Història dels models audiovisuals (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Història dels models audiovisuals
Año del apunte 2013
Páginas 20
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Història dels Mitjans Audiovisuals   Els models audiovisuals    Tots  ens  alimentem  d’un  sòl  model,  la  ficció,  la  qual  consisteix  en  explicar  un  relat  de  forma  versemblant amb la realitat.    Gran  part  de  les  pel∙lícules  estan  basades en la  ficció. Alguns poden ser animacions, d’altres  documentals, però en general de ficció.    Gran  part  d’aquest  mercat  està  dominat  pels  americans,  on  es  posa  de  manifest  el  cut­cut­cut,  un  cinema  on  hi ha molta acció, cosa que es diferencia del cinema iraní, on tot és  més lent.    ficció ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­> no ficció(perifèric)  ­Documentals  ­Experimentals  ­Animació    La  no  ficció  es  basa  en aspectes  de  caire  documental,  malgrat que també hi ha una mica de  subjectivitat  perquè  sovint  se’ns  expliquen  fets  i  per  tant  no  hi  ha tanta diferencia amb els  de  ficció.    No s’ha de restar importancia als models perifèrics respecte la ficció.    En  una  animació  també  s’expliquen  històries,  però  en  la   majoria  dels  casos  no  hi  ha  versemblança amb la realitat i per tant no es pot parlar de ficció.    Models audiovisuals:  ● ficció  ● perifèrics    Llenguatge audiovisual:  ● Cinema  ● TV  ● Publicitat    Gèneres cinematogràfics:  ● Drama  ● Comedia  ● Western  ● Terror  ● ...    Sovint  és  crean  híbrids:  entre ficció i perifèrics, entre els diferents gèneres, entre els diferents  1  Història dels Mitjans Audiovisuals   llenguatges. Actualment tots els gèneres estan barrejats. “Los teleñecos”.      Model de ficció    Els  germans  Lumier  són  els  inventors  del  cinematògraf.  En   un  cafè   parisenc,  el  28  de  desembre  de  1897,  en  un  saló  els  germans  Lumier  van  fer  la primera  projecció. En  realitat,  era  el  pare  el  que  estava  fent  la  projecció.  Es  diu  que  en  aquella  nit va  nèixer  el  cinema,  no  obstant,  ja  s’havien  fet  projeccions  però  en  privat.  Es  considera  que  aquell  dia  va  nèixer  el  cinema  perquè  va  ser  la  primera  projecció  pública,  on  per veure­la  havien de pagar un franc.  El primer film va ser “Els obrers sortint de la fàbrica”.  Si  tirem  enrere  podem  veure  que  ja  s’havien  creat  altres  invents  per  projectar  imatges,  com  ara la llanterna màgica.  El  cinematògraf  és  un  invent  que  enregistra,  rebel∙la  (fa  còpies)  i  projecta.  Capta  16  fotogrames per segon. Actualment són 24.  La proposta de Edison permetia veure projeccions de manera individual amb el Kinetoscopi.  El cinema neix paral∙lelament al còmic. El còmic té una gran presència en els audiovisuals.  El cinema és el llenguatge cinematogràfic per exel∙lència.  L'origen  del  cinema  ha  portat  algunes  discussions.  Alguns  historiadors  argumenten  que  els  origens es troben en les coves d'altamira.  Les  ombres  xineses  (segle  tercer)  són  els  primers  espectacles  d'imatge  en  moviment,  és  a  dir,  són  considerades  com l'origen  del  cinema,  donat que les  imatges  es veien reflectides en  una  paret  o  pantalla.  Durant  les  projeccions  algú  mitjançant  instruments incorpora  l'audio  a  les  imatges  en  moviment.  L'instrument  usat  per  dur   aquestes  imatges  en  moviment  s'anomena bola xinesa.  Les  ombres  xineses  es  van  extendre  per  l'Índia,  per  Pèrsia,  i  van  entrar  a  Europa,  on  les  ombres es van adaptar a les històries i costums pròpies d'aquí.  No  es  té   clar  qui  es  l'autor  de  la  llanterna  màgica.  Amb  aquest  invent  es  poden  projectar  imatges   i  fins  i   tot,  fer  que  aquestes  tinguin  moviment.  Es  van  crear  llanternes  amb  doble  projector,   amb  un  dels  quals  es projectava  un  fons  estàtic  i  amb  l'altre  uns  persoantges  que  s'anaven movent manualment. Jugant amb el focus es pot ampliar o reduir la imatge.  Les  fantasmagories  més  conegudes  són  d'Etiènne  Gaspar  Rober,  d'origen  belga  i  autodenominat  Robertson,  que  celebrava  a  l'interior  d'un  convent  parisenc.  L'espectador  no  sabia  per   on  podien  apareixer  les  visions  fantasmals  ni  en  quin  moment,  afegint  el  factor  sorpresa. L'aparell que projectava les fantasmagories anomenat fantascopi.  2  Història dels Mitjans Audiovisuals   Robertson  va  afegir rodes a la llanterna màgica, de manera que podia engrandir i enpetitir  els  fantasmes  i   canviar­les  de  lloc.  Aquests  espectacles,  etiquetats  de  fantasmagòrics,  provocaven   lipotimies  en  alguns  casos,  donat  que  creava  grans  espectacles  mitjançant  projeccions i inclòs petards.  El  taumàtrop  és  un  artilugi format  per  una  placa  i  uns  cordills. La placa té una imatge a cada  costat.  Gràcies  als  cordills  la  placa  gira  i  crea  una  tercera  imatge.  Més  tard,  es  crea  un  taumatrop mecanic.  El  fenaquitoscopi  és  tracta  de  dos  discos  de  cartro. En el primer  es troba un seguit d'imatges  que  es  veuen a través d'un obturador, una ranura feta en el segon disc, que en girar el primer  disc permet veure una imatge en moviment.  El zoòtrop es tracta d'un cilindre, amb una  tira dibuixada a l'interior d'aquest, que en girar­lo, a  través d'unes ranures es pot veure una imatge en moviment.  El  praxinoscopi  és  com  un  zootrop  però  amb  uns  miralls  dintre  del  cilindre,  que  permeten  veure les imatges en moviment reflectides.  A finals del segle XIX, trobem tots aquests enginys i per una altra part, la fotografia.  Muybridge,  pioner  en  enregistrar  el  moviment  d'éssers  vius.  Al   1872  va  ser  contractat  per  Standford  per  a  demostrar  que  el  cavall,  quan  galopa,  aixeca  les  quatre  potes  de  terra.  Per  demostrar­ho,  va  ubicar  dotze  càmeres  al  llarg  de  la  pista  de  carreres.  Aquest  experiment  permet descompondre una imatge.  Això  dóna   lloc  al  foiloscopi,  que  consisteix  en  un  seguit  de  fotografies  pasades  ràpidament  provocant  així  una  imatge  en  moviment.  D'aquí  neix  el  mutoscopi,  que  és  com  un  foiloscopi  però  de  dimensions més  gran  i  on  s'ha  d'introduir  una  moneda  per  tal de veure la seqüència  d'imatges.  Aquestes  màquines  es  trobaven en els Penny arcades. Es deien Penny perquè en  les  màquines  es  tirava  un  penic.  Més endavant  es van  passar a anomenar Nickeloodeons, ja  que s'havia de pagar cinc penics, és a dir una moneda feta de niquel.  Émile  Reynaud (1892),  teatre  òptic:  un  aparell molt complex, format per  llanternes màgiques,  bobines,  una  tira  amb  fotogràmes  i  una  placa  de  vidre.  En  les  bobines  tenia  fins  a  700  imatges.  D'aquests  aparells  només  en  queden  un  parell.  Amb  aquest  aparell  s'expliquen  històries, a diferencia dels altres aparells, on únicament apareixien uns fets.  Reynaud  és  l'inventor  del  flashback.  Pantomimes lluminosos: explica històries. Del seu teatre  òptic  només  n'ha creat  tres  aparells,  els  dos  primers els va acabar destrossar i el tercer el va  tirar al riu amb totes les seves pel∙lícules.  Gaumont  va  recolectar  tots els  invents  creats  per  fer  cinema.  Volia  crear  un museu amb tots  aquests   objectes.  Quan  va  anar  a  Reynaud,  aquest  només  feia  tres  dies  que  l'havia  tirat  al  riu.  3  Història dels Mitjans Audiovisuals     De tot allò que es va fer pel món del cinema durant  els primers 50 anys, només resta un 10%,  donat  que tan  les pel∙lícules  com  els  aparells  eren  molt  fràgils.  El  nitrat de  celulosa va ser el  primer   material  que  es  va  usar  per  fer  les  tires  de  les  pel∙lícules.  Aquest  material,  a  temperatures  més  altes  de  40º,  es  crema,  és  altament  inflamable,  fins  al  punt  d'arribar  a  esclatar.Per  tan,  si  les  pel∙lícules  per  exemple  es  guardaven  a  les  golfes  d'una  casa,  durant  l'estiu  acabaven  cremades.  També  cal  tenir  en  compte  les  dues  guerres  mundiales,  que  també han comportat la desaparició de molts films.  A  partir  de  1951  hi  ha una  mena  de  reglamentació  internacional  i es decideix buscar un altre  material:   trianitat  de  celulosa.  És  un  material  que  tenia  un  esperit  de  conservació  alt,  sense  perill  a  les  altes  temperatures  ni  a la humitat. Es va usar aquest material fins que es va veure  que  amb  el  pas  del  temps,  el  color  vermell  de  les  cintes  acabava  dominant  sobre el verd i el  blau.  L'any  1980,  en un  pacte internacional, finalment s'arriba a una mena de solució, el trianitat es  substituït  pel  polièster,  ja  que  pot  arribar  a  tenir  una  conservació  de  400­500  anys,  sense  exposar­lo a temperatures altes, ni a humitat.  Des  de  fa  uns  anys  s'ha  canviat  l'enregistrament  analògic  pel  digital.  No  obstant,  hi  ha  cineastes  que  malgrat  fer  l'enregistrament  en  digital,  conserven  còpies  en  polièster  per  tal  d'assegurar­se la seva existència en el futur.  Tècnicament,  la  pel∙lícula  és  el  suport,  és  la  tira  on  està  enregistrat  el  film,  que  és el  que es  projecta en la pantallla.  ● Vista:  enregistrament d'una realitat, d'una fotografia animada. No tenen  contingut narratiu.    ● Tableau  (quadre):  George  Méliès. La majoria provenien del món de l'espectacle. En el  cas  d'aquest home,  situava la càmera davant  d'un escenari per enregistrar tot allò  que   representaven.  Malgrat  que  durant una època conviuen  els dos, finalment, el tableau s'acaba imposant sobre  les vistes. A partir de 1910 el cinema ha esdevingut narratiu.  Black  Maria  va  ser  el   primer  estudi  de  gravació  que  va  pertànyer  a  Tomas  Edison.  Aquest  estudi girava amb la intenció de seguir la llum natural que entrava per una coporta al sostre.  El  cinema  no  ha  estat  mai  en  blanc  i  negre,  simplement  el  seu  cost  era  més  baix  que  si es  feia  en  color.  Les  primeres  vistes  dels  Lumiers  eren en blanc i negre  perquè eren còpies. Els  primers  films  en   color  eren  colorejats,  és  a  dir,  grabat  en  blanc   i  negre  però  pintat  en  la  postproducció.  4  Història dels Mitjans Audiovisuals     El  cinema mut té aquesta denominació perquè la pel∙lícula en si no té so, no obstant durant la  projecció si que n'hi ha so. Sempre ha estat acompanyat de sons: comentadors, músics...  Méliès  tenia  uns  estudis a  les  afores  de  Paris.  Tenia  una  grup  de dones que s'encarregaven  de colorejar les còpies.  Colorejar els negatius dels films era una profesió de l'època, que va apareixer sobre el 1890.  Aquests films es colorejaven fotograma a fotograma, mitjançant temperes.  Hi han tres sistemes de colorejat:  ● L'estargit va començar sobre 1902, va conviure amb altres formes de colorejament  fins 1920. Les dones agafen uns trossos de tela de color, uns  mocadors,  posen  tot  de fils al seu interior (munyeques) i tanquen el  mocador,   que  es  sucava  en  un  dipòsit  amb  alcohols amb  colors  i  es  colorejaven  els  fotogrames  amb  el  mocador.  La  seqüència queda colorejada d'una mateixa manera. Cada color, tonalitat, emet una  idea diferent. Si el color es blau, la seqüència està succeïnt durant la nit.    ● Els  pintats  o  tenyits  consisteixen  en  col∙locar  cada  escena  en  un  bidó  (hi  havien  diferents,  cadascun  amb  un  color)  de  manera  que  sobté   la  seqüència  pintada  d'un  color.  Van  apareixer  al  1908  fins  1930.  Una  vegada  estava  la  pel∙lícula  filmada  es  portava a fàbriques on la coloregen.    ● Els virats van començar a aparèixer al 1907 fins al 1930. Consisteixen en unes  substàncies  químiques  que  reaccionen  amb  la  llum  donant  un color o un altre. Era un  sistema molt costos que només es podien permetre grans empreses.    Ja  des  dels   inicis  del  cinema  ja  trobem  les  tres  fases:  preproducció,  producció  i  postproducció.  Les  fàbriques  més  importants  de  pel∙lícules  a  Europa  són   els  Lumier,  a  EEUU  Codac.  A  principis del segle XX també està ACFA. Codac colors càlids i ACFA colors freds.  Tan  en   les  vistes  com  en  els  tabeaus  trobem  les  maneres  de  representació  primitiva  (MRP)  són  les  maneres  en  com  els  autors  enregistraven  les  propostes.  Eren  enregistrades  d'una   manera  determinada  on  hi havia  poc  moviment  de  càmera  (moviment  estàtic).  Són sistemes  molt  rígids,  molt  fràgils  on  no  hi ha  moviment  i a  més són plans generals. La llum és vertical,  zenital  i  a  més  natural.  Per  exemple, en  els  estudis  de  Méliès,  les  parets  eren  de  vidre,  per  deixar entrar la llum natural. La MRP va des de 1895­1906.  És   substituït   pel  MRI,  manera  de  representació  institucional,  principalment  promoguda  pel  que  seria  l'Escola de Brighton, on gran part eren fotografs. Molts fotografs van passar a dirigir  films  donat  la seva gran experiència en enquadrar  realitats. Donats que no tenien experiència  5  Història dels Mitjans Audiovisuals   en  actuar,  el  director  demanava  a  l'actor  amb  més  experiència  o  més  vell que coordines  als  seus  companys.  L'escola  de  Brighton  va  donar   directors  molt  cèlebres  com  ara  Smith,  Hepworth,  Williamson...Comencen  a  experimentar  per  sortir  dels  cànons,  d'allò  que  es  convencional.  Comencen  a  veure  les  possibilitats  de   la  càmera  si  la  moc,  també  experimenten  amb  llums  horitzontals.  Aquesta  escola  es  també  els  promotors del llenguatge  audiovisual d'avui dia.  En el moment en què es comença a experimentar els espectadors es perden.  Griffith  crea  unes pautes que s'han de seguir en un llenguatge audiovisual. En un principi, per  exemple  en  un  pla  general,  per  centrar  l'atenció  en  la  cara,  tapava  la  resta  del  cos.   Finalmentment,  amb la  intenció  de mostrar,  centrar  l'atenció en la cara, crea un pla mitjà, per  tal de tenir un pla intermig i donar continuïtat a les seqüències.  El context social hi ha molt de sexisme, racisme...  MRI  evoluciona  des  del  1895  fins  al  1929,  any   en  que  les  pròpies pel∙lícules  tenen  so.  Per  tant, aquest any és passa al que s'anomena cinema clàssic.   Sobre el 1910 desapareixen les vistes.  Edison  crea  una  xarxa  comercial  de  dsitribució  de  films.  Fa  una  concesió  de  patent,  va  dir  que  ell  era  l’inventor  va  patentar  l’invent  per  tenir  l’exclusivitat.Tots   els  films   estan  sota  la  seva  tutela.  Apareixen  grups, persones independents que al marge de la llei intenten realitzar  films,  creant  una  xarxa  de  distribució  i  exhibició,  fent  competència  a  Edison,  cosa que  no  li  agrada.  En  poc  temps  va  arribar  a  posar  més  de  500  demandes. Edison tenia un pacte amb   la policia perquè perseguis a la gent que produia al marge de la llei.   Cap  a 1908 Edison crea una mena de  trust (MPPC), un pacte amb la competència, on Edison  els  deixa  treballar  però  sota  el  seu  control.  No  obstant  en  breus  apareixen  nous  blocs  fora   d’aquest pacte que actuen per la seva banda.   La  competència  vol  deixar  la  costa  est,  on  està  Edison,  per  anar  a la  costa oest, on no hi ha  una  persecució ni control tan fort, i així poden treballar  més tranquils. Aquesta zona geografia  es  molt  desigual  i  per  tant  molt  bona  per  grabar  en   exteriors,  naixent  així  Los  Angeles  i  al  costat,  Hollywood.  El  clima  és  molt  favorable,  similar  al  mediterrani.  a  més  la  zona  quedava  aprop de Mèxic, per tant en cas de necessitat podien sortir ràpidament del país.  Allà  es  crean  unes  verdaderes  industries,  ja  que allà hi havien molts jueus també que ajuden  econòmicament  en  la  producció.  A  la  zona  tothom   treballar  d’alguna  manera  o  altre  en  la  producció de films.  Productores:  ● Universal: Laemmle.  6  Història dels Mitjans Audiovisuals   ● Paramount: Zukor, d’origen hungarès. Venia d’un entorn bastant jueu.  ● Fox: Fuchs, també d’origen hungarès, que va americanitzar el seu cognom.   ● Warner: Warner, d’origen vienés.   ● MGM:  Goldfish  (Goldwin),  d’origen  polonès,  aliant­se  més  tard  amb  Mayer,  d’origen  americà, tot i que avantpassats d’origen alemany­jueu  Durant aquest moment d’esplendor a EUA, Europa està en la Primera Guerra Mundial.   L’any  1919  totes  les  projeccions  eren  d’origen americà, perquè altres zones com ara Europa,  com  està  desvastada  per  la  guerra  no  es troba en  condicions per fer pel∙lícules. La paradoxa  es què gairebé tots els que estaven en el món de cinema eren immigrants europeus.  A  Europa  sempre  n’hi  han  hagut  pitjors  condicions  que  a  EUA.  Molts  s’anaven  a  allà,  en  busca d’una millor vida. No obstant, alguns es van quedar.  ● Pathé, francés.  ● Gaumont,  gran  industrial  que  exportà  el  seu  segell  per  mitja  Europa.  El  segell és una  margarida.   ● Nordisk: el seu segel/moscal és globus terraqüi amb un os polar a sobre.   Aquestes   companyies  intenten  no  només  fer  un  cinema  comercial,  sinó  molt  més  artístic.  Completament  a  l’inrevés  que  a  EUA:  Aquí  es  desenvolupa  un  cinema  més proper a les arts  que a l’espectacle. Fan un cinema més d’autor.   S’agafen  narratives  antigues  i  les  reprodueixen.  Un  autor  que  feia  això  per  exemple  era  Feulliade o com la directora de cinema Guy, amb més de 300 films a les esquenes.  En  ple  any  14,  Italia  és  un país  que  es  llença  a  fer  superproduccions,  més  de  mil  metres de  pel∙lícula.  Les  pel∙lícules  nord  americanes  només  en   tenien  600.  La  seva  tradició  de  dramaturgia és molt extensa (òpera, obres de teatre…). Aquest allargament és molt ben rebut  per  el  públlic,  i  per  tant,  aquest fet es seguit pels americans. Permet drames més complexos,  subtrames…  Ja  en   aquesta  època  comença  a  haver­hi  un  format  que  s’ha  internacionalitzat.  L’any  1909  tots  els  directors  de  cinema  van  arribar  a  un  acord,  utlitzar  un  format   que  pogués  ser  internacional.  La  pel∙lícula  havia  de  tenir  35   mil∙limetres,   amb  4  perforacions  i  cada  30  cm  havien d’haver 16 fotogrames (16 fotogrames per peu). És un format que segueix actualment.  En  la  dècada  dels  60  comencen  a  apareixer  altres  càmeres  amb  formats  diferents  però  que  són d’ús particular.   La  2a  GM   va  fomentar  l’ús  de  càmeres  lleugeres,  que  treballaven  amb  16 mil∙limetres, que  7  Història dels Mitjans Audiovisuals   malgrat  tenir  menys  qualitat  eren  molt  més  efectives.  Aquesta  tradició  s’ha  portat  fins  els  nostres dies, on encara s’utilitzen càmeres de 16 mil∙limetres per grabar curtmetratges.   Les  pel∙lícules  de  70  mil∙limetres  eren  per  dur  a  terme  grans  propostes,  ja  que  oferien  una  gran qualitat.   En la dècada dels 20 hi ha un esclat dels ismes.  Expressionisme (alemany) i Constructivisme,  moviment basicament soviètic.  EEUU  fa  un  cinema  comercial, més  versemblants  amb  la  realitat,  amb  finals  feliços,  actors  i  actrius  guapos  (Star  System), es busca més com explicar la història, preten que l’espectador  s’ho passi bé.   A  Europa  el  cinema  està  molt  marcat  per  els  ismes.  En  l’expressionisme  es  treballen  les  llums,  diferencies amb la realitat… Entenen un pla per si sol, cada pla és una obra d’art. En el  constructivisme  treballen  principalment  amb  el  muntatge.  Volen  que  el  públic  prengui  una  mena  de  posicionament  ja que  aquest  cinema  té  un  fi  propagandístic.  Els  soviètics  treballen  amb  el  muntatge  per  tant  lo  interessant  no  es  explicar  les  coses  linealment.  Si cal  repetir un  pla  es  repeteix  per  tal de donar més importancia en el pla. Donen importancia al muntatge en  general.  Jugar  amb  els  símbols.  La  majoria  dels  constructivistes  expliquen  històries  subvencionades per l’Estat, per tant és un cinema molt propagandístic.   D.  Vertov  indaga  en  el  recursos  com  a  fenomen  audiovisual.   Aspecte  documentalístic.  Treballa en la càmera, que ho veu tot, ho capta tot. Fa una teoria, la teoria ull.  Impressionisme  audiovisual,  on  els  cineastes  juguen   amb  els  films  i  la  llum.Juga  amb  una  escala cromàtica.   Nova  objectivitat  alemana.  Pabst  mira  de  trencar  l’hegemonia  de  l’expressionisme  i  mira  de  treballar  un  cinema  més reivindicatiu. És un contrapunt a l’expressionisme. Amb Pabst apreix  la  dona  fatal,  dones  que  reclamaven  la  seva  llibertat  que  els  portava  a  cometre  coses  fins  aquell moment mal vistes.   A  finals  de  la  dècada dels  20  hi  ha  una de les primeres transformacions del cinema. La ràdio  começa   a  tenir  cert  ressó.  S’instaura  el  cinema  sonor,  on  la  pel∙lícula  té  el  seu  propi so. Ja  des  del  1913  el  cinema  havia  començat  a  introduir  les  carteles  o  els  intertítols,  apunts  textuals. Això feia parar el film. Amb el so augmentava el ritme de la pel∙lícula.   El  primer  film  parlat  és   The  Jazz  Singer  amb  la  tècnica  del  vitaphone.  Per   una  part  s’enregistren  les  imatges i  per l’altre  la  veu.  El  director  és  Alan  Crosland.  La pel∙lícula  conté  trossos sonors de diàleg i carteles. Al 1929 el sistema sonor ja està molt internacionalitzat.  Brian Foy té un film on tot són diàlegs,   Chaplin  és  mostra  reaci  al  nou  cinema  sonor.  Considera  que  això  no  és  cinema,  per  tant  8  Història dels Mitjans Audiovisuals   segueix fent curtmetratges sense so i amb carteleres.   Chaplin fa el seu primer film als anys 40 amb so, El gran dictador.   El  vitaphone  i  el  movietone.  El  primer porta  problemes  de  sincronia,  ja  que imatge i so estan  gravats  per  separat.  Al  30  apareix  el  movietone  on  la   càmera   grava  a  la  vegada  elso  i  la  imatge,  i   amb  això  la  banda sonora,  ja  que  el  so  es  grava  als  costats  dels  fotogrames  de  la  pel∙lícula.  Al  Japó  apareixen  els  Benshi  que  se  situen  a  peu  de  pantallai  van  interpretant  la  banda  sonora  i  les  diferents  veus  i  per  tant  el  so  no  acaba  d’encaixar  perque  la  gent  prefereix  als  benshi, és a dir, s’ha d’implantar a poc a poc.   Hollywood  veu  que  no  hi  ha  suficient  comercialització  amb  el  so,  ja  que  al  ser els diàlegs en  anglès  molts  països  no  l’entenen.  Llavors  el  que  es  feia  es  gravar  un  mateix  films,  tot  igual  però  amb  diferents  actors: mèxicans, anglesos, francesos…  els que calgués. Inclòs també es  repetien  les  escenes  amb  els  mateix  actors  però  que  s’aprenien  el  diàleg  en  diferents  idiomes.   A Europa tenim a hitler que acaba de pujar al  poder a Alemanya (1933). Espanya es ignorada  durant   la  Guerra  civil.  Un  cop  acabada,  del  1939  al  1945 la  Segona  Guerra  Mundial.  S’han  destroçat  teatres,  cinemes,  arxius  cinematogràfics…  No  queda  res   que  permeti  nova  iniciativa  en  el  cinema.  Poc  a poc,  una  sèrie  de  gent  amb  pocs recursos comencen a realitat  mínimes  propostes   que  més  tard  acabaran  sent  moviments  importants.  Per  exemple  el  neorealisme  italià,  on  es  parla  de  la  realitat  del  moment.  En  lloc  de  crear  objectivitats  de  la  guerra,  busquen subjectivitats de cada persona,  veure com els hi ha afectat. És una idea d’un  personatge,  una  història  insignificant  en  la  història  global.  Els  precursos  són  Rossellini,  De  Sica,  VIsconti  que  deixen  alguns  deixebles  com  ara  Antonioni, Pasolini, Fellini… Són actors i  actrius amateurs, localitzacions exteriors, reals, llum natural.  El  neorealisme  influeix  en  altres  corrents  cinematogràfiques  com  ara  l’espanyola  on trobem  directors com ara Berlanga o Bardem   Nouvelle  Vague  francesa  sorgeix  als  50,  amb  directors  com  Truffaut,   Godard,  Rohmer,  Malle...Són  gent  que  comença  fent  crítiques  cinematogràfiques, però des  d’un  punt  de  vista  més  artístic,  elitista.  Apareixen  certes  revistes  especialitzades  en  el  cinema.  A  partir  dels  seus  estudis  treballant  noves  propostes.  El  que  uneix  als  directors  és  el  seu  origen,  la  preparació prèvia que han tingut del cinema.   En els anys 60 apareix a Gran Bretanya el Free Cinema.   Als  EEUU   hi  ha  continuïtat.  Producció,  distribució  i  exibició.  Monten  un  film,  el  qual  es  distribuit  per   les  mateixes  productores,  les  quals  tenen  llogades  sales  de  cinema  perquè  només  passin  les seves  pel∙lícules. En  el cinema es passa un  noticiari, dibuixos animats, film  de  segona  categoria  (d’aquí  ve  el  concepte  de   sèrie  B)  i  per  últim  el  film  més  important,  la  9  Història dels Mitjans Audiovisuals   pel∙lícula que han anat a veure els espectadors.   Indústries cinematogràfiques:  ● Majors:  Paramount   ,  Warner,  Metro  Golden  Meyer  (MGM),  RKO,  20th  Century  Fox.  Cada  productora  s’especialitza  en  un  gènere,  tot  i  que  toquen  tots.  Per  exemple  la  MGM fa sobretot gènere musical.La Fox és terriblament conservadora.   ● Minors:  Columbia,  Universal,  United  Artists.  No  tindran  la  comercialització  de  les  Majors  però  també  són  molt  importants.  Walt  Disney  a  ampliat  el  seu  comerç  amb  revistes,  diaris,  un  equip  de  beisbol,  línia  de  creuers,  parc d’atraccions… El que no fa  la  Walt  Disney   és  la  distribució  en  un  principi  per  part  de  Columbia  i  més  tard   per  RKO.  Al  1948  les  productores  poden  produir  i  distribució  però  no  poden  exhibir.  Cada sala  de cine  s’independitza  i  organitza  els  espectacles  com  volen.  Això  crea  competència  entre  les  diferents productores. Molts actors van d’una productora a una altre.   Hi  ha  la   caça  de  bruixes  sobre  falses  conspiracions  comunistes  on  el  president va  enviar  a  molts  actors  als  jutjats,  ja  que  molts  d’ells  juntament  amb  directors  i  guionistes  eren  propers  al món comunista.  Charles  Chaplin  va  ser  etiquetat  de  procomunista   i  per   tant   abans  de  la  caça  de  bruixes,  acompanyat amb la seva família fa fugir a Europa. Era persona non grata als EEUU.  Al  1948  entra  la televisió.  En  pocs  anys  té  un  gran  desenvolupament. La televisó no arriba a  Espanya  fins  al  1956.  La televisió  provoca  una  competència  amb  el cinema, i en pocs temps  bastant ferotge.  El  cinema  comença  a  treballar  amb  nous  formats  com  ara  les  pantalles  panoràmiques,  per  exemple  el  cinematoscope  i  el  cinerama  (escala  1:2,35).  La  túnica  sagrada  és  la  primera  pel∙lícula en aquest format.   Només   grans  produccions  es  permeten  el  tecnicolor,  donat  que  és  un  sistema  car.  No  obstant  es  desenvolupen  altres  tècniques  i  poc  a  poc  el  blanc  i negre queda relegat a  segon  pla.   Amb  aquests  nous  formats,  com  en  els  cinemes  encara  tenen   les  antigues  pantalles,  més  petites  i   quadrades,  la  pel∙lícula  es  comprimida  i  les  figures  queden  allargades.  Una  altre  opció  era  projectar  la pel∙lícula  igualment  però  els  dos extrems  no es veien en la pantalla, de  manera  que  es  perdia  informació.  Per  això  molts  directors  centraven  l’acció  al  centra  de la  pantalla,  per  evitar  que  personatges  o  accions  importants  quedessin  fora  de  camp  en  la  projecció.  La  tercera  opció  es  fer entrar  la panòramica en la pantalla, deixant els marges negres a dalt i  10  Història dels Mitjans Audiovisuals   abaix, però perdetn grandaria en el film.   Apareixen   els  Drive  in,  autocines,  realitzats  en  descampats,  on  entre  els  cotxes  passen  generalment dones venen hamburgueses i refrescos.   En aquesta època es comença a posar el director davant de la productora en les pel∙lícules.  Espiritualistes al nord d’Europa. Els cineastes fan pel∙lícules molt més espirituals, filosòfiques.  Al  Japó,  a  més  a  més  de  la  confrontació  bèl∙lica  de  la  segona  guerra  mundial  també perden  moltes  vides  per  la bomba  atòmica.  Comencen  a  tenir  interés  cap  al món occidental, i sense  perdre folklore comencen a treballar basant­se en idees d’aquí.   El  manga i  l’anime tenen força en aquest país. Japó és  un país molt més tradicional, amb una  vista  diferent  a la occidental, molt més baix, cosa plasmada en les  seves pel∙lícules però amb  influències de l’occident. El punt de vista japonés es situa molt més a prop del terra.  Comença  a  haver  un  interés  cap  al  cinema  oriental  durant  la  època  dels  50.  Akira  Kurosava  director  de  cinema guanya un concurs europeu. El cinema europeu es veu molt interesas cap  el cinema japonès classic i amb samurais.   Rashomon de Akira Kurosava de l’any 1950, guanyador del concurs europeu.  Els cineastes dels 60 són cineastes preparats, amb coneixements acadèmics com ara Steven  Spielberg,   George  Lucas.  Elaboren  una  nova  manera  de  fer  cinema,  ja  que  s’inclouen  elements com ara l’ús del zoom, de la càmera en mà, el collage,   Spielbierg,  als  anys  90  decideix  tornar  a  l’escola de cinema per acabar els seus estudis.Com  a projecte final va presentar la Llista de Schlinder.  Els  extraterrestres  comencen  sent  maquetes,  donant  la  sensació de ser joguines, però poc a  poc es van tornant més creíbles.  Comença  l’era  digital,  donant  així  més  versemblança  als  efectes  especials.  A  finals  dels 70 i  principis  dels   80  hi  han  certs  films  que  introdueixen  elements  realitzats  de manera  digital.A  més també apareixen films d’animació, fets en stopmotion i més endavant de manera digital.   FX (efectesespecials) ­> DFX (efectes digitals)  A (stopmotion) ­> CGI (imatges creades integrament per ordinador)  Al  1960  a  EEUU  apareixen  alguns  laboratoris  en   algunes  universitats  que  fan  recerca  en   síntesi  d’imatge.  Al MIT  comencen a fer unes recerques evolucionades. A finals de la dècada  i  a  principis  de  la  següent,  la  NASA  veu  que  aquests  treballs  infogràfics  poden  ajudar  en  l’estudi  de  l’espai  i  comencen  a  treballar  en  alguns  projectes.  El  govern  militar  nord­americà  veu  que  l’infografia es  pot  usar  per  fer  front  en la Guerra Freda. Comencen a fer simulacions  de  vol, amb les quals poden probar els nous avions.  El món cinematogràfic també començarà  11  Història dels Mitjans Audiovisuals   a adoptar aquestes millores infogràfiques.   En  aquesta  època  es  veu  per  exemple  grafics  inclosos  en  pel∙lícules  com  ara  Star  Wars  (1977).   Són  gràfics  obsolets  però  importants  en  l’època.  George  Lucas  té  una  firma,  LUCASFILM, LID. Pertany a la generació d’Spielbierg, Coppola.   La  20th  FOX  CENTURY  li  proposa  ser  la  productora  d’Stars  Wars,  però  a   canvi   d’unes  condicions  bastant  dures,  donat  que  no  creu  que  tingui  futur  la  proposta.  Però té  un impacte  molt  gran,   amb  el  qual  aconsegueix  fer­se  d’or.  Crea  la  LUCASFILM,  LID,  formada per  tres  sectors:   ILM   (DFX,  efectes  especials),  LUCASARTS  (videojocs),  PIXAR  (CGI,  imatges  generades  integrament  per  ordinador).  A  principis  dels  80,  ILM  comença  a  tenir  molta  importancia.  Ells  originen els sons THX, dels quals deriven els sons envolvents. Els videojocs  comencen  a   tenir  molta  força  donat  que  apareixen  les  primeres  consoles.  Finalment,  l’últim  departament,  PIXAR, no  es  el  que  li  dona  més  rèdit,  el  senyor  Steve Jobs  al  1986  li compra  Pixar.  S.   Jobs  fa  que  PIXAR  deixi  tan  la  part  tècnica,  per  centrar­se  en  la  part  més  audiovisual,  narrativa.  Són  portats  a  certaments,  concursos,   etc…   I  deu  anys  més  tard  col∙labora  amb Walt Disney per fer Toy Story. Al 2006, Jobs ven a  Disney PIXAR per 7 bilions  200 mil dolars, quan ell la va compar per 10 millons de dolars.   DFX.  1982   el  segon  film  de  Star  Trek  II,  la  ira  de  Khan,  trobem  la  primera   seqüència  integrament  en  ordinador.  Quatre  anys  més  tard,  Spielberg  treballa  el primer  personatge  en  ordinador:   The  young  Sherlock  Holmes.  També  tindriem  altres  propostes  que  inclouen  treballs  elaborats  amb  efectes  digitals:  La  última  frontera  (1984).  Més  endavant  les millores  són considerables. A finals dels 80 ens trobem amb importants creacions: Willow (1988).   A  finals  dels  80  apareixen  noves  productores.  The  Abyss (1989, James Cameron). Dos anys  més  tard  James  Cameron  fa Terminator  II. Al  1993  tenim  Jurassic  Park  de  James Cameron.   Forest  Gump  també  usen efectes  especials però en un film dramàtic i no de ficció. Utilitza els  efectes  de  manera  realista.  Disclousure  de  1994.  The  Mask  de  1994.  Poc a poc s’incereixen  efectes especials en gairebé tots els films.  Acaben realitzant films completament en digital.   Tron,  de  l’any  1982,  va  ser  primer  film de  la  disney  on  es  treballa  amb efectes especials. Va  ser  molt  criticada  i  per  això  la  disney  no  segueix  fent  films  d’aquest   tipus.  Al  1994  Disney  treballa  en  un  film  amb  efectes:  The  great  mouse  detective,  on  el  coloratge  es  digital.  Tres,  quatre   anys  més  tard,  Los  rescatadores  de  cangurolandia  on  hi  han  dibuixants  però  que  només fan els traços donat que el color i els escenaris es fan per ordinador.  En  la  dècada  dels  90  es  la  època  dorada  de  Disney. Es posen en manifest moltes propostes  com  ara  La  bella  i  la  bèstia.  Juguem  amb  l’efecte  3D.  En  Aladín,  El  rey  leon.  PIXAR  l’any  1986 es comprat per Steve Jobs.   L’any  1986  els  films  són  enviats  a  certaments  on  guanyen.  Una  de  les  propostes  que  es  treballen   és  el  curtmetratge  de  Fluxo  Junior.  Una  altre  proposta  important  es  Tin  Toy.Amb  12  Història dels Mitjans Audiovisuals   l’èxit  d’aquest  curt,  es  decideixen  fer  pel∙lícules  integrament  amb  elements  animats. De  Tin  Toy  deriva  Toy  Story.  L’any  2006  la  Disney  absorbeix  Pixar.  Van  estar  4 anys per fer aquest  film.  Va  firmar  un  contracte  amb  Pixar  per  5  films  més,  que  acaba  amb  Cars.  Pixar  es  absorbida  però  amb  unes condicions:  John  Lasseter  no  va  voler  que  mai  es  fes  una segona  part  de  Toy  Story,  tot  i  que  es van  fer  dues  més;  que la Disney tornes a obrir el departament  d’animació i la tercera no es va saber mai (algo relacionat amb la borsa).  Disney  comença  a  treballar  amb  3D.  Altres  companyies  veuen  l’èxit  de  les  animacions  3d.  Spielberg  crea  Dreamworks,  SKG,  comença  a  crear  films  en  3D  animats.   Es  una  primera  competència  que  té  Disney.  Spielberg,  Katzenberg,  Geffen:  SKG.  Kathenberg  venia  de  Disney.  L’altre  soci   de  Disney  mor  i  el  que  queda  no  es  capaç  de  seguir  mantenint  l’èxit  i  Disney torna a caure.   El  segon  film  de Pixar es Bichos i el primer de DW es Hormigas. Pixar Disney segueix amb  la  segona  part  de  Toy  Story.  I  amb  DW  segueix  amb  Shrek.  Apareix  20thC.Fox que crea  Blue  Sky, d’on neix Ice Age. A les portes del segle XXI tenim tres grans productores d’animació.   A  EEUU  neix  una  nova  competencia  a  principis  del  2000,  la  Warner,  amb  Polar  Express.  A  Europa  també  neixen  productores.  El  primer  film  realitzat  íntegrament  a  ordinador  a  Europa  és  un   film  gallec  El  bosque encantado.  Es  un  film  bastant  dolent, comparat  amb  altres  films  realitzat  a  EEUU.  Al  Japó al  segle  XX  i  XXI  per  part  de  la  companyia  Square  es  decideix de  fer  en  paral∙lel  de  l’èxit  dels  seus videojocs  de  Final  Fantasy,  quan treien el Final Fantasy 7 i  8  van   treure  un  film  del  videojoc,  íntegrament  amb  ordinador.  La  companyia  va  decidir  no  realitzar cap altre film.   En  els   film  3D  primers  es  modelen  els objectes.  S’uneixen  molts  punts  per  tal de  crear  una  esfera.  Després  es  texturitzen.  Animació.  Una  vegada  animada  la  imatge  s’iluminen, per  tal  de fer reflexos i ombres. Hi ha una última fase la rendarització.   Shrek  (2001),  Dreamworks  amb  PDI.  S’utilitzen  programas  físics  per  tal  de   moure  els  objectes. És el primer film que guanya un Oscar exclusiu per aquest tipus de treball.   Ice  Age,  Polar  Express.  En  aquesta  última  s’utilitza  una  tècnica  anomenada  captura  de  moviment.  Final  Fantasy  (2001).  Resident Evil,  videojoc  de  l’any  2000.  Es  fan  videojocs com ara Space  Channel, número 1 a França.   Avatar, 2011.   Aquelles   majors  i  minors  han  provocat que desaparegui el concepte minor, i quedi en alça  el  major,  però  ara  es  una  major que domina el media  i marketing. 20th Century Fox, Paramount  (+Viacom),  Warner  Bros  (Es  de  l’imperi Time), MCA/ Universal (Matsuhita té moltes accions),  Columbia  (+Sony),  Disney.  Això  dels  anys  noranta.  Avui  dia,  aquestes  sis  són  les  que tenen  més  força.  Avui  dia  MCA  de  Universal  va  decaure,  per  tant   només   queda  Universal  i  13  Història dels Mitjans Audiovisuals   Columbia ha passat a dir­se Sony Pictures.  Transformers  li  va  donar  més  recaptació  a  la  Paramount.  La  Paramount  es  la  única  que  encara  té  la  seu  a Hollywood.  Té  un  segell  de  Nickelodeon.  La  Paramount  és  qui  distribueix  la MTV. És sense cap mena de dubte la companyia productora més gran.   Les  companyies  mesuraven  el  seu  èxit  amb  els  ingressos  de  taquilla.  A  partir  del  1984  la  majoria  de  companyies  ja  no  miren  els  ingressos  de  taquilla  sinó  amb  altres  aspectes  com  para la venda de les seves produccions, merchandasing.   La  segona  companyia  seria  la  Warner.  Els  seus  grans  èxits  és la saga de Harry Potter. HBO  films, com ara Breaking Bad, Juego de tronos.  La  tercera  és  Columbia,  que  és de  Sony,  amb  les produccions de Spiderman. Porta el segell  de Tri­star.   La  Walt­Disney  company  té  Miramax. També  ha  adquirit Pixar, Marvel, Lucasfilm. Piratas del  Caribe.   La 5a és 20th Century Fox. Té un estudi d’efectes digitals.   La  6a  és  la  Universal  Pictures.  Abans  era  d’un  imperi  japonés,  del  MCA.  Una  de les  grans  recaptacions és Jurassic Park.   Actualment  a  l’occident  menys  gent  va  al  cinema,  però  a l’orient cada vegada en va més. No  obstant,  gràcies a Internet és veu més cinema que mai. A Europa fa deu anys (2002­2012) es  venien  1.140  milions  d’entrades,  ara  es  veuen  1.060  milions.  A  EEUU  de  1.600  a  1.400  milions. A Àsia i Pacífic de 3.900.000 a 4.600.000.   MRP,  MRI,  CC/M,  MRM,  MRPM  (Model  de  representació  post­moderna). Molts teòrics diuen  que  la  post­modernitat  ha  quedat  obsoleta  i   parlen  de  MRPPM.  Model  de  representació  post­post­moderna.  Molts  utilitzen  el  concepte  de  2.0.  Cal  parlar del Dogma 95, que diversos  autors del nord d’Europa van extendre durant la dècada dels 90.  Es pasen videojocs al cinema. El llenguatge també passa al cinema. Old Boy.  Memento. The lord of the Rings (2001). The curse of the Jade Scorpion, de W. Allen.   Avui dia es parteix de que l’espectador és un ésser amb uns recursos molt desenvolupat.   Up  (2009).  Sintetitza  molta  informació  de  manera  elegant  i  convincent,  o  n  amb  poques  imatges s’aconsegueix molt, gràcies a la cultura audiovisual que tenim.     Model d’animació    14  Història dels Mitjans Audiovisuals   El  primer  film  de  dibuixos  animats  de  la  història  és  Humorous phrases  of funny faces (1906).  El seu autor era de Gran Bretanya, tot i que va treballar al costat d’Edison.   Hi  ha  tres  grans  camps  de  gestació  de  l’animació:  dibuix  pla  (bidimensionalitat),  acció  amb  volum (tridimensionalitat),   L’animació tridimensional moltes vegades es fa amb ninos o amb plastilina.   El 90% de les animacions han estat sempre producció o co­producció nord­americana.  Els estudis el que fan es oferir una mena de pack, d’espectacle que consisteix en projectar un  film estrena, unes noticies, un film de segona categoria i també un cert cinema d’animació.   La  industria  del  manga  al  Japó  mou  un  40%  de  llibres.  A  europa,  la  industria  del  còmic mou  un 0,5%.   Blackton,  Cohl,  McCay. Són  dels  primers  grans  animadors.  Fantoche,  nino que va  canviant,  en  plan  metamorfosi,  al  llarg  del  film.  Willson  McCay  va  fer  Gerty,  el  dinosaure.  És  100%  americà.   Utilitza   el  sistema  de  divisió.  Tenen  els  dibuixos  de  guix,  que  permet  anar  borrant  allò  que  no  serveix,  i  també  el  de  dibuix  sobre  paper,  però era més complicat ja que es tenia  que  anar  dibuixant  tot  a  cada  fotograma.  Per  fger   aquest  film  es  van  necessitar  10.000  dibuixos. El sistema de divisió permetia fer animacions el màxim defectives possibles.   Els  germans  Fleischer  són  els  creadors  d’animacions  com  Popeye,  Betty  Boom…  Crean  la  roboscopia.   Gravaven  una  acció  d’una  persona   i  després  calcaven  cada  fotograma  per  la  animació, de manera que quedava perfectament animat. Minnie the Moocher.   Famous estudios. Els primers capítols de Superman estan sota la firma de Fleischer.  Messmer  és   una   revista  on  també  es  feien  propostes  d’esbarjo.  Es  proposava  Felix,  el  gat,  com  a  tira   cómica.  Sullivan  veu  que  la  tira  cómica  del  Messmer  té  molta  repercussió  i  decideix  portar­lo  a  la  pantalla. De fet, Sullivan el que feia era comprar els drets del messmer  per  explotara  la proposta. Va tenir molt d’èxit fins tot  es van  fer 70 propostes audiovisuals. No  obstant, en la època sonora, no es va saber adaptar al diàleg i va caure en decadència.   Oriolo  va  crear  Casper.  A  més,  va  decidir  explotar  Fèlix,  el  Gat  en  un  audiovisual amb  so.  Gràcies a aquesta nova proposta, el gat es va extendre per tot el món senser.   Walt  Disney  comença  a  inicis  dels  anys  vint  amb  el  seu  germà  Roy  Disney,  montant  uns  estudis.  Va  començar  amb  unes propostes  sobre  Alicia  i amb Little Rabbit. Tenia un caràcter  amb  molta  duresa  amb  els  treballadors  i  arrel  d’una  trifulca  amb  el  dibuixant de Little Rabbit,  el  qual  guanyar  el  judici  i  es  va  emportar  el  personatge.  W.  D.  va  contactar amb Iwerks amb  el  qual  ja  havia  treballat  als  inicis.  Van  pensar  en  un   altre  persoantge  que  tingués  tanta   repercussió   com  el   conill.  Van  crear  Mickey  Mouse.  El  esboç  inicial  era  de  Iwerks,  però  Disney  amb  la  seva  dona  van  fer  algunes  modificacions.  Disney  apart  de  produir­lo,  va  posar­li  la  veu.  La  resta és una creació de Iwerks. Aquesta és  una veritat una mica amagada,  15  Història dels Mitjans Audiovisuals   donat que Walt Disney vol que tothom pensi que va ser ell qui el va crear.   Mickey  Mouse  va   nèixer  el  1928.  Es  fan  dos  o  tres  curtmetratges  amb  Mickey  Mouse  en  cinema  mut,  però  poc  més  tard  ja tenia  veu, en Steamboat Willie. Mickey Mouse participa en  un  dels  primers  fils   d’animació,  tot  i  que  no  va  ser  el  primer,  sinó  que  va   ser  una  de  les  produccions  de Terry.  Walt  Disney poc  a  poc  va  introduint nous personatges com ara Minnie  Mouse, el pato Donald…   Disney al 1937 fa el primer llargmetratge en color d’animació: Blancaneus.   Stalling  era  el  músic  de  la  Disney.  Veu  que  els  dibuixos  animats   han  de  tenir  un  so  propi.  S’inventa  un  seguit  de  sons  perque  els  dibuixos  animats  tinguin  una  versemblança.  Aquest  tipus  de  treballs sonors se’n diu efecte mickeymousing. un exemple seria el soroll tiqui­tiqui al  caminar.   Del 32 al 35 tenen l’exclusiva del tecnicolor.   Cristiani  cap  al  1915  va  fer  un  llargmetratge  que  es  deia  l’Apóstol,  es  va  creure  que  era  el  primer film en color. No obstant, es Blancaneus.  La  càmera  multiplà  és  una  taula  <<<.  Disney veu que per fer un llargmetratge cal un element  més  complex  i  crea  la  càmera  multiplà,  de  manera  que  pot  crear  propostes  amb profunditat.  Permet il∙luminar els diversos nivells.  La  majoria  de  crítics  diuen  que  el  millor  film  es  Ciudadano  Kane,  de Orson  Welles, al  1954.  Vértigo es dels segons films.  Cartoons  amb  el  Gallo  Claudio,  Tom  i  Jerry,  el  correcaminos…  Tenen  una  infinitat  de  personatges. Són personatges.   C. Jones,   F.  Freleng,  deixa elsestudis i se’n va amb Charles DePatie a montar una mena de companyia  bastant senzilla.   T. Avery  B. Hardaway se’n va anar de la competència i va crear el Pájaro Loco.  La  pantera  rosa,  té  molt  d’èxit  la  proposta  i  decideixen  fer  capítols.  És  fa  molt de  resó  de  la  pel∙lícula pels crèdits, que són els primers crèdits en animació.   Un  show  televisius  que  contenien  tres  episodis,  un  del  personatge  clau  i  dos  d’altres  personatges que els mateixos estudis havien fet elaborar.   La  Hanna  &  Barberasón uns nous estudis que parteixen d’haver treballat amb anterioritat a la  metro  Walt  Disney.  Els  seus  personatges  són  Tom  y  Jerry.  Van  treballar  també  Scooby  Do,  16  Història dels Mitjans Audiovisuals   entre altres. Aportacions entre imatge real i imatge plana en la pel∙lícula de Tom y Jerry.   A  EEUU  es   crearà  l’UPA,  és  una  companyia  independent  d’animació  i  crean  aquest  segell  per  sentir­se  lliures  de  fer el que vulguin sense directrius i s’associen entre ells per ajudar­se.  Columbia  els  hi  distribuia  les seves creacions. Finalment van haver  de tancar­la després d’un  fracàs  estrepitós  degut  a  la  producció  d’un  film  en  el   qual  van  invertir  molts  diners.  Gerald  Mcboing Boing.   En  els   anys  70  apareixen  alguns  animadors  que  acaben  treballant  pel  seu  compte.   Miren  produccions  amb  grans estudis que els permetin desenvolupar les seves creacions. D. Bluth i  R. Bakshi.   Els estudis tenen les seves propies escoles.   Steven  Spielberg  també  va realitzar algunes  propostes com El valle encantado. El secreto de  Nimh.   La gata caliente, un dels primers films d’animació pornogràfic.   Peter Jackson va portar al cinema ESDLA però en format d’animació.   25  ways  to  quit smoking, Billy  Balloon.  amb  pocs  recursos,  els  autors  es  comencen  a  fer un  espai.   ONF  o  NFB  és  una  associació  que  fomenta  les  creacions   d’animació  arreu  del  territori  francès,  i  es   relaciona  amb  Grierson.  Cal  destacar  l’obra  de  McLaren,  que  es  possiblement  un  dels  animadors  més  importants.  S’inventa  una   tècnica  d’animació  que  s’anomena  Pixilació. Ama a tu projimo.  El  continent  europeu  ha  tingut  com  a  base  la  tira còmica, que s’ha anat mantenint al llarg del  temps  en   l’animació.  Com  ara  Hergé  (Tín  Tin)  o  Uderzo  Goscinny  (Ásterix)  o  Morris  (Lucky  Lucke)  o  Peyo  (Els  barrufets).  Don  quijote  de  la  mancha,  completament  fidel  a  l’obra,  per  Delgado.  Sens  dubte  els  anglesos  han  estat  els  pioners  en   agafat  formats  de  videoclips  i  transformar­los en format d’animació.  Halas & Batchelor.   L’anime  japonès  està  basat  en  el  món  del  manga,  en la tira còmica japonesa. Aquest manga  va adreçat a tots els públics.  La  princesa  caballero  de  Tezuka.  Toriyama.  Otomo.  Abans moltes produccions havien entrat  a europa però fins Akira no té real importancia.   Els  estudis  Ghibli,  amb  propostes  de  Miyazaki  i  Takahata,  i  a  part   d’aquests  estudis,  17  Història dels Mitjans Audiovisuals   propostes de Oshii.   Tonari   No  totoro  de  Miyazaki.  Cura  dels  detalls,  de  la  llum.  Hotaru  No  haka  de  Takahata.  Kokaku Kidotai de Oshii. També cal destacar és Kon.   O’Brien,  un  dels  primers  creadors  de  trucatges  de  films,  com  ara  King  Kong.  Harryhausen  també dels primers creadors de trucatges de films, juntament amb G. Pal.   Utilitzen  el  que  s’anomena  back  projection.  Es  grava  imatge  per  imatge  l’animació  d’un  objecte  i  després  es  projecta  darrere  l’escenari  on  es   grava  la  pel∙lícula.  Pal  creació  d’animació per volum. mira de treballar aspectes relacionats amb trucatges d’animació.  Exemples  serien:  Jackson  i  els  argonautes,  Viatge  en  el  temps,  Indiana  Jones i el temple de  Doom.   També s’utilitzen pintures com a fons amb imatge real.   Starevich,  Zelman  i  Trnka,  que  el  que  fan  es  indagar  amb  les  recreacions  de  figures  de  plastilina,  o  altres materials  que  poden ser moldejables. Svankmajer el que fa es duu a terme  treballs amb volum, tridimensionals, sobretot en la plastilina.   Aardman, Lord i Park. Treballen també argiles, entre altres.   Vinton,  Burton  i  Alexeieff.  Treballa  amb  la  seva  dona  (Alexeieff).  Treballa  amb  una  creació  propia,  la   pantalla  d’agulles.  Té  pantalles  de  més  d’un  metre  quadrat  i  a  partir  d’aquesta   tècnica, elabora propostes com Googol.     Model del documental  Grierson   va  veure  que  les  propostes  dels  autors  com   Flaherty  i  Ivens  s’allunyaven  de  les  propostes  conegudes  fins llavors.  Grierson  va  decidir  fer  documentals  molt complicats  per la  època. Volia que fossin educatius, de caire instructiu.   Flaherty  va  anar  al  pol  nord  per  veure  com  subsistien  els  esquimals.  Ho  va  enregistrar per  imatges   per  tal  de  mostrar­ho  a la  resta d’americans.  No  obstant,  al  tornar  va  naufragar  i  al  tornar  a   EEUU  no  tenia  cap tipus  de  material.  Va  buscar  diners,  montant  un  altre  equip  i  va  tornar  al  pol  nord.  No  obstant, al  tornar  va veure molts canvis. Per gravar el que havia gravat  la  primera  vegada,  va  intentar  reproduir  el  passat.  el  documental pot tenir unes intencions i a  més es sensible a presentar unes imatges que mai s’havien vist abans.   Hi  han  autors  que  a  partir  d’unes  imatges  intentaran  promocionar  una  ciutat.Cal  destacar  Ruttmann,  Vigo,  Vertov. A propos de misa de Vigo. Vertov agafa objectes i els hi dona vida, o  retrata objectes o accions que normalment no els hi otorguem importancia.  Els  moviments  autoritaris  com Mussolini,  Primo de Rivera. Tots els veuen el cinema com una  18  Història dels Mitjans Audiovisuals   incidència  en  el  poble  i  tots  ells  treballaran  en  ell  per  fer­se  propaganda.  Riefenstahl,  entre  altres,  veuen  que  les  imatges  del  cinema  poden   ser  altament  representatives  per  un  poble.  Doten  les  imatges  d’un  caràcter  propagandístic.  Riefenstahl  va  morir  amb  102  anys,  edat  amb  la  qual  encara  es llençava al mar per enregistrar imatges del món marí. Ens mostra com  les imatges poden fomentar certes actituts. Cousteau.   A  partir  dels  anys  30  per  donar  més  versemblança  i  veracitat  als  continguts  es  van fer molts  NODOS,  que tenien com a finalitat enaltir les grans coses de la pàtria i eclipsar els problemes  que  hi  havien  en paral∙lel.  Es  faran  nodos  fins als seixanta, època en la qual especialistes es  comencen  a  preguntar el perquè d’aquests NODOS,  quina és la seva finalitat. Quan algú està   davant d’una càmera falseja la seva actitut.   Comença  un  corrent que s’anomena  cinema  verité,  d’origen  francès.  F  for Fake. A part de la  ficció  i   del   documental,  tenen  el  docuficció  i  el  fake   documental.  Baraka.  Són  bastant  dinàmics. Bowling for Columbine.   Jose  Luís  Guerín  amb  el  documental  En  construcción.  Hi  han  coses  que  en  una  ficció  no  s’accepten  però en un documental si, donat que en un guió de ficció no seria versemblant per  qualsevol motiu, però en un documental no hi ha una crítica tan dura i es més creíble.   Qualsevol  imatge  que  es capta  no  es  un  documental  a  no  ser  que  tingui  alguna intenció. Un  documental   mira  d’informar  de  la  realitat  a  partir  d’una  ment  pensant.  Froozen  River  és  una  pel∙lícula  de  ficció  molt  ben  documentada  sobre  la  immigració  a  Canadà  però  des  d’un  punt  de vista més dramàtic.       Model perifèric experimental    Es   pretén  que  l’espectador  experimenti  amb  aquest  tipus  d’obres.  L’espectador  es  relaciona  de manera estètica amb l’obra.   El  model  experimental  té  sis  camps,  sis  aspectes,  termes,  que  molts  cops  s’hi  relacionen  i  apareixen de manera tan directa com indirecte amb els models experimentals.   ● Innovació:  tot  allò  que  sorgeix  com  a  nou,  molts  cops  es  etiquetat com  a  innovador  i  rep  el  nom   d’experimental.  Els  seus  autors  experimenten  amb   noves idees. Seguint  aquesta premisa els germans Lumiere també són experimentals.   ● Avantguarda:  està lligat  amb una part artística. Pretén dir les coses amb un sentit molt  propi  i  personal.  Tres  focus  molt importants:  Alemanya, França i Unió  Soviètica.  Hi ha  tot  tipus  de  corrents,  noves  propostes.  Transavantguardisme.  A  NY   es  dona  aquest  segon  període  avantguardista.  Entre  acte  (1924).  Utilitza  propostes  que  no  s’han  vist  mai. Lichtspiel.  Fantasia.   ● Animació: mitjançant els dibuixos intenten crear sensacions en l’espectador. Fantasia.   ● Modernitat.  19  Història dels Mitjans Audiovisuals   ● Underground.  ● Vídeo.   Propostes  audiovisuals en que la imatge es en moviment. Amb l’evolució l’ordinador comença  a fer acte de presència.   Molts comencen amb animacions tradicionals.   Norman  McLaren  comença  amb  animacions  tradicionals  convencionals  i  a  poc  a  poc  començará  a  treballar amb la part més abstracta. Presenta propostes com Le merle. Els títols  de crèdit també serveixen per jugar.  Bass  Cooper  és  un  dels pioners  que  intenta  plasmar  en  els  crèdits de què anirà la pel∙lícula.  Anatomy of a murder.   Amb films com Seven  en els crèdits s’avança la pel∙lícula. Atrápame si puedes.   Amb  el  joc  de  les lletres entre el cinema experimental. Els videoclips  també podrien entrar en  el  món  experimental, donat que es juga amb el  que  pretén dir la cançó. També s’experimenta  en els anuncis.   Amb  L’últim  emperador  és  juga  amb  els  colors  freds  i  els  càlids.  Amb   els  càlids  es  pretén  explicar la feliç infancia de l’emperador i amb colors verds la seva adultesa.                           20  ...