botanica tema 8.3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: DIVISIÓ SPERMATOPHYTA (espermatòfits) Tema 8.3: SISTEMA PROTECTOR (AÏLLANT) Sistema protector (aïllant): - - - Teixits: el sistema protector esta format per diversos tipus de teixits que es classifiquen de la següent manera: o Teixits externs:  Epidermis.
 Hipoderma.
 Súber.
o Teixits interns:  Endoderma La seva funció és protegir la planta de la seva dessecació i aïllar-la del medi exterior.
Epidermis: o Està formada per una capa externa de cèl·lules que recobreix totes les parts herbàcies (verdes) del vegetal. És un tipis de teixit primari.
o L’epidermis està constituïda de cèl·lules vives, que donen lloc a grans vacúols, no deixen espais entre elles i absència de plasts.
o Es troba principalment a la tija i a les fulles.
o Hi podem trobar, en alguns casos, una capa anomenada cutícula on a sobre seu hi trobarem ceres, que impedeixen que la planta es mulli.
Exemple: prunes.
o Formacions epidèrmiques: trobem dos tipus diferents de formacions epidèrmiques.
 Pèls o tricomes: constitueixen l’indument i en podem diferenciar dos tipus:  Pèls tectors: són pels protectors, la seva funció es protegir l’epidermis del vegetal. Aquests pèls tectors poden ser: o Unicel·lulars:  Pèl tector unicel·lular simple.
 Pèl tector unicel·lular navicular.
o Pluricel·lulars:  Pèl tector pluricel·lular uniseriat, format per una fila de cèl·lules.
 Pèl tector pluricel·lular biseriat, format per dues files de cèl·lules.
 Pèl tector pluricel·lular ramificat, presenta ramificacions.
  Pèl tector pluricel·lular estrellat, presenta una forma d’estrella.
 Pèl tector pluricel·lular peltat.
 Pèl tector pluricel·lular esquamiforme, presenta una forma similar a la d’una esquama.
Pèls glandulars: a la part final del pèl presenten una glàndula que pot contenir substancies amb interès farmacèutic. Poden ser tant unicel·lulars com pluricel·lulars.
   També troben altres tipus de pèls amb característiques diferents. Exemple: pèl urticant.
Segons com estiguin disposats els pèls en les fulles podem distingir diferents tipus de fulles: o Fulla glabra: sense pèls.
o Fulla glabrescent: amb pocs pèls.
o Fulla pubescent: presenta molts pèls fins i curts que es troben molt junts.
o Fulla tomentosa: presenta molts pèls més llargs i entrellaçats entre ells.
Estomes:  Es troben a les parts verdes de les plantes, sobretot en el revers de la fulla (cara allunyada de la llum o cara inferior) també en trobem a la cara superior, als pètals, als estams i a les llavors, però una menor quantitat.
 La seva funció principal es l’intercanvi de gasos i eliminació del vapor d’aigua, és a dir, permeten que la planta pugui transpirar.
 Els estomes estan formats per dues cèl·lules oclusives que tenen forma de ronyó, que formen un espai anomenat ostíol. Estan rodejades d’unes cèl·lules diferents a les epidèrmiques, anomenades cèl·lules annexes, que presenten un gran interès taxonòmic.
 Generalment trobem els estomes de forma aïllada o desordenada en la fulla. Però en les fulles en que els nervis són paral·lels, els estomes estan col·locats paral·lelament al costat dels nervis.
o En la rel l’epidermis s’anomena rizoderma i es caracteritza perquè:  No té cutícula.
 No te estoma.
 Té pels radicals que li serviran per absorbir els nutrients del sòl.
- Hipoderma: o L’hipoderma està constituïda per un conjunt de cèl·lules vies uniestratificades o pluriestratificades (poden formar de 1 a tres capes) amb un paret molt gruixuda coberta de suberina i amb un origen primari. Les cèl·lules són més grans que les que trobem en l’epidermis.
- Súber: o El súber està format per diverses capes de cèl·lules mortes, amb una paret gruixuda formada de suberina, sense espais intercel·lulars.
o Te un origen secundari, ja que s’origina a partir del fel·logen.
o El súber apareix quan les plantes tenen més d’un any de vida, en les seves tiges i les seves rels.
o La seva funció és protegir la planta contra la dessecació i els paràsits (picades d’insectes).
o Exemples:  Quercus suber (alzina surera): el súber es troba a la part basal del tronc. Cada 9 anys es treu aquesta part de la planta per tal de fer-ne suro. A principis del segle XX va tenir una gran importància en la indústria a Catalunya, ja que se’n van fabricar els taps de suro. Ara sembla que ha baixat la seva producció ja que també s’utilitzen taps sintètics, tot i això no són de tant bona qualitat.
 També es ven per fer pessebres.
- Endoderma: o Teixit de tipus intern.
o Format per una sola capa de cèl·lules vives amb forma de lletra U, sense espais intercel·lulars i una paret amb engruiximents desiguals de suberina que reben el nom de bandes de Caspary.
o Les cèl·lules que constitueixen l’endoderma tenen un origen primari.
o Es troba principalment a les rels separant el cilindre cortical del cilindre central o medul·lar.
...