SESSIÓ 2 - EMOCIONS I GRUPS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria en Inglés - 1º curso
Asignatura Comunicació i Interacció Educativa 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

CONCEPTE EDUCACIÓ, EDUCACIÓ EMOCIONAL, ÈTICA I MORAL, PERSONALITAT, EMOCIONS, SENTIMENTS, TEMPERAMENT, COMPETÈNCIES EMOCIONALS, INTEL·LIGÈNCIA, INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS SESSIÓ 2: 15/01/2016 QUÈ ÉS LA AXIOLOGIA? L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica, per decidir sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu i la nòmina dels més importants per a les diferents cultures.
El sistema educatiu modern o contemporani son aquells que es van generar a finals del segle 18 i primer terç del 19 amb la Il·lustració. Amb la revolució francesa es comencen a generar els sistemes educatius moderns. L’estat diu que el monarca no ve imposat per Déu. Aleshores, els té que escollir el poble. Aleshores es veu necessària la creació d’un sistema que permeti l’educació del poble. A França comencen ha haver-hi pensadors que creuen en l’extensió de l’educació. Un dels primers pensadors va ser Rousseau. A partir d’aquí es comença a estendre. Amb la revolució industrial, es creen els col·legis, sistemes educatius (un sistema és alguna cosa organitzat i programat). S’estableix un sistema que acredita i s’organitza en diverses etapes. Amb la creació de fàbriques, ja es focalitza més en la llengua, la matemàtica i la ciència.
LA INTEL·LIGÈNCIA: - QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? És la capacitat que tenen les persones per a resoldre diverses situacions o problemes. Gardner estableix que hi ha vuit tipus d’intel·ligències. El concepte ve de la medició del coeficient intel·lectual. Aquest concepte apareix el 1904, quan es genera el primer test d’intel·ligència. En aquell moment, i com ara, es mesura la intel·ligència matemàtica i la lingüística.
Una persona intel·ligent és aquella que és antecedent a tot allò que ha de passar.
S’utilitza per a comparar a les persones. Això genera competitivitat i individualitat.
Alhora, preveu la capacitat i el futur de la persona. Bourdieu parlava del concepte d’habitus. En ell hi defineix els conceptes de capital cultural i capital social. Aquets últim és referent als grups d’iguals. També podríem parlar de capital econòmic, que és el més visible de tots. En la seva ultima etapa, Bourdieu parla del capital simbòlic, que és aquell valor que dones a les coses.
UTILITAT DE L’ INTEL·LIGÈNCIA La intel·ligència s’utilitza bàsicament per comparar a les persones la qual cosa només genera competició, lluita, conflicte i individualitat. Alhora és una forma de predir el futur de les persones. Però aquesta només té en compte les matemàtiques i la lingüística i no pas altres coses que també afecten en la forma de ser dels nens.
La intel·ligència és: - És l’habilitat necess{ria per resoldre problemes o elaborar productes que són d’import{ncia en un context molt concret.
- És saber adaptar-se als diferents contextos.
- És el coneixement sobre el desenvolupament normal i del desenvolupament d’individus superdotats. Es tracta d’informació sobre el deteriorament d eles capacitats cognitives sota les condicions de lesió cerebral.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS Gardner estableix diferents tipus d’intel·ligències. Gardner l’any 1988 va trencar amb tots els esquemes. Parla de les intel·ligències següents: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Musical: Persones que són sensibles al ritme i els sons. Es tracta de les habilitats que té una persona en el món de la música (pràctica, reconeixement dels sons i adaptar-se ràpidament a ambients en música). Aquestes persones són capaces de mantenir-se concentrades en ambient on hi ha música i també poden estudiar transformant els conceptes en una melodia.
Cinètica-corporal: Capacitat física de les persones (expressió, dansa, esports...) Aquestes persones aprenen a traves de l’experiència i el moviment. Són capaços de comunicar-se correctament de forma no verbal, a partir del llenguatge corporal i els agraden les activitats com actuar, aprendre fent coses...
Lògic-matemàtica: aquells que tenen grans habilitats en les matemàtiques i sempre busquen raonar i calcular les coses. Sempre necessiten saber el concepte de les coses i acostumen a pensar de forma conceptual i abstracte. Es mouen a través de patrons i relacions i només coneixent els conceptes de les coses podran entrar a conèixer els detalls.
Lingüística: grans habilitats per escriure i parlar. Utilitzen el llenguatge de forma eficaç i correcta i els agrada llegir, fer jocs de paraules i crear històries.
Espacial: Són capaços d’imaginar, abstraure les coses i tenen molta capacitat per saber-se orientar. Són persones que són conscients de l’entorn que els envolta i els agrada dibuixar, fer puzzles i llegir mapes. Tenen una gran capacitat per memoritzar les cises i en serien un exemple els artistes o els arquitectes.
Interpersonal: El fet de saber treballar en equip, són es habilitats socials que tenen les persones. Aprenen més interaccionant amb els altres i tenen molts amics i empatia pels altres.
Treballen millor en grup ja que els aporta més confiança.
Intrapersonal: Capacitat que tenim per conèixer-nos a nosaltres mateixos, les nostres necessitats i interessos. Són persones que s’aparten dels altres i es mouen per l’automotivació, una forta força de voluntat, confiança i opinions fortes. Són estudiants independents que no necessiten als altres.
Naturalista: Es va introduir més endavant i es refereix a la relació de la persona amb l’ecosistema. Li és més fàcil treballar en llocs oberts interaccionant amb la natura i l’entorn.
També està molt relacionada amb el fet d’aprendre a través de l’experiència.
Existencial: és l’últim avenç i es traca d’aquella gent que té relació amb la trascendència, aquells que són capaços de veure més enllà.
La interpersonal i la intrapersonal són les que conformen la intel·ligència emocional.
LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: Quan parlem d’intel·ligència emocional ens estem referint a un concepte que va ser utilitzat per primer cop per PeteSalovey i John Mayer l’any 1990 i que més tard va ser popularitzat per Daniel Goleman. La van definir de la següent manera: “habilitat per a manipular els propis sentiments i emocions i les dels demés, discriminar entre elles i utilitzar la informació proporcionada per a guiar el pensament i l’acció.” L’ORIGEN DEL CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: No fue hasta la publicación de Emotional Intelligence de Daniel Goleman (1995) cuando este concepto tuvo una difusión espectacular. Goleman reconoce que se basa en el trabajo de (Salovey y Mayer, 1990). Este libro fue un best seller mundial que hizo famoso a su autor.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS En el éxito de la obra de Goleman intervinieron una serie de factores sociales, culturales y educativos, que es esclarecedor conocer. Algunos de ellos se comentan a continuación.
Poco antes de la publicación del libro de Goleman, había causado un impacto social la publicación de la obra The Bell Curve (Herrnstein y Murray, 1994), en la cual se pone el dedo en la llaga de la polémica entre igualitarismo y elitismo. Se justifica la importancia del CI para comprender las clases sociales en América y en otras sociedades. Estos autores defendían la postura elitista. Según ellos, la inteligencia de la gente se distribuye de acuerdo con la curva normal: pocos son muy inteligentes, muchos están en el medio, y unos pocos tienen poca inteligencia. Más adelante toman en consideración la relación entre la inteligencia y la economía, señalando una relación entre baja inteligencia y pobreza o desempleo; mientras que la alta inteligencia se relaciona con empleos bien pagados y con más salud.
De esto se puede inferir que las personas inteligentes tienden a pertenecer a las clases altas, lograr títulos de prestigio, obtener empleos bien remunerados, casarse con parejas de su nivel socioeconómico y por tanto tienen mucha probabilidades de ser felices. Las personas poco inteligentes tienden a pertenecer a las clases bajas, obtener títulos profesionales de bajo nivel o abandonar los estudios antes de terminarlos, tener empleo precario y mal remunerado, pasando periodos en el paro, casarse con parejas de su misma condición, y por tanto lo tienen muy difícil para ser felices. Además, esto es prácticamente inamovible.
Goleman contrasta la inteligencia emocional con la inteligencia general, llegando a afirmar que la primera puede ser tan poderosa o más que la segunda y que el EQ (emotional quotient) en el futuro substituirá al CI. Pero, lo que es más importante: las competencias emocionales se pueden aprender. Todas las personas pueden aprender inteligencia emocional. Por tanto, todos pueden ser emocionalmente inteligentes. En este sentido, Goleman tomaba la postura igualitaria, frente al elitismo.
Goleman (1995) plantea la clásica discusión entre cognición y emoción de un modo novedoso. Tradicionalmente se ha asociado lo cognitivo con la razón y el cerebro, y por tanto con lo inteligente, positivo, profesional, científico, académico, masculino, apolíneo, Super-Yo, etc. Mientras que lo emocional se ha asociado con el corazón, los sentimientos, el Ello, lo femenino, lo familiar, la pasión, los instintos, lo dionisíaco, etc. Es decir, tradicionalmente lo racional se ha considerado de un nivel superior a lo emocional. Goleman plantea el tema dándole la vuelta, en un momento en que la sociedad está receptiva para aceptar este cambio.
Mayer, Salovey y Caruso (2000) exponen cómo se puede concebir la inteligencia emocional, como mínimo de tres formas: como movimiento cultural, como rasgo de personalidad y como habilidad mental. En la década del dos mil han aparecido algunas obras de conjunto, con la colaboración de autores reconocidos, en las que se va exponiendo el estado de la cuestión con los últimos avances. Dentro de esta categoría es obligado citar las obras editadas por Bar-On y Parker (2000), Schulze y Roberts (2005) y Mestre Navas y Fernandez Berrocal (2007).
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS La inteligencia emocional se estructura interrelacionadas: como un modelo de cuatro ramas 1) Percepción emocional: Las emociones son percibidas, identificadas, valoradas y expresadas. Se refiere a sí mismo, en otros, a través del lenguaje, conducta, en obras de arte, música, etc. Incluye la capacidad para expresar las emociones adecuadamente. También la capacidad de discriminar entre expresiones precisas e imprecisas, honestas o deshonestas.
2) Facilitación emocional del pensamiento: Las emociones sentidas entran en el sistema cognitivo como señales que influencian la cognición (integración emoción y cognición). Las emociones priorizan el pensamiento y dirigen la atención a la información importante. El estado de humor cambia la perspectiva del individuo, desde el optimismo al pesimismo, favoreciendo la consideración de múltiples puntos de vista. Los estados emocionales facilitan el afrontamiento. Por ejemplo, el bienestar facilita la creatividad.
3) Comprensión emocional: Comprender y analizar las emociones empleando el conocimiento emocional. Las señales emocionales en las relaciones interpersonales son comprendidas, lo cual tiene implicaciones para la misma relación. Capacidad para etiquetar emociones, reconocer las relaciones entre las palabras y las emociones. Se consideran las implicaciones de las emociones, desde el sentimiento a su significado; esto significa comprender y razonar sobre las emociones para interpretarlas. Por ejemplo, que la tristeza se debe a una pérdida.
Habilidad para comprender sentimientos complejos; por ejemplo, el amor y odio simultáneo hacia una persona querida (pareja, hijos) durante un conflicto.
Habilidad para reconocer las transiciones entre emociones; por ejemplo de frustración a ira, de amor a odio.
4) Regulación emocional (emotional management): Regulación reflexiva de las emociones para promover el conocimiento emocional e intelectual. Los pensamientos promueven el crecimiento emocional, intelectual y personal para hacer posible la gestión de las emociones en las situaciones de la vida. Habilidad para distanciarse de una emoción. Habilidad para regular las emociones en uno mismo y en otros. Capacidad para mitigar las emociones negativas y potenciar las positivas, sin reprimir o exagerar la información que transmiten.
L’alfabetització emocional fa referència a una sèrie de programes concrets que pretenen facilitar el desenvolupament emocional, de les habilitats que té una persona per a relacionar-se de manera eficaç amb ell mateix, amb la família, companys, professorat,... Per fer-ho, resulta necessari aprendre a comunicar les necessitats amb precisió, ser capaç de sol·licitar ajuda si cal, controlar el llenguatge,...
En relació als components de la intel·ligència emocional els autors destaquen les següents: - Emocions: el primer pas seria aprendre a identificar i etiquetar les pròpies emocions, avaluar la seva intensitat i saber controlar les reaccions emocionals identificant maneres apropiades d’expressar-les. Al parlar d’emocions ens referim COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS - essencialment a les emocions primàries (alegria, tristesa, fúria, por, sorpresa i disgusts). De la combinació de les emocions primàries poden aparèixer altres emocions com per exemple la ràbia, la nostàlgia,... Les emocions tenen un caràcter més brusc i de menor durada. Es tracta de respostes a objectes o esdeveniments amb una influència directa sobre la conducta. Estan associades a manifestacions somàtiques.
Afectes: són sentiments positius o negatius en relació a un objecte que acompanya a una idea o una representació mental.
Passions: a diferencia de l’afecte i les emocions, tenen una major durada i produeixen una deformació de les idees de l’individu, provocant una sobrevaloració o exageració que ocupa la consciència, el pensament i la conducta LES EMOCIONS PRIMÀRIES: Són aquelles que posseïm des que naixem i estan molt relacionades amb el manteniment de la pròpia espècie. Existeixen cinc emocions bàsiques: - Amor: els elements comuns a totes les formes d’amor son la responsabilitat, el respecte i el coneixement - Por: actua amb una senyal inequívoca de perill. Té uns aspectes positius.
...