Introducció al sistema polític temes 1-7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al Sistema Polític
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Primers temes

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ - Definició de ciència política: Estudi sistemàtic amb pretensions teòriques i mètodes científics de la política.
La ciència política te crisis sobre la seva pròpia identitat. La política als anys 50 es considerava que era l'estudi del parlament i les institucions, el que es coneix com a Institucionalisme. Però als anys 60 canvia la perspectiva, es considera que la política es el comportament dels ciutadans que determina quines institucions s'han de tenir, es coneix com CONDUCTISME. A partir dels anys 70 – 80 des- de la perspectiva del feminisme s'entén que tot es política.
La ciència política està en constant evolució. La política s'entén com un aspecte de les relacions socials.
Max Weber entén la política com una lluita pel poder, una lluita per accedir al poder d'un Estat o de diferents estats. Un altra definició de política seria com a relació entre Estat i societat, es tracta d'una relació plena de conflictes. L'estat es producte de la societat per tant l'estat no exerceix poder total sobre la societat, la política també es consens i integració.
1.1 EL PODER: Es pot definir de dues maneres, la primera en termes d'accés als recursos, es un recurs exclusiu, es finit i escàs i d'aquí sorgeix la lluita pel poder. Els recursos poden ser de diferents tipus poden ser de caràcter material, econòmic, de coacció, simbòlic, el poder de castigar a algú.
Existeix també el poder simbòlic que pot ser menys evident però pot ser mes important, un exemple d'aquest tipus de poder podria ser el poder de coacció. També existeix el poder de relació, dominació d'uns sobre els altres, no s'acumula es mes com una oportunitat que no pas un recurs. No es només una qüestió d'imposició sinó d'acceptació i acatació, es sempre una relació de dos persones com a mínim.
D'una altra banda es pot entendre el poder com aquella capacitat d'incidir en la regulació d'un conflicte, un exemple de conflicte podria ser la publicació de noticies per part d'un mitjà de comunicació que incideix en el funcionament de la societat.
- Components del poder: El poder es composa de força, influencia i autoritas. Per tant la practica efectiva del poder necessita combinació d'aquests tres elements. L'autoritas es la capacitat d'incidir sense demostrar res prèviament, perquè l'autoritat ja es posseeix. També hi ha qui te una autoritat moral que li atorga una capacitat d'incidència com per exemple artistes, escriptors... i també existeix l'autoritat que algú pot tenir com a resultat d'una trajectòria històrica.
- Manifestació del poder: En primer lloc s'ha d'incidir en definir quin es el problema, posteriorment es decideix que entra en debat polític i que es manté al marge, un cop polititzada la questió s'incideix en el resultat de la presa de decisions.
Qui controla les idees dominants es qui decideix que entra en debat polític i que no, te a veure amb el concepte d'hegemonia de Gransci o el sentit comú o el sentit comú.
La hegemonia es la capacitat de determinar el sentit comú. La manifestació del poder te a veure amb allò que tots acceptem com a normal.
- Legitimitat: Capacitat de que els altres acceptin determinades propostes sense necessitat de coacció. El poder te dos cares, la primera la coacció i l'amenaça i d'una altra banda la legitimitat, segons Maquiavel ha de dotar-se de la força del lleó i de l'astúcia de la Guineu.
La guerra del poder no es necessari que es dugui a terme mitjançant les armes si no que es pot fer mitjançant la legitimitat.
- Fonts de legitimitat: Segons Max Weber la legitimitat prové de tres fonts fonamentals: 1. Tradició: Adaptació als usos i costums del passat 2. Racionalitat: Per necessitat d'arribar a un objectiu desitjable o per compliment de la norma i la llei.
3. Carisma: Qualitat excepcional, extraordinària, do de seducció, que acceptin com a pròpies les teves propostes. Capacitat de crear consens. Dos grans exemples podrien ser Gandhi o Mandela.
I finalment una quarta font que no ha sigut proposada per Weber però que te una gran importancia es: 4. Rendiment: En funció dels resultats de les pròpies decisions.
1.2 DIMENSIONS DE LA POLÍTICA: La política te tres dimensions: 1. La estructura: El sistema de normes i lleis que estableixen les normes del joc, en angles es diu Polity.
2. Procés: Seqüencia d'actes com anar a votar o decisions que es prenen al parlament. En angles polítics.
3. Resultat: polítiques publiques sorgides com a resultat del procés. Policy TEMA 2. L'ESTAT Duverger: El poder te dues acceptacions, en primer lloc com a conjunt d'organitzacions governamentals, es a dir, com a col·lectiu de governants. I en segon lloc, l'Estat com a comunitat humana.
- Diferencia entre estat i govern: L'estat es mes que el govern, el govern es l'òrgan executiu, per tant, l'Estat es composa de mes coses com per exemple el parlament, l'exercit o altres institucions, el govern es troba dins de l'Estat.
- Elements que composen l'Estat: - El Govern: L'aparatus administratiu, la branca repressiva com les forces militars o paramilitars i policíaques.
- L'aparatus judicial: el Govern subcentral com els subdelegats del govern o administracions locals i regionals.
- Assemblees representatives: com el parlament - Sistema polític: Es la forma de fer política, on intervenen els actors estatals i els actors no estatals. L'estat es fonamenta en el territori, en el poder, la sobirania, el poble, la ciutadania i els residents.
L'estat obliga a tots els residents a registrar-se en el padró municipal d'habitants.
S'han de diferenciar els conceptes d'estat i nació, dins d'un estat pot haver mes d'una nació, sense territori no hi ha estat. El concepte de territori fa referencia al territori geogràfic. La sobirania consisteix en dictar lleis a traves del parlament, executar-les a traves del govern i aplicar-les a traves del poder judicial. Aquestes lleis s'apliquen sobre un determinat territori i una determinada població.
Un poble te un component homogeni, d'unitat, fa referencia a una qüestió d'identitat, en canvi els ciutadans son aquells que l'estat reconeix com a membres legítims d'aquesta comunitat política i es l'estat qui reconeix aquesta legitimitat. Ser ciutadà vol dir que es tenen unes obligacions i drets. El ciutadà te tres tipus de drets: - Drets civils: Propietat o llibertat d'expressió - Drets de participació política: Votar, participar en una vaga...
- Drets socials: Accés a la vivenda, provisió social bàsica, sanitat i educació.
Els drets polítics s'aconsegueixen al segle XIX, per tant, els drets civils al segle XVIII i finalment, els drets socials, a la segona meitat del segle XX.
Un exemple d'estat- Nació es França.
APUNTS DIA 17 -2 (ESTAT SEGONA PART) TEMA 3. LA DEMOCRÀCIA - Definició de democràcia: La democràcia te diversos components des-de el sufragi universal masculí i femení fins la separació de poders i la igualtat dels ciutadans. Per poder parlar de democràcia es necessari que la sobirania resideixi en el poble.
- Característiques: - Sufragi universal masculí i femení: elecció dels representants mitjançant el vot. Els primers països que van tenir sufragi universal femení van ser Austràlia i Nova Zelanda (finals del segle XIX).
Posteriorment, els països nòrdics que va ser a principis del segle XX. Després de la I Guerra Mundial va aparèixer a centre Europa i finalment, a la dècada dels 30 al sud d'Europa, Espanya i Portugal.
- Eleccions lliures: Han de ser competitives, es a dir, hi han d'haver diversos partits polítics, han de ser períodes i correctes. Això vol dir que s'han de dur a terme amb els procediments adequats.
- Fonts d'informació diferents i alternatives - Llibertat d'expressió: Sense llibertat d'expressió no hi ha democràcia. Dins d'aquest aspecte també entraria la llibertat d'associació.
- Llibre accés a l'activitat política - Control permanent de les autoritats - Drets de ciutadania: Tothom ha de tenir aquests drets garantits. Segons Marshall hi han tres tipus de drets, drets polítics, drets civils i drets socials.
- Representació: Els motius per els quals la ciutadania delega en uns representants son diversos, en primer lloc, es troba una falta d'interès per part de la pròpia ciutadania; un altre problema que es presenta es la especialització creixent de la política i finalment també suposa un problema, la mida de les societats organitzades.
Els elements que composarien una democràcia radical: - Els referèndums: democràcia directa (Colòmbia, Suïssa) - Ciutadans participatius - Internet com a possible solució? - Crisis de representació: Existeix una sensació de que cada cop mes la ciutadania està mes allunyada de les decisions polítiques, també hi ha una percepció de poca proximitat entre representants i representats. I finalment un anti – elitisme contra la classe política tradicional, es a dir, un sentiment de que els representants estan lluny de representar els interessos de la ciutadania.
- Democràcia instrumental: S'entén la democràcia instrumental com un sistema polític que s'ocupa d'assegurar sobretot les regles del procés polític, joc net.
- Democràcia substantiva o material: Es necessari disminuir les desigualtats econòmiques i socials, no hi ha prou amb seguir les regles de joc.
- Estat del benestar: Sorgeix com a conseqüència de l'Estat liberal. No es només un estat democràtic sinó també un Estat social que garanteix els drets socials, però no es un estat socialista.
Corregeix les desigualtats socials però no les elimina, per corregir aquestes desigualtats influeixen grups d'interès com els sindicats o per una altra banda la patronal.
Els principals precedents de l'estat del benestar: - Roosevelt: Amb la seva política del New Deal, una política que donava serveis assistencials, una plena ocupació de la població i una estabilitat i creixement econòmic que tenien com a conseqüència un augment de la despesa publica. L'estat comença a intervenir en la economia.
- Alemanya: Des-de la II Guerra Mundial es redefineix com a estat democràtic i social, també cal destacar la autodefinició d'Espanya en la Constitució de 1978 que es defineix com a Estat social i democràtic de dret.
- Keynes: Elabora l'informe Beveridge al 1942, es pot considerar gairebé una carta fundacional de l'estat del benestar. Mitjançant la democràcia i sense alterar el capitalisme, arribar a la ocupació plena, mitjançant un augment de la capacitat adquisitiva de les masses que es pot aconseguir amb mes intervenció estatal.
- Característiques de l'Estat del benestar: - Expansió dels serveis i de la despesa publica - Reconeixement i constitucionalització dels drets laborals - Sistema fiscal progressiu: Es a dir aquells amb un major nivell de riquesa paguen mes impostos.
- Redistribució parcial de la riquesa - Desenvolupament dels partits polítics Alguns dels indicadors per reconèixer l'Estat del benestar: • Despesa publica: Allò que gasta l'estat per mantenir el seu funcionament. PIB 40 -60%, l'Estat administra la meitat de la riquesa • Despesa publica amb finalitats socials: Diners que gasta l'Estat en educació o sanitat, infraestructures, relacions diplomàtiques...
Però en època de crisis econòmica apareixen contradiccions ja que es redueix la capacitat recaudatoria de l' estat per tant hi ha un augment de la despesa publica ja que s'incrementa l'atur i la pobresa i te com a conseqüència un augment de les desigualtats i un augment del deute public.
- Crisis de l'Estat del benestar: Al 1973 es produeix una crisis a conseqüència d'un augment dels preus del petroli provocant efectes com la inflació o la desindustrialització produint així un malestar social, un augment de les protestes publiques que creen una disminució de la legitimitat.
Es produeix una caiguda demogràfica portant així una evolució silenciosa que canvia la identitat i la qualitat de vida. Apareix una economia dual i una globalització sobretot en la economia de la informació.
- Democràcia post social: - Es dona una reducció de la intervenció estatal en la economia, es privatitzen empreses i serveis públics, liberalització d'intercanvis financers i comercials, desregularització parcial de relacions laborals.
- Dualització del mercat laboral, polarització socialista - Serveis i prestacions com per exemple sanitat, educació, tercera edat, etc. deixen de ser exclusivament publiques, l'estat es promotor i habilitador.
- Menys pressió fiscal Però d'una altra banda: - Hi ha mes participació ciutadana i mes transparència - Apareix una discussió de la renda bàsica TEMA 4. DICTADURA La dictadura segons Vallés es la concentració de la capacitat política decisiva en poques mans: un persona o un grup reduït. L'accés als mitjans i als recursos que permeten influir en les diverses etapes del poder polític, es difícil, arbitrari i selectiu. Les decisions polítiques s'adopten de manera sistemàtica a favor del mateix grup que governa, lluny de les preferències generals dels ciutadans.
Una 2/3 dels estats contemporanis son dictadures/ monocràcies, un 70% de la població mundial.
Segons Sartori el que defineix una dictadura, es un Govern no democràtic, no constitucional i que governa per la força. Tot i que també hi han dictadures amb dictadors carismàtics amb recolzament popular important com per exemple a Cuba.
- Característiques comunes: • Concentració exclusiva del poder en nuclis molt reduïts o en una sola persona • Personalització de l'autoritat, atribuint unes condicions singulars i extraordinàries al popular • Control de la ciutadania, amb mecanismes per reprimir resistències o manipular adhesions al poder com la censura, el control de mitjans de comunicació o la policia • Control simbòlic, sobre les idees • Inestabilitat de les normes legals i arbitrarietat en la seva interpretació - Variants: - Els actors que acaparen el poder, acostumen a ser clans, famílies o propietaris tradicionals, l'exercit, les coalicions militars i buròcrates, la burocràcia civil i finalment la organització o jerarquia religiosa.
- La ideologia, es caracteritza per la conservació de la estabilitat econòmica i una transformació socio – econòmica.
- Totalitarisme VS autoritarisme: El totalitarisme es caracteritza per una concentració del poder en una sola persona o un grup molt reduït i compacte, també es caracteritza per una justificació a través d'una doctrina global i finalment, per l'us sistemàtic del terror.
D'una altra banda, l'autoritarisme es caracteritza per la concentració del poder per una coalició d'actors amb certa competència. Invocació d'uns grans principis sense una ideologia estructurada, no aborda tots els aspectes de la vida col·lectiva. Finalment hi ha un recurs a la acció repressiva però discontinua.
...

Comprar Previsualizar