apuntes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura estructura social
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 17/12/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

apuntes de primero de periodismo de estructura social

Vista previa del texto

Estructura social i politica com es possible que les desigualtats de classes PERDURIN en el temps? El concepte de legitimació ha fet que nosaltres ens creiem aquells conceptes polítics, o religiosos.
Avui en dia les desigualtats han disminuït gracies a les reivindicacions i perquè molts factors han confluït com ara el fet que les dones no acceptin la seva posició.
Les desigualtats canvien? Per què) canvia perquè les dones s’han revellat, perquè les guerres han fet que les dones s’incorporin al mon del treball, Estratificació social: és una determinada fotografia en un determinat moment en relació a un recurs.
Exemples: estratificació del salari (ja que cadascú té un salari determinat), també per estudis (perquè no tothom té els mateixos estudis) També seria estratificació la divisió de clases Estructura social : es fa servir per veure com a cambiat. Incorpora una idea fonamental que diu quins processos socials configuren el mapa social. Exemple les polítiques publiques les polítiques de contractació Qui té que = anàlisi de estratificació Qui té que i per què) = s’incorpora l’analisi d’estructura social Qui = grup (joves, classe obrera, etc) Que = recursos i posicions que donen renda, posició i estatus (determinada posició a l’empresa o la família. Quins grups socials i quina posició tenen i recursos) ´distinció entre Grup social i actor social: Grups socials: persones que en la societat reuneixen unes característiques Actors socials: algunes formes d’organització mes o menys formalitzades que decideix actuar o fer coses. exemple: una cosa es el grup social (dones) i l’actor social es l’Associació de dones feministes Ens interessa els grups i actors que sorgeixen com a conseqüència de les desigualtats socials.
La desigualtat genera actors socials i esta en la base de ...
Grups socials / actor que sorgeixen de les desigualtats: Sindicats, moviments feministes, estudiantils i associacions de gent gran etc Ens interessen els grups socials que es configuren per la desigualtat i els actors socials que tenen relació amb la desigualtat.
Ens interessa perquè hi ha actors socials que actuen en contra de les desigualtat La desigualtat es manté o canvia com a conseqüència de les accions dels actors socials Actors socials hi ha tres tipus: - Actors del mercat = empreses i tot els seu entorn. Les desigualtats també es causa de les empreses que contraten a dones i poden generar desigualtat.
Estat = organismes i administracions publiques, governs, parlament etc, els actors polítics. Les lleis que regulen Societat civil / organitzada = associacions, sindicats etc En la realitat aquests tres tipus estan relacionats entre si Té que veure amb els conflictes i acords Procés de modernització: pas de les societats antigues a les modernes (revolucions burgeses i industrials) El procés de modernització dona lloc a unes societats que es caracteritzen per la .....
Tensió entre desigualtats i drets. Desigualtats de classe, àmbit de ciutadania Pas de l’esclavitud a la ciutadania Les desigualtats de classe sorgeixen del sistema productiu del capitalisme Parlar de clases socials es parlar de grups de posició Classe social = conjunt de posicions actualment ha aparegut en les societats capitalistes una nova classe: - classe corporativa: es composa per tots aquells que ocupen una determinada posició parlar de classes socials es parlar de posicions els marxistes es fixen en el sou, en canvi els Weberians es fixen en el treball que la persona exerceix - però tots dos estan d’acord en que s’ha de veure el poder ....
les transformacions en les classes socials tenen que veure amb les transformacions del propi sistema productiu tensió entre desigualtats socials i drets de ciutadania els drets laborals eviten que les desigualtats incrementin, per això hi ha tensions la ciutadania: = drets tipus de drets (Marshal) - ciutadania civil: el dret civil ciutadania política: dret de vaga etc ciutadania social: dret al benestar social primeres societats industrials - presencia de més desigualtats 1945 – 1975 - es el moment històric en el que més s’han desenvolupat els drets de la ciutadania (civil, política i social) en el capitalisme en aquests anys comença a augmentar el salari. Es més favorable al salari (assalariats) que al capital (empreses) L’època de l’estat del benestar es basa en o sindicats amb capacitat de destrucció (forts) o consum dels treballadors o polítiques socials desenvolupades pels estats Transformacions en classe social Avui dia encara existeixen clases socials Les classes socials no es defineixen per el consum. Hi ha gent rica que pot comprar una entrada de teatre de €, i un obrer que compra objectes cars La desigualtat no només es una posició sinó una relació. Hi ha relació entre rics i pobres Hi ha una relació de conflicte entre classes socials S’analitza les posicions del sistema productiu analitzant les classes socials Segons en que aposta el país, tindrà mes personal d’allò Hi ha posicions de gent sense poder amb poc estatus, amb un salari baix? Si això existeix vol dir que encara està la classe obrera La classe obrera ha passat de ser una classe industrial a ser una classe de serveis. La classe obrera deixa de ser pobre i pasa a ser una classe amb capacitat de consum Ara, els treballadors en l’industria segurament tenen millors condicions i un salari més alt que els obrers que treballen en els serveis Hi ha un debilitament de les capes mitges: - velles capes: noves capes: les capes mitges ara estan basades en la professió Les classes dominants han pasat de ser unes classes dominants basades en la propietat, a ser unes classes dominants basades en el control de la propietat.
S’ha produït una certa autonomia del poder i la propietat, es a dir, ( en una empresa es pot tenir molt poder sense ser el propietari) certa desnacionalització / globalització de la classe dominant (no es fàcil d’identificar la classe més dominant actualment) incapacitat de identificar la classe dominant si es mira l’estat d’origen. Per tant l’estat nació perd rellevància i es dona més importància al finançament (bancs) nova classe que trenca el proletariat (immigració) la descripció de burgesia i proletariat serveix per identificar el conflicte avui en dia també existeixen les desigualtats de clases. Ho podem veure en els partits; ja que hi ha que defensen els interessos dels obrers i altres que defensen els interessos de les clases altes, en els treballs (banquer).
Les societats democràtiques han produït una institucionalització del conflicte que vol dir que hi ha normes, canals, lleis que pacifiquen el conflicte.
El fet que el conflicte s’institucionalitzi no vol dir que desapareix, ja que el conflicte es pot generar en un debat A vegades les condicions de dominació a les que esta sotmesa la classe obrera no permeten que els drets es puguin exercir Puristes: afirmen que el dret només existeix quan es pot exercir (quan només està escrit en un paper, no deixa de ser literatura) Conflicte manifiesto: cualsevol persona reconeix el conflicte (vagues, protestes...) Conflicte Latente: demostració culte del conflicte (condicions de treball no molt bones, precarietat, salaris baixos...) Moltes vegades el conflicte es desnaturalitza (es a dir, la gent ja no sap l’origen del conflicte) Característiques la mobilitat social = moviment que es produeix al desplaçar-se una classe social a altre. Pot ser ascendent i pot ser descendent (una persona pot néixer obrera i arribar a ser de classe alta i a l’inrevés) característica més destacable en tots els sistemes de desigualtat: les societats obertes: les societats permeten la mobilitat social.
Els aspectes individuals: hi ha una ideologia de la mobilitat que ens ven la idea de que la mobilitat depèn d’allò individual, es a dir, cada persona s’ha d’esforçar per ascendir (ella sola).
Els factors que més condicionen la mobilitat són els factors estructurals (que és allò que succeeix en la societat com la crisi o el prosperar) La ideologia de la mobilitat oculta els factors reals que causen aquesta mobilitat (que són els factors estructurals) Hi ha dos nivells - nivell vasat en la propietat: gestors de bancs, etc nivell vasat en el poder: en la classe obrera s’esta produint una certa polarització o dualització - existeix la classe obrera tradicional que són treballadors pobres i una classe obrera que té salaris mitjans (salaris que passen per sobre del llindar de la pobresa) les desigualtats estan relacionades i vinculades totes les desigualtats provenen d’una mateixa arrel: la societat encarrega tasques i treballs diferents que tenen recompenses desiguals l’origen de quasi totes les desigualtats s’originen en el treball quan parlem de treball parlem de dos tipus - treball productiu: el gestiona una institució del mercat. Passa pel mercat i s’obté una recompensa material o salari treball reproductiu: és el treball que es gestiona a la família, i no té recompensa salarial = treball domèstic: treball voluntari: treball de prestigi (participació en eassosiacións) la divisió de treball (productiu i reproductiu) crea les desigualtats el treball es distribueix de manera desigual - ex: les dones fan més treball reproductiu que els homes catre eixos - classe social gènere edat origen geogràfic la societat te feines diferents per a grups diferents amb recompenses desiguals desigualtat entre homes i dones nivells de desigualtat 1. les dones s’ocupen molt més de la feina domestica que els homes 2.
dos nivells - - De distribució de treball o L’home s’ha incorporat més al treball relacionat amb la casa (ex: comprar pa, fer el dinar...etc) o Però no s’han incorporat al treball de la cura (cuidar gent gran) o El treball domèstic ha disminuit ja que ara hi ha maquines, a més es contrata dones per netejar o cuidar els nens o No es tracta d’una desigualtat de classe, sinó una desigualtat de gènere Les dones s’incorporen al treball productiu o Les dones s’incorporen al treball a temps parcial per tal de tenir temps de fer el treball domèstic o Desigualtats salarials (normalment en el sector privat).
 En general les dones cobren un 10% menys o Segmentació sexual en els mercats (hi ha activitats determinades per a dones i altres per a homes) o La dona de vegades fa dos treballs a la vegada (dos jornades de doble presencia). Hi ha dones que dins de la jornada del treball productiu aprofiten per fer tasques del treball reproductiu  Això implica que hi hagi una poca participació política de la dona i l’abandonament d’activitats per part de la dona (com ara l’esport) Discriminació positiva: Polítiques de conciliació: conciliació entre la vida laboral i familiar. Polítiques que reforcen la doble jornada per a les dones (excepte el de paternitat) Hi ha molts autors que opinen que la gran transformació radical de la societat serà gracies a la lluita del feminisme no a la lluita de les desigualtats de clases socials.
Existeixen desigualtats d’edat? Parlar de desigualtats d’edats no es parla de processos biològics.
Per definir una categoria de desigualtat anomenada edat els grups socials tenen una classificació sociolaboral però també demogràfica.
Els grups d’edat són: - Infants Adolescents Joves Adults Gent gran Els grups d’edat són categories socials La política educativa parla de: - Petita infància Infància Franja Joves Adultes o Vellesa autònoma o Vellesa dependent Quan parlem de categories d’edat parlem de categories socials Les transformacions són de tipus econòmic i laboral El factor fonamental es el treball, ja que la gent no s’independitza fins que tingui un treball Actualment, la gent s’incorpora més tard al mercat laboral, i cada vegada s’expulsa del seu treball més aviat. Per tant, la edat juvenil va augmentant i la tercera edat es va anticipant.
Estem en una transformació dels grups d’edat fins que les desigualtats no es veuen clares Tot això té que veure amb el nostre model productiu Hi ha llocs on més edat significa més prestigi més propietat (això en el camp), o sigui, es produeix més concentració de poders i de coneixements, per tant ser ancià es combertix en un valor.
Actualment els joves tenen poca experiència i per tant salaris més vaixos, i la gent gran cada vegada es perjuvila avans, això fa que es doni importància a l’edat adulta ja que es el moment de gran prestigi, millors salaris i més concentració de poders.
Tot això es degut a l’abans tecnològic i al nostre sistema productiu que generen una relació entre edat i desigualtat que no és igual en tots els llocs.
El nostre estat social té una despesa que sobreprotegeix la tercera edat. Ha creat serveis per a la gent gran, però pels joves no molt.
En les societats modernes s’havia consolidat una trajectòria que primer és formació, després és incorporar-se al mercat de treball.
S’ha trencat la seqüencia de primer formació i després incorporació del mercat de treball, ja que ara es parla de formació durant tota la vida.
Pel fet que s’ha trencat la trajectòria, ha creat diferents tipus de emancipació, o sigui, que s’han creat altres vies de independència (i el fet de emancipar-se i fundar una família cada vegada es minoritari).
Exclusió L’estructura social és l’analisi de les causes i les conseqüències El concepte de desigualtat queda limitat a l’hora d’analitzar l’estructura Desigualtat: més menys accés a recursos i possessions valorades Pobresa: estar per sota d’un determinat nivell de renda. Concepte econòmic que fa referencia a les persones que tenen un nivell de renda baix - Pobresa absoluta: estar per sota d’un nivell de renda amb el qual es impossible viure (dades de països de l’Africa) Pobresa relativa: nivell de renda que et permet viure que esta per sota de la meitat de la mitjana (treballadors amb ingressos de la meitat de la mitjana) o Treballadors pobres Exclusió / inclusió: diversos factors - Treball, habitatge, rebuig / acceptació, bots, dret a la educació i a la sanitat Forma un triangle: Condició d’economia, de ciutadania, y és una qüestió de vincles: - Economia (feina o recurses per poder viure) Ciutadania (drets civils i socials) - Vincles (acceptació i rebuig per part de la societat) Exclusió: estar fora Hi ha gent que és rica o té un treball digne, però que es sent exclosa a causa dels vincles o que no gaudeix de la totalitat dels drets Però també hi ha gent que es pobre i que es sent inclosa perquè té vons vincles i gaudeix de la totalitat dels drets Integració precària: persones que estan en zona de vulnerabilitat (80% opina que amb un fet determinat poden sentir-se exclosos, exemple: dir que estic inclòs però si perdo el treball ja estic exclòs.
Precarietat = vulnerabilitat / debilitat La integració / inclusió total es del 30%, i la inclusió precària es d’un 45%, per tant la inclusió a Espanya es d’un 70% Elements fonamentals (riscos) - Habitatge Feina Salut Immigració Estructura familiar Que vol dir integració total? Tenir certes condicions per transitar amb certa seguretat d’avant d’aquests riscos Que vol dir estar en integració vulnerable o precària? Vol dir que la integració és precària i no hi ha molta seguretat a l’hora de sofrir els riscos Les societats del benestar (anys 60 / 70) no havia molta igualtat, però eren societats inclusives (pocs es quedaven fora i pocs estaven en situació precària). Això es perquè treball, polítiques socials i estat eren trets de plena integració.
Quan parlem de societats inclusives no parlem de desigualtat El treball és un Imput que les empreses necessiten i que em garanteix un salari i viure digne En l’època de l’estat del benestar, el treball estable et donava vincles, salut i drets. (en els anys 80 els afiliats als sindicats (com CCOO) eren treballadors de més de 10 anys en la mateixa empresa.
Actualment no se sap quina cosa serà la que garanteix aquesta inclusió social (o sigui que no se sap que serà allò que recuperarà la inclusió social).
La crisis del paper social de l’ocupació: crisis del paper que té el treball en l’inclusió social Inclusió: Quan parlem de desigualtat parlem de rendes, estatus, i quan parlem de pobresa parlem de renda i recursos econòmics Repas Diferencia entre desigualtat, pobresa, i inclusió i exclusió Exclusió (multidimensional, multifactorial) molts factors poden compensar un factor Parlar de processos d’exclusió (treball, vivenda, integració d’immigració...etc) Crisis social de l’ocupació: es el paper social de l’ocupació (fa anys la feina et donava vincles, drets, i integració social) Un dels eixos d’exclusió es el que té a veure amb la situació geogràfica (immigració) - Analitzem el concepte de exclusió perquè la desigualtat no explica tots els conceptes sinó que alguns s’escapen i que la exclusió tracta profundament Conceptes Asimilacionisme: no importa la cultura d’origen (model francès) Multiculturalitat: (model alemany) no es necessari assimilar totalment la cultura de destí, però la cultura d’origen pertany a l’ambit privat. (no s’han de passar certs limits) Interculturalitat: relacions entre cultures (en un món globalitzats no ha d’haver fronteres entre cultures) Diferencia entre multiculturalitat i interculturalitat: la multicultural són cultures diferents, la intercultural és la relació entre les cultures La convivència no té que ser la cultura sinó que s’han de crear uns drets que siguin respectats per totes les cultures (per poder conviure) (La disputa no ha de ser sobre la cultura, sinó que ha de ser sobre els drets) La globalització És l’extensió de les relacions entre els països fins al punt de crear una economia global. És el procés econòmic, social i ecològic que posa cada vegada més els països que en formen part sota el control de les grans empreses.
Moviments socials, desnacionalització d’empreses...etc Quan parlem de globalització parlem de l’acceleració de processos que ja existien i de coses noves que s’han desenvolupat gracies a la globalització.
La globalització és un canvi entre la relació entre política i economia Hem passat d’un escenari en que l’estat nació tenia capacitat de regular l’economia (impostos per l’empresa), a un escenari en que les empreses controlen l’estat (condicions pel govern) La globalització és Parlar de la construcció d’una nova economia que no existia (economia financera qe especula) en els anys 70 15-8-1981: es comença a construir una economia financera (separada de la real) - Nicson va firmar el decret Es crea un sistema en el que es pot traslladar diners d’un lloc a un altre amb facilitat, de divises...etc. la gent que controla aquesta economia financera s’enriqueix sense necessitat de vendre res i empobreix a la resta de la població.
La circulació dels diners circulen a una velocitat que els treballadors (serveis) no poden, però que els bens si que poden. La globalització econòmica no és això El mercat si que és global des del punt de vista financer.
La relació que té l’economia i la política, és que les decisions polítiques es prenen d’acord amb el punt de vista financer i això a fet que es creï una nova economia TETI: la UE ha firmat un pacte amb els EEUU per fer que les empreses tinguin més poder que l’estat nació l’estat degut a que no pot controlar les empreses, deixa de ser un estat social hi ha un canvi en la relació entre política i economia que debilita a l’estat per tenir capacitat de enfrontar-se a les desigualtats i ser un estat social no caure en el discurs del determinisme tecnològic (defensa que és l’únic camí i que la tecnologia ha fet del món com és) La plataforma d’internet explica el procés tecnològic.
La globalització es suporta gracies a la plataforma tecnològica (món de la informació i la comunicació) La globalització no és fruit del determinisme tecnològic ni de la casualitat, sinó que es un procés estratègic elaborat amb objectius i instruments per complir-los.
La liberalització econòmica no és el mateix per tot, sinó que la actual és financera.
El debat sobre la globalització planteja posar un nou eix (o sigui que no es basi en les clases socials o les desigualtats, sinó que sigui sobre globalitzadors i globalitzats) Els globalitzadors es reuneixen en suisa i els globalitzats en portoalegre (brasil) Crisi socioambiental: crisi global, relació crítica entre les societats i l’entorn - En l’entorn es posa en perill l’existència de la vida humana La relació entre els humans i la naturalesa posa en perill la vida humana Les societats més riques poden fer front a aquesta crisi que afecta als països pobres, i els rics tenen més recursos. Es a dir, qui més provoca la crisi té més recursos per fer-li front.
- Ni tots patim igual, ni tots provoquem igual Causes socials de la crisi mediambiental - Explotació sense límit dels recursos naturals No tenim capacitat de sostenir en el temps la quantitat de residus Generem una gran quantitat de residus que el nostre medi no pot assimilar La idea de progres i benestar esta associada a consumir molts recursos i generar residus o = concepció del sistema capitalista i de la nostra concepció de la naturalesa Respostes: economia ecològica Conseqüències socials de la crisi - Algunes provoquen catàstrofes naturals Afecten la salut Afecten l’aigua i collites (contaminació de rius i mars) Agotament de recursos i fonts naturals Com que els que provoquen la crisi no pateixen les conseqüències ¡, llavors no canvien la forma de viure Respostes - Ninguna: es la que domina Continuar el model de vida però ecològicament, o sigui, que es recicli, reutilitzi o Consumir productes pròxims (o del propi país) o Capitalisme verd: pot ser reduirà la petjada ecològica - Noba concepció de la forma de viure, del benestar, de l’estatus, dels valors, de la cultura... en definitiva, una nova societat.
o Economia de la suficiència Serge latouche ...