Història moderna (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades + Periodismo - 2º curso
Asignatura Història moderna, Humanitats Universitat Pompeu Fabra
Año del apunte 2016
Páginas 70
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Universitat Pompeu Fabra, professora: Betlem

Vista previa del texto

HISTÒRIA MODERNA 1.El descobriment d’Amèrica (1492)       A les 2 de la matinada del dia 12 d’octubre de 1492, Rodrigo de Triana crida: Terra! des del pal més alt de la Pinta.
Cristòfor Colom acaba de descobrir, sense ell saber-ho, un nou continent.
Colom està convençut que ha arribat a Àsia viatjant per Occident ¿Per què Cristòfor Colom va emprendre un viatge a la recerca d’Àsia? Un viatge per a localitzar una nova ruta per a comercialitzar amb els territoris asiàtics Fascinacions del moment: descobrir Àsia (consideraven que hi havia el paradís) o Àfrica 1.1.Antecedents       Des dels viatges de Marco Polo a la Xina i a la Índia, durant el segle XIII, els europeus comercialitzaven DIRECTAMENT I SOVINT amb aquests territoris.
Marco Polo va tenir l’oportunitat de conèixer l’imperi mongol de Klubai-Khan.
Nét de Genguis Khan, fundador de l’Imperi contigu més extens del món.
Marco Polo no va ser important pel seu viatge, donat que no va ser el primer en realitzar-lo, però sí per ser l’autor de la primera descripció d’Àsia (Il Milione o el llibre de les meravelles) Colom va llegir amb entusiasme els relats de Marco Polo. Els quals deixaven constància de Cipango (el Japó) Els europeus compraven a Orient o PRODUCTES SUMPTUOSOS (Sedes, perfums, vidres, porcellana, armes...) o ESPÈCIES (Per donar sabor als aliments, sobretot la carn, i conservar-los)  A mitjans del segle XV, la circulació per aquesta ruta es complica  La ruta de la seda : Xina – Damasc - Constantinoble – Roma 1r motiu   La dinastia Ming expulsa els Mongols del territori xinès, i posa fi a la dinastia Yuan creada per Khublai Khan.
Quines són les conseqüències? o A partir d’aquest moment, Xina tanca les seves portes als viatgers o Ningú pot viatjar fins a la Xina o Època de la Gran Muralla 2n motiu   A mitjans segle XIV, l’Imperi Mongol es desintegra i els Mongols es converteixen al islam Amb quines conseqüències? o De manera que, no permetran que els viatgers cristians es desplacin fàcilment per Àsia i comercialitzin per ells mateixos.
o 1453 Caiguda de Constantinoble a mans dels Turcs.
o Els Turcs volen controlar les transaccions comercials 3r motiu         La ruta de la seda marcada per Marco Polo és una ruta plena de transaccions i intermediaris.
Les mercaderies passaven a través dels xinesos, els indis i els àrabs abans no arribar als venecians.
(Hi havia venecians instal·lats a Constantinoble) A on és el problema? o Sobre cada transacció, el venedor podia guanyar-hi entre un 50% i un 100% Els europeus comencen a plantejar-se rutes alternatives Problemes que presenta la ruta de la seda: o Elevat cost de les transaccions o Escàs volum de les mercaderies transportades o Inseguretat de la ruta (Bandolers - Assalts, robatoris i assassinats) Però els europeus no només cercaven: PRODUCTES SUMPTUOSOS (Sedes, perfums, vidres, lli, àmbar, etc...) ESPÈCIES (Per donar sabor als aliments, sobretot la carn, i conservar-los) Cercaven també...
OR (Per pagar els productes de luxe que compraven a Orient) ESCLAUS (Per disposar de mà d’obra després de la crisi demogràfica del segle XIV) En el moment en que els europeus van voler localitzar noves rutes van fixar la mirada cap a l’oceà atlàntic i les costes africanes          Unes direccions que temps abans ja havien començat a ser explorades Durant els segles XIII i XIV s’havien dut a terme algunes expedicions amb la mirada posada cap a l’Atlàntic i les costes africanes.
Aquestes s’havien dut a terme per genovesos i mallorquins 1 Germans Vivaldi (Genovesos, 1291) 2 Jaume Ferré (Mallorquí, 1346) 3 DESVALERS I GUAL (Mallorquins, s. XIV Primeres expedicions...
o 1 Germans Vivaldi (Genovesos, 1291) Marxen de Gènova amb dues galeres amb la intenció de vorejar Àfrica i arribar a la Xina i a la India Es van perdre i mai van retornar de la seva expedició o 2 Jaume Ferré (Mallorquí, 1346) Marxa de Ceuta a la recerca del riu d’Or No va retornar mai del seu viatge. Però es comenta que va arribar a les Canàries Es creu que aquestes dues expedicions van fracassar perquè els expedicionaris van emprendre el viatge a bord de dues galeres.
I les galeres són vaixells propis del Mediterrani però no de l’Atlàntic o Les galeres eren emprades des de l’època clàssica.
o Era un vaixell de guerra molt utilitzat i apte per comercialitzar pel Mediterrani.
o El seu baix calat li permetia acostar-se a les costes i desembarcar fàcilment els soldats i les càrregues.
o Era un vaixell impulsat principalment per rems, tot i que molts d’aquests tenien veles per aprofitar els vents.
Primeres expedicions...
o 3 DESVALERS I GUAL (Mallorquins, s. XIV) Viatgen a les Canàries emprant un vaixell típic dels ports francesos de l’Atlàntic, la Coca Això significa un abans i un després S’incrementen els coneixements tècnics i navals La Coca és el precedent de la Caravel·la utilitzada per Cristòfor Colom A mitjans segle XV els navegants ja sabien quins són els millors vaixells per navegar per l’Atlàntic I també coneixien, algunes tècniques més per dirigir-los o Des de finals del segle XIII coneixien la brúixola o S’havia desenvolupat la cartografia o S’havia millorat l’astrolabi conegut pels grecs 1.2. L’expansió atlàntica: Portugal i la circumnavegació d’Àfrica   Els regnes que més fortament van apostar per a la recerca d’una ruta atlàntica i/o africana van ser els regnes de Castella i Portugal.
Aragó mirava més cap a Orient.
 Aquests dos regnes tenien una posició geogràfica important i controlaven molt estretament tant el mediterrani com l’atlàntic.
    Una zona estratègica entre el Mediterrani i l’Atlàntic Una porta cap al Mediterrani Una porta cap a l’Atlàntic Castella i Portugal van plantejar-se iniciar les expedicions perquè: o CENTRALITZACIÓ Començaven a construir un estat central modern Lluny dels particularismes feudals o CAPITAL Van disposar de diners per portar a terme les expedicions Disminueixes el capital del noblesperden poder per imposar-se al monarca (diners a canvi de títols honorífics) Estat modern=el monarca s’imposa a la noblesa/Esglèsia o EXPERIÈNCIA PRÈVIA Arran de la crisi del segle XIV s’havien començat a expandir i colonitzaven algunes illes del Atlàntic La seva primera expansió per l’Atlàntic va fer-se sobre les illes Canàries, Madeira i Açores Aquestes illes havien estat redescobertes (segles XIV-XV) Illes Canàries (1312) – Prèviament conegudes per fenicis i romans Illes Madeira (1418-1420) – Possiblement conegudes pels fenicis Illes Açores (1427-1432) – Prèviament conegudes pels cartaginesos Castella: Va tenir interès en assentar-se a les Illes Canàries.
L’any 1496 va unir-les a la Corona de Castella.
Després de 100 anys de lluita amb els nadius.
Control sobre Ceuta, per controlar la ruta de la seda a l’Àfrica negra.
Portugal: Va tenir interès en les Illes Açores i Madeira.
I va començar a colonitzar-les a partir del segle XIV Però els portuguesos no van emprar les Illes Açores i Madeira per expandir-se cap a occident. No van voler embarcar-se cap a l’Atlàntic.
Els portuguesos van decidir conquerir l’antiga Àfrica cristiana.
Volien controlar la porta del Mediterrani. Per què? o Van colonitzar Ceuta, amb l’objectiu de controlar la producció i el comerç d’or del Nord d’Àfrica, però els musulmans van desviar aquest comerç      Circumnavegar Àfrica per arribar a Àsia   Els portuguesos sabien que els dos grans centres de comerç eren l’Extrem Orient i l’Àfrica central per tant decideixen realitzar un pont marítim entre aquests dos centres.
Decideixen trobar una nova ruta a partir de circumnavegar l’Àfrica  A mitjans del segle XV, la circulació per aquesta ruta es complica       Els portuguesos van poder avançar perquè van comptar amb Enric el Navegant (1394-1460) o Enric era el tercer fill de Joan I o Sabia per tant que no regnaria i es va concentrar a dur a terme les expedicions Per dur a terme les expedicions amb èxit va envoltar-se de cartògrafs, astrònoms, pilots i constructors Enric el Navegant va animar aquestes expedicions.
o Per dues raons:  1r motiu: El Mediterrani es trobava dominat per catalans i “italians”. L’Atlàntic nord es trobava dominat per “alemanys” Buscava terres fèrtils Buscava or  2n motiu: Portugal era un estat unit.
A diferència de Castella o Anglaterra, durant el segle XV, no pateix cap guerra civil El primer gran èxit de l’empresa d’Enric el navegant va ser superar el Cap Bojador. Més enllà d’aquí, no es coneixia El segon gran èxit va ser conèixer el funcionament dels vents alisisLa volta El tercer gran èxit va ser descobrir les Illes del Cap Verd Més enllà d’aquí no es coneix Funcionament dels vents alisis: La volta      Per assegurar-se la ruta i les possibles conquestes, Portugal va demanar una butlla papal (el Papa de Roma era una espècie de Tribunal de Justícia Internacional en l’època moderna) A través de la qual assegurar-se el control i l’explotació de totes les terres i rutes descobertes a partir del Cap bojador Els portuguesos descobreixen per colonitzar i comercialitzar.
No demanen permís als pobles que pretenen colonitzar sobre si poden o no assentar-se.
Demanen permís al Papa de Roma. I aquest els hi concedeix.
ROMANUS PONTIFEX (Butlla atorgada pel Papa Nicolás V al rei Alfons V de Portugal, 8 de gener de 1455)         o Propietat exclusiva de totes les illes, terres, portes i mars conquerits des del Cap Bojador fins a la ribera més meridional o Dret a continuar les conquestes contra musulmans i pagans o Dret a comercialitzar amb els habitants d’aquests territoris, conquerits o per conquerir Després de la Butlla, arriba el primer assentament europeu a l’Àfrica L’any 1482 Joan II funda San Jorge de la Mina (actualment, Elmina, situada a Ghana, en el Golf de Guinea) Aquest assentament connecta els portuguesos amb l’Àfrica negra Un port d’embarcament de productes africans cap a Portugal.
Principalment d’or (però també, d’esclaus i espècies) Els guanys van ser importants. Van costejar l’expansió per Àfrica i Àsia.
Després de la mort d’Enric el navegant, Bartolomé Díaz, l’any 1488, arriba a l’extrem sud d’Àfrica, al Cap de Bona Esperança.
Troba el pas de l’oceà Atlàntic a l’oceà Índic.
  Bartolomé Díaz descobreix també la doble volta.
El funcionament dels vents alisis entre la costa africana i la costa americana  Quan els portuguesos arriben al sud d’Àfrica, a Castella només li queda l’opció proposada per Cristòfor Colom: Anar a la recerca d’Àsia per Occident 1.3. Un periple per les Corts europees         Cristòfor Colom vol arribar a les Índies a través d’Occident TEORIA: o 1 Sap que la terra és rodona o 2 Opina que la distància entre la Península i Cipango (Japó) no és gaire gran  ERROR DE CÀLCULOpina que és de 4.300 Km mentre que la distància real és de 15.800 Km. (3,7 vegades més) L’any 1484 Colom es presenta, amb el seu projecte, a la Cort de Portugal: o Una comissió d’experts, anomenada Junta dos Matemáticos examina la proposta. I aquesta és rebutjada o Portugal no ha arribat encara a l'extrem sud d’Àfrica. Però els seus navegants així ho afirmen. I Portugal no es decideix per la proposta de Colom L’any 1485 Bartomeu Colom, germà de Colom, presenta el projecte del seu germà, a les Corts d'Anglaterra i França o Refusen el projecte L’any 1486 Colom presenta el seu projecte a la Cancelleria de Castella o El projecte de Colom és inviableLa distància és massa llarga (si la distància és massa llarga, els vaixells no tenen capacitat per poder portar els Avituallaments necessaris) L’any 1488 el rei de Portugal, Joan II, escolta de nou a Colom o La reunió no prospera Bartolomé Díaz acaba de descobrir el Cap de Bona Esperança.
o La ruta marítima cap a les Índies queda oberta  Portugal es desentén del projecte de Colom L’any 1491 Colom presenta de nou el seu projecte als Reis Catòlics o Es crea una nova comissió d’experts que fins a la capitulació de Granada, el 28 de novembre de 1491, no es reuneix.
o Rebutja el projecte Poc temps més tard, Lluís de Santàngel s’ofereix a finançar el projecte de Colom.
o ¿Per què s’accepta finalment el projecte de Colom?  Colom proposa una ruta alternativa a les dues ja existents  La ruta terrestre monopolitzada per Venecians i Otomans(Marco Polo)  La ruta marítima descoberta pels portuguesos (Bartolomé Díaz) 1.4. El primer viatge    El 17 d’abril de 1492, els Reis Catòlics i Cristòfor Colom signen unes capitulacions (un contracte) o Almirall, Virrei, Delma, Jurisdicció comercial, Dret de contribuir La preparació del viatge no és fàcil. Colom no té credibilitat.
o El recolzament dels germans Pinzón (Martín Alonso y Vicente Yañez), de Palos de la Frontera, al seu projecte, l’ajuden a dur a terme el viatge.
El viatge no és fàcil: o CÀLCULS: Colom menteix als tripulants sobre la distància recorreguda. Porta un doble càlcul.
El real i un de menor per no exasperar els ànims de la tripulació o MOTINS: Durant el viatge hi ha motinsLa nit del 6 al 7 d’octubre hi ha un motí important.
Martín Alonso Pinzón calma la situació. Colom i els tripulants decideixen entre el 9 i el 10 d’octubre de tornar a la península si passats 3 dies no localitzen terra       Després de 2 mesos i 9 dies de viatge, el 12 d’octubre de 1492, la flota arriba a l’illa de Guanahani, que Colom rebateja amb el nom de San Salvador.
La nit abans, des de la Pinta, Rodrigo de Triana ha cridat: Terra a la vista! Un cop a terra, Colom persegueix el següent: o Or o Una ruta per arribar a Cipango (Japó)està convençut que ha arribat a un arxipèlag asiàtic Comencen els problemes: o Colom i Martín Alonso Pinzón discuteixen. No es posen d’acord sobre quina ruta seguir per a localitzar l’or.
o Se separen. Colom i Vicente segueixen una ruta. Martín una altra.
o El 25 de desembre de 1492 la nau Santa Maria s’enfonsa a l’Hispaniola (Haití)  Primer assentament Castellà a Amèrica  Amb l’enfonsament de la nau Santa Maria, no poden retornar tots els tripulants a la península  Això obliga a crear un assentament. Una fortificació.  El primer després de la presència dels Víkings. S’anomenarà Nativitat  Colom aprofita la fusta del vaixell enfonsat per fer la fortificació.
o De retorn a la península, a bord de la Niña, arriba Colom a Lisboa, i d’allí arriba a Palos o A bord de la Pinta, arriba Martín Alonso Pinzón a Baiona, i d’allí arriba a Palos Arriben el mateix dia, però Martín Alonso Pinzón mor d’immediat.
Mor la persona que podia presentar un relat diferent al de Cristòfor Colom Primer viatge (3 d’agost de 1492 / 15 de març de 1493) 1.5.Conflicte diplomàtic      Les reaccions de Portugal de retorn a la península, Colom arriba a Lisboa i s’entrevista amb el rei portuguès Joan II.
El rei s’interessa per la nova ruta i tem pels seus interessos. Per què? o Colom està convençut que ha arribat a Àsia i Joan II acaba de localitzar, a través de Bartolomé Díaz, una ruta per arribar-hi circumnavegant Àfrica.
o ROMANUS PONTIFEX: Propietat exclusiva de totes les illes, terres, portes i mars conquerits des del Cap Bojador fins a la ribera més meridional El rei de Portugal, Joan II, opina que li pertanyen tots els territoris que es descobreixin al sud del Cap Bojador Dit d’altra manera: Opina que tots els territoris que es trobin al sud del paral·lel 28 nord li pertanyen.
Si Joan II fa valdre el seu criteri, les illes descobertes per Colom durant el seu primer viatge serien propietat de Portugal Reaccions de Castella:    Els Reis Catòlics decideixen el següent: 1. Organitzar d’immediat un segon viatge 2. Legitimar el seu descobriment Volen tallar d’arrel les pretensions portugueses sobre els nous territoris descoberts Primera reacció: organitzar un segon viatge  Segona reacció: ASSEGURAR-SE EL CONTROL DE LA NOVA RUTA QUE HAN DESCOBERT Com? BUTLLES ALEXANDRINES      El Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) atorga als Reis Catòlics, mitjançant 4 butlles, dites Alexandrines, el dret a conquerir Amèrica* i l’obligació d'evangelitzar-la o BUTLLA MENOR INTER CAETERAEs tracta de la definició d’un meridià a l’oest del qual totes les terres trobades i per trobar pertanyen al regne de Castella i Lleó o BUTLLA DUDUM SIQUIDEM Donació a Castella i Lleó de tots els territoris que es descobreixin a Àsia arribant-hi per la ruta d’occident Les butlles alexandrines no satisfan les ambicions de Portugal Joan II vol que el meridià se situï el més a l’oest possible o Tractat de Tordesillas – 7 de juny de 1494  Entre Reis Católics i Joan II  El compromís estableix un repartiment de les zones de conquesta i annexió del Nou Món mitjançant una línia divisòria de l’oceà Atlàntic i dels terrenys adjacents  Amb el tractat de Tordesillas, Brasil quedarà a mans portugueses  Els Reis Catòlics i el rei de Portugal continuaran explorant les seves rutes L’objectiu: Àsia Colom realitzarà 3 viatges més a la recerca d’Àsia (1493-1504) Vasco de Gama localitzarà la primera ruta marítima per arribar a Àsia, via Àfrica o Realitzarà 3 viatges (1497 – 1524) o Ruta del Cap de Bona EsperançaPrimer viatge de Vasco de Gama (1497 /1499) PRIMERES CONSEQÜÈNCIES   Es posa fi al monopoli àrab-venecià del comerç d’espècies o de la ruta de la Seda Abaratiment de les espècies i per tant, un descens del preu de la carn 1.6.Els viatges de Colom Segon viatge (25 de setembre de 1493 / 11 de juny de 1496)  Primers problemes...
o Troba el fort “La Nativitat”, a l’illa de la Hispaniola, destruït i els seus ocupants assassinats o Ha d’enfrontar-se amb un grup de “hidalgos”, clergues i colons que volen manar sobre les colònies o Un dels clergues que arriba al Nou Món sosté que aquell territori no és Àsia.
 Ha llegit Marco Polo  La reacció de Colom és obligar als presents a signar una acta segons la qual es troben a Àsia  Per què? La importància de l’Acta      Els portuguesos posen en dubte l’arribada de Colom a Àsia De donar-se veus que els territoris descoberts per Colom no són el continent asiàtic, potser JOAN II no hagués signat el Tractat de Tordesillas L’acta que Colom fa signar als presents segons la qual es troben a Àsia és de vital importància per a validar o legitimar un tractat / uns acords o Quan s’inicia el primer viatge el tractat de Tordesillas (7 de juny de 1794) no es troba signat Amb el segon viatge de Colom comença el trànsit d’esclaus cap a la península.
Pocs anys més tard, desapareixerà.
o Per què? La mortalitat que provocarà l’explotació dels indis no farà possible l’exportació de mà d’obra.
Tercer viatge (30 de maig de 1498 / 25 de novembre de 1500 )   Colom emprèn la ruta vers el sud de les Illes Cap verd i arriba a la desembocadura del Orinoco.
Colom interpreta que es troba a prop del Paradís i per tant, es troba a Àsia.
        Quan Colom arriba a l’Hispaniola s’assabenta que, durant la seva absència a l’illa (i presència a la península), ha esclatat un motí contra els seus germans Bartomeu i Diego Colom (que havia deixat per tal de controlar i dirigir.
1 Volien gaudir de les riqueses del lloc. Obtenir or, terres i esclaus 2 No volien ser uns assalariats 3 No estaven d’acord que les riqueses es repartissin entre els germans Colom i els reis Per apaivagar la revolta, Colom va procedir de la següent manera: 1 Va repartir terres i indis 2 Va donar llibertat per buscar or 3 Va donar permís per retornar a la Península Reaccions: o Els Reis Catòlics envien a Bobadilla a l’Hispaniola perquè detingui als germans Colom.
o Colom arriba empresonat a Castella o Això permet als Reis Catòlics desposseir a Colom d’alguns dels seus càrrecs.
Perquè aquesta reacció? o Les terres i els súbdits són propietat de la Corona. Colom no els pot repartir o Li treuen el títol de virrei Un cop a la Península...
o Comencen altres expedicions o Els Reis Catòlics autoritzen a altres navegants poder viatjar cap a les Índies.
o Els navegants han de costejar-se el viatge i han de pagar-li a la Corona 1/5 part dels beneficis que obtinguin.
Es tracta del Quinto Real D’aquestes noves expedicions neix la idea de que les terres noves són una barrera per arribar a Àsia i que cal trobar un pas Colom inicia el quart viatge cercant el pas per arribar a Àsia Colom tenia dues opcions per trobar la ruta 1. Viatjar pel sud 2. Viatjar per centre- Amèrica Escull la segona opció Quart viatge (9 de maig de 1502/7 de novembre de 1504)    L’any 1504, mor Isabel la Catòlica. La persona que més havia recolzat a Colom L’any 1506, mor Cristòfor Colom El nom d’Amèrica En honor a Amerigo Vespuccio o Amerigo Vespuccio va ser un navegant al servei de Portugal i de Castella. Va ser el primer europeu a comprendre que les terres descobertes per Colom conformaven un nou continent o El cartògraf Martin Waldseemüller, en el seu mapa de 1507, va utilitzar el nom d’Amèrica en el seu honor 1.7.Àsia  Junta de Burgos (1508) o Creació de la figura del pilot Major o Examinarà tots els pilots que van a Amèrica o Reunirà tota la informació que aquests obtinguin dels seus viatges o Localitzar un pas per arribar a Àsia o El bisbe Fonseca encarrega a Magallanes trobar una ruta navegant pel sud  El Viatge de Magallanes comença el 20 de setembre de 1519 i acaba el 6 de setembre de 1522 1492 Descoberta d’un nou món 1504 Mor Isabel la Catòlica 1506 Mor Cristòfor Colom 1508 Junta de Burgos – Pilot Major 1516 Mor Ferran II 1517 Canvi de dinastia – Qui? 1517 95 tesis de Luter 1519 Comença el viatge de Magallanes 1519 Cortés inicia la conquesta de l’Imperi Asteca 1520 Revolta de les Comunitats de Castella / Germanies 1522 Fi del viatge de Magallanes   Fernando de Magallanes (1480-1521) o Magallanes arriba al sud d’Amèrica. A l’estret que avui dia porta el seu nom.
o És el primer navegant a passar de l’oceà atlàntic a l’oceà pacífic.
o Arriba a Filipines i mor per intervenir en un conflicte bèl·lic que hi havia en una de les illes Després de la mor de Magallanes, els tripulants continuen el viatge i arriben a les Illes Moluques  Un arxipèlag d’Indonèsia  Aquestes illes es troben a mans portugueses 29 ANYS després del primer viatge de Cristòfor Colom, els castellans aconsegueixen arribar a Àsia     El viatge de retorn...
o Dues opcions 1.Retornar per Amèrica 2.Arribar a la península vorejant Àfrica (opció escollida) Juan Sebastián Elcano conduirà l’expedició.
Arriba a la península el 6 de setembre de 1522 L’expedició havia començat el 20 de setembre de 1519. Gairebé 3 anys abans VIATGE MAGALLANES I ELCANO (Del 20 de setembre de 1519 al 6 de setembre de 1522)  El viatge de Magallanes i Elcano demostra definitivament: 1.La Terra és rodona 2.Totes les masses d’aigua del planeta es comuniquen 3.Amèrica és un nou món HISTÒRIA MODERNA 2.Conquesta i colonització d’Amèrica 2.1.L’explotació dels indígenes    L’organització econòmica i social del nou món descansava sobre la força de treball indígena Sense treballadors la terra no donava rendiment i l’or i la plata no es recollien.
o Però els indígenes no eren esclaus Eren súbdits de la corona.
o Per tant, havien de ser assalariats I no esclaus.
Donat que la corona volia que els indígenes es convertissin a la fe cristiana, es va establir el sistema de la encomienda.
LA ENCOMIENDA         La encomienda és un repartiment de la població indígena entre els colons Aquest repartiment atorga als colons (als encomenderos) un seguit de DRETS i DEURES DRETS o El dret fonamental del encomendero és cobrar el tribut indígena. Tots els homes indígenes entre 18 i 50 anys estan obligats a pagar-li al rei un tribut com a súbdits.
o El rei cedeix el cobrament del tribut al encomendero per haver participat en la conquesta Què significa cedir el cobrament del tribut? I quines conseqüències té? Deures dels encomenderos: o Han de vetllar perquè els indígenes siguin adoctrinats en la fe catòlica.
o Han de pagar als indígenes un salari adequat i aliments o Han de viure a la ciutat i no a prop dels indígenes o Han de defensar la terra Donat que no hi havia cap control tributari, els colons van explotar tant com van voler als indígenes La encomienda no era a perpetuïtat sinó per un termini de dues vides: la del beneficiari i la del seu immediat successor.
Què suposa això pels encomenderos? Què suposa això pels indígenes? Què provoca?  No control tributari sobre la encomienda  No perpetuïtat de la encomienda GRAN EXPLOTACIÓ DELS INDÍGENES   ¿Quin benefici obtenien els indis de la encomienda? o Ser evangelitzats o Ser protegits pels colons Aquest sistema no va funcionar.
Per què? Els colons van explotar els indígenes i el resultat d’això va ser, en part, una reducció dràstica de la població indígena    Pèrdua de població: De 1494-1502 la població va davallar un 33% De 1502 a 1510 la població va baixar un 8,92% De 1510 a 1515 la població va descendir un 6,73% De 1515 a 1519 la població va davallar un 1,32% Motius: Fam Malalties Guerres Suïcidis Explotació La pèrdua de població indígena provoca: o Desequilibri de la població o Hi ha molts colons i pocs indígenes o Necessitat de localitzar noves terres i mà d’obra per a treballar-les Conseqüència NOVES CONQUESTES TERRITORIALS     Fra Antonio de Montesinos, de l’ordre dels dominics (Sermons del 21 i 28 de desembre de 1511) o Va denunciar l’abús, l’explotació i el tracte inhumà que els colons donaven als indígenes.
o El seu sermó va ser criticat durament per: Colons Ferran II Viatja a la península per entrevistar-se amb Ferran II i explicar-li personalment la situació dels indígenes Els dominics volen un altre model de colonització. Menys depravador. Una comunitat de cristians primitius Ferran II convocarà una junta de teòlegs i juristes La junta de Burgos Principis de les Lleis de Burgos (27 de desembre de 1512) o Els indis són lliures o Els Reis Catòlics són senyors dels indis pel seu compromís evangelitzador (¿Motiu legitimador?) o Es pot obligar als indis a treballar, sempre i quan el treball sigui tolerable i el sou just o La guerra serà justa si els indis es neguen a ser cristianitzats. Es crea la institució del requeriment. Una conquesta només és justificada si els indis es neguen a ser evangelitzats o Les encomiendas no poden tenir més de 150 indígenes o Els indígenes han de ser evangelitzats o Els indígenes han de ser tractats com a súbdits dels monarques i no com a esclaus o Els indígenes no poden ser castigats pels colons, només ho poden ser per les AUTORITATS JUDICIALS.
Les lleis van ser reiteradament incomplertes  Amb les lleis de Burgos, Ferran II va intervenir en la defensa dels indígenes Per què? Volia reduir el poder dels colons 2.2.La conquesta de Mèxic i Perú  Entre 1519 i 1541 es conquereixen la major part dels territoris que configuraran l’Imperi colonial americà: Imperi Asteca: 1519-1521 Imperi Inca: 1531- 1533  ¿Per què van caure tan ràpidament aquests dos imperis? 1. Al tractar-se d’imperis, aquests tenien dominats altres pobles. Els castellans troben el suport dels pobles dominats per aquests imperis 2. Els europeus tenen avantatges militars. Armes de foc i armes de ferro/ Cavalls i gossos A) La caiguda de l’Imperi Asteca    La conquesta de Mèxic per Hernán Cortés(1519-1521) Cortés comença una conquesta il·legalment Estava al capdavant d’una expedició d’exploració de la costa mexicana. Però el governador de Cuba va decidir no deixar-lo avançar.
     Cortés disposava d’informació sobre un imperi i va decidir desobeir al governador i transformar l’expedició de reconeixement en una expedició de conquesta A la recerca de la legalitat...
o L’expedició de Cortés és il·legal perquè no ha signat cap capitulació amb els monarques.
o Conscient d’això, Hernan Cortés 1 Funda la ciutat de Veracruz 2 Crea diferents institucion. D’entre aquestes, un Consell de ciutat 3 Nomena el Consell de ciutat. I aquest Consell l’autoritza a fer la conquesta El 17 d’abril de 1492, Els Reis Catòlics i Cristòfor Colom signen unes capitulacions (un contracte) Un cop té una cobertura “legal” per a la seva conquesta, Cortés contacta amb diferents tribus perquè li proporcionin informacions sobre l’imperi.
La gent de Cempoala informa a Cortés que hi ha una ciutat anomenada TLAXCALA que es enemiga de l’Imperi.
(Molt propera aCholula)         Cortés arriba a Tlaxcala i l’ataca per demostrar la seva superioritat.
La gent de Tlaxcala li diuen a Cortés que l’ajudaran a atacar l’imperi si ataca una ciutat rival que es diu Cholula.
I Cortés així ho fa.
Expedició de Cortés: L’emperador de l’imperi que Hernán Cortés busca és Moctezuma II.
Moctezuma li fa ofrenes a Cortés perquè marxi. Però, les ofrenes que li fa, estimulen a Cortés a la conquesta de l’Imperi.
Donat que Moctezuma no l’ataca, Cortés s’acosta a la ciutat.
Ara bé, un cop Cortés arriba a la ciutat, Tenochtitlán, sotmet a l’emperador.
      Un cop sotmés l’emperador, Cortés comença a saquejar.
Però això s’acaba quan el governador de Cuba el vol arrestar.
Aquest ha creat un exèrcit, dirigit per Narváez, per capturar-lo i jutjar-lo per desobediència.
Cortés deixa la ciutat a mans d’Alvarado i marxa per enfrontar-se a l’exèrcit de Narváez.
Venç l’exèrcit de Narváez i convida als soldats a unir-se a la conquesta de Mèxic Mentre Cortés lluita contra Narváez, Alvarado porta a terme una masSacre de l’alt clergat i l’alta noblesa de la ciutat Matança de Tóxcatl                  El poble es revolta i els castellans fan presoner a Moctezuma.
En un intent per apaivagar la revolta, Moctezuma surt al balcó del seu palau i demana als seus seguidors de retirar-se.
Els revoltats, seguidors de Moctezuma, creuen que l’emperador és còmplice dels espanyols i, segons algunes versions, li tiren pedres i fletxes. Al cap d’uns dies mor.
Hi ha 2 versions de la mort de Moctezuma 1 Segons la versió espanyola, Moctezuma va morir per les ferides de les pedres i les fletxes que el poble va llançar-li 2 Segons la versió asteca, Moctezuma va morir arran d’unes ferides fetes amb una espasa Cuitláhuac, germà de Moctezuma, és nomenat pels nobles i els clergues, emperador El nou emperador prepara un atac contra Cortés.
I Cortés es retira el 30 de juny de 1520.
Aquesta retirada es coneix amb el nom de Noche Triste.
Tots els presoners que els asteques feren, més els que no van poder fugir, van ser sacrificats.
Després d’aquests fets, Cuitláhuac va preparar un gran exèrcit per acabar amb Cortés, però va morir de verola al cap de poc.
Els espanyols van portar al nou món una malaltia que els indígenes no tenien.
Cuauhtémoc, cosí de Moctezuma, serà el seu successor.
Cuauhtémoc va reorganitzar l’exèrcit asteca, va reconstruir la ciutat i va fortificar-la.
Va demanar ajut als altres pobles, prometent menys contribucions i, fins i tot, la seva supressió.
Però després d’un any de ser expulsats, els castellans van retornar amb un gran contingent d’homes.
Després de 90 dies d’assetjar la ciutat de Tenochtitlán, el 13 d’agost de 1521, els espanyols, dirigits per Cortés, van capturar a Cuauhtémoc.
Cuauhtémoc va demanar a Cortés que el matés però aquest no va acceptar.
Va preferir mantenir-lo en el càrrec subordinat a ell i a l’emperador Carles V.
Cuauhtémoc és pels mexicans un heroi nacional B) La caiguda de l’Imperi Inca     La conquesta de Perú per Pizarro (1531/1533) A diferència de Cortés, Pizarro inicia “legalment” la conquesta de l’Imperi Inca.
Abans no va iniciar la conquesta va realitzar tres expedicions a la recerca de l’Imperi Inca, després d’haver escoltat pels volts de 1524 històries sobre el “Biru” (l’Imperi Inca del Perú) Històries sobre les seves grans riqueses d’or i de plata    Amb el nom de Empresa de Levante, Pizarro va batejar el seu projecte de descobrir l’Imperi Inca Per a dur a terme les expedicions, Pizarro es va aliar amb un soldat anomenat Diego de Almagro i amb un mossèn anomenat Hernando de Luque.
Mentre Pizarro avançava, Diego de Almagro i Hernando de Luque buscaven reforços i provisions Primera expedició(1524-1525)     L’expedició és un fracàs.
Viatgen pel Pacífic.
No van anar més lluny de Colòmbia.
Van trobar mal temps, poc menjar i uns nadius molt agressius.
Segona expedició(1526-1527)                  Pizarro avança una mica més al sud de Colòmbia Captura una canoa amb nadius amb un carregament ple de tèxtils, objectes de ceràmica, or, plata i maragdes.
Pizarro, Almagro i Luque es proposen localitzar més reforços i iniciar una tercera expedició, però el governador, Pedro de los Ríos, la denega El governador envia dos vaixells per a obligar a Pizarro a retornar.
Pizarro es nega a abandonar el seu projecte de continuar l’expedició.
Almagro i Luque retornen per obtenir reforços.
Només 13 homes, dels 80 que formaven l’expedició, van quedar-se amb Pizarro, i van rebre la denominació dels Tretze de la Fama. La resta va retornar a Panamà.
Mesos més tard, Almagro i Luque van obtenir permís per reunir-se amb Pizarro. Amb la condició de posar fi a l’expedició i tornar a Panamà al cap de 6 mesos.
Pizarro, Almagro i Luque arriben a la costa de Tumbes (Perú) i allí van ser molt ben rebuts pels indígenes.
Abans d’iniciar la tercera expedició, Pizarro voldrà procedir legalment a fer la conquesta.
Com ho farà? A la recerca de la legalitat Donat que el governador Pedro de los Ríos es negava a prosseguir amb les expedicions, Pizarro decideix viatjar a Espanya i entrevistar-se amb Carles V.
Carles V el rep l’any 1529 i li dóna el seu suport.
El 17 d’agost de 1529 Pizarro signarà amb els monarques unes capitulacions per tal de procedir a la conquesta de Perú.
Arran d’aquestes capitulacions, Pizarro obté ajuda i molts beneficis per a ell.
Això provocarà enfrontaments amb Almagro.
En un començament, la “Empresa de Levante” eren Pizarro, Almagro i Luque.
Les capitulacions li atorgaven el títol de governador i capità general de les noves terres conquerides.
La tercera expedició va acabar amb la conquesta de l’Imperi Tercera expedició(1531-1533)             Quan Pizarro arriba a l’Imperi Inca l’any 1531, aquest es troba desarticulat.
L’Imperi Inca està patint una crisi de successió.
L’emperador Huayna Cápac ha mort i els dos germans es troben enfrontats: Huàscar i Atahualpa Quan Pizarro arriba a Perú, Atahualpa ha guanyat la guerra contra el seu germà Huàscar.
Els partidaris de Huàscar recolzen a Pizarro Pizarro vol entrevistar-se amb Atahualpa i en el moment en que ho aconsegueix, l’empresona.
En el moment en que Atahualpa és empresonat, aquest fa assassinar al seu germà Huàscar.
Pizarro demana un rescat per Atahualpa Una habitació plena d’or.
Quan rep el rescat, Pizarro executa a Atahualpa.
Amb els dos emperadors morts, Pizarro conquereix Cuzco pel novembre de 1533.
Pizarro funda una nova ciutat al litoral del Perú: Lima I posa a Cuzco un emperador titella anomenat Manco     Després d’aquests fets, comença la guerra civil entre Pizarro i Almagro.
La conquesta s’havia fet sense Almagro.
Aquest havia marxat a buscar reforços Almagro no estava d’acord amb el repartiment de càrrecs que Pizarro havia negociat amb Carles V GUERRA CIVIL          Després d’una expedició fracassada a Xile, Almagro arriba a Cuzco.
Considera que la ciutat de Cuzco forma part de la seva jurisdicció...
Destitueix i empresona als germans de Pizarro que havien posat fi a una revolta de Manco.
Arran dels empresonaments, s’inicia UN CONFLICTE ARMAT entre gent partidària de Pizarro i gent partidària d’Almagro.
En el conflicte, Almagro és detingut, jutjat i condemnat a mort per Hernando Pizarro el 8 de juliol de 1538 El fill d’Almagro ordena l’assassinat de Francisco Pizarro Gonzalo Pizzarro (germà de Francisco) executa el fill d’Almagro Entre 1544 i 1548 Gonzalo Pizarro inicia una sublevació important.
Vol construir un regne totalment independent de la corona.
Quina serà la reacció de la corona? Derrotar-lo i executar-lo l’any 1548 C) Consolidació de les conquestes  La conquesta de l’imperi asteca i de l’imperi inca va ser “relativament” fàcil.
1 Es van aprofitar les estructures administratives existents 2 La població indígena va “acceptar” el poder castellà en substitució del poder exercit per les altes jerarquies asteques i inques El sistema de la Encomienda               Cortés sap que el sistema de la encomienda en els territoris antillans ha provocat una gran pèrdua de població Cortés té por que els conqueridors que l’han acompanyat comencin a saquejar el territori Què proposa ? El sistema de la encomienda hereditària (a perpetuïtat) Per Cortés, si els colons poden deixar en herència la terra i els indis, aleshores aquests es preocuparan per conservar tant la terra com els indis Per Cortés, la encomienda hereditària és un bon sistema.
1 La corona obtindrà beneficis de les colònies 2 Els colons seran la nova jerarquia política de les Índies 3 Els indis seran evangelitzats i formaran part de la “civilització” La reacció de la Corona davant de la proposta de Cortés: Rebutja la encomienda hereditària (a perpetuïtat) Per què? No vol aquest sistema perquè no vol que els colons es converteixin en una casta nobiliària que serà difícil de controlar si es fa molt rica.
Per aquest fet, quan els territoris s’organitzen amb Audiències i virregnats, la corona oferirà aquests càrrecs a la baixa noblesa.
No vol que l’alta noblesa es faci encara més rica i més poderosa.
El sistema de la encomienda va suprimir-se l’any 1542.
Però, donades les revoltes i els enfrontaments que va provocar, es va tornar a aplicar.
S’intenta una liquidació progressiva d’aquest sistema.
Un sistema que va tenir greus problemes de mà d’obra Donat que els mestissos no podien formar part de les encomiendas, molts indígenes van buscar casar-se amb individus d’altres ètnies Davant de la manca de mà d’obra, algunes encomiendas van ser repoblades amb treball esclau. Es van importar esclaus d’Àfrica ¿Què va suposar per Castella el sistema colonial?   1505/1520 947 viatges (sense comptar els viatges il·legals) 1492/1520 S’envien a la península 30 tones d’or 1520/1530 S’envien a la península 5 tones d’or (És l’època de les conquestes i de la pèrdua de població) 1530/1560 S’envien a la península 400 tones de plata L’interés per Amèrica no és casual.
La riquesa d’Amèrica motiva l’interés per aquest territori.
2.3.Oposició al sistema d’explotació               Vasco Quiroga critica el sistema de la encomienda Compra terra amb els seus diners i funda uns establiments anomenats hospital-poble (1535-1538) La corona té en compte aquestes accions i el nomena bisbe de Michoacán Quiroga vol fundar una societat ideal.
Vol separar els indígenes dels colons depravats ¿Quina concepció té quiroga dels indis? Per Quiroga els indis eren com nens. Persones que no estaven del tot formades.
Per Quiroga els indis eren mansos, sense cobdícia. Eren el prototip del bon salvatge, no corromput per la societat.
Són persones que cal modelar.
Si se’ls evangelitza, el resultat d’això serà una societat cristiana superior.
Bartolomé de las Casas va ser encomendero.
L’any 1511 va escoltar el discurs de Fra Antonio de Montesinos i poc temps més tard va començar la seva lluita per protegir els indígenes L’any 1516 va viatjar a la península amb Fra Antonio de Montesinos per entrevistar-se amb Ferran II. S’entrevista amb el rei però aquest mor aviat i acaba parlant amb Cisneros.(Lleis de Burgos no s’estan complint) Durant la seva estada a la península va començar a dissenyar projectes alternatius a la encomienda Decebut pel fracàs del seu sistema, comença a predicar en contra de les encomiendas.
L’any 1540 viatja sense permís a la península.
Vol entrevistar-se amb Carles V.
Bartolomé de las Casas observa que la població indígena està caient en picat.
L’any 1542 aconsegueix que Carles V promulgui les Lleis Noves (20 de novembre de 1542) Aquestes lleis van establir el següent:          o Prohibició d’esclavitzar els indígenes o Les encomiendas deixen de ser hereditàries en el moment en que morin els encomenderos actuals La decisió de no deixar les encomiendas en herència provoca la sublevació dels colons de Perú.
Liderats per Gonzalo Pizarro.
Aquest va eliminar el virrei Blasco Núñez Vela que pretenia aplicar les Lleis Noves.
Carles V va acabar amb la revolta i amb Gonzalo Pizarro. Però va deixar que les encomiendas fossin hereditàries (un sol cop) Entre 1544 i 1548 Gonzalo Pizarro inicia una sublevació important.
Vol construir un regne totalment independent de la corona.
Quina serà la reacció de la corona? Derrotar-lo i executar-lo l’any 1548 De 1543 a 1549 Bartolomé de las Casas es dedica a predicar.
Però donat el poc èxit de les Lleis noves torna a viatjar a la península.
I aconsegueix que Carles V convoqui: La Junta de Valladolid per a discutir sobre la legitimitat de la conquesta La Junta de Valladolid (1550-1551)és el nom que rep un debat enormement important (La polémica de los naturales) que hi hagué en el Colegio de San Gregorio de Valladolid sobre la conquesta d’Amèrica.
Les dues postures que es van enfrontar han sigut interpretades romànticament com: La dels enemics dels Indis(Postura Colonial) o Per Sepúlveda els indígenes són inferiors i per tant han de quedar sotmesos als espanyols.
o Opina que la condició de bàrbar és un estat accidental superable i que la condició de servitud dels indígenes no és esclavitud, sinó un sotmetiment polític a partir del qual podran evolucionar intel·lectual i moralment si són governats per una nació civilitzada o La barbàrie entesa com un estat de retard cultural i moral autoritza a qualsevol poble civilitzat de treure els bàrbars del seu estat inhumà per tal de sotmetre’ls al seu domini polític.
o L’home depèn de la seva raó per tal d’autodirigir-se i autodiscernir. Si l’home no té ús de raó aleshores no es propietari d’ell mateix i per tant a d’obeir a aquells que poden regir-lo.
o Si la finalitat de la guerra és la civilització dels bàrbars aleshores aquesta serà una guerra bona per a ells.
*Sepúlveda va proposar quatre “justos títulos” pels quals es justificava la conquesta] La dels defensors dels Indis (Postura indigenista) o Las Casas va demostrar la racionalitat dels indígenes a partir de la seva civilització.
o A més a més, va declarar que no observava entre els indígenes més crueltat que aquella que podia trobar-se analitzant les civilitzacions del vell món o el passat d’Espanya.
o Defensors dels drets humans o Els indígenes tenien ús de raó. Igual que els grecs o els romans. I com a criatures racionals que eren estaven emparades pel dret natural i eren titulars dels drets a la llibertat i a nomenar les seves autoritats.
¿La Il·lustració porta a la Revolució?   Els indígenes tenien ús de raó.
Igual que els grecs o els romans. I com a criatures racionals que eren estaven emparades pel dret natural i eren titulars dels drets a la llibertat i a nomenar les seves autoritats.
La declaració de Drets de l’home i del ciutadà de 1789   o Sapere Aude! (Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment!) La rèplica als quatre “títulos justos”, proposats per Sepúlveda, va venir de les tesis de Francisco de Vitoria, mort l’any 1546.
Francisco de Vitoria havia participat en la reunió que va donar lloc a les Lleis Noves l’any 1542.
Havia establert un llistat de títols injustos sobre la conquesta d’Amèrica per part dels castellans  Fra Antonio de Montesinos (1511) i Francisco de Vitoria (abans de 1546)  o Dominics, fundadors de l’Escola de Salamanca Qüestionen la legitimitat de la conquesta feta per part de la corona de Castella i els arguments que la legitimen.
Diferències entre el pensament de Sepúlveda i el pensament de Vitoria Sepúlveda Vitoria Els indígenes són inferiors i per tant han de quedar sotmesos als espanyols Els indis no són inferiors, tenen els mateixos drets que qualsevol ésser humà i són propietaris de les seves terres i dels seus béns.
Els indis no són pecadors ni poc intel·ligents. Són lliures per naturalesa i amos legítims de les seves propietats.
Si la finalitat de la guerra és la civilització dels bàrbars aleshores aquesta serà una guerra bona per a ells La guerra només és lícita si es respon a una injúria. Per tant no és lícita si aquesta es deu per diferències de religió o per augmentar el territori Crist va donar un mandat evangelitzador als apòstols i el Papa el va donar al Rei Catòlic Rebutja un sotmetiment i una conversió obligatòria dels indis. L’evangelització no és una obligació dels espanyols però sí un dret dels indígenes  Altres tesis importants i polèmiques de Francisco de Vitoria o Rebutja la supremacia universal del Papa.
o El poder civil es troba subjecte a l’autoritat espiritual del papat però no al seu poder temporal o Defensa la llibertat de transitar pels mars – Això és contrari al monopoli colonial exercit tant pels portuguesos com pels castellans Tomás López Medel (1520/1582) La crítica a Bartolomé de las Casas   El sistema de la encomienda no pot desaparèixer del tot. Ho ha de fer paulatinament.
Els indis necessiten, en un primer moment, la tutela dels hispans.
La crítica al govern de les Índies  Els governants són ineptes. I només actuen en benefici propi.
Envien informes erronis al rei sobre la situació real del nou món.
La corona li va concedir una oportunitat per dur a terme aquest projecte, però els encomenderos s’hi van oposar Existeix una Crítica...
        A la legitimitat de la conquesta i de la guerra Al poder temporal del Papa i al repartiment del món A l’explotació dels indígenes per part dels colons A l’explotació dels territoris i al saqueig dels seus recursos A les autoritats colonials i castellanes A la segregació de la població entre blancs, mestissos i indígenes Al mar tancat (mare clausum). Es vol un mar obert (mare liberum) A les persones que busquen el seu benefici propi i el seu enriquiment personal Existeix una Defensa – Absolutament revolucionària dels drets dels indígenes...
    Els indígenes es troben emparats pel dret natural Els indígenes tenen dret a la llibertat Els indígenes tenen dret a nomenar a les seves autoritats Els criolls i els indígenes tenen dret a governar els nous territoris HISTÒRIA MODERNA 3.Societat i economia a principis de l’època moderna 3.1.Espai i temps  A inicis de l’època moderna, els mercaders, els aventurers i els exploradors van ampliar incommensurablement els horitzons dels europeus  Van descobrir Austràlia el 1638 i l’Antàrtica el 1820  Europa i Àsia ja no es connectaven només a partir de la ruta de les espècies.
 Es connectaven també mitjançant 1 La ruta africana (oberta pels portuguesos) 2 La ruta atlàntica (oberta pels castellans)   Amb les noves rutes, els nous vaixells i els nous avenços tecnològics o Es redueixen les distàncies o Els intercanvis comercials són més ràpids. Es redueix el temps o Els territoris coneguts del món es connecten Ara bé, si deixem de mirar el món i els imperis i ens endinsem en els estats del vell món, observarem com no totes les distàncies s’han reduït i el temps té encara un altre ritme DISTÀNCIES que encara són llargues...
 Les distàncies terrestres no s’han escurçat encara.
 Les rutes no són bones i el mitjà de transport és el cavall i el carruatge  Les comunicacions i la transmissió de notícies són encara lentes  La distància entre el govern i la població encara és gran Un altre ritme de temps...
 Marcat pel sol (per les estacions)  Marcat per l’Església (per la litúrgia, pel calendari religiós) Aquestes coordenades...
 ESPAI (Distàncies més llargues)  TEMPS(Solar i Litúrgic) COMUNITAT 3.2.Comunitat i individus  Descripció de comunitat Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques  Quins paràmetres determinen la comunitat? Lleis, costums, religió i llengua  Comunitats: Rurals / urbanes  La gran majoria d’europeus vivia al camp o  Les comunitats podien trobar-se sota la jurisdicció: o  Del rei, de les ciutats, o dels senyors (nobles o eclesiàstics) Aquestes jurisdiccions determinaven els Drets i els privilegis que podien tenir les comunitats o  Gairebé el 90% de la població del centre, sud i est d’Europa vivia en comunitats rurals, pobles o llogarets A Catalunya ¾ parts del territori es troben sota la jurisdicció senyorial (Laica o eclesiàstica) Les comunitats es vinculaven: o Un senyoriu territorialDrets sobre la terra, la producció o Un senyoriu jurisdiccional Drets sobre les persones, el marc territorial  El senyor territorial podia ser també el senyor jurisdiccional. Ara bé, no sempre era així.
 ¿Què significava a la pràctica la jurisdicció senyorial? o o  Alta o plena justícia dels senyors Poden castigar i condemnar als habitants del seu marc territorial  Béns/ Multes  Persona/Empresonament / Mutilació / Pena capital Recurs a la violència Mainades i seguicis armats Ferran II intervé en la defensa dels indígenes per reduir el poder dels colons o Entre ells: Els indígenes no poden ser castigats pels colons, només ho poden ser per les autoritats judicials ¿Què significava a la pràctica la jurisdicció senyorial?  Depenia dels llocs però podia comportar el següent: o Un impost anual en cada llar Taxes variades sobre l’aprofitament de determinats recursos: caça, llenya, aigües (pesca) o pastures o Peatges sobre el tràfic de béns o persones al si del domini En qualitat de senyor jurisdiccional podia forçar als súbdits a moldre el gra en el molí senyorial, a fabricar i reparar els estris de treball a la ferreteria del senyor, a comprar a la seva botiga, etc...(Banalités) ¿Què significaven aquests drets “banals” en el conjunt del senyoriu?  Depenia dels llocs però podia comportar el següent: o Representaven el 45% de tots els ingressos del senyor o A la llarga aquests ingressos van disminuir i ja no suposaven una part tant important del total dels ingressos senyorials o A l’època dels Tudor, Anglaterra va buidar el senyoriu anglès de prerrogatives jurisdiccionals o Molts monarques volen recuperar l’exercici de la justícia. Una de les competències més importants d’un monarca Règim d’emfiteusi Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon de l’emfiteuta o senyor útil Emfiteusi: Domini directe (propietat) Domini útil (dret d’ús) Altres característiques   Si no es paga el cens, el domini útil es perd La duració de l’emfiteusi sovint és perpètua Contracte de Parceria Contracte d’explotació agrícola o agropecuària en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor o ramader, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits Per què és un bon contracte? Domini útil, el cens es devaluava (amb el pas dels anys) i acaba sent ínfim. No es pot renegociar.
Finalment, els pagesos s’acabaran quedant la propietat Contracte de Rabassa morta (Emfiteusi) Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats Fil·loxera(1870)  Ara bé, el camperolat no es troba explotat únicament pels dos estaments privilegiats o PER QUI MÉS ES TROBA EXPLOTAT? Els propietaris de terres eren també, BURGESOS DE CIUTAT I PAGESOS RICS. COMERCIANTS I BANQUERS.
 Compraven terres per assegurar-se uns ingressos i per ascendir socialment Els comerciants i els banquers volen esdevenir privilegiats.
 Volen acabar formant part de la noblesa Quan canviarà aquesta conducta? o Tercer estattot Políticament les comunitats...
 Defensaven els drets i els privilegis que el rei, les ciutats o els senyors els hi havien atorgat  Celebraven les seves pròpies assemblees  Tenien els seus magistrats i els seus jutges locals per gestionar els afers que els afectaven quotidianament i per negociar amb el senyor feudal  Gestionaven l’ús dels béns comunals Les lleialtats vers la comunitat podien ser més fortes que vers l’Estat Econòmicament i socialment, les comunitats es relacionaven entre si...
 Comerç, intercanvis, matrimonis Per altra banda, en el marc de les comunitats, s’estableix la identitat dels individus.
 Què significa això?  IDENTITAT 3.3.La família i el paper de la dona  La unitat bàsica de la comunitat era la família o Dos tipus de família Família Múltiple(Formada per més d’una generació) Família Nuclear(Formada per pares i fills)   La mida del grup familiar depenia : o Mortalitat o De les necessitats econòmiques: Productivitat, Supervivència o De la cultura, de l’estament, de la religió El comportament de la família era regulat per: o L’Estat, l’Esglèsia i la Comunitat  Aquests van reforçar l’autoritat del pare sobre la família  Les dones... a excepció de les reines, eren legal i políticament inferiors als homes (ISABEL I)  No eren membres de les assemblees representatives ni dels consells municipals  Per comprar o vendre necessitaven el permís del maritVÍDUES  El treball de les dones...
 o Podien treballar en la producció artesanal o en les activitats agrícoles de la seva família o Les més joves, podien llogar-se de criades o treballadores tèxtils o Als Països Baixos, França i Itàlia podien tenir una vida econòmica independent (comptables, correctores – Impremta o Generalment, el seu treball solia ser més humil i menys qualificat que el treball dels homes Els matrimonis o LES ELITS Els contraents solien casar-se molt joves per tal d’assegurar les propietats o ELS ESTRATS MÉS BAIXOS Els contraents solien casar-se quan es trobaven en disposició de crear la seva pròpia unitat familiar  Entre el 10% i el 15% dels habitants d’Europa Occidental no es casaven per motius econòmics  Els matrimonis no solien ser per tota la vida.
o Alt index de mortalitat = Vida conjugal breu o Els matrimonis tenien uns 20 anys de vida mitja o Alt index de mortalitat = Segones núpcies no inusuals (Madrastres) La mort  La societat europea de l’època moderna es trobava marcada per la mort o A finals del segle XVII un estudi fet sobre 3.700 nens de París va mostrar que l’esperança de vida era de 23 anys o Hi havia una mortalitat infantil important. 1 de 4 o 5 nens no sobrevivien el primer any de vida Mortalitat infantil elevada + Vida conjugal curta= Balança negativa de población  Ara bé, a començaments del segle XVI la població europea va augmentar durant el segle XV...
Menys gent = menys solters  més propietats per explotar  Les parelles es casen abans i tenen més fills  També va augmentar per...
o Absència de guerres destructives o Treva de les epidèmies TRES GENETS DE L’APOCALIPSI  Fam, malaltia, guerres.
Les epidèmies:  Eren molt temudes i provocaven grans mortaldats  Pesta, grip, tifus, Febres tifoides, Verola o Contra la pesta, l’aïllament era el remei més adoptat o Les autoritats sanitàries van millorar les condicions higièniques dels nuclis urbans La fam  La mortalitat podia ser provocada per l’escassetat d’aliments  Quan els productes escassejaven, augmentaven de preu  Els estrats socials més baixos tenien dificultats per adquirir-los L’escassetat d’aliments ve determinada per: 1 El temps atmosfèric 2 Una bona o dolenta explotació de la terra 3 El volum de demanda d’aliments per part de la població 4 L’existència de bones o dolentes comunicacions i mitjans de transport 5 Presència o absència de guerres  L’escassetat d’aliments ve provocada també: L’ACAPARAMENT Les guerres  A part de la mortalitat que provocaven, les guerres generaven epidèmies i caresties  A mitjans del segle XVI la guerra s’estén arreu Destrucció de camps de cereals Desplaçaments de població Extensió de les infeccions (Epidèmies) GRAN MORTALITAT 3.4.El camp i la ciutat  La societat europea era bàsicament agraria -Una massa de camperols que produeixen els aliments -Una petita elit que controla les millors terres i domina els productors d’aliments  Una societat amb importants relacions Camp – Ciutat PER OBTENIR MÉS RIQUESA...
-Augmenten el nombre de terres a cultivar -Roturen terres marginals (Baix rendiment) Però quan les terres escassegen...
o Comencen a professionalitzar-se en altres àmbits OFICIS  Des de l’edat mitjana, els ciutadans s’han anat professionalitzant en diversos oficis  A l’època moderna, els avenços tecnològics i els descobriments geogràfics impulsen aquesta professionalització. (Ports, ciutats comercials, indústria)  És una època de millores...
o Camp o Productes manufacturats o Mitjans de transport o Transaccions monetàries Tot això provoca, un abaratiment del cost del transport i una ampliació dels mercats MILLORA EL COMERÇ Les ciutats comencen a créixer Augment de la població (1500 – 1600)  Europa del Nord Augmenta 2/3 Gran Bretanya i els Països Baixos Augmenten + de 1/2 Europa Central, Espanya i Itàlia Augmenten 1/3 França Augmenta 1/8 Gremis o Tenien una dimensió important en l’organització social de les comunitats urbanes  Controlaven les condicions laborals  Controlaven les relacions comercials  Regulaven l’aprenentatge Podien afavorir la cohesió social VENÈCIA: Els gremis agrupaven a amos i a jornalers, a rics i a pobres Podien ser extremadament elitistes i controlar el govern de les ciutats FLORÈNCIA, MILÀ O LONDRES: Protegien un determinat grup d’interessos.
Eren elitistes.
 A l’època moderna hi ha una MOBILITAT important o Els joves de les elits socials marxen de casa per tal d’establir contactes i relacions clientelars o Els joves de les famílies humils marxen de casa per a treballar com a criats, aprenents d’un ofici o jornalers del camp o Altres joves es mouen quan treballen en funció de les collites o en relació a la transhumància dels ramats  Hi ha europeus que marxen cap a les Amèriques  I més pocs, cap a l’Àfrica o l’Àsia  Els exèrcits també provoquen la mobilitat dels soldats i el desplaçament d’algunes poblacions  Expulsió dels jueus i la reconversió forçada dels musulmans provoquen migracions La mobilitat arran de  la recerca d’un treball o pel treball  Fires i mercats anuals  Desplaçament militar  Navegants i grans comerciants o Porta nous productes i nous coneixements o Però també, més informació Provoca un trànsit important de notícies, informació, crítiques i opinions 3.7.Europa mediterrània  Itàlia, Sud de França i Espanya  A diferència de l’Europa atlàntica, l’agricultura no s’especialitza és diversifica Què vol dir? Vol dir que cultiven a la vegada vinya, olivera, cereals (blat de moro i arròs) + rendiment, morera (indústria de la seda)  Quin objectiu persegueixen amb la diversificació? -Disminuir riscos i assegurar-se la supervivència -Per tant, no vinculen la seva producció exclusivament al mercat DIVERSIFICACIÓ ESTACIONAL Cultiu i processat del producte Lli (Finals d’estiu a hivern) Seda (processat) (De maig a agost) Vinya (De la primavera a la tardor) Oli d’oliva (processat) (De la primavera a l’hivern) Tipus de contracte - Parceria  El propietari posa la terra, els instruments de treball i les llavors  El camperol entrega la meitat de la collita  Els nous rics inverteixen en terres llogades en règim de parceria  Els beneficis són més segurs que deixar els diners al monarca o invertir en el comerç Ramaderia i Indústria rural dispersa  L’Europa Mediterrània disposa de ramats i d’una indústria rural dispersa Venècia i Gènova  No van caure en picat després del descobriment de les noves rutes i els seus bancs per accions no van deixar de prosperar Per què? -Venècia era un port franc -Les importacions d’espècies d’Orient es multipliquen per 4 -Crea la seva pròpia indústria (Vidre, Sabó, Sucre, Cera, Construcció naval) A quines mans van a parar, majoritàriament, els diners que s’obtenen amb el quinto real? 1 ESGLÉSIA(Terratinent, Senyor jurisdiccional, i cobra el Delme) 2 ARISTOCRÀCIA(Terratinent i Senyor jurisdiccional) 3 NOUS RICS (Terratinents i senyors jurisdiccionals) A on és el problema?  L’Església i l’aristocràcia no paguen impostos  Els nous rics no inverteixen els diners Compren càrrecs i terres per ascendir socialment. Compren productes de luxe 3.8. Europa oriental  Polònia, Hongria, Eslovàquia, Lituània, Ucraïna i Rússia  Una de les característiques més importants de l’economia de l’Europa Oriental va ser la següent: El sistema econòmic i social s’assentava sobre l’explotació de la mà d’obra dels camperols Després de la crisi del segle XIV va haver-hi un procés de refeudalització  Els pagesos van quedar lligats a la terra (serfs de la gleva) i al servei dels senyors Què significa això?  Els camperols de l’Europa Oriental es van veure privats de la seva llibertat  No tenien possibilitat d’abandonar les seves terres, anar a la ciutat o a la recerca d’explotacions millors  Van perdre la llibertat i es van trobar sotmesos a un règim senyorial  Caracteritzat per: o Impostos senyorials arbitraris o Subjecció exclusiva a l’autoritat del senyor o Taxes diverses (casar una filla o morir sense testament) o Prestacions de treball i serveis als senyors  Ara bé, els terratinents de l’Europa Occidental també van provar de subjectar als seus camperols arran de la crisi del segle XIV.
 Però els pagesos es van revoltar i els mals usos van ser abolits  A Nàpols, durant el segle XVII, els senyors van voler recuperar els seus antics drets ¿Què significava a la pràctica la jurisdicció senyorial?  Depenia dels llocs però podia comportar el següent: o Un impost anual en cada llar o Taxes variades sobre l’aprofitament de determinats recursos: caça, llenya, aigües (pesca) o pastures o Peatges sobre el tràfic de béns o persones al si del domini  A l’Europa Oriental, les prestacions de treball es van legalitzar.
Oscil·laven segons els casos i les èpoques.
Des d’un mínim setmanal d’una jornada (Polònia al començament del segle XVI) fins a un màxim de cinc o sis, com era corrent a la Prússia Oriental des d’inicis del segle XVIII  Els senyors feudals van permetre que la indústria del lli i algunes altres manufactures abandonessin la ciutat i s’instal·lessin en les seves terres  Ara bé, obligaven als pagesos a comprar els productes manufacturats que es produïen en les seves terres  Van crear els seus propis mercats Interpretació clàssica:  S’ha dit que aquest procés refeudalitzador va ser una conseqüència del desenvolupament de les economies de l’Europa Atlàntica  S’ha sostingut que l’Europa Oriental es va dedicar a la producció de cereal per vendre’l a una Europa Occidental especialitzada Refutació de la interpretació clàssica:  L’Europa Oriental no va tenir una economia exclusivament agrària cerealística  Va tenir un pròsper comerç ramader, una florent mineria  Es van incrementar la producció de cereal per alimentar la producció local, no per exportar el cereal a l’Europa Occidental  Només un 12% de la producció cerealística era exportada a l’Europa Occidental  Els cereals només són un dels molts productes que l'Europa oriental exporta Les exportacions són més importants que les importacions  Bestiar, vi, Pells, Cera, Lli i cànem, fustes  L’Europa Oriental va tenir una mineria florent Plata, ferro, or, estany, zinc, cobalt, sal  Les mines van explotades primerament per famílies, després per companyies comercials i financeres  Les mines van començar a decaure a finals del segle XVI quan va arribar abundant plata del Nou Món  La refeudalització va començar temps abans que s’incrementés la producció de cereal PER TANT, LA DEMANDA EUROPEA NO PROVOCA LA REFEUDALITZACIÓ  Comença durant el segle XIV perquè els senyors no volen perdre mà d’obra  Resposta a la crisi diferent a l’Europa Atlàntica o Mediterrània ¿ Per què els senyors feudals van poder acabar amb la llibertat dels camperols?  Els reis i els prínceps no tenien poder  Els senyors feudals eren més poderosos que els seus monarques  Els monarques forts necessiten contribuents i soldats i no permeten que els senyors feudals explotin completament i en benefici propi els seus súbdits PROBLEMA AMB LA RÚSSIA DELS TSARS – MONARQUIES ABSOLUTES FEUDALS Resultats d’aquest sistema:  L’exportació no va generar ni mercaders ni negociants  No es va consolidar una burgesia mercantil o financera  Els Països Baixos es van encarregar de distribuir les exportacions i guanyar-hi beneficis  Deliberadament emmagatzemaven els productes per fer-los augmentar de preu  No es van afavorir els establiments industrials  Va ser un procés refeudalització que va tenir com a objectiu l’ exportació internacional HISTÒRIA MODERNA 4.L’època de la reforma 4.1.Religió  Quin pes tenia la religió en el marc de les comunitats? Religió: Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d'un grup humà determinat.
     Quin pes tenien els evangelis en el marc de les creences, conviccions, actituds, sentiments i maneres de comportament de les comunitats europees “catòliques”? Quines creences, conviccions, actituds, sentiments i maneres de comportament eren característiques de les comunitats europees “catòliques”? o Actituds paganes o Poca evangelització en alguns segments de la societat o Devoció per les relíquies i les misses o Processons, penitències i peregrinatges o Interès pels predicadors i els profetes o Supersticions o Curanderos o Màgia Si tenim en compte, la religiositat de les comunitats europees “catòliques”, podem preguntar-nos el següent: L’evangelització, per aquells que perseguien una societat cristiana superior, només era necessària al Nou Món? Qui era responsable de la poca evangelització de les comunitats europees catòliques? En aquest context, l’Església cristiana es troba en desprestigi Desprestigi: o Clergat secular / regular o Baix clergat / alt clergat 4.2.Crítiques a l’Església (alta i baixa)    A inicis de l’època moderna s’observa un canvi...
o Els individus van sentir la pietat, la devoció, com a quelcom més personal, més humà i més íntim Contrasta amb: o Els rituals de l’Església, esplèndids i impersonals Critiques a l’alta jerarquia eclesiàstica 1 La jerarquia tenia els seus palaus i els seus servents Generaven enveja i la desaprovació d’una part dels ciutadans 2 La noblesa ocupava la majoria de càrrecs eclesiàstics Les famílies nobles utilitzaven els capítols catedralicis (consells dels bisbes) i els monestirs per col·locar una part de la família  3 Els nobles que arribaven a ser canonges de catedrals o bisbes dedicaven part de la seva vida a l’administració i a altres ocupacions seculars Però hi hagué una altra crítica important. Quina? o El poder temporal del Papa ROMANUS PONTIFEX (vist)    Crítiques al baix clergat: o Les parròquies no comptaven amb els clergues suficients per fer-se càrrec d’una població que creixia o Els clergues havien de cobrar les taxes prescrites pels serveis que prestaven o Però el baix clergat va rebre més crítiques.
Per què? 1 No tenien formació teològica 2 Estaven mal pagats. Eren molt pobres 3 No tenien ni temps ni energies per dedicar-se a les seves obligacions pastorals Arran de tot això, el baix clergat s’adaptava a la forma de vida de les comunitats a on residia...
o Vivien en concubinat o Regentaven negocis o Tenien tabernes Alguns eclesiàstics van intentar reformar el clergat de base però no va ser fàcil: N’hi ha que van preferir marxar a deixar les seves esposes (exemple) 4.3. Crítiques als poders temporals del Papa de Roma  A inicis del segle XVI, les tensions entre el Papa de Roma i els prínceps s’intensifiquen. Per què? o Els dos volen imposar la seva voluntat o Els orígens de la rivalitat entre el Papa de Roma i els prínceps es remunten a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident: La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident va deixar al Papat independent de l’Emperador  L’Emperador vivia a Constantinoble  El Papa es va quedar a Roma  Teodosi I el Gran (Imperi de Roma)(395 d.C) o Imperi Romà d’Occident (Honori)(L’any 476 d.C. cau a mans dels Gots) o Imperi Romà d’Orient (Arcadi)(L’any 1453 cau Constantinoble a mans dels Turcs) Divisió de l’Imperi Romà Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident – 476 d.c.
  A mitjans segle XIV...
o Els Estats comencen a créixer i a perfeccionar el seu poder o Volen funcionaris instruïts al seu servei o Tenen Assemblees on els estaments superiors de la societat donen la seva opinió i poden discutir sobre els afers públics Els dos poders busquen les seves fonts de legitimació o Els juristes al servei de l’autoritat pontifícia li ofereixen al Papa arguments per validar la seva teocràcia o Els juristes al servei dels reis busquen en el dret romà arguments contra el poder temporal del Papa Teocràcia: Forma de govern en la qual la sobirania emana directament de la divinitat i el govern és exercit per castes sacerdotals o per monarques divinitzats.
    Guillem d’OckhamSeparava estrictament l’Església de l’Estat L’Estat era l’únic que tenia el monopoli de l’acció política Llibre Defensor pacis (1324): Va ser un llibre revolucionari que va atacar els poders de l’Església o Els poders temporals de l’Església van ser usurpats als prínceps o L’Església ha de sotmetre’s al poder dels prínceps  ¿D’on prové el poder del papa i el poder dels prínceps? L’autor del Defensor Pacis va anar més enllà de negar-li a l’Església el poder temporal...
o Va considerar que el Papa de Roma no tenia autoritat sobre l’Església. Només el concili (format per clergues i laics) té autoritat sobre l’Església.
o Segons els prínceps, el seu poder ve de l’espasa, segons el Papa de Roma, el poder dels prínceps ve de Déu a través del successor de Sant Pere...
Ara bé, segons el Defensor Pacis, d’on ve el Poder dels Prínceps? DEL POBLEDe la majoria de ciutadans que promulguen la llei  Segons el Defensor Pacis o La voluntat del poble és superior a qualsevol altre voluntat o És la voluntat del poble la que delega als prínceps la facultat de governar o o o o Per a governar caldrà tenir en compte la voluntat del poble El poder legislatiu pertany al poble Els experts poden escriure la llei, però el poble haurà de ratificar-la.
El poble ha de vetllar perquè les lleis siguin executades pel príncep La declaració de drets de l’home i del ciutadà de 1793 4.4.Erasme de Rotterdam    A inicis de l’època moderna, els “humanistes cristians” demanen un retorn a la puresa de les doctrines de l’Església primitiva o Menyspreen la jerarquia eclesiàstica o Desprecien els monjos i els frares ignorants i supersticiosos o Es queixen de l’aridesa de la teologia escolàstica Erasme de Rotterdam és un dels més importants representants o Rebutja els abusos de l’Església o Rebutja tota font d’autoritat dogmàtica (política, religiosa, acadèmica...) com a contrària al lliure pensament Per Erasme, educar era permetre als estudiants que poguessin dubtar de l’administració, del govern, de les ensenyances...
On és el problema? o Erasme opinava que calia regenerar la cristiandat Com? Millorant l’educació dels futurs líders Inspirant-se amb les Sagrades Escriptures i les obres dels Pares de l’Església      Una regeneració disposada a qüestionar les ensenyances establertes On s’afavoreixi pensar lliurement (en la Monarquia hispànica...) Amb voluntat de viatjar cap a les fonts primàries, vers els primers textos de l’Església. Alguns escrits en grec.
La traducció oficial de la Bíblia al llatí havia tingut lloc a finals del segle VI per Jeroni d’Estridó.
L’Església es recolzava sobre el contingut d’aquesta Bíblia. I Erasme proposava viatjar vers les primeres fonts.
Què significa? LA VULGATA  Una regeneració o On els clergues no explotin a la gent senzilla o On no es comprin ni es posin a la venda coses sagrades: (Gràcia, Sagraments, jurisdiccions eclesiàstiques, prebendes i ordenacions) a canvi d’un preu temporal (Diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc) Indulgències  Les estratègies dels monarques per obtenir diners  Les estratègies dels nobles i dels nous rics per ascendir socialment   Una regeneració on l’essència de ser cristià o S’ESCAU en una devoció més personal cap a Déu o NO S’ESCAU en elements externs, com els ritus A més a més, per Erasme de Rotterdam el Papa de Roma hauria de deixar el poder temporal a mans dels prínceps.
De la mateixa manera que ho havien dit: Guillem d’Ockham i Marsilio de Padua, autor del Defensor Pacis Crítiques a Erasme de Rotterdam  Una part conservadora de l’Església va rebutjar la denúncia feta per Erasme dels abusos de l’Església o L’interès d’Erasme per reprendre les fonts primàries de l’Església (El Nou Testament escrit en grec) i per refutar la traducció que s’havia fet de la Bíblia al llatí al segle VI  L’Església no permet que es qüestioni ni la seva autoritat ni les seves fonts  Erasme Amb els seus escrits no pretenia: o Ni trencar l’Església o Ni crear una nova Església Estableix un punt de partida per les tesis de Martí Luter 4.5.El conflicte de les indulgències Albert de Brandenburg (1490-1545)    Conegut també com Albert II de Brandenburg, Albert de Magúncia, Albert de Hohenzollern o Albert de Brandenburg i Magúncia Va ser arquebisbe de Magdeburg i de Magúncia, príncep elector del Sacre Imperi Romà Germànic (Francesc I de França o Carles I / V d’Espanya) i administrador de la diòcesi de Halberstadt.
Va jugar un rol indirecte però decisiu en el sorgiment de la reforma protestant per haver iniciat una campanya de venda d’indulgències Rivalitat entre dos Prínceps electors Frederic III el Savi de la Casa de Saxònia   Lleó X inicia la construcció de la Basílica de Sant Pere.
o Aquesta construcció demana grans inversions d’or i plata Problema...
Les arques de l’Església de Roma no poden cobrir la construcció Com es poden obtenir diners? o El Papa de Roma espera conseguir els diners augmentant els impostos  Els Estats Pontificis no es troben en mesura de pagar més impostos  El Papa de Roma decideix posar a la venda indulgències Estats pontificis (752-1870)Sota l’autoritat civil dels Papes Indulgències        Què són? o Es tracta del perdó de la pena que havia d’imposar-se pels pecats comesos a canvi d’un pagament prèviament establert.
o És una remissió del càstig de Déu.
o Ja se’n venien, però Lleó X les vendrà en excés (persones a sou que vendran indulgències pels territoris) Albert de Brandenburg està disposat a pagar els diners que val obtenir el càrrec de l’Arquebisbat de Magúncia A cada renovació de càrrec o persona nova que l’ocupa es paguen uns diners a Roma Les estratègies del Papa de Roma per obtenir diners Demana un préstec als Fugger (Banquers alemanys, n’hi havia a Sevilla per finançar les conquestes del Nou Món) per pagar els diners d’ocupar el càrrec a l’avançada o El Papa Lleó X, per ajudar-lo a pagar el deute, accepta liquidar els 29.000 florins si durant 8 anys promulga la venda d’indulgències per construir la Catedral de Sant Pere.
A on és el negoci?  La meitat dels diners aniran a Roma i la resta a la butxaca d’Albert de Brandenburg Frederic III el Savi (fundador de la Universitat de Wittenberg) s’oposa a la venda d’indulgències en els territoris que té sota control o Martí Luter va estudiar a la Universitat de Wittenberg o L’any 1512 Luter obté la càtedra d’Antic i Nou Testament  Estandardització de l’alemany per fer arribar les seves idees al poble Federic III el Savi prohibeix la venda d’indulgències a Wittenberg La gent de Wittenberg creua la frontera i se’n va a Brandenburg a comprar indulgències 31 d’octubre de 1517  Martí Luter protesta contra la venda d’indulgències i penja 95 tesis a la porta de l’Església de Wittenberg o ¿Per què Martí Luter crítica la venda d’indulgències? Perquè les indulgències venen a significar...
 Que la salvació no s’aconsegueix sent un bon cristià  Que la posició de l’Església i del Papat com a intermediaris necessaris entre els individus i Déu no té cap sentit o Luter no vol que la gent perdi el temor a Déu i pensin que per comprar una indulgència queden salvats dels seus pecats 3.6.Martí Luter    Les crítiques de Martí Luter o Critica la venda d’indulgències o Critica el Papa de Roma i la seva Església A ell, el considera l’anticrist i a la seva Església, una Església pseudo-cristiana ANTICRIST I FALSETAT El seu pensament va més enllà del pensament d’Erasme de Rotterdam L’Anticrist encarna el mal absolut i la fi del Món o Apareix en forma d’un home controlat per Satanàs, l’enemic de Déu o Es tracta d’un fals profeta, d’un home de pecat, d’un fill de la perdició = Papa de Roma Tesi important de Martí Luter    Justificació per la fe o Les bones obres no porten a la salvació. Ni tampoc la penitència o la confessió o La salvació només depèn de la fe. La salvació és un regal de Déu als homes per la seva fe El cristianisme de Martí Luter no és de sofriment sinó de creençaDéu és el salvador.
L’home per ell mateix no se salva o La penitència i les indulgències només són una fàbrica de diners i poder Difusió del pensament de Martí Luter   Abans de 1521 ja s’han distribuït 500.000 exemplars de les seves obres o La impremta juga un paper molt important o Les discussions polítiques i religioses que hi ha des de fa uns anys fomenten la lectura i fan retrocedir l’analfabetisme   Debat entre els poders temporals de l’Església i els prínceps   Debat entorn el desprestigi de l’Església i la necessitat d’una regeneració S’incrementen els llibres però també els pamflets i les octavetes   L’any 1520, el Papa Lleó X condemna les tesis de Martí Luter mitjançant la Butlla Exsurge Domine Vol que es retracti de 41 de les 95 tesis en les que critica les pràctiques i els costums de l’Església catòlica  Martí Luter va cremar públicament la butlla donat que no va penedir-se de les seves tesis  Davant de la reacció de Martí Luter, el Papa Lleó X promulga la seva excomunió o A ell i a tots els seus partidaris Martí Luter acaba de ser expulsat de la comunitat o De la comunitat cristiana  1521 Dieta de Worms   Va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romà Germànic.
Va convocar-se perquè Martí Luter es retractés de les seves tesis 20 d’abril de 1521   Martí Luter desafia de nou al Papa i al Emperador.
Es nega a retractar-se de les seves opinions i les reafirma amb molta més força 25 de maig de 1521 – Edicte de Worms     Luter és considerat un delinqüent Queda prohibida la seva lectura i la possessió dels seus escrits Tothom es troba autoritzat a matar-lo sense ser perseguit penalment S’ordena la seva detenció i es demana condemnar-lo Frederic III el Savi  Per protegir a Luter de caure en un parany o Demana un salconduit per tal que Luter pugui arribar i marxar de la convocatòria sense cap perill o Quan Luter marxa, ordena el seu arrest i l’amaga en el seu Castell de Wartburg per tal de protegir-lo Durant aquest temps, Luter tradueix la Bíblia a l’alemany 4.7.La guerra dels camperols La Guerra dels Camperols o la revolució de l’home comú (1524-1525)     Va ser una guerra o una revolució que va emprar l’evangeli (i es va influir del pensament de Martí Luter) per legitimar les seves reivindicacions Va ser una revolta, majoritàriament de camperols, que va tenir lloc al sud i al centre d’Alemanya Van participar-hi uns 300.000 camperols i van morir-ne uns 100.000 Fins a la Revolució francesa, va ser la revolta més massiva i generalitzada que hi hagut a l’època moderna   A inicis del segle XVI els poders dels prínceps augmenten en detriment dels poders de l’Emperador Carles V es troba ocupat amb les seves guerres contra: o França o Imperi turc  En augmentar el poder dels prínceps van augmentar també les càrregues que aquests feien recaure sobre els pagesos I no només això, es van desenvolupar lleis per lligar els pagesos a les terres (Serfs de gleva)  Més impostos de guerra  Més duanes  Més prestacions de treball  DETONANTS de la Revolució    Es van expropiar els terrenys comuns de pastura Es van prohibir les tales de boscos comuns La prohibició al dret de pesca i caça Legitimació de la revolta  Martí Luter havia sostingut en el seu escrit: A la llibertat d’un cristià (1520) “Un cristià està subjecte sobretot al Senyor i a ningú més que a ell” “Jo m’empro en les Escritures” (ho van utilitzar els camperols per legitimar-se)   Els camperols observen que, mitjançant la Bíblia, els privilegis dels senyors es poden qüestionar Segons els camperols, no hi ha cap argument bíblic que justifiqui la seva explotació, ni que legitimi la nova “refeudalització”.
 L’increment de les seves càrregues i la pèrdua dels seus pocs “privilegis” (Els béns comunals) o Redacten 12 articles (peticions) [exemples] 1r article: “Cada comunidad pueda elegir y nombrar a un pastor derecho de deponerlo en caso de conducta inapropiada.” 2n article: “Queremos que en el futuro, quienquiera que sea el preboste eclesiástico designado por la comunidad, él recogerá y recibirá este diezmo. De ese diezmo, proveerá al pastor elegido por toda la comunidad una subsistencia decente y suficiente” 6è article: “Los excesivos servicios que nos son requeridos, los que se multiplican día tras día.” 8è article: “Pedimos a los Señores que designen personas honorables para estudiar las posesiones y fijar rentas acordes con la justicia, del tal manera que los campesinos no estén obligados a trabajar a cambio de nada.” 11è article: “Aboliremos total y completamente el llamado tributo por caso de defunción.”  Quina va ser la reacció de Martí Luter davant de la revolta dels camperols? o Martí Luter es va horroritzar d’observar les seves opinions en el marc d’unes reivindicacions seculars o Considerava que els súbdits devien obediència als seus senyors (Frederic III el savi que l’havia protegit era un senyor) En aquest sentit, Luter...
 Va condemnar les sublevacions i va animar als prínceps a massacrar als camperols Conseqüències?  Els prínceps van crear una lliga.
o La lliga Suaba.
Aquesta va represaliar als camperols 4.8.La guerra contra els prínceps   Martí Luter no volia una ruptura irreparable amb el Papa de Roma Molts prínceps i ciutats alemanyes sí volien una ruptura amb Roma o Per què?  Volien secularitzar les propietats eclesiàstiques i vèncer els seus opositors polítics Dietes Imperial de Espira (1526 i 1529) 1526 No volien veure’s afectats per l’Edicte de Worms (1521 – Excomunió de Martí Luter)  Per aquest fet, van adoptar el següent acord: o En cuestiones que se refieran al honor a Dios y a la salvación y vida eterna de nuestras almas, cada uno debe estar y responder ante Dios por si mismo   Es van condemnar els resultats de la Dieta de Espira de 1526 i es va voler aplicar l’Edicte de Worms Els prínceps partidaris de Luter van protestar. D’aquí el nom de protestants.
25 de maig de 1521 – Edicte de Worms      Carles V, l’Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic decideix no anar en contra dels prínceps alemanys que recolzen a Luter Té guerres obertes amb: o França o Imperi turc L’any 1529, tres anys més tard, de la Dieta de Espira, Carles V venç França i l’Imperi turc Aleshores, decideix fer front als Luterans Els prínceps organitzen una aliança militar per enfrontar-se amb l’Emperador LA LLIGA SMALKALDA (1531)  I compten amb el suport de: o Baviera (Territori catòlic) o França (Regne catòlic) Per què els protestants reben el suport de dos territoris catòlics?    Estem davant d’un conflicte polític, no exclusivament religiós Els prínceps s’enfronten a la voluntat centralitzadora de Carles V.
L’Emperador vol més competències, més fiscalitat, més poder sobre els prínceps o LEGITIMITAT Els prínceps s’enfronten amb l’Emperador, no per un motiu religiós sinó perquè consideren legítim reafirmar-se davant de l’Emperador en afers que afecten la religió dels seus súbdits En aquells anys, les guerres de religió no eren legítimes. Ara bé, sí eren legítimes si hi havia una injúria.
Els prínceps consideren que l’Emperador intervé en competències que no li pertoquen.
  L’any 1546-1547 (15 anys més tard de la creació de la lliga)Carles V venç la lliga Smalkalda Fa presoners als seus líders o OBJECTIU: Carles V vol aconseguir imposar-se sobre els prínceps. Cohesionar el seu imperi La pau amb els prínceps o la calma amb els prínceps no arriba fins l’any 1555 L’any 1555, Carles V divideix el seu imperi entre el seu fill Felip II i el seu germà Ferran I El seu germà, Ferran I, arribarà a un compromís amb els prínceps per tal de poder governar    1555 se signa la pau d’Augsburg Repartició de l’Imperi de Carles V La pau d’Augsburg (1555) Permet:  Als Prínceps escollir entre catolicisme i luteranisme i imposar la seva religió en el marc dels seus territoris HISTÒRIA MODERNA 5.L’època de la Contrareforma 5.1.La fi del lliure pensament    Després d’Erasme de Rotterdam i de Martí Luter entrem en una nova fase de la Reforma Entrem en una època contrària a: o Al lliure pensament o A la crítica dels discursos imperants, als dogmes establerts Ara bé, no cal confondre la crítica vers els dogmes, amb la crítica...
o Contra l’ORDRE establert  Volen regenerar l’Església  Volen acabar amb els abusos  Volen retornar a les fonts primàries  Volen discutir les seves premisses No volen trencar amb l’Església catòlica No volen crear una nova Església  Després d’Erasme i Luter, entrem en una altre època, on d’altres personatges, sí volen fundar una nova Església o Ulrich Zwingli (suís) o Joan Calví (francès) 5.2. Ulrych Zwingli    RIQUESA o Crític amb la riquesa de l’Església (adscrita al poder del Papa de Roma) o Vol la secularització dels béns eclesiàstics o Vol establir una beneficència pels pobres amb els fons obtinguts de la secularització dels béns eclesiàstics RELIGIOSITAT o Predica els evangelis o Va en contra del dejuni o Va en contra del celibat o Vol la supressió de la missa o Vol que desapareguin les imatges dels temples o Rebutja la presència real de Crist en la comunió  (Considera absurd que el pa i el vi puguin ser el cos i la sang del Crist) RELACIÓ ESGLÉSIA/ GOVERN o Trenca amb el corrent de pensament que vol deslligar l’Església del poder de l’Estat o Corrent que vol atorgar tots els poders de l’Estat als prínceps (Guillem d’Ockham / Marsilio de Pàdua)  Opina que el poder temporal dels prínceps que no es comporta de manera apropiada amb els Evangelis pot ser derrocat Nova concepció del poder    On l’Església se situa per sobre del poder temporal de l’Estat laic Zwingli va portar a terme la seva reforma a Zurich Al costat de les autoritats municipals (1520-1525) o L’Església i l’Estat van unir-se en una comunitat que havia d’obtenir el seu més alt potencial humà portant a terme una vida de perfecció moral i religiosa.
Guerres de religió    A Suïssa hi haurà guerra entre els diferents cantons Uns defensen les tesis de Zwingli i els altres es vinculen a Roma Zwingli opina que es poden emprar les armes per estendre la veritat de l’Evangeli o Opina que lluitar per l’Evangeli és una obligació de bon cristià o Zwingli es desvincula de les idees de pau de...
 Defensor Pacis  Erasme de Rotterdam  Francisco de Vitoria ZWINGLI LEGITIMA LES GUERRES DE RELIGIÓ En contraposició de Vitoria, que creia que una guerra només era legítima quan responia a una injuria, mai si era per religió o augmentar el territori dilema indígena, Nou Món  Zwingli mor en el camp de batalla l’any 1531.
5.3.Joan Calví      Nega l’autoritat de l’Església de Roma per dret diví Reafirma la importància de la Bíblia o L’home era bàsicament un pecador i havia d’enfrontar-se a Déu omnipotent o Entre la relació de Déu i els homes no hi ha intermediaris: Àngels, Sants i altres...
o Els homes es troben per Déu destinats a la salvació o a la condemnació (Predestinació) Trenca amb el corrent de pensament que vol deslligar l’Església del poder de l’Estat (al igual que Zwingli)  Corrent que vol atorgar tots els poders de l’Estat als prínceps Opina que l’Estat ha de vetllar perquè hi hagi la predicació de la paraula de Crist o L’Estat ha de protegir la predicació o L’Estat ha de protegir la predicació de la paraula de Déu El Calvinisme va ser un corrent de pensament, una religió, força intolerant o Joan Calví va crear una jerarquia político-religiosa; amb pastors, professors i decans o Estava convençut de la rectitud de les seves creences i de la falsedat de les doctrines dels seus opositors o Volia impedir que els seus opositors poguessin expandir les seves doctrines S’HA ACABAT AMB EL LLIURE PENSAMENT Miquel de Servet (1509/1511 – 1553)    Calví va convèncer les autoritats de Ginebra a condemnar i cremar al metge i teòleg Miquel de Servet per les seves opinions “herètiques” sobre la Trinitat l’any 1553 o Santíssima Trinitat Designació de Déu en tres persones – Pare, fill i Esperit Sant – distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura o Miquel Servet sostenia que :  Jesús era fill del Logos (Déu) i Maria Els protestants impactats per l’execució de Miquel Servet van anar en contra de les persecucions per creences religioses Van ser més tolerants que els calvinistes Mapa de les religions després de la Reforma 5.4.Enric VIII d’Anglaterra   Els reis i els prínceps no volen sotmetre’s a l’autoritat del Papa de Roma o Comencen a observar que poden prescindir del Papat Podem citar dos exemples:  Els prínceps de l’Imperi Sacro Romà Germànic no volen trobar-se sota l’autoritat ni del Papa ni del Emperador  Enric VIII d’Anglaterra decideix trencar amb el Papa de Roma quan aquest li nega...
Quins són els orígens de l’Església anglicana? 1- Enric VIII necessita un hereter per assegurar la seva descendència 2- Estava casat amb Catalina d’Aragó (filla dels Reis Catòlics) i havia tingut una filla, Maria 3- Vol el divorci. Considera que el seu matrimoni és nul perquè Catalina d’Aragó va ser la dona del seu germà difunt Catalina d’Aragó (24 anys de matrimoni amb Enric VIII) primera esposa      Un fill (1510). Mor després del part Enric (1511). Mor 52 dies després Enric (1514). Mor al cap d’un mes Maria I d’Anglaterra (1516-1558). Reina d’Anglaterra Abort (1518) o Qui no estarà d’acord en atorgar-li el divorci ? 1- El Papa de Roma, Clement VII,no vol donar-li la nul·litat matrimonial 2- Carles V pressiona al Papa de Roma perquè no concedeixi la nul·litat Desencadenant...
  L’any 1533 Ana Bolena, amant d’Enric VIII, queda embarassada Davant d’aquest fet, quina decisió va adoptar el Parlament anglès? o El Parlament anglès decreta...
 Totes les apel·lacions judicials sobre testaments, casaments i donacions eclesiàstiques han d’adjudicar-se a tribunals reials i no eclesiàstics  Anul·la el matrimoni entre Enric VIII i Catalina d’Aragó  Arran d’aquests fets, quina va ser la reacció del Papa de Roma? o L’any 1533 el Papa de Roma excomunica a Enric VIII, Ana Bolena i el seu ministre Cromwell o Arran d’aquests fets, Enric VIII i el Parlament adopten diverses lleis:  Llei de la restricció de les apel·lacions: Les corts eclesiàstiques no poden apel·lar al Papa  Llei de les designacions eclesiàstiques: Els clergues nomenats pels bisbes seran escollits pel monarca  Llei d’alta traïció: Desconèixer l’autoritat del monarca és un delicte d’alta traïció  Llei de la Supremacía  Llei de Successió: 1534 – successió del rei  Enric VIII decideix que el fill que neixi de la seva relació amb Ana Bolena serà l'hereter legítim.
 Deixa fóra de la línia successòria a la seva filla Maria  Ana Bolena té una filla, Isabel  Quan Ana Bolena és executada i neix Eduard, fill de Jane Seymour, la tercera dona d’Enric VIII, aquest darrer deixa fóra de la línia successòria a la seva filla Isabel 1534 – Llei de la Supremacia  L’any 1534 el Parlament va aprovar la llei de la Supremacía o Significa que el rei és el poder terrenal suprem de l’Església i del clergat d’Anglaterra OPOSICIÓ      Aquells que es van oposar a la decisió d’Enric VIII de ser cap suprem de l’Església d’Anglaterra van ser executats.  Cas per exemple, de Tomàs Moro Els monarques volen controlar els seus territoris. L’Església es deu al Papa de Roma i no als prínceps.
Arran d’aquest fet: o Enric VIII va dissoldre els monestirs o Va confiscar les seves propietats Enric VIII és conegut pel nombre de matrimonis que va contraure a la recerca d’un fill varó per assegurar la successió al tro  Catalina d’Aragó  Ana Bolena  Jane Seymour  Ana de Cleves  Catalina Howard  Catalina Parr Maria I d’Anglaterra(1516-1558) coneguda amb el sobrenom de Maria la sanguinària (en anglès Bloody Mary) 2na dona: Ana Bolena o (Matrimoni 1533) o Té una filla, Isabel (Isabel I d’Anglaterra, la reina verge) o És executada per Enric VIII acusada d’infidelitat 3era dona: Jane Seymour o Té un fill, Eduard (Eduard VI d’Anglaterra i Irlanda) o Jane Seymour mor 12 dies després d’haver donat a llum o Va ser el primer hereter d’Enric VIII i va morir a l’edat de 15 anys 4ta dona: Ana De Cleves o Enric VIII va divorciar-se d’ella al cap de mig d’any d’haver-s’hi casat 5ena dona: Catalina Howard o Enric VIII executa a Catalina Howard l’any 1542 per infidelitat o Tenia 20 anys quan va morir i només 18 quan va contraure matrimoni 6ena dona: Catalina Parr o Era calvinista o Va convèncer a Enric VIII pq Maria i Isabel estiguessin a la línia successòria després d’Eduard 5.5.Concili de Trento Primer motiu  En un començament, el Papa de Roma no vol convocar un Concili per tractar el tema de la Reforma que s’estava duent a terme.
o Per què? El Papa de Roma està preocupat per l’amenaça de l’Imperi Turc L’any 1453 havia caigut Constantinoble L’any 1529 l’Imperi Turc assetja la ciutat de Viena Segon motiu  El Papa de Roma no té interès en convocar un concili perquè...
o No vol perdre el seu enorme poder o Els Concilis poden restringir els poders temporals del Papa de Roma o Els cardenals volen participar de les decisions adoptades des de la Seu Papal.
o No volen que el papa acumuli tots els poders en la seva persona    Carles V insisteix en la convocatòria d’un Concili Uns quants prínceps alemanys compartien les idees de Martí Luter Entre l’any 1524 i 1525 els camperols alemanys havien iniciat la revolta més extensa de l’època moderna Davant de la Reforma...
o Les monarquies que havien intentat disminuir el control del Papa de Roma dels seus Estats, com Castella o França, recolzen la (Contra) Reforma o Tenen por de les conseqüències o que es poden derivar de les idees de la Reforma. Com ara:  Han observat moviments incontrolables, com la revolta camperola, que poden qüestionar l’ordre polític, econòmic i social establert  Al final el Concili de Trento es va convocar en tres cops 1545-1547 1551-1552 1562-1563  Decisions del Concili de Trento    Es reforça el poder del Papa de Roma Pau III Juli III Pius IV Contràriament a Martí Luter es considera que la salvació s’obté mitjançant: o Fe (Luter considera que només la fe et pot salvar) o Les obres Es reafirmen els 7 sagraments  Baptisme  Confirmació       Penitència i Confessió (Luter es troba en contra de la penitència) Eucaristia (Zwingli és contrari a la presència de Crist en el pa i el vi) Matrimoni Extremunció (Unció dels malalts) Ordes sacerdotals (Autoritat per exercir funcions i ministeris eclesiàstics) Confirmació de la transsubstanciació o La conversió real del pa i el vi en el cos i la sang de Crist en l’eucaristia o ZWINGLI:  Rebutja la presència real de Crist en la comunió (És absurd que el pa i el vi puguin ser el cos i la sang del Crist) 5.6.Reforma catòlica  El concili de Trento va establir: o Un fort centralisme (De Roma fins als clergues de base) o Una reforma educativa dels clergues o Les obligacions dels bisbes vers la comunitat o Millores en el servei pastoral, la litúrgia i el sistema educatiu MODERNITZACIÓ, RACIONALITZACIÓ I CENTRALITZACIÓ   Martí Luter o Proposava l’ús de les llengües vernacles en la litúrgia i la difusió de les sagrades escriptures (tradueix la Bíblia a l’alemany) La Reforma Catòlica o Insisteix en la preeminència del llatí (Vol fugir de les traduccions que poden replantejar-se el contingut de la Bíblia. El contingut establert per Roma)  Un article d’Antonio Viñao o Assenyala que Espanya tenia unes quotes d’alfabetització importants en el segle XVI. Quotes que comencen a disminuir a finals del segle XVI i inicis del XVII o Motiu: “al prohibirse la lectura de la Biblia en lengua vulgar”  Martí Luter Revalorava el paper dels laics (Els individus tenen una relació més íntima amb Déu, amb les seves lectures)  La Reforma CatòlicaInsisteix en el caràcter clerical de l’Església. (L’Església ha de ser omnipresent.
Ho ha de regular tot) S’imposa.
 L’escolàstica sobre la crítica dels Humanistes (Es limiten a seguir la doctrina dictada) o Una estricta uniformitat sobre la pluralitat ritual o La censura enfront de la discussió teològica 5.7.La comunitat       La reforma protestant i la reforma catòlica van acabar afectant a les comunitats Les Reformes...
o S’articulen a través de la parròquia...
o S’obliga als feligresos a passar més temps a l’Església  Els feligresos protestants han d’escoltar llargs sermons  Els feligresos catòlics han d’assistir a elaborades misses Les noves doctrines són explicades i ensenyades en el marc de les parròquies Les parròquies es converteixen en: o Un centre d’educació o Una escola dominical o Una escola de doctrina cristiana (catòlica o protestant) Acaben amb l’ús de la parròquia com a centre de reunió social profana La parròquia ja no servirà com a punt de troba per a discutir els afers de la comunitat o Qui aprofitarà el nou paper de les pàrroquies?  L’Estat secular utilitzarà la parròquia i les reunions de la comunitat, ara més forçades, per donar ordres i consells CONTROL SOCIAL / BASES DEL FUTUR ABSOLUTISME   Estableix registres de : o Naixement, matrimoni, defunció Amb la reforma catòlica o Es controla l’individu per...
 Controlar la família...
 Per controlar la comunitat...
o Per governar  En el marc d’una comunitat: o Qui proclama el bé i el mal? o Qui llegeix les lleis del rei? o Qui legitima l’ordre establert? Els clergues de base ajuden a sostenir l’ordre polític, econòmic i social establert per les jerarquies 5.8.La Inquisició espanyola    No només els clergues ajuden a mantenir l’ordre polític, econòmic i social establert per les jerarquies.
En alguns regnes, la Inquisició ajuda també a imposar un determinat ordre polític, econòmic i social o La inquisició moderna espanyola va ser fundada a partir d’una butlla papal Exegit sincerae devotionis o Expedida a Roma pel Papa Sixt IV l’1 de novembre de 1478  Isabel de Castella i Ferran d’Aragó volien perseguir els falsos conversos Els jueus havien rebut el baptisme però mantenien els seus ritus i els seus costums o No havien perdut la identitat de les seves comunitats jueves. Per tant...
  Són més difícils de governar... de controlar...
La Inquisició moderna presentava una diferència important respecte la Inquisició medieval.
Quina? Els Reis Catòlics podien nomenar els Inquisidors.
 Per altra banda, en el marc de la Inquisició medieval aquesta competència pertanyia al Papa de Roma Per què és important aquest fet? Primer argument  Els monarques volen governar sobre el seu territori. No volen el poder del Papa de Roma sobre les seves comunitatsTomàs de Torquemada Segon argument          Els inquisidors al servei dels reis eren un instrument polític Els reis podien considerar heretge aquells que volguessin o que poguessin molestar-los o És a dir, a l’enemic polític El tribunal del Sant Ofici no només vetllava per la fe dels súbdits sinó per mantenir l’ordre polític, econòmic i social establert pels monarques o Els primers inquisidors varen cometre autèntiques barbaritats o Els propis bisbes es van queixar a Roma El Papa de Roma va intentar recuperar el control sobre el tribunal del Sant Ofici o Volia obligar als Reis Catòlics a escollir els inquisidors entre els bisbes per ell nomenats Ho va aconseguir?  El Papa de Roma no va aconseguir els seus propòsits -Algunes ciutats de Castella i el Regne d’Aragó es van oposar a sotmetre’s a la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici.
La Corona d’Aragó tenia la seva pròpia inquisició de caràcter medieval. Vinculada al Papa de Roma.
Però els Reis Catòlics van imposar la jurisdicció del Tribunal del Sant Ofici en tots els seus territoris.
Per què? El tribunal de la Inquisició es troba per damunt de tots La inquisició espanyola va ser organitzada pels seus inquisidors Aviat es va passar de 5 tribunals a 23 tribunals Cada tribunal tenia 2 o 3 inquisidors que analitzaven les denúncies rebudes, acusava i interrogava als testimonis.
La inquisició espanyola va perseguir: o Conversos, moriscos i protestants o Individus acusats de bigàmia, blasfèmia, sodomia o bruixeria (Alerta!) El bisbe de Solsona en una carta de Felip III advertia que les bruixes no eren tal: “Particularmente un inquisidor que, haciendo experiencia en una mujer que ella misma había confesado ser bruja, halló ser gran parte de ello falso”  La Inquisició va establir llistes de llibres prohibits  La Inquisició va establir la por sobre la comunitat Per què? 1- Els seus procediments eren portats en secret. Els acusats no sabien perquè havien sigut detinguts 2- Els acusats eren torturats i els seus béns confiscats 3- La família de l’acusat quedava inhabilitada per càrrecs i honors. Quedava desprestigiada en el marc de la comunitat    La majoria de persones que van ser denunciades i acusades van ser condemnades Hi havia 3 tipus de penes: o Espirituals  Abjuració, Penitències o Corporals  Condemna a mort, galeres, presó, desterrament, fuetejades, suspensió de funcion o Financeres  Confiscació total dels béns  Confiscació parcial  Multes Aquells que havien reincidit en el seu delicte o no abjuraven les seves heretgies eren cremats a la foguera   Es calcula que van morir entre 10.000 i 15.000 persones L’any 1542 es refunda la Inquisició a Roma.
o Amb la reforma catòlica l’any 1559 s’edita un Índex de llibres prohibits o Ara bé, aquests es podien llegir...
 Qui obtenia permís de l’Església o de la Inquisició podia llegir els llibres prohibits...
 Per exemple, podia llegir Erasme, Luter, etc..
5.9. La companyia de Jesús  Per a difondre les doctrines del Concili de Trento, el Papa de Roma va comptar amb l’ajut de: o La Companyia de Jesús. Fundada per Ignasi de Loiola o Companyia que va jurar obediència incondicional al Papa de Roma. No als prínceps.
o Els jesuïtes es van convertir:  Consellers del Papa de Roma  Confessors dels prínceps  Professors de les Universitats catòliques  Missioners catòlics Pensament de Sant Ignasi de Loyola     Segons Sant Ignasi de Loiola l’Església havia de ser obeïda: “Dejando de lado todo juicio propio, debemos estar siempre prestos y dispuestos a obedecer en todo punto a [...] nuestra Santa Madre, la Iglesia jerárquica.” Un pensament del tot contrari al lliure pensament, a la crítica de les fonts i als discursos imperants La Companyia de Jesús va ser un exèrcit (de la paraula) al servei del Papa de Roma La Companyia de Jesús va fer-se present: o En el marc de les comunitats catòliques del Vell Món o En el marc de les comunitats que havien de ser evangelitzades en el marc del Nou Món HISTÒRIA MODERNA 6.Imperi / Monarquies compostes 6.1.Les monarquies compostes      Controlar el món significa, abans que res, imposar la llei del príncep (rutes comercials) El Príncep governa i gràcies a ell, regna...
o La Pau o La Justícia D’aquí l’interès a controlar tots els tribunals a mans dels senyors La unitat política d’Europa instaurada per l’Imperi Romà no es recupera després de les invasions dels Gots A partir dels segles XII i XIII es configuren nous estats Els prínceps treballen per: o Fixar els seus dominis o Fixar les seves fronteres i crear les seves defenses militars o Organitzar el seu govern i comptar amb homes al seu servei Primera Idea important NO ESTEM DAVANT D’UNA ÈPOCA DE NACIONALISMES I LES MONARQUIES EUROPEESNO REPRESENTEN ESTATS NACIONALS Segona Idea important LES MONARQUIES MAJORITÀRIAMENT SÓN MONARQUIES COMPOSTES ÈTNICAMENT I POLÍTICAMENT   Les monarquies compostes tenen dos tipus de territoris o Aquells que voluntàriament en formen part o Aquells que en formen part per dret de conquesta (En aquests hi ha reticències a formar-ne part. Sovint perden les seves lleis) La comunitat Lleis Costums Llengua Religió UN CANVI DINÀSTIC POT ALTERAR EL MARC DE LES COMUNITATS   Estem en un període de monarquies compostes Ara bé, a inicis de l’època moderna i a finals d’aquesta (o a inicis de l’època contemporània) trobem dos imperis amb voluntat de crear un Imperi Europeu...
Quins? Imperi de Carles V Imperi de Napoleó Bonapart 6.2.L’herència de Carles V  Ferran II el Catòlic Aragó, València, Mallorca i el Principat de Catalunya Regne de Nàpols Sardenya Sicília  Isabel I de Castella Castellà i Lleó Regne de Navarra Regne de Granada Illes Canàries Les places del Nord d’Àfrica Els territoris americans  Maximilià I del Sacre Imperi Romà Germànic Àustria Drets de la Corona Imperial  Maria de Borgonya Borgonya (Títol de Duc de Borgonya) Artois Luxemburg Països Baixos Flandes Franc - Comtat  L’any 1519 Carles V és nomenat Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic  Problema: o Universitas Christiana o Carles V vol la supremacia de l’autoritat imperial per sobre de tots els prínceps cristians, i la defensa de la cristiandat  Això el portarà a lluitar contra...
 Els turcs  Els reformistes 6.3.La revolta dels comuners    Carles V tenia 16 anys quan va heretar els territoris dels seus avis materns Tenia 19 anys quan va heretar el títol d’Emperador del Sacre Imperi Romà germànic i va ser nomenat Emperador Només tenia 20 anys quan va esclatar la revolta dels Comuners o La unió dels Reis Catòlics no va tenir com a conseqüència la unitat nacional d’Espanya  Va ser una unió entre dos sobirans i cada un dels territoris va mantenir...
 Autonomia  Administració  Lleis Territoris de les Corones de Castella i Aragó Comparteixen:    1 Diplomàcia 2 Afers militars 3 Inquisició Territoris de les Corones de Castella i Aragó o Disposen de Corts  Representen el regne, i en conseqüència...
Autoritzen el cobrament d’impostos Malestar a la Corona de Castella: o El nou monarca ha estat educat a Flandes i no parla castellà o El nou monarca arriba amb la seva pròpia Cort i renova els càrrecs que hi ha a Castella o Atorga els càrrecs a gent de la seva confiança (estrangers) o La política econòmica d’importació de productes manufacturats no afavoreix a Castella.
 No s’incentiva una producció manufacturera pròpia El malestar augmenta quan Carles V és nomenat Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.
Per què? Compra el càrrec.
Suborna als prínceps amb diners per obtenir el càrrec.
Per què molesta que Carles V compri el càrrec? 1 El nomenament de Carles V com a Emperador implica despeses.
Per tant, implica nous impostos 2 ¿A on aniran a parar els diners de Castella? ¿En benefici de qui? ¿De Castella o de l’Imperi? 3 ¿Quedarà Castella subordinada a la política imperial de Carles V?  Toledo exigeix una convocatòria de Corts i Carles V accepta perquè necessita diners per la seva política imperial  Comença la lluita política o Carles V vol evitar que cap membre de l’oposició pugui ser escollit com a procurador a Corts o Carles V vol reduir els poders dels procuradors A l’època moderna, les Corts no són permanents Els frares de Salamanca comencen a organitzar l’oposició Franciscans Agustins Dominics  Arguments dels frares de Salamanca    Les Corts han de rebutjar tot nou impost Castella no ha de pagar les despeses de l’Imperi Les despeses de l’Imperi han de ser pagades pels prínceps de l’Imperi   Els recursos de Castella han de ser invertits a Castella Si el rei es nega a acceptar la voluntat de les Corts, les Comunitats hauran de valorar la situació i defensar els interessos del Regne I això significa? UNA CLARA AMENAÇA DEL REGNE CAP AL REI La revolta de les comunitats (1520-1521)     Es reuneixen Corts a Galícia, s’accepta donar-li els diners a Carles i aquest marxa a Alemanya Aleshores...
Esclata la revolta Juan Padilla, Juan Bravo, Francisco Maldonado Toledo destitueix el seu govern En el seu lloc, UNA ASSEMBLEA composta per diputats representants dels diferents barris governa la ciutat o Governa la ciutat en nom de la Reina, del Rei i de la Comunitat D’AQUÍ EL NOM DE LA REVOLTA DE LES COMUNITATS        Durant el mes de juny, la revolta s’estén...
o Moltes ciutats castellanes expulsen els oficials reials i els recaptadors d’impostos i proclamen la Comunitat Què fer davant d’això? Toledo decideix convocar Corts pel dia 1 d’agost de 1520 Amb l’objectiu de:  Anul·lar el servei votat a les Corts de Galicia  Nomenar a un natural de Castella per tal de governar durant l’absència del rei  Els càrrecs públics i els beneficis eclesiàstics havien de ser pels naturals del regne  Els diners no podien sortir de Castella Davant de la revolta, Adrià d’Utrecht va convocar el Consell Reial.
Alguns membres del Consell es van mostrar favorables a dialogar però al final...
o Es va decidir iniciar una repressió o El Consell Reial va organitzar un exèrcit i va donar l’ordre d’assaltar la ciutat de Segòvia.
o La brutalitat del setge, el pillatge i l’incendi de la ciutat van ser tan grans, que nombroses ciutats castellanes es van unir a la revolta  Davant del setge de Segòvia, els líders de la revolta Padilla, Bravo i Zapata decideixen visitar la reina Joana.
Per què? Els seus drets com a reina són anteriors als drets del seu fill Carles Joana no va voler signar cap document, però va comprendre el moviment de revolta A partir d’aquí...
o Les ciutats que encara no s’havien adherit a la revolta, s’hi adhereixen Aleshores...
o Per tal d’organitzar-se, les ciutats revoltades constitueixen una Junta General.
  Un òrgan revolucionari que a partir del 19 de setembre de 1520 s’instal·la a Tordesillas.
Per què revolucionari? Va declarar que assumia per ella mateixa el govern de Castella Va considerar dissolt el consell reial Va decidir administrar les rendes de la corona Dins de la Junta General aviat van aparèixer dos bàndols diferents: o Un bàndol moderat (Ciutats del nord, exportadores de llana) o Un bàndol radical (Ciutats del centre i del sud manufactureres) El bàndol moderat    El bàndol moderat considerava que la Junta General no podia assumir el govern del regne Considerava que la Junta General només havia de proposar-li al rei un seguit de mesures a tenir en compte.
Com ara: o Convocar les Corts periòdicament o Llibertat de vot pels procuradors o Res de pressionar-los o subornar-los o Contenció de la despesa pública El sector radical (liderat per la ciutat de Toledo)     Volia sotmetre el poder reial al control de la Junta General Vol un règim monàrquic assentat a la península i cimentat sobre el pilar de les ciutats No vol el projecte universal de Carles I Vol redefinir les relacions entre el rei i el poble. Establint que el regne es troba per sobre del rei i que la Junta representa el regne ABSOLUTAMENT REVOLUCIONARI Accions de la junta general ADMINISTRACIÓ   Crea un sistema administratiu propi Els oficials surten de les bases urbanes JUSTÍCIA  Crea els seus propis tribunals de justícia MERCAT  Impulsa una política econòmica dirigida a restaurar els circuïts comercials que s’articulaven entorn a les fires castellanes MILÍCIES  Coordinació d’unes milícies urbanes per defensar mitjançant les armes el moviment polític comuner Els mateixos ingredients que...
    Comuna insurreccional o ADMINISTRACIÓ  Crea un sistema administratiu propi  Els oficials surten de les bases urbanes Tribunal de Châtelet o JUSTÍCIA  Crea els seus propis tribunals de justícia Lliure comerç o MERCAT  Impulsa una política econòmica dirigida a restaurar els circuïts comercials que s’articulaven entorn a les fires castellanes Guàrdies nacionals o MILÍCIES  Coordinació d’unes milícies urbanes per defensar mitjançant les armes el moviment polític comuner REVOLTA ANTISENYORIAL       Pel mes de setembre de 1520 els veïns d’alguns senyorius i pobles, comencen a alçar-se.
Protesten contra els privilegis i la supremacia dels aristòcrates Arran d’aquest fet...
o Els nobles observen que el moviment comuner no és només un moviment que pretén una nova relació de poder entre el regne i el rei.
És un moviment antisenyorial Els aliats d’Adrià d’Utrecht s’incrementen...
o El bàndol moderat, les ciutats del nord, s’apropen a Adrià d’Utrecht o Els nobles, espantats per la revolta antisenyorial, recolzen també a Adrià d’Utrecht Arran d’aquest fet...
o Les tropes per a reprimir el moviment s’incrementen o El 23 d’abril de 1521 hi hagué l’enfrontament final a Villalar...
 Els comuners van ser derrotats  Juan Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado van ser executats Ara bé, la revolta no va arribar a la seva fi...
o Maria Pacheco (vídua de Padilla) va continuar nou mesos més la revolta que va ser sufocada pel mes de febrer de 1522.
La revolta de les comunitats (1520-1521) Els comuners van anar en contra de la idea dels Reis Catòlics    La política és un afer de la Corona El poble no hi participa Els comuners volien una Revolució política o Volien arravatar-li al rei Part del seu poder i entregar-lo a les Corts, al regne.
Las leyes de estos vuestros reynos, que por razón natural fueron hechas y ordenadas, que así obligan a los príncipes como a sus súbditos El rey y los súbditos han contraído obligaciones recíprocas: el rey tiene que administrar justicia y regir el reino teniendo en cuenta el bien común, es decir los intereses de la comunidad En contrapartida, los súbditos están obligados a obedecer sus mandamientos y a pagar los impuestos imprescindibles para el funcionamiento del Estado.
El rey que no cumpliera con estas obligaciones, que abusara de su poder, que sacrificara el bien común y el interés general, sería un tirano y no un soberano legítimo; LOS SÚBDITOS TENDRÍAN ENTONCES DERECHO A REBELARSE CONTRA ÉL   Carles V no accepta compartir el seu poder Després de la revolta, la noblesa queda subordinada a canvi de càrrecs 6.4.La construcció d’un Imperi    No vol trobar-se sota el control de la noblesa No vol trobar-se sota el control de les Corts No accepta la revolta camperola (1524-1525) Vol imposar-se sobre els prínceps D’aquí la revolta dels prínceps (1526-1555) De camí cap a l’absolutisme...
  El Papa de Roma tampoc vol convocar un Concili per discutir la Reforma perquè no vol compartir els seus poders amb els cardenals La política de Carles V Amb els diners que obté del Nou Món porta a terme la seva política -Guerra contra el Turc -Ampliació i consolidació del seu Imperi La política de Carles V no és una política pensada ni en el bé dels súbdits ni en el bé dels estats que governa La política de Carles V és una política imperialista, territorial i personal 6.5.Les lluites entre l’Imperi de Carles V i França L’enfrontament de Carles V i de Francesc I  Francesc I aspirava també al càrrec d’Emperador de l’Imperi Sacre Romà Germànic o Però no va aconseguir el càrrec...
o I a partir d’aquí, van començar els enfrontaments França es troba completament envoltada pels territoris de Carles V  Carles V vol aconseguir el control de: o El ducat de Borgonya (a mans de França) o El ducat de Milà (a mans de França) o El sud de França L’objectiu de Carles V és connectar tots els seus territoris   Carles V comença una guerra per aconseguir Milà 1525 = Carles V aconsegueix el ducat de Milà en la Batalla de Pavia o Què farà Francesc I per tal de deslliurar-se de la influència de Carles? 1 Francesc I ataca els Països Baixos i Navarra 2 Francesc I pacta amb els Turcs perquè ataquin els territoris dels prínceps alemanys 3 (1526) Francesc I s’uneix amb els prínceps protestants per debilitar l’Imperi de Carles V (1526-1555) Tots dos volen ser els caps d’un IMPERI CRISTIÀ Carles V aconsegueix el seu Imperi i Francesc I dedica la seva política a destruir-lo =>Imperi   Per la seva política imperial, Carles V obté els diners d’Amèrica Per portar a terme la seva (política imperial),Francesc I ha d’aconseguir-los d’una altra manera diners Com aconseguirà Francesc I els diners per enfrontar-se a Carles V? 1 Qüestiona el Tractat de Tordesillas (1494) 2 Centralització dels impostos. Crea el Trésor de l’Épargne Per rebre els ingressos dels dominis reials i dels impostos. Per controlar les despeses i els ingressos de la monarquia 3 Ven càrrecs (funcionaris) 4 Decideix trobar una ruta per arribar a les Índies viatjant pel nord de les noves terres descobertes     L’any 1522 un capità al servei de Francesc I intercepta un carregament de riqueses destinat per Hernán Cortés a Carles V L’any següent, Francesc I decideix localitzar una ruta per arribar a les Índies viatjant pel nord dels territoris americans o El viatge Magallanes – Elcano ja s’havia produït. Havien culminat el viatge el dia 6 de setembre de 1522  Cartografien Terra-Nova  Funden Nouvelle-Angoulême – Nouvelle Amsterdam Carles V té una idea imperial universalista Francesc I, acorralat per Carles V, té una concepció de l’Estat més nacional Construcció de l’Estat Articulació   Francesc I va morir l’any 1547 i va ser succeït per Enric II Carles V va morir l’any 1558 i va ser succeït per Felip II o L’any 1559 es va firmar la Pau de Cateau-Cambrésis o França va renunciar a les seves pretensions sobre Itàlia 6.6.La fi de l’Imperi de Carles V Balanç de l’imperi de Carles V  Carles V no va aconseguir: o Vèncer els Turcs o Aconseguir el ducat de Borgonya o Imposar-se sobre els prínceps alemanys o Unir el seu Imperi o Imposar el catolicisme o Transmetre al seu fill el seu Imperi ...

Tags: