, contamina molt el riu contaminació riu Segons això, a l’empresa no li surt rentable posar la depuradora. Aquest impost no és el millor per aquest cas.
Es posen impostos per unitat de cost: Imp./unitat cost contaminació La gràfica de l’empresa: Cost cotó Contaminació L’empresa continúa contaminant amb aquest tipus d’impost, encara q el pendent de la gràfica variï respecte el cas anterior d’impostos, ja q paga l’impost.
Si es tracta d’impostos proporcionals no hi ha punt intermig: Impost Impost molt alt Contaminació A l’empresa li surt millos no contaminar: Cost cotó Contaminació Es pot buscar la TAXA MARGINALMENT CREIXENT: a les primeres unitats de contaminació paguen menys q a les següents. Cada unitat és superior a l’anterior. Així, surt millor contaminar menys, pq com + contaminen, més han de pagar.
(com al cas d’impostos/ unitat de cost) Imp.
El q contamina+, paga+.
contaminació Segons això, per impostos, si l’empresa no evoca res, no està afectada per l’impost.
Si evoca tot, l’afecta molt.
Hi ha un punt òptim entre cost i contaminació: Cost Contaminació Punt òptim PER NORMES: Si l’Administració, en comptes de posar impostos, posa unes normes determinades i multes: Cost Contaminació multa La norma funciona com un impost. Paguen per unitat de contaminació, però paguen, si no fan cas, (q és quan la funció decreix) fins q posen una multa (trencament de la funció) i a partir d’aleshores han de pagar per unitat de contaminació.
Tot això és per contaminació d’aigua q evoquen al riu. Si esposa un impost sobre el fang (producte final contaminant del procés de descontaminació). Això fa pujar el cost de depuració d’aigües. Encareix el procés d’equalització. Tb encareix la depuradora de tints. L’Administració hauria de donar SUBVENCIONS sobre l’equalitzador.
El punt òptim es desplaça cap a l’esquerra (la mateixa contaminació costa menys).
18. INCERTESA I COMPLEXITAT EL L’ESTUDI DE LES REALITATS AMBIENTALS.
En cuanto a la sostenibilidad, hay bastantes complicaciones. Por ejemplo, el bajo precio de la comida en los países pobres, pq sino no pueden comer las personas, no tienen el suficiente dinero. En el próximo milenio el precio será más alto. Se tendrán q hacer inversiones pq habrá mucha más gente.
Deberá reducirse el importe del sur (Alemania, países ricos) i incrementar el importe del sur (países pobres); preservar la diversidad cultural (Suiza).
OBSERVACIONES: 1) la SOCIEDAD tiene una continua demanda de información científica, para hacerla más sostenible.
2) los científicos dan sus diferentes puntos de vista, q son muy variables, dependiendo de dónde sean tales científicos.
RicosÆ dan bases científicas para mantener la situación actual.
PobresÆ quieren aumentar, cambiar rápidamente para evolucionar.
Todos los análisis son correctos, las diversas conclusiones son diferentes pq tratan de objetivos diferentes.
3) si los objetivos son diferentes, obtenemos diferente información. Las informaciones científicas pueden ser contradictorias, según la fuente de información.
Según los indicadores utilizados: el análisis biofísico será diferente del análisis económico. Todo depende del punto de vista. Los cambios se realizan a diferentes niveles. Los cambios a un nivel no pueden extrapolarse a otros niveles. Los científicos no pueden extrapolar al terreno económico...
Si tomamos un problema, podemos encontrar diferentes causas q han provocado el problema, no se puede luchar contra todas.
- una persona se está muriendo pq le falta O2 en el celebro. Se debe aplicar la solución: darle O enseguida.
- una persona se está muriendo pq tiene un cáncer. Ahora no puede curarse inmediatamente, necesita + tiempo.
- una persona muere pq es fumadora. La solución está en el pasado. Puede hacerse una ley q prohiba fumar, pero hay otros factores, a parte del fumar, q pueden condicionar la muerte de un individuo por cáncer.
- una persona se muere pq todo ser humano debe morir.
Se debe discutir q queremos cambiar.
La sostenibilidad tiene en cuenta factores temporales actuales, pasados y futuros. Se puede saber la combinación óptima, pero no es la misma q la real.
CONCLUSIÓN: - las visones científicas son diferentes.
- Se necesitan diferentes análisis científicos en paralelo, para cubrir todos los campos al mismo tiempo.
- la valoración calidad-precio no se puede hacer sobre 0determinadas cosas o criterios.
- RIESGO: se sabe lo q va a ocurrir.
INCERTIDUMBRE: no puede predecir, aunque sabe datos anteriores.
IGNORANCIA: no sabe nada.
19. L’EFECTE HIVERNACLE. ELS EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓSOBRE EL CICLE DEL CARBONI.
L’efecte hivernacle és l’increment de la Temperatura mitjana de la Terra. Aquest calentament és degut a q els raigs solars no tenen prou E per sortir de l’atmosfera un cop han rebotat a la Terra. Els raigs infrarojos es queden a dins de l’atmosfera.
L’efecte hivernacle no és perjudicial en sí, pq si no existís efecte hivernacle, la T de la Terra seria de –17º C. La vida tal com és ara no existiria. El q és un problema és l’INCREMENT de l’EFECTE HIVERNACLE.
La Terra té mcnismes per absorbir el CO2 de la transpiració animal, els oceans absorbeixen aquest diòxid de C, però la natura no està preparada per soportar un augment tan excessiu de CO2 com ha hagut a partir de la revolució industrial.
Aquest increment és degut a q hi ha hagut als últims anys (des de l’industrialització, s XVIII), un increment d’alguns gasos atmosfèrics com: GASOS D’EFECTE HIVERNACLE: CO2 Æ és el + perjudicial pq és el + abundant. Es produeix per la combustió de combustibles fòssils, representa el 50-60% d’increment de l’ef. Hivernacle sobre la Terra.
- H2O vapor Æ l’home no ha tingut incidència sobre el vapor d’aigua.
- CH4 Æ el metà es produeix per la descomposició anaeròbica de matèria inorgànica. Processos de fermentació d’adobs, arròs...
l’home a tingut un efecte sobre el seu augment en quan a l’augment de l’àrea metropolitana, abocadors... representen el 25% de l’increment de l’ef. Hivernacle sobre la Terra.
El metà és molt + minoritari q el diòxid de C però el sue poder d’absorció de l’infraroig és 30 vegades superior al gas carbònic.
- N2O - CFC Æ tb deteriora la capa d’ozó. Absorbeix 17000 cops + E que el CO2.
- HFC són substituts pels CFC. El seu efecte sobre la capa - PCF d’ozó és menys nociu però no acaba amb el problema .
- SF6 - O3 Æestà relacionat amb les molècules tipus CFC. L’ozó és una molècula 2000 cops + eficaç que el CO2.
Quatre tipus de molècules juguen un paper principal a l’efecte hivernacle: CO2(52%) , CH4 (20%), O3, i CFC (11%).
El metà (CH4) i el diòxid de carboni (CO2) són el gasos més perjudicials per l’augment de la Tº mitjana.
- Aquests gasos han seguit un creixement exponencial (més ben dit superexponencial). L’inici es produeix a l’època de la revolució industrial, doncs allà comença l’ús de combustibles fòssils.
La deforestació va contribuir en un 20% (si tales els arbres, aquests no poden transformar el CO2 en oxígen(fotosíntesi)), l’ús de combustibles fòssils aporta el 80%.
EFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC (efectes de l’efecte hivernacle): • Augment de la Tº.
Æ Desglaç dels casquets polars i augment de la superfície dels mars. A l’any 2100 entre 15-95 cm. (les xifres són molt poc exactes en el tema dels efectes del canvi climàtic).
Æ elevació del nivell del mar. Desaparició de les costes. L’elevació està compresa entre 20 cm i 1m l’any 2050, degut sobre tot a l’expanció tèrmica dels oceans. Les afectacions són greus per les zones costeres. Els paisos q tenen + costa adopten posicions + beligerants. Tb hi haurà un ascens de les aigües salades de les capes freàtiques.
Æ augment en sí de la Tº: d’ 1,5 – 4,5 º C pel 2100.
Aquestes dades tenen molta inèrcia, són molt poc precises. És un problema molt complexe i és molt difícil saber q passarà. Fa 20 anys els resultalts eren quasi bé els mateixos, les previsions eren les mateixes. És un problema global, amb moltes interelacions; per exemple, el SO2 és dolent per la pluja àcida però va bé per disminuir l’efecte hivernacle. Encara no se sap la raó.
Æ el clima esdevindrà + estàril.
Æ augment de l’erosió.
Æ Canvi del metabolisme dels vegetals (són els encarregats d’absorbir el CO2 mtjançant la fotosíntesi).
El problema de l’efecte hivernacle l’han començat els paisos rics. Les països pobres contribueixen de forma molt menor a les emissions. Els paísos rusos, abans de la crisi contribuien de manera important.
Els països industrialitzats formaren part de l’ANEX1.
CONVENI MARC SOBRE CANVI CLIMÀTIC (CMCC) I PROTOCOL DE KYOTO.
El conveni marc tb es diu ucfccc (pàg. Web: www.unfccc.de) El conveni va ser un acord principal dels països q es van classificar en l’Annex 1.
Per l’any 2012 els països de l’Annex 1 es comprometeren a estabilitzar individualment o conjuntament, els nivells de gasos d’efecte hivernacle als nivells d’emissió del 1990.
Es van fer uns acords de menor importància: CONFERÈNCIA DE LES PARTS. Es desenvolupen els acords q es van prendre. Hi havia d’haver 5 conferències, la tercera va ser important: 3ª OCNFERÈNCIA a KYOTO, al desembre del 97 es va intentar estructurar l’acord principal q es va prendre a RIO (una conferència anterior, la CONFERÈNCIA DE RIO, q van decidir reduir les emissions un 5% menys respecte el 1990, però de forma global, pel 2012.cada país té signat un nivell de reducció.) aquests protocols han de ser signats per un nº important de països, el protocol Marc els van signar quasi tots.
Però cap país important ha signat el protocol de Kyoto. Aquest protocol no és operatiu, pq només l’han signat 16 països. Hauria d’estar signat per 5o països q fossin el 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Europa a Kyoto va assumir un 8% de disminució respecte 1990 al 2012. Dintre d’Europa cada país podrà tenir diferents nivells d’emissions. España podrà incrementar un 17% al 2012 respecte 1990.
Si Europa no aconsegueix el 8% de disminució, Espanya haurà de donar responsabilitats pel seu augment del 17%.
Hi ha uns Mecanismes per a un Desenvolupament Net (CDM). La reducció de pol·lució q fa un país, a canvi d’una altra cosa, se l’apunta un altre país.
Aquests protocols només afecten als països rics pq són els responsables de l’increment de l’efecte hivernacle. No es poden demanar responsabilitats a països q s’estan desenvolupant mentre q els rics continuen emetent gasos perjudicials.
20. ALTRES TEMES DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA LOCAL I GLOBAL. L’OZÓ ESTRATOSFÈRIC I ELS CFC. LA PLUJA ÀCIDA.
OZÒ ESTRATOSFÈRIC: La zona q hi ha entre 17 i 26 km per sobre de la litosfera té una [O3] + gran, de 10 parts per milió, és molt poc però suficient per absorbir les radiacions ultravioletes perjudicials, filtren el 99% de les perjudicials per la vida.
A t λ [s]=T;f=1/T E (watts/cm2) λ (μm) No arriba el mateix a la Terra q a l’atmosfera exterior. Per algún fenòmen l’atmosfera és opaca. Per la llum ultraviolada. L’atmosfera és quasi opaca.
3O2 + UV Æ 2O3 les radiacions UV són perjudicials per la vida. En el cas dels humans, aquestes ones poden travessar la pell, fent q apareixin catarates, càncers a la pell, baixada del sistema inmunològic, pèrdua d’eficàcia dels boscos...
Als pols, el “forat” (en realitat és un aprimament de la capa), s’accentua molt.
ALTERNATIVES: Hi ha compostos q fan q es trenquin les molècules d’ozó. Els CFC i altres, són compostos q en pujar a l’atmosfera alliberen ions clorur.
• CFC(clorofluorocarbons)Æ són compostos q es desenvolupen als anys 30.
Compostos q es creien q eren molt bons, ja q es pensava q no eren tòxics, no feien olor, eren estables, no corrosius, no inflamables, i tenien un cicle termodinàmic molt bó. Eren compostos amb gran quantitat d’aplicacions, això va fer una producció molt important de: - sprays - líquids de refrigeració - aviació - netejadors - microelectrònica - plàstics, espuma (els casos per fer l’espuma) Al 1974, SHERWOOD i MOLINA desenvoluparen un treball, CONTAMINACIÓ DE GRUTZEN, van adoptar els efectes dels CFC a l’atmosfera, al treball asseguraven q els CFC elaborats pels humans estaven fent disminuint la concentració d’ozó a l’estratosfera i creant una bomba de temps planetària. : - un cop a l’atmosfera, cada molècula de CFC pot destruir 100000 molècules d’ozó.
- Les molècules de CFC trigaven de 10-20 anys d’arribas de la superfície de la Terra a l’atmosfera. Es q patim ara és el q van emetre fa 10 ó 20 anys. Per això aquest és un tema amb molta inèrcia.
- Cada molècula roman a l’atmosfera entre 65-135 anys. Depenent del tiùs, els CFC són tan poc reactius q remanen intactes a l’atmosfera de 60-400 anys. Això els dóna molt temps per elevarse lentament a través de la troposfera, fins arribar a l’estratosfera.
Allà, per influència de la radiació UV de l’alta E solar, es degraden i alliberen àtoms de Cl.
CICLE: CFC + UVÆCl + O3 Æ ClO + O2 Æ ClO + O Æ Cl + O2 Aquesta reacció és molt efectiva, es va repetint. La durada del Cl depèn de la qualitat del CFC.
Els compostos de Brom, tb anomenats halons, són ampliament usats per extintors.
El Br actúa com el Cl amb l’ozó, el destrueix formant un cicle q pot arribar a destriur milers de molècules d’ozó. El Br és molt + reactiu q el Cl.Tb el Cl4C.
Tots aquests compostos, especialment els CFC són en part causants de l’efecte hivernacle.
L’any 1978 els EUA van prohibir l’ús dels CFC als aerosols (sprays), però van continuar a la resta del món.
ALTERNATIVES: De les alternatives q s’han desenvolupat, moltes són gasos q tb provoquen proble,mes a la capa d’ozó i s’han posat com alternatives, pq contaminen una mica menys, però volen canviar-los; s’han posats aquests pq són menys perjudicials.
Sense controls Protocol de Montreal 1987 Acord de Londres 1990 2000 2100 La capa d’ozó té molta inèrcia, encara q prenguem mesures ara, els resultats no es noten en anys.
Les tecnologies bones, al cap dels anys, tenen conseqüències dolentes.
En quant a política ambiental, el protocol de Kyoto no ha resolt res de l’efecte hivernacle.
21. LA GESTIÓ DE LA PESCA AL MÓN. ("ESQUILMANDO LA DIVERSIDAD ACUÁTICA" ANA ROSA MARTÍNEZ PRAT, ECOLOGIA POLÍTICA Nº 11, 1996). UN CAS DE MODELITZACIÓ PER ORDINADOR.
LA GESTIÓ DE LA PESCA AL MÓN. UN CAS DE MODELITZACIÓ PER ORDINADOR La pesca és un recurs renovable, però això no vol dir q no es pugui esgotar. Es pot viure de l’extracció de peixos (capital), però quan s’extingueixen (exhauriment del capital) ja no es generen interesos, q es el q mou tota l’economia.
L’explotació sostenible és la q ens permet any rera any fer una explotació infinita.
Hi ha molts nivells d’explotació sostenible. Des d’un punt de vista econòmic s’ha d’intentar explotar el nivell sostenible màxim, sense compometre el recurs a llarg termini.
La CAPACITAT DE CÀRREGA d’un sistema referit a una espècie és el número màxim d’individus d’una espècie q pot sostenir un ecosistema.
Si tenim una població petita de peixos i no fem cap captura, aquesta captura creixerà fins la capacitat màxima de càrrega (K) (quan en un ecosistema hi ha un nº molt gran d’individus, els nutrients s’exhaureixen, així q el creixement tendeix a un nº constant, q és la capacitat de càrrega, l’ecosistema no pot sostenir a + individus).
Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆAl principi, el gràfic mostra com una base demogràfica petita produeix un creixement lent, hi ha poc individus, els costarà molt trobar-se, el creixement és lent.
ÆQuan la població va augmentant esdevé el creixement, q no és exponencial pq hi ha un limitant, però sembla exponencial.
ÆEls individus creixen fins q els recursos no són suficient per a tots, a +, el nombre de depredadors augments pq hi ha molts individus, així q la població s’estabilitza, pren el valor de K (capacitat màxima de càrrega).
L’equació del creixement de la població en funció del nº d’individus (tamany): G(x)= r·x(1-x/k) G(x)= creixement en funció del nº d’individus.
r= taxa intrínseca de creixement. Pròpia de cada espècie.
x= nº d’individus k= capacitat de càrrega.
El q és interessant, és mirar el Nº MÀXIM DE CAPTURES SOSTENIBLE, sense q s’extingeixi la població.
- Si no es captura res, la població creix fins la k.
- Si baixa la k, arriben abans al seu nivell de creixement màxim.
- Si baixa el valor de r, la reproducció és + ràpida.
Però com q el valor de k i r no es pot dominar, s’ha de jugar amb el nombre de captures.
ÆSi inicialment capturem un nº qualsevol de peixos, no hi haurà cap tipus de creixement, pq inicialment, el nº d’individus és tan petit, q no poden reproduir-se.
ÆSi es capturen un nº moderat d’individus, quan la població ja és vella, es produirà una nova estabilització, serà una captura sostenible: Nº ind.
Creixement K estabilització t ÆSi es capturen massa individus, es col·lapsa la població. La captura ja no és sostenible: Nº ind.
Creixement K t No és sostenible El rendiment màxim sostenible és d’un cert nº d’individus. Quan s’arriba a una estabilització, qualsevol q sigui la captura d’individus tendirà a estabilitzar-se al mateix valor: k/2.
Creixement Rendiment màxim sostenible x x màx=k/2 k Si ens volem situar al punt on el creixement és màxim (tb on el rendiment és màxim): G’(x)=r(1-2x/k) G’(x)=0 x= k/2 22. ELS BOSCOS AL MÓN. LES SEVES FUNCIONS, “LES PLANTACIONS NO SÓN BOSCOS”. LA GESTIÓ FORESTAL. EXPERIMENTS DE IMPLEMENTACIÓ CONJUNTA. (Tiziano Gomiero) ELS BOSCOS AL MÓN: La mayoría de bosques del mundo se encuentran entre los paralelos: 27ºN i 27ºS.
Cuando la población humana crece, el ciclo de quema también lo hace. La zona 27ºN-27ºS engloba a la zona tropical. Existe el peligor de poner demasiada presión en los bosques tropicales, degradarlos.
• ECOLOGIA DE LOS BOSQUES TROPICALES HÚMEDOS: 21. suelo pobre, heterogéneo. Cuando el suelo se degrada no se recupera, se vuelve sabana.
22. Área. 23,27ºN – 23,24ºS.
23. Biodiversidad: este tipo de bosque es un sistema q se autoorganiza. No se puede saber q va a pasar. Son ecosistemas q dependen el uno de el otro, estan muy inerrelacionados. Si se construyen carreteras, canvian las condiciones, cambiar las condiciones es muy malo para el ecosistema.
24. En los bosques tropicales húmedos hay una gran variedad de ecosistemas: suelo, lagos, aire...
500.000 mil personas viven del bosque. Necesitan del bosque a parte de los animales. La madera para cocinar es muy importante, ya q no tienen carbón, ni petróleo. Estas personas tienen muchos problemas, por ej., cuanto más tiempo gastan en recoger madera, menos tiempo tienen para otras actividades.
El FAO saca los datos del ministerio. Es político. Puede omitir datos para dar una cierta imagen al país.
El 25% de CO2 se genera por el cambio del uso del suelo de los bosques. En los países desarrolladaos hay + exportación de madera. En los subdesarrollados, + importe.
El SUBSIDIO es la parte política necesaria para la sostenibilidad de la madera de los bosques. Las SUBVENCIONES a la ganaderia es el dinero recurrente a aquellos q tienen una finca.
FUNCIONS DELS BOSCOS: “LES PLANTACIONS NO SÓN BOSCOS”: Les SUPERFÍCIES FORESTALS són boscos, però es considera forestal tot allò q no és ciutat ni agricultura. És a dir, arbres, pastures...
A Catalunya el 62% (70% cuníferes, frondoses, alzina(,olt interesant econòmicament)) de l’espai és forestal. D’aquí, el 43% és arbrat (aquest percentatge és molt alt).
L’espai forestal es pot dividir en: 25. alta muntanya 26. boscos de pi negre, gatosa i prats alpins 27. roureda, fageda 28. aiguamoll INCENDIS: La superfície forestal ha crescut en un 20%. Les masses (boscos) s’estan consolidant. La taxa de creixement augmenta, però és així pq són boscos joves, q creixen ràpidament.
ECONOMIA: Econòmicament el bosc té cada vegada menys importància. Abans les societats eren bosco-depenents.
El 4,5 del Producte Interior Brut (PIB) es deriva del bosc.
Catalunya és deficitària en fusta.
Es necesiten 3500 llocs de treball pel bosc, per fixar gent al territori.
La funció econòmica és molt important. Cada vegada el rendiment q es treu del bosc en quant a fusta o fruit és menor del q es treu per paisatge... el 80% de les superfícies forestals són privades (poca rentabilitat econòmica, només es beneficia la societat), el 4% és del estat (de la Generalitat), el 16% dels municipis.
No hi ha planificació. Els boscos són molt poc productius. Les dinàmiques forestals són molt lentes. A més, hi ha hiperfreqüenteació humana puntual, això provoca acumulació de combustible, augment de fonts d’innició (risc d’incendi).
S’hauria de fer una gestió + àmplia, no tant individual.
S’està perdent els mosaics d’usos, si n’hi ha un incendi no es pot para. Al principi, el bosc era un recurseconòmic. Després era un recurs ecològic. Ara se suposa q és una eina, un recurs natural, renovable.
NORMATIVES FORESTALS: Hi ha diverses normatives: 29. pla general de política forestal (no s’ha acomplert).
30. Pla de producció forestal. Directrius sobre els materials de les finques privades...
31. Plans tècnics de gestió forestal.
32. Plans d’ordenació territorial.
33. Inventari ecològic i forestal.
Els boscos no són plantacions, ales plantacions n’hi ha pocadiversitat, als boscos no. No es pot incluir ganaderia a una plantació, en canvia a un espai forestal sí.
GESTIÓ DEL BOSC: Hi ha diverses maneres de gestionar un bosc, totes elles han de dependre del tipus de bosc de q parlen, ja q hi ha arbres, q naturalment necessiten una renovació constant( com aquells q viuen a prop de les glaceres o llocs on acostumen a haver-hi devallades q s’enporten regularment els arbres, o altres q no necessiten tanta llum...) Tallada d’aclarides successives. Tallar arbrs pq puguin crèixer els petits.
Bosc irregular. Van tallant d’aquí i d’allà. Visualment no té cap impacte, però ecològicament no és bó.
23. RELACIONS ENTRE ECOLOGIA COM A CIÈNCIA I ECOLOGISME COM A MOVIMENT. VARIETATS D’ECOLOGISME. COMFLICTES ECOLÒGICS. (Joan Martínez Alier) CONFLICTES ECONÒMICS I AMBIENTALS: Són els conflictesq provoca aquell q fa ús del medi.
CONFLICTES INTERNACIONALS: • Disminució de gasos d’efecte hivernacle. En aquest moment tothom té dret a produir CO2. No se sap qui reduirà les emissions de diòxid de C, i no ha ha límits per fer servir “carbons signs”, “sumideros”, acumulacions de diòxid de C.
• La propietat de la biodiversitat. De qui és la biodiversitat? Qui poseeix els recursos genètics? Fins ara eren patrimoni de la humanitat, d’accés lliure, no havien de pagar.
• La producció de diòxid de S. l’SO2 actualment no es pot produir pq hi ha restriccions.
• La pesca. Els drets de propietat, al 1970 es posaren les 200 milles d’aigua territorial, però els peixos no saben d’espais. Els rius, costes, ets tenen unes regulacions comunitàries entre els mateixos pescadors, horaris...
Entre Marroc i Espanya hi ha un conflicte econòmic i ecològic (els espanyols pesquen massa). Tb passa entre Canadà i Espanya.
Conflicte de recursos naturals.
• Propietat de l’aigua subterrània. De qui és l’aigua subterrània? Fa temps era de qui feia un pou, ara és de l’Estat.
• IMPERIALISME TÒXIC: al CONVENI DE BASILEA es va prohibir l’exportació de residus tòxics o perillosos de països rics a pobres.
• INTERCANVI ECOLÒGICAMENT DESIGUAL: exportació fde productes de països pobres a preus q no consideren l’esgotament dels recursos.
• DUMPING ECOLÒGIC: vendre per sota del cost, no consideren els danys ambientals, les externalitats.
El preu de la banana no té en compte l’exportació de potassi (fòsfor) q s’està fent, s’està empobrint de potassi l’ambient, i enriquint un altre ambient.
• Hi ha tribus indígenes q no volen q s’exploti petroli a la seva terra pq el sòl és sagrat.
• INTERNACIONALITZACIÓ DE LA INTERNALITZACIÓ DE LES EXPERNALITATS: demandes judicials contra diverses empreses al seu país, reclamant danys per les externalitats.
• DEUTE ECOLÒGIC: - Jubileu 2000: pq es perdoni el deute econòmic a països pobres, pq l’ambient pateix més pq l’han d’explotar. Han de viure d’ell.
34. al Nord, les importacions barates q no tenen en compte els danys fets.
35. ocupació desproporcional de l’espai ambiental. Ús desproporcionat d’espai ambiental gratis • CONTAMINACIÓ TRANSFRONTERA del SO2.
• ESPAI AMBIENTAL: William Rees va escriure la PETJADA ECOLÒGICA per una ciutat, p.ex. BCNÆ 100 km2, 1,5 milió d’habitants, l’espai geogràfic real segons el càlcul de Rees: 1) terreny de conreu q fan servir els habitants, segons el q consumeixi.
2) Paper i fusta. Espai 3) Part pavimentada. m2 per persona.
4) Quantitat de vegetació per consumir el CO2.
S’està vivint d’una manera impossible per l’economia actual. Uns ocupen molt i altres poc.
• BIOPIRATERIA: robatori de recursos genètics.
• CONFONDRE PLANTACIONS PER BOSCOS: la població local no pot posar ganaderia pq una plantació no és un bosc.
Des del XVIII ó XIX, els boscos a Europa són plantacions d’arbres.
Al SISTEMA ECONÒMIC, es formen els preus segons l’oferta i la demanda.
Depenen dels bens de propietat. L’ambient té uns béns de propietat, les diverses formes de propietat (accés lliure (CO2 a l’atmosfera), accés comunitari, privat...) si no hi ha propietari és del primer q arriba (i passa a tenir propietari).
Hi ha recursos q es reciclen. En CO2 en part, hi ha 300 parts per milió.
Els cicles funcionen amb E solar.
MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA: Als EUA hi ha hagut un moviment: ecojustice ( JUSTÍCIA AMBIENTALÆ moviment nou (15 anys) però antic pel q fa al tema. Lluita contra el racisme ambiental, càrrega desproporcionada de residus tòxics a la població minoritària (pobres, hispànics...) Conflictes per la salut al treball. Lluites per aigua neta. Construcció d’autopistes.
Ambientalisme indígena: les ètnies indígenes q lluiten protesten fent servir l’AUTODETERMINACIÓ indígena, volen tenir dret sobre el seu territori.
L’economia fa servir cada vegada + territoris.
24. RESIDUS 24.1 TIPUS DE RESIDUS: De residus n’hi ha de molts tipus, es solen classificar segons el seu estat: - Líquid (aigües residuals, purines de granges...) - Sòlids (mines, menjar, metalls, hospitalaris, industrials, nuclears, forestals...) - Gasos (CO2, SO2, CFC...) De residus sòlids n’hi ha de molts tipus. Els residus hospitalaris no haurien d’acabar amb els residus urbans, en principi, els urbans no inclouen els industrials ni els hospitalaris.
Els + abundants són els miners i els forestals. Els residus urbans són només d’un 5%, les indústries tb sobre 5%. Les mines de sal poden arribar a fer muntanyes artificials de sal. Cada dia es produeixen 8000 tones de residus de la mineria. A l’abocador del Garraf entren 2500 tones diàries, i són el 70% dels residus de BCN.
Els residus són una fracció heterogènia q evolucionen amb el temps, no són els mateixos residus ara q fa 10 anys. Es pot incidir en la composició dels residus i en qui els produeix.
RESIDUS SÒLIDS URBANSÆ barreja de diferent tipus de material: aliment, cartró, plàstic, metall, vidre...
Mitjançant l’estudi de la composició, es pot saber moltes coses sobre una societat.
Si les deixalles arriben barrejades a les zones de tractament, s’ha de posar un operari per separa-les, una feina desagradable i perillosa.
FRACCIONS en PES: · matèria orgànica: 41,58%. És molt densa, ocupa poc espai, poc volum.
· Paper: 21,24%. Pesa molt poc però ocupa +; molts ajuntaments fan recollida de cartró. és millor separar paper i cartró pq els preus són diferents, la qualitat és diferent.
· Plàstic: 9,98% · Metalls: 3,44%. Es poden separar mecànicament, amb electroimants.
· Mixte: per aquells productes q tenen una mica de tot, tenen paper i plàstic, ó paper i alumini...tetrabrics, boses amb paper, paper de plata, bolquers, paquets de tabac,...la recuperació és gairebé impossible.
· Voluminosos: 2,88%. Són aquells productes q no poden entrar dins el contenidor: ,mobles vells, taules...els ajuntaments han de posar serveis especials.
· Residus especials: 0,2%. Representen una fracció molt petita però és molt nociva, és important separa-la dels altres pq poden contaminar molts productes, i així els fan irreutilitzables.Pots de pintura, lleixiu, piles, xeringues, fluorescents, bombetes, xips...es tracta d’un pes minúscul però q contamina molt. Aquesta fracció s’ha de separar dels altres pq pot fer variar la qualitt del residu. Toxicitat molt elevada.
· Vidre: 6,2%. Del vidre es diu q és l’envàs ecològic, encara q per fabricar-lo s’hagi defer servir recursos no renovables. Permet fer envasos reutilitzables, el problema és q molts envasos no són retornables. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar fins a 60 vagdes.
· Reste: 7,10%. Són coses inclassificables.
24.2 EVOLUCIÓ EN LA QUANTITAT I RESIDUS: LA COMPOSICIÓ DELS Aquesta composició no sempre es classifica així. Es pot fer per volum, però és molt diferent. El paper ocuparà molt més q la matèria orgànica, però no és més nociu.
Aquesta manera de classificar, per volum, és enganyosa.
La composició dels residus no sempre ha estat així, va canviant. Ara els mixtes estan pujant (es fabriquen + tetrabrics, bosses de paper i plàstic...), els plàstics tb van augmentant. El residu orgànic està baixant en quant a nivell percentual, però no com a valor absolut, q es manté. Els residus especials tb pujen...
Les composicions de les deixalles varien segons la societat analitzada: Catalunya: 1,3 kg residu/persona EUA: 4 kg /persona.
Les composicions de les deixalles tb varien segons l’activitat q es produeix.
24.3 LES TRES ERRES (3R): Les 3 R són: REDUIR, RECUPERAR i RECICLAR.
Aquesta “norma” es fa servir per la gestió de residus urbans: 1) REDUIR els residus. S’han de tractar, com menys residus es generin millor, s’han d’intentar fer dasaparèixer. En els últims anys. Les deixalles augmenten en pes i volum.
2) RECUPERAR o REUTILITZAR. A un pot se li pot donar un ús diferent un cop s’ha utilitzat. Això té menys requeriments energètics q reciclar.
3) RECICLAR: s’està avançant molt avuí dia. Cal tenir clar q no és possible reciclar el 100% dels residus ni infinitament, ja q amb cada reciclatge es va perdent qualitat. A més, el reciclatge no és ambientalment innocu, s’ha d’utilitzar molta E.
Pel medi ambient, seria millor reutilitzar q reciclar, pq per reciclar es fa una despesa d’E q no és bona. Però per les empreses, és millor reciclar, pq hi ha + gent treballant, i surten beneficis. Si el residu es redueix o reutilitza, no hi ha beneficis monetaris, es beneficia la societat en conjunt, però ningú cobra. La reducció no dóna interès econòmic. Per això cada cop es recicla +. El reciclatge entra a la lògica mercantil, la reducció ó reutilització no.
25 LA GESTIÓ DE LES DEIXALLES URBANES.
¿Q pot fer l'Estat amb els residus, q en pot treure? • L'Estat pot prohibir certs materials • pot posar taxes ambientals • obligar a reutilitzar els envasos. Si es paga una consigna (dipòsit), uns diners per un envàs, al tornar-lo te'n tornen els diners (Sistema de depòsit, devolució i retorn). Però aquest sistema és de difícil aplicació. No hi ha espai suficient ni consciència social.
• Estandaritzar els envasos, així es torna + fàcil la seva recuperació.
¿Q poden fer els municipis? • els ajuntaments cobren taxes d'escombreries.
Hi ha paisos q fan el sistema: payt (pay-as-you-throw). per saber quina és la quantitat d'escombreries llançada per la gent: -es pessen les deixalles -l'ajuntament només deixa tirar les escombreries a unes bosses determinades. Les bosses s'han de comprar a un preu més alt del q costen realment.
- cada casa té un contenidor, i costa diners anar a recollir les escombraries, si tenen +, han de pagar +.
- Hi ha un problema quan la gent va a tirar les escombreries a una altra banda. Però no acostuma a passar pq han de traslladar tots els residus. Això es diu TURISMES de RESIDUS.
La Llei d'envasos 11/97 del 24 d'abril prohibeix recuperar + d'un cert nombre d'envasos. La llei afavoreix la generació de plàstic. Acota el reciclatge i la recuperació, posa màxim i mínim i obliga a fer incineració d'una certa quantitat de residus: objectius globals de la llei: 1- valoritzar el 50%, com a mínim, i el 65%, com a màxim, en pes del la totalitat de residus d'envasos generats.
2- En el marc de l'anterior objectiu, reciclar el 25%, i el 45%, com a màxim, en pes, de la totalitat dels materials d'envasar qiue formen part de tots els residus d'envasos generats, amb un mínim d'un 15% en pes de cada material envasat.
3- Com objectiu intermig a l'esmentat anteriorment, abans del 25 d'abril de l'any 2000 es reciclarà un mínim del 15% del pes de tots els materials d'envasat que formen part de tots els residus d'envàs generats, amb un mínim d'un 10% en pes per cada tipus de material d'envasat.
4- Finalment, reduir com a mínim el 10% en pes de la totalitat dels residus d'envàs generats.
25.1 COM PLANTEJAR UN PROJECTE DE RECOLLIDA SELECTIVA? GESTIÓ DE LES DEIXALLES AL MARC DE L'ÀREA MERTOPOLITANA DE BCN.
RECICLAR: Recollides selectives: - paper - vidre - envasos - llaunes piles matèria orgànica (MO) Les recollides de residus es fan a DEIXALLERIES, PLANTES DE COMPOSTATGE, PLANTES DE METANITZACIÓ; PLANTES DE TRIATGE, i a instal·lacions finalistes: ABOCADORS, INCINERADORES.
DEIXALLERIAÆ instal·lació petita pensada per residus domèstics especials. Té altres funcions: recollir roba, paper, plàstics...separen els diferents materials i els porten a reciclar, reutilitzar, o es tiren definitivament.
PLANTA DE COMPOSTATGEÆ destí de la matèria orgànica recollida segregadament.
PLANTA DE METANITZACIÓÆ una altra manera de tractar la MO.
PLANTA DE TRIATGEÆ plantes per matèria inorgànica. Per envasos i altre tipus de residus inorgànics.
INSTALACIONS FINALISTES: ABOCADORSÆ dipòsit controlat de residus.
INCINERADORESÆ planta de recuperació energètica. Recupera en forma d'electricitat, calor...
La recollida selectiva es pot plantejar pel mètode de CONTENIDORS. És una competència local, els ajuntaments defineixen el seu model. Hi ha una llei reguladora de residus, la 6/93 desl 15 de juliol. Cada ajuntament té molta discrecionalitat alhora de definir el model.
N'hi ha 2 models: el de RESIDU MÍNIM i el de l'ENTITAT METROPOLITANA de SERVEIS HIDRÀULICS I TRACTAMENT DE RESIDUS (EMSHTR).
• RESIDU MÍNIM: És el q es fa servir a menys municipis. Es fa servir a Molins de Rei, garraf, Montcada, Cerdanyola.
Aquest model és amb el q es pot recuperar major part de residus.
Els contenidors són: 36. VIDRE (verd) Recuperació 28% de deixalles.
37. PAPER (blau) 38. BROSSA ORGÀNICA (marró) 39. FRACCIÓ INORGÀNICA (verd) q va a la planta de triatge 40%.
• EMSHTR (model valor (multicontenidors): És el q es fa servir a BCN i a quasi tots els municipis.
Els contenidors són: 40. VIDRE (verd) 41. PAPER (blau) 42. ENVASOS (groc) es llencen els produstes q porten el símbol del PUNT VERD( fruit de la Llei 11/97) 75% triatge i 25% incineració.
43. BROSSA ORGÀNICA (blau petit) separar a casa la matèria orgànica de la inorgànica. És una proposta, els ciutadans ho haurien de fer. Anirà a la planta de compostatge o metanització.
44. LA RESTA (Verd clàssic) Aquest model és molt diferent a l'anterior en quant a la manera de tractar els residus. El EMSHTR incinera, mentre q el de residu mínim no ho fa. El rendiment de la planta de triatge és molt + elevat, d'un 70%.
Hi ha un 53% de recuperació.
El problema dels envasos és la reducció, no el reciclatge. No acaba de ser una bona solució posar un contenidor; s'hauria de pensar en la substitició per vidre, q és + ecològic.
S'ha d'informar a la població.
26 INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE LES DEIXALLES.
Residu és tot allò q ja no serveix pel q servia anteriorment.
Els residus es poden tractar de dues maneres principalment: de manera PREVENTIVA ó RECUPERADORA i de manera FINALISTA.
Els residus poden resultar un RECURS, un SUBPRODUCTE ó un PROBLEMA.
Els programes de residus van sorgir arran d'una llei: LLEI de RESIDUS 6/93 ó llei "VILALTA", creada pel Sr. Vilalta, antic ministre de Medi Ambient. Aquesta llei era una de les primeres q es van proposar i era molt ambiciosa. No es va complir totalment.
Després va sorgir una altra llei, al 1995 ÆPrograma de Gestió de Residus (PGRMC) i d'aquí: PMGRM (municipis) i PCCGM.
26.1 INSTAL·LACIONS DE RECUPERACIÓ: PLANTES DE COMPOSTATGE I METANITZACIÓ, PLANTES DE TRIATGE I DEIXALLERIES: Les instal·lacions de recuperació intenten crear un RECURS a partir de la deixalla ó crear SUBPRODUCTE.
← Per crear un recurs, es fa continuar el cicle. RECICLAR, REUSAR. Són mètodes pels q un material continua fent el mateix servei q feia abans, no hi a una transformació del material.
Es tracta d'un cicle tancat.
← Per crear un subproducte tb es fan servir mètodes preventius ó recuperadors, la diferència és q no segueixen un cicle, sinó q el q es forma és un producte diferent de l'inicial.
Producte inicial subproducte Aquests dos mètodes són els millors ambientalment parlant, però suposen un major pressupost actualment.
Com a plantes de recuperació es troben: DEIXALLERIES, PLANTES DE TRIATGE, PLANTES DE COMPOSTATGE I METANITZACIÓ; PLANTES DE RECICLATGE.
DEIXALLERIES Són plantes petites i poc problemàtiques. Instal·lacions pensades per segregar els residus especials (olis, bombetes, piles...) i voluminosos. Encara q tb poden recollir altres residus, com fusta, paper, plàstics...
Aquestes plantes no tracten el residu, només els separen en grups.
És important pq el sresidus especials són molt contaminants i contaminen fàcilment altres residus, fent q no es puguin recuperar.
Pq una deixalleria rendeixi al màxim, hauria de: - Estar a prop de la ciutat. Aquestes instal·lacions estan pensades pq la gent individualment porti tb les seves deixalles separades. No està ben pensat q es posin fora de la ciutat pq aleshores la gent no voldrà haver d'agafar el cotxe per anar a deixar els residus.
Es podrien fer minideixalleries a dins de les ciutats.
- Funció d'educació i pedagogia. Si la gent no es conciencia de q els residus són un problema i es poden tornar un recurs, és molt difícil q les deixalleries funcionin, necessiten la col·laboració de tots els ciutadans.
PLANTA de TRIATGE: A una planta de triatge es fa una separació de residus. Aquesta separació es fa primer al carrer, segons els contenidors.
Si s'agafen les deixalles del contenidor groc: envasosÆLa taxa de recuperació és alta, però la fracció de residus tractat és molt baixa.
A les plantes on hi va totes les deixalles, el rendiment és molt baix però es recupera força, hi ha el problema q la qualitat dels materials recuperats és baixa. El compost q es fa amb matèria orgànica é de molt mala qualitat.
PLANTA de RESIDU MÍNIM: És una planta amb un nivell de recuperació del 40%. És on van els contenidors de la gestió en forma de residu mínim.
La recuperació és mes alta q amb l'altre sistema.
COMPOSTATGE i METANITZACIÓ: Són dues maneres de tractar els residus de matèria orgànica (MO), es tracta la fracció orgànica de residus municipals.
Hi havia una llei q obligava, a partir de 1999 a separar els residus a casa. No s'ha complert.
← COMPOSTATGE: Planta d'estabilització de MO. Forma part del cicle.
S'ha de transformar per a aplicar-la al sòl.
Si s'aplica directament es crea un desequilibri entre els Microorg. descomponedors i els del sòl.
El compost és fruit d'un procés aeròbic de transformació de residus, és de color marró cafè i fa olor de terra. Es pot usar com adob.
ETAPES: Es necessari fer un triatge per treure allò q no és MO.
S'ha d'afegir una substància pq es pugui fer aeròbicament (és el pre-tractament) Es fan unes piles de MO, hi ha 8 setmanes de descomposició, tractament de molècules i despreniment de calor.
Després hi ha una etapa de maduració de 6 setmanes.
I el port-tractament i acaba sent una mena de sorra.
El q no s'ha descompost torna al principi per fer un altre cop el procés.
Això es pot fer + ràpidament augmentant o disminuint la Tº, humitat... si es fa en un lloc tancat a més no fa olor.
← METANITZACIÓ: En comptes de CO2 i adobs, surt CH4 del tractament.
El procés es fa en anaerobiosi i molta humitat. Hi ha mota classe de Microorg, així q la Tº pot ser de diferent menes.
Pot fer-se a l'exterior.
PLANTES DE RECICLATGE: S'intenta aconseguir q el recurs no sigui un problema.
A les plantes de reciclatge, els tetrabrics es separen en cartró, alumini i plàstic. El cartró es recicle, l'alumini no s'aprofita i el plàstic es crema.
26.2 INSTAL·LACIONS FINALISTES: ABOCADORS I INCINERADORES.
PROBLEMÀTICA DE LES INSTAL·LACIONS FINALISTES.
Les instal·lacions finalistes fan del residu un problema: • El producte es veu sotmès a un tractament per eliminar-lo i la matèria no es pot destruir, només es pot transformar.
• Aquestes instal·lacions trenquen el cicle natural dels materials.
Desfan els ciles, es tornen lineals.
La toxicitat inicial queda concentrada i transformada en gas, sòlid ó líquid.
• els tractaments finalistes generen competència respecte els tractaments preventius. Les incineradores tenen menys despesa com + residu incinerin; però el producte q genera + E és el q és + reciclable, així q competeixen amb les instal·lacions recuperadores pel residu reciclable.
Les plantes de tractament finalista són: ABOCADORS, INCINERADORES i PLANTES de TERMÒLISI.
ABOCADORS: Els abocadors són espais on es llencen les deixalles, sense fer-hi cap mena de distinció.
N'hi ha de dos tipus: - controlats - incontrolats.
Actualment estan bastant vigilats els abocadors incontrolats.
A Catalunya n'hi ha l'abocador del Garraf, q és un dels + grans d'Europa, i q està bastant malament pensat pq al Garraf hi ha roca porosa, calcària i no van posar caès impermeables, així q les restes tòxiques circulen per elles. Hi va haver casos de contaminació i espeleòlegs morts pels gasos.
Els abocadors generen 2 tipus de subresidus: - lixiviats (líquids) - gasos.
Aquests dos residus haurien d'estar recollits d'alguna manera , així q el terreny hauria de ser impermeable (no com passa al Garraf).
Els abocadors (els controlats, els altres són il·legals i es fan com volen) haurien de ser: Xemeneies per la sortida de gas Capes impermeables Sistema de drenatge Els abocadors acostumen a necessitar una fracció de terres entre les masses de tonelades. Aquestes terres poden ser el resultat de l'incineradora ó de la planta de compostatge.
INCINERADORES: Són plantes on hi van totes les deixalles (sense separació prèvia, el camió de les escombraries tira allà el q agafa al carrer) i les cremen. Això provoca : - fums - escòries - aigües residuals La toxicitat es concentra en aquestes restes.
D'incineradores n'hi ha de 2 tipus: - obsoletes: són forns.
- Modernes: tenen dues dferències importants amb les anteriors: Recuperen E // utilitzen filtres.
En poc temps, es podrà aconseguir q les incineradores no contaminin, pq posaran diferents filtres q podran filtrar tota la contaminació dels fums, però aquests filtres hauran d'anar a unes altres plantes de tractament de residus especials, així q no s'acaba amb el problema.
Un dels problemes q tenen les incineradores és q produeixen gasos molt tòxics (HCL, H2SO4..) i dioxines (compostos clorats q afecten molt negativament la salut humana). A més, a les escòries, no separen els materials metàl·lics, només separen el ferro i els q són de tamany + gran, però per exemple l'alumini queda fos i va a parar a les escòries, q són com una mena de terra i q anirà a parar al sòl o a l'abocador.
PLANTES de TERMÒLISI: Sòn instal·lacions on fiquen els residus a la planta i apliquen Tº en absència d'O.
Són per substàncies orgàniques i plàstics.
Generen menys dioxines i té un volum de sortida de residu menor q el de l'incineradora.
Transformen el producte, generen E elèctrica però continua contaminant.
CONCLUCIÓ: El q s'hauria d'aconseguir és afavorir el q el residu fós un RECURS i no un PROBLEMA: Com hauria de ser Recurs Subproducte Problema Com és en realitat Recurs Subproducte Problema El problema és q econòmicament surt millor q sigui un problema, pq si es fa un recurs tothom surt guanyant però ningú en surt amb diners, o al menys tants diners.
Amb les plantes finalistes només guanyen uns quants, però són molt poderosos.
L'Estat no afavoreix l'aplicacions de lleis en contra de les incineradores. A la Llei 11/97, obligaven a incinerar un percentatge de residus, i acotaven la quantitat de residu a reciclar.
Es podria resumir q depenent de l'enfoc q es volgui donar, el residu pot constituir un problema o una solució, un recurs.
27. URBSNISMES I MEDI AMBIENT. CIUTAT COMPACTA vs URBAN SPRAWL. EL CAS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BCN.
La població creix de manera exponencial. D'aquí a 45 anys està previst q es dupliqui la població. Aquest creixement + ràpid de la població es dona a les ciutats, i el creixement és + ràpid als països en desenvolupament. Cada vegada hi ha + gent a les àrees urbanes.
Al 1996 el 43% de la població vivia a àrees urbanes. Hi ha hagut un desplaçament massiu del camp a les ciutats.
S'està consolidant magnituds de 10-15 milions d'habitants.
¿Pq aquest creixement? - - com q hi ha molta gent la base demogràfica és molt gran. Les dades són molt altes.
Immigració del camp a la ciutat. Per diferents raons; és diferent a països desenvolupats q als q no ho són. A les ciutats hi ha + recursos. + llibertat (no depenen de la terra, no tant del medi natural), a la ciutat passen la majoria de coses, es té la informació i decideixen a les ciutats.
Falta de terra, pobresa.
Les administracions públiques destinen + recursos a les ciutats q als camps.
Ciutats des d'un punt de vista ambiental hi ha diferència entre desenvolupades i no desenvolupades.
Les ciutats de països en vies de desenvolupament semblen + deteriorades ambientalment; però tenen molt + requeriments les ciutats riques. Als països rics hi ha capacitat per fer despeses correctores en impactes ambientals (corba de Kusvets). En aparença les ciutats en vies de desenvolupament són un desastre ambiental.
ÀREA METROPOLITANA DE BCN: Tota ciutat té uns INPUTS i uns OUTPUTS.
- els inputs (requeriments) es satisfan amb recursos q no provenen de la ciutat. L'E prové de Tarragona, Pirineu, Cubelles...
Els outputs (residus) no es queden a BCN. Se'n van al Garraf, Montcada, Sant Adrià...gasos a l'atmosfera...
Tota ciutat absorveix recursos de fora i n'expulsa cap a fora. No pot ser d'una altra manera, les ciutats són llocs on es concentra la població, però es pot fer d'una manera d0ferent. Els outputs poden ser minimitzats i els inputs renovables.
La citat és una consumidora neta. La ciutat produeix productes manufacturats: Producte E Serveis i informació La citat és on es genera i es manipula la informació, és un bé no-material.
La gran quantitat de material i E produeix l'ORDRE dins la ciutat, i això fa q pugui incrementar-se l'ordre, l'aport d'E externa, i així produeix uns productes.
2ª llei termodinàmica: el desordre fora de la citat ha d'augmentar + A la citat baixa l'entropia (+ material de fora cap a dins) en un sistema tancat, l'entropia pot disminuir. Si aportem E l'entropia disminueix, l'ordre augmenta.
A fora de la ciutat l'entropia creix, no hi ha aportament de materials de fora. No hi ha E de fora, l'entropia augmenta i augmenta el desordre.
CIUTAT COMPACTA - CIUTAT DIFOSA: CIUTAT COMPACTAÆ densitat de població elevada. Típica ciutat mediterrània.
CIUTAT DIFOSA = URBAN SPRAWLÆ ciutat anglesa ó americana. Cases unifamiliars, carrers amples...
Des d'un punt de vista de requeriments de matèria i E: CIUTAT COMPACTA CIUTAT DIFOSA En general, menys despesa de E, pq hi ha + densitat.
+ despesa calefacció, llum...
Menys despesa de transport Menys pèrdua E Menys desplaçaments amb privat + despesa en transport + pèrdua E en el transport + desplaçament amb v. privat Transport públic + fàcil transport ha de fer recorregut + llarg Plurinuclear, + complexa. No es necessita gastar tant en transport pq tot està + a prop. Tot està barrejat mononuclear, les ciutats són monotemàtiques, tenen diferents zones.
+ residus urbans m2 menys residus urbans m2 requereix menys espai + espai S'està produint una tendència cap al model anglosaxó. Però la despesa en transport en aquest model és molt difícil. No són ciutats polinuclears, així q es necessita fer ús de vehicles contínuament. Aixó fomenta l'ús de vehicles individuals, q són molt nocius pel medi ambient. Però si no hi hagués el problema de l'espai i el combustible fos + barat, sortiria guanyant el model de ciutat difosa.
Encarir la gasolina és quelcom difícil, pq, segons la reforma fiscal ecològica, es trandsferririen els impostos del treball a l'E de combustibles fòssils. Si s'encareix el petroli, les alternatives sorgeixen + fàcilment. Però el petroli té demanda inelàstica pq ha de pujar molt el preu pq la gent no l'utilitzi.
LLEI DEL SÒL: En principi a les ciutats compactes no hi ha moltes zones verdes, a més, el nou govern va canviar la llei dels sòls, i la va posar de manera q és molt + fàcil tenir sòls urbanitzables a la ciutat. Abans eren competència dels ajuntaments.
• Llei anterior: Sòl: - Urbà - Urbanitzable: - Programat - No programat - No urbanitzable L'ajuntament tenia la competència de dir si un sòl era programat o no programat.
• La nova llei (6/98) canvia de definició de les categories: URBÀ: hi ha l'urbanització feta: carrer, llum...
URBANITZABLE: per defecte el sòl és urbanitzable. Pq l'ajunta,ment pugui dir q no és urbanitzable, s'ha de complir unes condicions (jaciment arqueològic, espai protegir...) La inmensa majoria del sòl va passar a ser urbanitzable, es va disparar. Pensaven q així baixarien els preus, però no és així pq no funciona el sistem d'oferta i demanda.
L'ajuntament no pot ara dir quan un sòl urbanitzable es desenvolupa. Ja no és programeble o no programable.
La llei anterior del sòl es va declarar inconstitucional pq era agresiva a les Comunitats autònomes.
Les zones verdes tenen un % mínim.
El sòl agrícola no està protegit.
28. SISTEMES DE TRANSPORT I MEDI AMBIENT: CÀLCUL DE LA DESPESA ENERGÈTICA PER ARRIBAR A LA UAB: El transport des del punt de vista ambiental és molt important, pq és quelcom q utilitzen moltes persones i q contamina per tant en gran mesura. El transport es troba en tot el procés de producció d'un bé: Materia prima Æ Comerç Æ Producció Æ ComerçÆ ConsumÆComerçÆ Recurs TRANPORT Sempre hi ha tranport, l'input (allò q entra en un sistema) vé transportat.
Un dels factors q contribueixen al preu de tot és el transport, el cost ambiental sol estar implicat al transport, per això és tan car.
Les coses no sempre surten com es pensa, amb Internet es pensaven q disminuiria l'ús del paper, q no faria falta tantes enciclopèdies i tot això i al final el q s'ha fet és incrementar l'ús del paper.
Els MODEL TERRITORIAL (ciutat compacta - ciutat difosa)i el MODEL DE TRANSPORT van lligats.
A la ciutat difosa, es necessita un sistema de transport + complexe, + cotxes, + transport públic...
Si hi ha una ciutat molt tipificada i separada per zones, tb es necessita + transport.
Si a una ciutat compacta els nuclis estan molt separats, es necessitarà el transport, però és + normal q es faci ús del transport públic per anar per la ciutat. Si a la mateixa ciutat hi ha zones col·lectives, zones en q hi ha de tot, no es necessari traslladar-se, hi ha menys despesa E en transport.
Des d'un punt de vista ambiental és millor la ciutat compacta.
Transport a BCN (1989) des del punt de vista de E i CO2: EÆ tranportÆ 36,3% (és la quantitat d'E + elevada, + q les indústries o llars) CO2ÆtransportÆ 51% (tot això segons la OCDE= Organització per Desenvolupament Econòmic) El mitjà de transport q gasta + E: AVIÓ AVE (+ velocitat, + radis de corbatura, pendents baixes) CORTXE MOTO TREN AUTOBÚS VAIXELL BICI Æ no contamina, barata, fàcil d'aparcar. No fa soroll, molt eficient però és poc segura COTXEÆ és un dels + usats. La mitja de Km/h és de 6. Utilitzar el cotxe a la llarga no és tan rentable com pot semblar.
Alguns països fan iniciatives pq la gent comparteixi el cotxe. A més, hi ha + accidents.
Els casos de càncer a EUA, és molt gran la dels gasos per combustió Tb hi ha un problema amb la densitat de tràfic, en hever-hi + cotxes, es pot córrer menys, hi ha + consum, + gasos...
Hi ha 5 tipus d'impostos q poden posar els ajuntaments: - Impostos - Càrrecs sobre impostos ja existents - Preu públic q l'ajuntament pot pujar (pujar el preu d'aparcament) - Augmentar zones peatonals - Reduir la velocitat màxima, alternar zones d'aracament, si s'alternen, s'han de fer ziga-zagues, es redueix la velocitat i es consumeix molt.
29. DRET I MEDI AMBIENT. (Lluís Toldrà) DRET AMBIENTAL: Economia i medi ambient estan en xoc constant, del medi ambient és difícil extre'n profit econòmic.
El dret ambiental treballa per conservar àrees determinades, espais q són declarats d'interès ambiental. El dret ambiental dóna eines per conservar els indrets.
Massís de Beret: Expansió i creixement d'una pista d'esquí, creix en hectàrees i fa canviar l'aspecte de la regió. És un impacte ambiental. S'ha de reclamar protecció d'àrees excepcionals, conservar zones verges.
Via verda: Protecció de llocs d'interès comunitari.
Delta de Llobregat: El cinturó agrícola del desviament del Delta és una conseqüència de l'augment del port de BCN.
Encara avui no se sap a qui pertanyen les terres que queden al Delta, Generalitat, Estat (bé públic)...El dret ha de servir per protegir aquests ambients.
Els sediments no circulen al perqué al maresme sud tenen problemes de repressió marina. Sense mesures de dret ambiental és difícil modelar un sistema.
Vilanova, Sitges: Hi ha un tram de costa q va quedar fora del plà de protecció de medi ambient.
SÒL NO URBANITZABLE Æ pot deixar de ser-ho SÒL URBANITZABLEÆ mai deixa de ser urbanitzable.
El dret ambiental tb pot reclamar una protecció d'una àrea.
- Zona sense urbanitzar Æ urbanitzable - Procés judicial Æ referèndum municipiÆ no urbanitzable - Parlament Æ Tribunal Suprem Æ urbanitzable - GeneralitatÆ ha adquirit una finca, la compra, la pot protegir.
Com q hi ha tantes competències, és difícil aplicar una norma clarament.
El dret és una eina per trobar una societat ambientalment + justa.
Tb existeix una POLÍTICA SOSTENIBILISTA; però el creixement econòmic no conjuga amb la sostanibilitat.
ELS PARÀMETRES JURÍDICS, AMBIENTALS I POLÍTICS SÓN DIFERENTS.
DPTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públiques DMA: Departament de Medi Ambient DIE: Departament d'Indústria i Energia DARP: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca MMA: Ministeri de Medi Ambient MF: Ministeri de Foment Administració local: ajuntaments, consells comarcals i entitats metropolitanes.
...