T1. El món dels microorganismes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

T1. EL MÓN DELS MICROORGANISMES La microbiologia estudia els microorganisme i un microorganismes és un ésser viu que no són visibles a simple vista o que en alguna fase del seu desenvolupament no són visibles a simple vista.
La microbiologia agrupa diferents tipus d’organitzacions cel·lulars i acel·lulars sense importar de quin domini o regne venen.
Aquesta ciència va ser molt posterior a altres branques ja que requereix un microscopi per tal de veure a aquests microorganismes. El primer que va observar amb una lupa va ser Robert Hooke, que va dibuixar i descriure els cossos fructífers de les floridures. Posteriorment, va ser Antoni van Leeuwenhoek, que va ser el primer en veure bacteris en una lupa i dibuixar-los. Aquests van ser transferits a la Real Society de Londres que va publicar aquests dibuixos. Aquestes observacions són a mitjans del segle XVII. Tot i això, 100 anys després, al segle XIX, és quan realment tot aquest món va augmentar en coneixement.
Els pares de la microbiologia en el segle XIX, van ser Pasteur i Robert Koch. En aquella època era necessària la conservació dels aliments i la salut, cosa que no hi havia i, per tant, ells dos van constatar la causa – efecte d’aquestes malalties infeccioses i dels organismes o animàculs que es transfereixen de persona a persona. Pasteur va entrar en contacte amb les fermentacions i la conservació del vi. Va ser el primer en constatar que els llevats intervenien en el procés de la fermentació i la fabricació de l’alcohol en la fermentació del vi. Va fer també la vacuna de la ràbia. És realment conegut pel seu experiment del coll en cigne, que demostrava que no es generava espontàniament els microorganismes. Llavors, va agafar un líquid i el va posar en una ampolla amb el coll en normal i el va escalfar, i la solució va ser la mateixa que a l’inici, és a dir, no hi havia generació de microorganismes. Llavors, en no ser acceptat el seu experiment, va fer el coll de l’ampolla en cigne sense posar-li cap tap i per tant, els microorganismes quedaven atrapats en aquest coll. Si no entraven en contacte amb líquid no provocaven cap conseqüència però si sí entraven en contacte, modificaven al líquid.
Al mateix temps que Pasteur, Robert Koch tenia els seus progressos i experiments.
Va postular la tuberculosi, també anomenada la peste blanca. Va establir un protocol o unes regles per poder establir la causa – efecte, és a dir, quin bacteri és responsable de quina malaltia. És el que s’anomena els postulats de Koch.
1. Primer postulat: Els organismes sospitosos de ser patògens han d’estar presents en tots els malalts i no en els sans.
2. Segon postulat: Nosaltres hem de ser capaços d’agafar sang on sabem que hi ha el bacteri, extreure’l i fer-lo créixer fora de la sang.
3. Tercer postulat: Si inoculem els bacteris extrets fora i crescuts a un altre animal, aquest desenvoluparà la malaltia i morirà.
4. Quart postulat: A partir de l’animal que ha desenvolupat la malaltia, hem de ser capaços d’extreure la bactèria i tornar-la a fer créixer.
Què és fer un esgotament? L’esgotament és un procés en el qual agafem una gota de sang d’un organisme que es pensa que té el bacteri i s’escampa en una placa de petri. L’objectiu és obtenir vàries colònies. Si escapem vol dir que volem obtenir bacteris individualitzats i quan es deixen unes hores a un incubador, s’obtenen colònies i clons. El cultiu pur és aquell en que s’aïllen uns bacteris i s’obté una colònia nova. Cada colònia té una textura, color... diferent i això permet diferenciar en quin bacteri treballem.
TAXONOMIA POLIFÀSICA A partir de les colònies, podem identificar bacteris a causa de l’aïllament i podem començar a fer taxonomia. És l’estudi i descripció dels taxons, que aquests són grups en els quals agrupem bacteris separant-los d’altres bacteris. La unitat taxonòmica bàsica és l’espècie. La definició d’espècie en microbiologia no està clara, no està definida. Una espècie bacteriana està formada per un conjunt de soques tipus i soques que s’assemblen entre elles i que formen un grup homogeni que com a tal, el podem diferenciar d’altres grups. Per entendre què és una espècie cal entendre què és una soca: és un origen, és a dir, cultiu d’una determinada espècie que té un mateix origen. També està constituïda per una successió de cultius derivats d’un cultiu pur; que només té un sol tipus de soca.
Quan hem de fer servir soques, hem d’escollir una soca que serà la soca tipus i que representarà les característiques del grup. El propi equip investigador és qui escull entre totes les soques un cop troba una espècie nova. Quan nosaltres descrivim una espècie nova, les hem de donar a la humanitat, a no ser que sigui una espècie que estigui protegida per una patent i per tant, no es pot vendre.
Hi ha soques de referència, que són soques que tenen un interès però no són soques tipus. Les col·leccions de cultius bacterians es troben a l’abast de tothom.
Aquestes col·leccions tenen virus que són perillosos però aquests no es troben a l’abast de tothom.
TAXONOMIA GENÈTICA Hi ha diferents criteris; Si dues soques presenten un % d’hibridació dels seus DNAs iguals o superior al 70% pot ser que formin part de la mateixa espècie, i si una soca té el 97% d’homologia amb un altre, poden formar part de la mateixa espècie.
No només amb la genètica es poden descriure conceptes d’una nova espècie, només a nivell de genètica es considera vàlid el concepte de genoespècie, que no és una espècie de veritat i perquè ho sigui és necessari que entre les soques hi hagi una similitud de característiques bioquímiques, de cultiu, fenotípiques que recolzin el resultat genètic. A tot això són els altres factors fenotípics com la taxonomia polifàsica o taxonomia mixta i consensuada.
Shigella i Escherichia coli: Genèticament es podrien posar dins el mateix sac però no seria lògic ja que hi ha diferències fenotípiques, ja que una produeix sempre danys i l’altre és una bactèria comensal.
Mycobacterium microti i Mycrobacterium tuberculosis Bacillus anthracis i Bacillus thuringiensis DENOMINACIÓ DE LES ESPÈCIES És un sistema binomial de nomenclatura en el que la primera part fa referència al gènere i la segona part a l’espècie.
Què és la taxonomia? Doncs la descripció i la definició dels taxons. Si a la taxonomia li sumem la nomenclatura, a tot el conjunt s’anomena sistemàtica, que el seu principal objectiu és classificar. Quina és la seva aplicació clara? La identificació, que el seu objectiu és establir ràpidament i de forma senzilla la identitat d’un determinat bacteri.
Exemple. Lesions cutànies facials Impetigen. Sabem que està causat per Streptoccocus o Staphilacoccus. Farem un cultiu i obtindrem colònies. Ens interessa saber quin dels dos bacteris és. Què sabem? Que l’Streptococcus és negatiu a la catalasa i l’Staphylococcus és positiu a la catalasa. Aquesta catalasa el que fa és descomposar l’aigua i alliberar l’O2. Si és coc grampositiu sabem que serà Staphylococcus, però n’hi ha de dos tipus, un de dolent, S. Aureus, i un de bo, estàfils blancs. Sabrem si és S. Aureus perquè la seva colònia és de color daurat. Tot i això, fem una altra prova que és la coagulasa, que coagularà el plasma. Si dóna positiu, serà S. Aureus i si dóna negatiu seran els estàfils blancs.
...

Comprar Previsualizar